Dibuix. Materials, eines i sistemes de representació. Tecnologies 1r ESO (Casals)

TEMA 2
DIBUIX. MATERIALS,
EINES I SISTEMES DE
REPRESENTACIÓ.

2.1.- EL DIBUIX COM A LLENGUATGE DE
COMUNICACIÓ
 El dibuix és una forma de comunicació, un llenguatge gràfic
que permet expressar amb un cop d’ull objectes i
conceptes que en llenguatge oral o escrit serien molt
difícils de descriure.
 Hi ha dos tipus de dibuix:
 Dibuix artístic: forma de comunicació subjectiva, la
interpretació del qual depèn tant de l’autor com de la
persona que observa el dibuix.
 Dibuix tècnic: llenguatge objectiu, que pretén plasmar la
forma i mides dels objectes seguint unes normes
concretes. Es caracteritza per la precisió, l’exactitud i és
essencial en el procés tecnològic.
TEMA 2: DIBUIX. MATERIALS, EINES I SISTEMES DE REPRESENTACIÓ - VICENT PASTOR - 2

2.1.- EL DIBUIX COM A LLENGUATGE DE
COMUNICACIÓ
 Els materials i eines bàsics més usuals són: els llapis, els
estilògrafs, les gomes d’esborrar, els regles graduats,
l’escaire, el cartabó, el transportador d’angles, el compàs i
diversos tipus i formats de paper (més endavant
estudiarem cada eina per separat).
 Per a feines professionals es recorre al dibuix per
ordinador. De tota manera, el dibuix sobre paper es
continua utilitzant sobretot per a primeres fases del
procés tecnològic, per plasmar idees mitjançant esbossos i
croquis.

2.2.- EL SUPORT DE DIBUIX
 El suport de dibuix més utilitzat és el paper. Les
característiques principals del paper són: la mida, el
gramatge i l’acabat.
 La mida s’anomena format, i està estandarditzada per
normes internacionals. La norma més acceptada és
l’alemanya DIN A (Deustche Industrie Norm).

 El gramatge del paper és el pes per unitat de superficie i
s’expressa en unitats de g/m2. En general, com més
gramatge té un paper, més gruixut és.
 L’acabat fa referència a l’aspecte del paper a la vista i al
tacte. Els més usuals per a dibuix tècnic són:
 El paper opac. És de textura rugosa i color blanc. És el més
usual per a dibuix tècnic com artístic.
 El paper vegetal. Pot ser brillant o mat. És translúcid i té
una textura rugosa. S’utilitza per calcar dibuixos, plànols,
etc.
 El paper mil·limetrat. És de textura rugosa i de colors
clars. Està quadriculat en mm i cm. S’utilitza sobretot per
realitzar gràfics.
Activitats 3, 4 i 5

2.3.- MATERIALS I EINES DE DIBUIX
 El llapis és l’eina de dibuix per excel·lència. Està fet de
fusta amb forma allargada cilíndrica o hexagonal i conté a
l’interior la mina constituïda essencialment per minerals de
grafit i argila.
 No tots els llapis són iguals sinó que es classifiquen segons
la duresa, que en determina la utilitat més adequada.

Per traçar línies rectes amb el llapis, cal col·locar-lo arran de regle i lleugerament
inclinat. D’aquesta manera ens assegurem que el traç quedi ben definit.

 El portamines porta incorporada una mina de grafit a
l’interior que es desgasta progressivament i manté un gruix
de línia homogeni. Resol l’inconvenient principal del llapis
d’haver d’anar fent punta per evitar que el gruix variï a
mesura que es desgasten.
 Al mercat hi ha mines de diàmetres diferents, des de
0,2mm a 0,9mm, i amb dureses diferents, segons el mateix
criteri que les dels llapis.
 El retolador són estris de plàstic amb un cartutx esponjós
impregnat de tinta que permeten fer dibuixos més
perdurables que els realitzats amb llapis ja que no es
poden esborrar tan fàcilment.

 Els estilògrafs són uns tipus de retoladors que s’utilitzen
en el dibuix tècnic per passar a tinta croquis i plànols.
Tenen uns traços estàndards. Els més usuals són de 0,2mm,
0,4mm, 0,6mm i 0,8mm.
Per dibuixar correctament amb l’estilògraf, aquest s’ha de mantenir perpendicular al paper
i fer el traç lentament per tal que sigui continu. Per traçar línies rectes s’ha d’utilitzar la part
no bisellada del regle. Si té un rebaix invertit, facilita que no es corri la tinta.

 Les gomes d’esborrar són els auxiliars bàsics per esmenar i
retocar els dibuixos. Les gomes d’esborrar llapis són toves
i eliminen el llapis sense desgastar el paper. Per contra, les
gomes d’esborrar tinta són més dures perquè eliminen la
tinta desgastant el paper, de manera que cal vigilar de no
estripar-lo, i el resultat és menys polit.
Esborra poc a poc,
subjectant bé el paper.
Si no ho fas així, se’t pot
arrugar.
Activitats 7, 8 i 9

 El regle graduat serveix per prendre i marcar mesures, i
dibuixar línies rectes. Longitudinalment té marcada una
escala mètrica decimal, en la qual solen estar indicats els
mil·límetres, els centímetres i els decímetres.
Com es mesura amb
un regle graduat?
1.- Col·loca el regle
graduat sobre la línia que
vulguis mesurar.
2.- Fes coincidir el 0 del
regle graduat amb l’origen
de la línia.
3.- Efectua la lectura. Pots
practicar la lectura en dm,
cm i mm.

 L‘escaire i el cartabó són dues eines que es fan servir
conjuntament per dibuixar línies paral·leles, perpendiculars
i angles múltiples de 15º.
El cartabó és un triangle que té dos
angles de 45º i un de 90º. És, per tant,
un triangle isòsceles perquè té dos
costats iguals.
L’escaire és un triangle amb angles
de 30º, 60º i 90º. És, per tant, un
triangle escalè perquè té tots els
costats diferents.

 Tots dos són triangles rectangles perquè tenen un angle
recte (90º). Recorda que en un triangle rectangle, els dos
costats contigus a l’angle recte són els catets, i el costat
oposat a l’angle recte és la hipotenusa, que sempre és el
més llarg.
 Si pertanyen al mateix joc, es compleix que la hipotenusa
del cartabó i el catet més llarg de l’escaire tenen la
mateixa longitud.

Com es dibuixen línies
paral·leles amb escaire i
cartabó?
1.- Col·loca el cartabó sobre el paper
de manera que la hipotenusa
coincideixi amb la línia.
2.- Col·loca l’escaire fent coincidir la
seva hipotenusa amb el catet del
cartabó.
3.- Mantenint fixada la posició de
l’escaire, fes lliscar el cartabó al
costat de la hipotenusa i traça cada
línia paral·lela en la posició que
correspongui.

Com es dibuixen línies
perpendiculars amb escaire i
cartabó?
1.- Col·loca el cartabó i l’escaire per
fer línies paral·leles tal com s’acaba
d’explicar.
2.- Gira el cartabó 90º.
3.- Mantenint fixada la posició de
l’escaire, fes lliscar el cartabó i traça
cada línia perpendicular en la
posició que correspongui.

Activitats 10, 11 i 13
Com es dibuixa un rectangle a
partir de dos costats?
1.-Pren el costat més llarg com a
base.
2.- Amb l’escaire i el cartabó fes
dues perpendiculars als extrems de
la base.
3.- Marca-hi amb el regle la mida al
costat curt i traça una línia que
uneixi cada extrem dels dos costats.

 El compàs serveix per traçar circumferències o arcs de
circumferències. Normalment metàl·lic, amb dos braços
que s’uneixen en un vèrtex articulat. Un dels braços acaba
en punxa, de manera que es pot fixar momentàniament al
paper. En l’altre braç s’insereix una mina de llapis.
 Hi ha un accessori que permet acoblar un estilògraf al
compàs. També hi ha un altre accessori allargador que
permet fer cercles més grans.

Com s’utilitza correctament un
compàs?
1.- Agafa el compàs pel mànec i
col·loca’l perpendicularment al
paper. La punxa metàl·lica i la mina
han d’estar al mateix nivell.
2.- Clava la punxa que servirà de
centre de la circumferència o arc de
circumferència.
3.- Traça la circumferència o arc de
circumferència, mantenint el
compàs quasi vertical i sense
aixecar-lo del paper.

Com es dibuixa la recta
mediatriu d’un segment amb
el compàs?
La recta mediatriu d’un segment és
la recta perpendicular al segment
que passa pel seu centre.
1.-.Clava la punxa del comàs en un
extrem del segment.
2.-Obre el compàs una mica més de
la meitat del segment
3.- Traça un arc per sobre i un altre
per sota del segment.
4.- Sense tancar el compàs, clava’l
en l’altre extrem del segment traça
també un arc per sobre i un altre
per sota.
5.- Amb el regle graduat traça una
línia que va des de les dues creus
formades pels arcs.

Com es dibuixa un quadrat
coneixent.-ne la diagonal?
1.-. Traça la mediatriu de la
diagonal.
2.- Clava el compàs al centre i
transporta la mida de mitja diagonal
a l’altra diagonal, per sobre i per
sota de la primera.
3.- Uneix els quatre extrems
resultants.

Com es dibuixa un rombe
coneixent.-ne les dues
diagonals?
1.-. Traça la mediatriu de la diagonal
llarga.
2.- Marca les mides de la diagonal
curta, la meitat per sobre i la meitat
per sota de la primera diagonal.
3.- Uneix els quatre extrems
resultants.

 El transportador d’angles es fa servir per mesurar, marcar
i transportar angles d’un suport a un altre.
 Habitualment és de plàstic o de fusta, amb forma de
semicircumferència o circumferència. El més habitual és el
que té forma semicircular, que està graduat en 180º. El que
té forma circular està graduat amb els 360º que cobreixen
tot el cercle segons el sistema sexagesimal.

Com es mesura amb el transportador d’angles?
1.- Col·loca la marca que hi ha en la part central del transportador sobre el vértex de l’angle
que es vol mesurar, de manera que la base del transportador coincideixi amb un costat de
l’angle.
2.- El nombre de graus que intersequen amb l’altre costat de l’angle és la mesura de l’angle.
Cal tenir en compte que els transportadors d’angles tenen doble numeració. Estan numerats
d’esquerra a dreta i de dreta a esquerra, per la qual cosa la mesura real de l’angle s’obté
mesurant des l’angle 0º i l’altra lectura correspon a l’angle suplementari.

Activitats 15, 16, 17, 18 i 20

2.4.- SISTEMA DIÈDRIC
 Els objectes tenen tres dimensions en l’espai. El sistema
dièdric permet representar-los en dues dimensions, és a
dir, sobre el paper. D’aquesta manera se’n poden plasmar
de forma fiable les formes i les mides.
 El sistema dièdric és la projecció de l’objecte sobre plans
perpendiculars entre ells. Aquests plans reben el nom de
pla horizontal, pla vertical i pla perfil. En cada un d’aquests
plans dibuixem una projecció en dues dimensions de
l’objecte.

 Les vistes ortogonals són les representacions de les
projeccions de l’objecte sobre cadascun dels plans
perpendiculars.
 L’alçat és la representació de la projecció de l’objecte
sobre el pla vertical i és la vista que s’obte quan l’objecte
s’observa des del davant.
 La planta és la representació de la projecció de l’objecte
sobre el pla horizontal i és la vista que s’obte quan
l’objecte s’observa des de dalt.
 El perfil és la representació de la projecció de l’objecte
sobre el pla perfil i és la vista que s’obte quan l’objecte
s’observa des d’un costat.

 Per dibuixar les tres vistes sobre el mateix paper, es
disposen com si despleguéssim els tres plans
perpendiculars de la manera següent:

 Les vistes de l’objecte compleixen les correspondències
següents entre les mides:
 L’alçat i el perfil tenen la mateixa alçària.
 L’alçat i la planta tenen la mateixa llargària.
 La planta i el perfil tenen la mateixa amplària.
I també, les arestes i línies de relleu de l’alçat coincideixen
sempre amb les arestes i línies de relleu del perfil i de
planta.

Com es realitza un croquis de les vistes ortogonals?
1.- Observa atentament l’objecte i determina quina de les tres vistes correspon a
l’alçat.
2.- A partir de l’alçat, determina les altres dues vistes, el perfil i la planta.
3.- Dibuixa de forma proporcionada l’alçat.
4.- Allarga cap a la dreta o cap a l’esquerra, les línies extremes i dibuixa el perfil.
5.- Allarga cap avall les línies extremes i dibuixa la planta.
Activitats 21, 22, 23, 25 i 27

2.5.- PERSPECTIVA
 Fixa’t en aquest dibuix fet al terra per l’artista Julian
Beever. Tot i estar realitzat sobre una superfície de dues
dimensions, dóna sensació de profunditat.

2.5.- PERSPECTIVA

2.5.- PERSPECTIVA
 Per tal d’imaginar-nos com són els objectes reals, hem de
dibuixar-los de manera que sembli que tenen volum. La
perspectiva és el dibuix en dues dimensions que representa
les tres dimensions de l’espai.
• Els tres tipus de perspectives més comunes són: la
perspectiva cavallera, la perspectiva isomètrica i la
perspectiva cònica. La diferència entre els tres tipus rau
sobretot en els angles que formen els tres eixos que
reprensenten l’alçària, l’amplària i la profunditat.

2.5.- PERSPECTIVA
 La perspectiva cavallera es realitza traçant els eixos de
l’espai de tal manera que l’alçària i l’amplària són
perpendiculars entre si, mentre que els angles amb el
tercer eix són de 135º. L’avantatge d’aquest tipus de
perspectiva és que mostra l’alçat de l’objecte i es pot
dibuixar a partir d’ell. La proporció entre l’alçària i
l’amplària es mantenen en relació a les mides reals, mentre
que la proporció amb la profunditat varia.

2.5.- PERSPECTIVA
 La perspectiva isomètrica es realitza traçant els eixos de
l’espai de tal manera que els angles que els eixos formen
entre si són tot tres de 120º. L’avantatge d’aquest tipus de
perspectiva és que la proporció entre l’alçària, l’amplada i la
profunditat de l’objecte es mantenen en relació a les mides
reals, ja que els tres eixos formen el mateix angle entre si.

2.5.- PERSPECTIVA
 En la perspectiva cònica, totes les línies que en l’espai són
paral·leles, es representen seguint unes rectes projectants
que convergeixen en un punt imaginari anomenat punt de
fuga. S‘utilitzen un, dos o tres punts de fuga segons si
veiem una, dues o les tres dimensions de l’objecte de
forma obliqua.

2.5.- PERSPECTIVA
 L’avantatge de la perspectiva cònica és que la
representació obtinguda és la més semblant a la que veiem
a la realitat. Per això, s’utilitza molt en disseny de
projectes arquitectònics en els quals ens hem d’imaginar
com serà abans de construir-lo, com ara un gratacel, un
camp de futbol o complex urbanístic.
Activitats 46, 47, 48 i 50

Els activitats corresponen al llibre Tecnologies 1 de Casals
FI DEL TEMA 2
DIBUIX. MATERIALS,
EINES I SISTEMES DE
REPRESENTACIÓ
Activitats finals:
30, 32, 33, 34, 35, 36,
38, 41 i 43

Dibuix. Materials, eines i sistemes de representació. Tecnologies 1r ESO (Casals)

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Viewers also liked

Viewers also liked (20)

Similar to Dibuix. Materials, eines i sistemes de representació. Tecnologies 1r ESO (Casals)

Similar to Dibuix. Materials, eines i sistemes de representació. Tecnologies 1r ESO (Casals) (20)

More from vpastortecno

More from vpastortecno (8)

Recently uploaded

Recently uploaded (7)

Dibuix. Materials, eines i sistemes de representació. Tecnologies 1r ESO (Casals)