• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Mesures educatives alternatives a menors sancionats: educació o reparació?
 

Mesures educatives alternatives a menors sancionats: educació o reparació?

on

  • 901 views

 

Statistics

Views

Total Views
901
Views on SlideShare
814
Embed Views
87

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

4 Embeds 87

http://jordibernabeu.cat 41
http://www.sobredrogues.net 36
http://sobredrogues.net 7
http://a0.twimg.com 3

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

CC Attribution-NonCommercial-ShareAlike LicenseCC Attribution-NonCommercial-ShareAlike LicenseCC Attribution-NonCommercial-ShareAlike License

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Mesures educatives alternatives a menors sancionats: educació o reparació? Mesures educatives alternatives a menors sancionats: educació o reparació? Presentation Transcript

    • Mesures educatives alternatives amenors sancionats per consum dedrogues a Granollers Jordi Bernabeu Farrús Granollers_Acció Municipal en el consum de drogues http://www.sobredrogues.net Febrer de 2012. Creu Roja Joventut. Som.Nit
    • Mesures educatives alternatives a menors sancionats per consum de drogues a Granollershttp://www.slideshare.net/sobredrogues/jornadessomnithttp://www.facebook.com/sobredrogues - http://www.twitter.com/sobredroguesEstà permesa, i vivament aconsellada, la reproducció total o parcial dels continguts d’aquestdocument, fins i tot amb modificacions i millores del text. Lúnica condició és que figuri primer el nomde lautor i/o les referències a d’altres autors i després el de tots els qui hi hagin introduït millores.Totes les còpies han de portar aquesta nota de copyleft. No estan permesos els usos comercials
    • 0. Algunes reflexions prèvies1. En què consisteix una mesura educativa?2. Educar, prevenir, reparar…3. Són necessàries algunes reflexions sobre elsadolescents d’avui i el consum de cànnabis actual.4. Oportunitats de les mesures educatives5. Disposar d’un pla de treball i un procés estructurat6. Valoracions, conclusions i reflexions
    • 1. Probablement estem fent una lectura de l’adolescènciasegons paràmetres d’epoques antigues. I l’adolescència actualesdevé una etapa per se, diferent a l’infància i la joventut, amb lesseves necessitats educatives i de conceptualització.2. El discurs que es genera al voltant de les droguessegueix condicionat per l’experiència viscuda anysanteriors amb els consums problemàtics d’heroïna (amb totel que això comporta: idea d’addicció, sobredosi, VIH, etc.).I actualment el panorama és totalment diferent. Així com lesnoves formes d’exclusió i inclusió.3. El consequent discurs preventiu i d’atenció no respon a lesnecessitats més evidents. I s’apliquen des d’una perspectivamassa adulta. Hem incorporat noves metodologies (reduccció dedanys). Però, hem acceptat la filosofia de base?4. Les mesures educatives són enteses sovint com a“reparadores” o “correctores del fet causat.
    • Les mesures educatives alternatives són una oportunitatper poder treballar aspectes educatius i preventius des dela perspectiva de detecció precoç i de gestió de riscos.Esdevenen un mecanisme útil per apropar-nos adeterminats col·lectius. I establir-nos com a referents.Ens permeten treballar globalment i de forma coordinadaamb altres agents comunitaris (els quals també escolten“nous” discursos sobre la reparació).Tot i què cal dotar-les de contingut teòric i metodològic perfomentar una idea de la prevenció que vagi molt “mésenllà” del paradigma clàssic de l’abstinència.Alhora, són l’excusa perfecte per revisar quèsignificar tot això d’educar… (i no reparar!)
    • Algunes reflexions prèvies
    • Estem davant d’una de les poblacions adolescents méstranquiles pel que fa a les drogues dels últims 15 anys.
    • Estem davant d’una de les poblacions adolescents méstranquiles pel que fa a les drogues dels últims 15 anys.
    • 1. Darrere de molts consums de drogues adolescentsexisteixen més disfuncions familiars i/o socials que no pasproblemes de drogues i/o de salut mental.2. Compte amb lexcèssiva tendència al diagnòstic adolescent:sovint és necessària però alhora justifica, etiqueta i condiciona.3. Els usos de drogues adolescents poden tenir diferents grausde gravetat/problematicitat.4. Els consums de drogues problemàtics solen ser el resultatduns hàbits de consum lligats a uns estils de vida determinats.5. Existeixen riscos i problemes més importants que laddició.
    • En què consisteix el desenvolupament d’un projecte de mesures alternatives?
    • www.sobredrogues.net/alternativa
    • La justificació legalLlei orgànica 1/1992, de 21 de febrer, sobre protecció de la seguretatciutadana.La llei orgànica 15/1999 de protecció de dades de caràcter personal (LOPD)Llei orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penaldels menors.Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracionspúbliques i del procediment administratiu comú.Llei 4/2003, de 7 d’abril, d’ordenació del sistema de seguretat pública deCatalunya.Decret 278/1993, de 9 de novembre, sobre el procediment sancionadord’aplicació als àmbits de competència de la Generalitat de Catalunya.Reial decret 1774/2004, de 30 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de laLlei orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penaldels menors.
    • La justificació tècnica: perquè intervenim?La finalitat d’aquests programes és poder oferir una intervenciód’atenció, seguiment i prevenció als menors que han estatdenunciats per una infracció administrativa relacionada amb consumo tinença de drogues, que es basa en una resposta educativaalternativa a la sanció administrativa, a canvi de la suspensió de lasanció econòmica (sempre i quan la mesura alternativa es compleixisatisfactòriament).Aquesta resposta ha de poder ser una intervenció integral – des dediferents serveis municipals- amb la finalitat de disminuir els riscosassociats al consum de drogues.El programa també es pot considerar com una estratègia de deteccióprecoç (per evitar o disminuir riscos associats al consum).
    • La justificació tècnica: perquè intervenim?Objectiu GeneralAconseguir que els menors, presumptes autors d’una infraccióadministrativa prevista a l’article 25.1 de la Llei orgànica1/1992, de 21 de febrer, sobre protecció de la seguretatciutadana, referent al consum en llocs, vies, establiments otransports públics, així com la tinença il.lícita de droguestòxiques, estupefaents o substancies psicotròpiques, puguinoptar a una mesura educativa per evitar o disminuir riscosassociats al consum.
    • La justificació tècnica: perquè intervenim?Objectius específcs* Detectar situacions de risc i fer la derivació que s’escaigui aaltres recursos de la xarxa sociosanitària.* Orientar en relació a les necessitats personals detectades enel menor denunciat* Assessorar a la família en relació al consum de drogues ialtres riscos associats.* Vetllar perquè la mesura educativa es compleixisatisfactòriament.* Garantir una òptima coordinació entre tots els agentsimplicats.* Garantir la qualitat del servei.
    • Població destinatàriaMenors d’edat, residents a Granollers, de 14 a 17 anys,sancionats per consum o tinença de drogues il·legals. I les sevesfamílies.En cas de reincidència –menors que s’han adherit almenys unavegada al programa- es desestimarà una nova mesura educativa,pel que es seguirà amb el procediment sancionador ordinari.
    • EL PROCÉS...Què? Detecció d’un menor a la via pública en situació de consumi/o tinença de drogues Trasllat del menor a la comissariaQui? Policia local / Mossos d’EsquadraCom?Acta/Sanció (D10)
    • Filiació del pare o la mareo representant legal(en cas d’infractor menor de 18 anys)S’ha comunicat el fet al pareo la mare o representant legal?
    • EL PROCÉS (2)Què? Sanció administrativa Informació als pares/tutors legals sobre la possibilitatd’adhesió al projecte de mesura alternativaQui? Policia local / Mossos d’EsquadraCom?Carta d’informació
    • EL PROCÉS (3) S’adhereixen al procés de la mesura alternativa? Sí 15 dies NoQuè?Sol.licitar visita amb Servei de Salut Pública Procediment de sanció ordinariQui? Policia local /legals d’Esquadra Pares/tutors Mossos
    • EL PROCÉS (4)Què? Visita Signatura de compromís d’adhesió al projecte Es sol.licita la suspensió temporal de la sancióQui? Pares-tutors legals/Salut PúblicaCom?Full de compromís
    • Full de compromís
    • EL PROCÉS (5) Valoració positiva Valoració negativaQuè? Què? Es sol.licita l’anulació  Es sol.licita continuar amb eldefinitiva de la denúncia procediment sancionadorQui? Qui?Servei de Salut Pública/ME Servei de Salut Pública/MECom? Com?Informe de tancament + Informe de tancament -
    • SatisfactoriNo satisfactori
    • Adolescents atesos al servei 2007-2010504540353025201510 5 0 2007 2008 2009 2010 Mesures educatives 2010 Adhesions al programa 22 Informes tancaments positius 17 Informes tancament negatius 5
    • Educar, prevenir, reparar…
    • Algunes idees per debatre…Caldrà (re)pensar què significa “prevenir”: no és només evitar elconsum, ni només fomentar l’abstinència. També es potenciar laresponsabilitat, la presa de decisions, l’autonomia. I evitar-se problemes.És possible què aquest discurs no coincideixi amb el d’algunsprofessionals. Ni d’alguns pares. Tinguem-ho clar.Depèn quins casos només necessitaran pautes preventives. D’altrespotser requeriran atenció i seguiment.Hem de deixar clar que el nostre paper és el de ser referentspositius.La majoria d’intervencions es centraran en les dinàmiques familiars iles del propi adolescent/jove. Oblidant-nos sovint del paper delconsum…
    • Són necessàries algunes reflexionssobre els adolescents d’avui i elconsum de cànnabis actual,Per entendre bàsicament,com ho viuen moltes famílies i daltresprofessionals…
    • La metàfora de la “saleta d’estar”
    • Font: http://periferics.blogspot.com
    • El projecte del “nen tresor”.La planificació familiar. I els nous models de famílies.
    • Els nous significats dels conceptes “oci” i “feina”.
    • “Lo que distingue a los hombresno es su manera de ganarse lavida, sino más bien su manerade perder el tiempo” Frederik Pohl
    • Concepte de treball Concepte d’oci des del des del món adult món jove “Esclau” Llibertat Aïllat Compartit Monóton Divertit
    • Les dificultats per a l’emancipació: La crisi de la noció de futur
    • Punk. Manuel Fontdevila. Público. 28 de gener de 2011
    • El Roto. El País. 14 de febrer de 2011.
    • L’excessiu “proteccionisme” vers l’infància i adolescència… Fills consentits i sobreprotegits?
    • Adolescents i joves consumidors.El mercat com a principi sobiranista
    • ▶ El model actual que defineix el concepte de l’adolescència i joventut genera un mercat immens al voltant de la moda, l’oci, el temps lliure, la música, la diversió… I les drogues?▶ Aquest mercat immens també genera un entorn en el que les pautes i valors del consum són elements importants en la configuració de les identitats juvenils.▶ El triomf del consum “low cost”
    • Percebem el consum de drogues comquelcom…1. Normalitzat (integrat)“Porque estoy harta de ver en los institutos un grupito de chavales que estánfumando porros y al lado hay otro grupo de chavales de los típicos que nofuman porros, tal vez los más estudiosos, los más no sé qué, ¿no? que en teoríaes eso, de cara al instituto, y pasan olímpicamente, ven los que están fumandoporros y lo ven súper normal. Quiero decir no es que se escandalicen de decir,¡ah! ¡no! ¡fuman porros! es que en absoluto. Y si hablas en las clases es quenadie está escandalizado de los porros, de hecho nadie, ¿eh?” (de lavaluaciódel "Qué rule").2. Estès i generalitzat3. Fàcilment accessible
    • 4. Voluntari“Jo decideixo consumir”“Jove, tu decideixes”5. Precoç6. En constant augment
    • L’egocentrisme adolescent(paradoxa de l’individualisme).
    • “Jo decideixo”“Faig el que em dónala gana”“Ho faig perquè vull”
    • Adolescents i joves 2.0:Les noves formes de comunicació i relació
    • Erlich. El País. 3 de març de 2011
    • Erlich. El País. 2 de febrer de 2011
    • Font: Erlich. El País. 7 de gener de 2011.
    • Font: Erlich. El País. 20 de novembre de 2010.
    • L’errònia percepció d’una adolescència cada cop més “canyera”
    • L’importància simbòlica de la Maria, elpaper del botellón i la poca incidència de les altres drogues
    • Oportunitats de les mesures educatives
    • Les mesures educatives han d’ajudar-nos a...1. Treballar conjuntament amb la Policía Local del municipi iMossos d’Esquadra; i optimitzar la relació. 2. Alhora, possibilitar el desenvolupament d’una mesuraeducativa (no reparadora) de seguiment educativa consistent(tenint en compte, a més, les complicacions existents en el procésde sanció administrativa per consum i/o tinença de drogues. I laconseqüent possibilitat de donar resposta).3. Ara bé, cal emmarcar-les en un marc de treball més amplique complementi altres tasques de prevenció, atenció,informació i assessorament relacionades amb el consum dedrogues.4. El fet d’ahrerir-se a un seguiment no anula la sanció perse. La valoració depèn del procés.
    • Disposar d’un pla de treball i un procés estructurat
    • 1. Tranquilitzar/Calmar possibles angoixes2. Detectar relacions problemàtiques3. Focalitzar el problema4. Pla d’acció
    • Detectar relacions problemàtiques
    • 1. Com descriuen els problemes els diferents “implicats” de la família?2. Què s’ha intentat fins el moment?3. Interaccions familiars4. Trencar la “relació problemàtica/problematitzadora”
    • Com descriuen els problemes els diferents “implicats” de la família?
    • El problema són els amics… És molt influenciable… La culpa la té el PQPI/UEC…El pare no m’ajuda. Em sento sola… No el puc controlar… Estic desesperat… Què vagi a un centre…Els serveis públics no s’hi posen… Fumo perquè m’agrada… No hi ha per tant… Ho sé portar… A mi no m’afecta… No deixaré de fumar… Deixa’m fumar a casa… La policía va a per nosaltres…
    • Interaccions familiars / I com ho viuen els fills…
    • Exigència “Rígid” “Agobiant” “Dictador” “Pesat”“Desapego” “Apego” “Passota” “Hiperprotector” “Passa…” “Protector” Permisivitat
    • La relació problemàtica…
    • Ens arriba la consulta/demanda Apareix la conducta problema: “fuma”En la família… Els pares es volen “eliminar” la En el fill… conducta problemàtica Perd èmfasi la relació familiar El fill es veu com a problema S’incrementa pressió Importància del consum La relació es deteriora El fill no sent comprensió La conducta “problema” s’intensifica
    • 1. Promoure el diàleg• Escoltar no significa “estar d’acord”• No calen respostes immediates• “Controlar” impulsivitat• Ser estratègicament hàbil• Explicar el perquè deles preocupacions
    • 1. Posar de manifest altres conflictes2. Desalentar el control3. Conèixer quin consum té?4. Estimular el “canvi unilateral”5. Construir nous discursos6. Separar trobades7. Determinar eixos de treball
    • 1. Ocupacional• Estudis/Inserció laboral• Motivacions• Resultats acadèmics• Dificultats en l’itinerari formatiu2. Familiar• Estils familiars• Estils educatius• Dinàmiques (horaris, normes, tasques, diners)
    • 1. Alternives/Temps lliure/Relacions• Aficions• Gestió temps lliure• Relacions d’amics• Estils d’oci• Factors de risc
    • 1. Consum• De diferents substàncies• Problemàtic/No problemàtic• Tipus• Estadi de consum• Factors de risc
    • 1. Aspectes psicològics• Estabilitat emocional• Trets de personalitat • Impulsivitat • Afrontament • Animació • Etc• Grau d’alteració psíquica
    • Valoracions, conclusions i reflexions
    • “Vaig venir aquí per una multa i he acabat sortint amb feina” Guillem, 17 anys “Això no m’ha servit de res” Adriana, 15 anys “M’ha ajudat a relacionar-me millor amb els meus pares” Ruben, 15 anys“M’he endut una sorpresa respecte com tracteu el tema de les drogues. M’ha servit més a mi que a ell…” Jordi, 46 anys (pare del Guillem)
    • “El tio friqui ese del ayuntamiento me ha llevao a raya un huevo pero me e pegado unas risas y se lo ha currao” Félix, 16 anys (al seu Facebook)
    • www.sobredrogues.net/visionsadolescents
    •  La valoració del servei per part dels entrevistatsés, per norma, positiva. La majoria delsentrevistats manifesta que la feina que es fa desde el Servei els agrada. Destaquen: (1) l’enfocdavant les drogues -normalitzador-, (2) laproximitat i (3) que se’ls tracta de manera “normal”(no com a persones amb problemes de drogues). Ivaloren que es vengui el Servei com a quelcomd’utilitat.
    • També tenen referència amb elprofessional via xarxes socials (bàsicamentFacebook). A través del seu perfil personal(no professional). I també per companys encomú. Els centres d’ensenyamentapareixen com a nexe comú. Més que serveis, pensen en subjectes iveuen a persones. Necessiten adults positius,propers i referents – vinguin del campprofessional o personal- que responguin ambconfidencialitat i sinceritat als seus maldecaps.
    • Gràcies
    • Crèdits
    • Aquestes reflexions i idees exposades han estat inspirades a partirde la lectura, escolta i reflexió de les fonts següents:Granollers_Acció municipal en el consum de drogueswww.sobredrogues.net9 ideas para educar en la adolescenciaJaume Funes. Editorial Graó.I qualssevol dels seus textos, conferències, conversesi intervencions.Energy Control – ABDI la seva intervenció.Los hijos de la desregulaciónFernando Conde. Editorial Crefat. I qualssevol dels seus articles.Enquesta escolar sobre consum de drogues 2008Departament de Salut (Gencat) i PNSD (Ministerio de Salud)El adolescente en la terapisa familiar.J. Micucci. Ed. Amorrortu.Treballant com a educadora o educador socialCarles Sedó. Edicions Pleniluni.I qualssevol de les seves xerrades.De moltes conferències d’en Domingo Comas.I de la pràctica sorgida d’aquesta i d’altres feines… Les imatges han estat agafades de www.gettyimages.es