Els grups lingüístics a Andorra:català, castellà, portuguès i francès. Natxo Sorolla.

Els grups lingüístics a Andorra: català, castellà, portuguès i francès Natxo Sorolla Investigador de la Xarxa CRUSCAT – IEC

Índex

Introducció

Els grups lingüístics

Els fluxos interlingüístics

Els lusoparlants

Els castellanoparlants

Visió general dels grups lingüístics a Andorra

Introducció

La població

Delimitació d’un grup social: complex

Dificultat límits clars

Segmentació ètic: diferència de comportaments detectats per l’analista

Segmentació èmic : diferència socialment rellevant (no ens importen)

Andorra complexa:

Catalanoparlants establerts històricament

Castellanoparlants migrats a mitjans de segle passat

Migracions de portuguesos o francesos

Noves migracions

Classificació del multilingüisme:

El monolingüisme no és comú

Permeabilitat de relacions interètniques

Grups de població que utilitzen o s’identifiquen amb més d’una llengua

Itineraris lingüístics, d’una llengua d’origen a usos lingüístics actuals distants

Àmplies zones grises difícils de delimitar per diferències entre la primera llengua parlada, la llengua amb que s’identifiquen, la llengua que parlen amb els seus fills...

Analogia amb la lingüística (dialectologia):

Es definixen uns trets fonètics i es classifica els diferents parlars segons la producció fonètica

El límit (territorial) que delimita una producció d’una altra s’anomena isoglossa i la realitat es forma per un seguit d’isoglosses entrecreuades, un continum.

Però en alguns casos concrets els feixos d’isoglosses passen per un mateix lloc, i este feix d’isoglosses és el que habitualment diferencia entre sistemes lingüístics, dialectes, etc.

Analogia per a delimitar grups sociolingüístics segons els límits d’una amalgama de variables: competències, usos i representacions lingüístiques, i variables sociodemogràfiques.

Anàlisi de conglomerats per a detectar la coincidència de trets de comportament que diferencion els parlants entre si, establint un límit entre grups

Disseccionar el multilingüisme andorrà

Mostrar-lo tan heterogeni com ens siga possible

La diversitat del grups ja de ser coherent sociolingüísticament

Tindrem en compte diferents possibilitats de subdivisió

Triem la combinació que maximitze el nombre de conglomerats que a la vegada mantinga un comportament coherent

S’ha adoptat una divisió de nou conglomerats

Les fonts

Enquesta d’Usos Lingüístics a Andorra (EULAND 2004)

Generalitat de Catalunya i Govern Andorrà

15 i més anys

Mostra de 637 individus. Telefònica.

Marge d’error +/- 3,94% (nivell de confiança al 95,5%)

Andorra: grups sociolingüístics

9 conglomerats

El català, el castellà i el portuguès tenen dos tipologies de parlants

El francès en té una

Una per a altres llengües

Grup intermedi entre el castellà i el català.

PORTUGUÈS PORTUGUÈS PORTUGUÈS PORTUGUÈS PORTUGUÈS PORTUGUÈS PORTUG. PORTUG. RESTA RESTA FRANCÈS FRANCÈS FRANCÈS FRANCÈS FRANCÈS FRANCÈS FRANCÈS CATALÀ CATALÀ CATALÀ CATALÀ CATALÀ CATALÀ CATALÀ CATALÀ CATALÀ RESTA 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. ALTRES LLENGÜES CASTELLÀ CASTELLÀ CASTELLÀ CASTELLÀ CASTELLÀ ALTRES LLENGÜES ALTRES LLENGÜES ALTRES LLENGÜES ALTRES LLENGÜES CASTELLÀ-> CATALÀ CASTELLÀ-> CATALÀ CASTELLÀ-> CATALÀ CASTELLÀ-> CATALÀ CASTELLÀ-> CATALÀ CASTELLÀ-> CATALÀ PORTUG.-> CAST. i CAT.

Els conglomerats

Catalanoparlants nascuts a Andorra (11,3%)

Andorrans

Nats a Andorra i amb passaport andorrà (100%)

Fills de pares nascuts a Andorra o Catalunya (70%)

Parlen català

Origen: llengua primera (99%), progenitors (93%) i s’hi identifiquen (100%).

Família: amb parella (90%) i transmet fills (100%)

Fora de la llar > 80% (també amics)

Percentatges menors només botigues (76%) i supermercats (67%)

41 anys mitjana

Catalanoparlants nascuts fora d’Andorra (20,1%)

Conglomerat més gran

Nascuts fora d’Andorra (96%)

Parlen català

Llengua inicial (95%), progenitors (88%) i identificació (100%)

Transmet als fills (99%)

Fora de la llar presència molt forta (algun punt per davall dels nascuts a Andorra )

54 anys mitjana

Castellanoparlants mantenidors (13,8%)

Nascuts a l’Estat Espanyol (fora de Catalunya) (85,8%)

Parlen castellà:

Castellà llengua habitual (100%), progenitors (98%) i identificació (97,4% )

Fora de la llar > 85%

Metge, amics, caixes i bancs, botigues o telèfon

En la transmissió reduix sensiblement manteniment:

parlen predominantment el 73%

Majoria no sap parlar català (62,8%)

Castellanoparlants transitius al català (15,2%)

Origen geogràfic heterogeni:

Andorra o Catalunya (53%) i Estat Espanyol (40%)

Origen castellà:

Llengua inicial (85%), amb progenitors (75%).

Tots saben parlar el català.

Transició al català

Amb germans, grup menut

Identificació castellà (49%) o català (41%)

Amb fills majoria català (54%). Castellà (20%).

Fora de la llar, presència català:

Amics o faena: de cada 5, 2 català, 2 català i castellà i 1 castellà.

Més català supermercats (58%), botigues (70%) i caixes i bancs (90%).

Els fills dels castellanoparlants (8,3%)

Nats a Andorra (100%) i passaport andorrà (83%)

24,9 anys de mitjana. Conglomerat més jove.

No tenen fills.

Parlen castellà

Llengua inicial (91%)

Manté amb germans (73%)

Però incorporen el català en molts àmbits a diferència dels mantenidors:

Alta competència escrita en català (93%)

Gran part s’identifica amb el castellà (61%), però fa l’entrevista en català (93%)

52% parla català amb la parella

Amb els amics castellà (44%), però també català (29,1%)

Equilibri d’ús català i castellà:

Amb veïns

Amb companys d’estudi una mica més castellà

Amb companys de faena o supermercats una mica més català.

Sobretot català a botigues (64%), metge (65%) o caixes i bancs (92%)

Lusoparlants mantenidors (7,6%)

Portuguès inicial (100%) i parella (92%)

Manté amb els fills (70%) com a llengua predominant

També en part de les relacions socials

30% amb els amics o món laboral.

Fora de la llar castellà (llengua predominant)

Botigues (86%), bancs (86%) o metge (90%)

38 anys mitjana

Lusoparlants transitius (6,7%)

Llengua inicial portuguesa

Incorporació castellà família

Reduix amb progenitors

Reducció major amb parella i fills

40% utilitza castellà

Incorporació català

Coneixement oral català (93%)

A diferència dels lusoparlants mantenidors , incorporen el català

Veïns (12%), relacions laborals (32% català i 44% castellà).

Mes joves que mantenidors: 31 anys mitjana

Nivell baix de natalitat

Els francoparlants (8,6%)

Origen francès = manteniment de la comunitat lingüística. Hi pertanyen :

més del 90% dels nascuts a l’estat francès o passaport francès

95% dels qui tenen el francès com a llengua inicial o la parlen amb els seus progenitors.

Per tant, la pràctica totalitat dels francòfons pertanyen a este conglomerat.

Parlen francès nucli familiar

Progenitors (85%), identifica o llengua habitual (77%)

Manté amb parella (67%) i transmet fills (86%)

Fora de la llar mantenen més pròpia llengua que lusoparlants:

Metge (44%), amb amics (30%)

Companys de faena. 3 terços: 1 francès, 1 català i 1 castellà.

23% fa enquesta completa en francès

19% l’utilitza amb els seus amics de llengua catalana

Resta d’àmbits el francès es manté visible

Com a llengua interètnica utilitzen una mica més el català que el castellà

Tot i que només el 64% diu saber-la parlar

Bancs: català 53%, francès 21% i castellà (16%)

Botigues: 41% català i 28% castellà

Altres llengües (87,3%)

Heterogeneïtat

Parlants d’altres llengües

Les llengües altres es mantenen en l’àmbit familiar

Però desapareixen en la resta d’àmbits, per a adoptar el castellà.

El 54,1% no sap parlar català.

Una part molt important (39,1%) són jubilats

Els conglomerats

Fluxos interlingüístics

Les principals transfusions són

Del castellà cap al català

Del portuguès, les altres llengües i el francès cap al castellà

Menors, d’estes darreres cap al català

Els lusoparlants

Els portuguesos

Són el 14,4% de residents a Andorra

Formen dos conglomerats

Lusoparlants mantenidors (7,6%)

Lusoparlants transitius (6,8%)

Ús diferenciat de tres llengües: portuguès, castellà i català

Fluxos interlingüístics Portuguès % d’ús de cada llengua de cada conglomerat de base portuguesa Cap grup utilitza una llengua predominantment

Els portuguesos Distribució per edat

Conclusió: el portuguès

La principal via d’abandó del portuguès és l’adopció del castellà en l’àmbit familiar i els amics

S obretot s’establix amb els usos amb la parella

Important polarització del coneixement del catàlà

L’adopció del castellà en els usos familiars correlaciona amb l’ ús visible del català fora de la llar ( sobretot en els àmbits més catalanitzats )

No tenim dades per interpretar les raons per les que s’adopta el castellà o es manté el portuguès amb la parella L’adopció del castellà a la llar i l’adopció tímida del català fora de la llar pot estar relacionats amb el projecte migratori -> intenció de quedar-se i integrar-se HIPÒTESI OBERTA – Projecte migratori–

Els castellanoparlants

Percentatge d’ús de les llengües

Distribució per edat

Castellanoparlants inicials: pertinença als conglomerats de base castellana segons grups d’edat

Conclusió

Entre els grups de població castellanoparlant més jove desapareix la figura dels mantenidors i la figura dels transitius

Entre jóvens nou itinerari propi i dominant

Similar al dels castellanoparlants transitius en usos

Però lligat a l’origen territorial andorrà i al passaport

Conclusió: transitius – portuguès i castellà

Els lusoparlants transitius adopten el castellà amb la parella

Els castellanoparlants transitus adopten el català principalment amb els fills

El portuguès no té un paper interètnic a Andorra

S’adopta el castellà ja amb la parella

El català té valor social d’andorranització: almenys entre castellanoparlants,

El castellà és la llengua interètnica i intraètnica entre castellanoparlants -> llengua d’aparellament també

Però es transmet el català als fills pel (suposem) valor social

Treball Qualitatiu

Espai sociolingüístic

E spai factorial i conglomerats

Català Castellà Francès Portuguès

Conclusions

El multilingüisme andorrà provoca fluxos interlingüístics

Els transvasaments més clars:

Des del portuguès cap al castellà i el català

Des del castellà cap al català

I tineraris transitius entre lusoparlants quan s’adopta el castellà amb la parella

Les parelles també són d’origen portuguès

Només si s’adopta el castellà en família -> s’utilitza el català fora de la llar

C astellanoparlants transitius

Castellà amb la parella

S’adopta el català amb els fills

Conclusions

Competència oral de català polaritza mantenidors / transitius

E dat en arribar a Andorra i socialització andorrana :

Andorra manté la capacitat d’atracció del català amb els socialitzats al territori

Castellanoparlants

Certa mesura, també els lusoparlants

Fluxos migratoris interferixen

Per tant , la normalització del català a Andorra necessita fixar-se en tres punts:

Visió del fenomen sociolingüístic des del component migratori

L ’extensió del coneixement del català, que no és universal

L ’anàlisi detallat i qualitatiu dels processos que hi ha darrere tria del castellà com a llengua de parella entre portuguesos o del català com a llengua amb els fills entre castellanoparlants

Conclusions

Èxit de la normalització lingüística del català

El català cresca en la configuració del cabdal central

Cabdals del corrent central (castellà cap al català) es mantinguen amb la vigorositat actual

Reconfigurar les aportacions del portuguès i el francès aproximant-los cap al català

Futur recerca sociolingüística

El corrent central andorrà

Final d’aigües ocupat pel català: capgirament de la substitució lingüística)

Vall ocupada pel castellà: llengua substituent que augmenta el seu cabdal amb les noves migracions

Configuració dels corrents andorrans (hipòtesis)

Molt similar al de l’àrea metropolitana de Barcelona

A altres corrents com la de l’àrea alacantina, la de Palma o la de la ciutat de València el corrent central ha hagut d’estar ocupat per complet per la llengua substituent, el castellà, que ha adoptat el paper de llengua interètnica, i amb un feix d’afluents ètnics entre els que es troba el català, que és configura com una llengua ètnica més.

Futur camp d’estudi:

Anàlisi del corrent principal en altres comunitats

Formulació de models generals

Els grups lingüístics a Andorra: català, castellà, portuguès i francès Natxo Sorolla http://xarxes.wordpress.com [email_address] Investigador de la Xarxa CRUSCAT – IEC Moltes gràcies per la vostra atenció