Feminisme, moviments drets civil - antipartheid, hippies, okupes

1. Els moviments socials són accions col·lectives i reivindicatives no efimeres de persones
amb els mateixos objectius, idees, valors i interessos que intenten donar a conèixer i fer
triomfar una causa desafiant l’autoritat amb accions fora de les institucions.
Moviment obrer, feminista, estudiantil, pels drets civils, antiglobalització, hippie,
ocupa, ecologista, LGBTi…
MOVIMENTS SOCIALS

2. 1.- El feminisme
És el conjunt d'idees i accions que cerca modificar posicions de
desigualtat envers les dones. Les principals desigualtas són la legal,
la laboral, la política i la moral.

3. A. ANTECEDENTS
• Històricament hi ha hagut una
discriminació de les dones i que es
manté a la ciència històrica.

4. 1. LLUITA PER LA IGUALTAT LEGAL
El origen del feminisme es pot situar a la revolució francesa. El
segle XIX ve marcat per la lluita de les sufragistes pels drets
polítics i la lluita per la igualtat legal; accés als estudis superiors
i a totes les professions, drets (pàtria potestat, béns conjugals,
salari..)

5. El primer document col·lectiu important del feminisme dels EUA va ser
la declaració de principis de la Convenció pels Drets de les Dones de
Seneca Falls (Nova York, EUA, juliol 1848)
."

6. • A partir dels anys 60 el feminisme lluita en l’ambit privat i la vida
quotidiana; el lloc de treball, sexualitat i els drets a la reproducción.

7. MOVIMENT DRETS CIVILS (EUA)
MOVIMENT ANTI-APARTHEID
(Sudàfrica)
-

8. • El Moviment pels drets civils als Estats Units.
• Entre 1955 i 1968; lluita contra la discriminació racial legal amb actes
de protesta no-violenta i desobediència civil (boicots, com l'exitós
boicot d'autobusos de Montgomery (1955-1956) a Alabama, marxes,
com les marxes de Selma a Montgomery (1965) a Alabama...
• Van aconseguir la Llei de Drets Civils (1964)que prohibeix la
discriminació basada en "ètnia, color, religió, o origen nacional"

9. • El Black Power ('Poder Negre'), va ampliar els
objectius del moviment pels drets civils i incloure
la dignitat ètnica, l'autosuficiència econòmica i
política, i la llibertat davant l'opressió dels blancs
americans.
Volem la llibertat, volem el poder de determinar el destí de la nostra
comunitat negra.
Volem treball per la nostra gent.
Volem la fi del robatori a la nostra comunitat negra per part dels blancs.
Volem habitatges decents, adaptats a l'ésser humà.
Volem per a la nostra gent una educació que mostri la veritable natura
d'aquesta societat americana decadent.
Volem una educació que ensenyi la nostra veritable història i el nostre
paper en la societat actual.
Volem que totes les persones negres siguem exemptes del servei militar.
Volem la fi immediata de la BRUTALITAT POLICIAL i DE
L'ASSASSINAT de la gent negra.
Volem la llibertat per a totes les persones negres detingudes en les presons
federals, estatals, de comtats i municipals.
Volem que tota la gent negra enviada a judici sigui jutjada en tribunals
paritaris o de gent de la comunitat negra, com està previst en la constitució
dels Estats Units.
Volem terra, aliments, habitatge, educació, vestit, justícia i pau.

10. • Moviment de la consciència negra MCB (Sudàfrica)
• Aparegut a meitat de la dècada de 1960 per cobrir el buit
polític creat pel càstig als líders del Congrés Nacional
Africà i al Congrés Panafricà, que van ser empresonats i
censurats . Va actuar amb programes socials (escoles,
assistència social...) , vagues i protestes estudiantils contra
llei promulgada pel govern que obligava a totes les escoles
a fer l'ensenyament en afrikans

11. • El 1977, totes les organitzacions relacionades amb el BCM van ser prohibides,
molts dels seus líders arrestats i al setembre de 1977, Steve Biko va ser assassinat
mentre estava sota la custòdia de la Policia de Seguretat Sudafricana.
Biko
1976. Soweto. 200 morts.

12. • Entre 1978 i 1983 l’ONU va condemnar a Sudàfrica en la Conferència
Mundial contra el Racisme, i es va formar un important moviment de
desinversió, pressionant als inversors a desinvertir en empreses sud-
africanes. Finalment el règim de l'apartheid es va desmantellar en una
sèrie de negociacions entre 1990 i 1993, que va culminar en les
eleccions de 1994 amb sufragi universal i l’elecció de Nelson
Mandela com president

13. El moviment hippie o hippy va ser un corrent de contracultura que va
néixer als Estats Units (S. Francisco) durant els primers anys de la
dècada del 1960 i que posteriorment es va estendre per tot el món.
La paraula hippie derivada de hipster (aficionats jazz).
Defensaven fonamentalment la pau davant la Guerra de Vietnam i la
llibertat contra tots els convencionalismes socials.

14. Els hippies, abraçaven la revolució
sexual i creien en l'amor lliure.
Alguns van participar en
activisme radical i en l'ús de
marihuana i altres al·lucinògens
amb la intenció d'assolir estats
alterats de consciència, en
realitat era una forma de
rebel·lar-se contra el Sistema.

15. • No tenia un caràcter ideològic / polític específicament
definit o una organització homogènia o estable , encara que
les la ideologia llibertària i l’ecologisme són el fonament
del moviment.
• Renegaven del nacionalisme i de la regulació estatal, de la
mercantilització i burocratització de la vida quotidiana, i del
consumisme i del capitalisme.

16. La moda i els valors hippies han influit en moviments
socials acutals com l’antiglobalització i a la vegada
han estat assimilats per la cultura comercial.

17. MOVIMENT OKUPA
• Moviment que sorgeix de la ideologia llibertària que es
caracteritza per prendre espais buits i abandonats com a
lluita en protesta contra l'especulació immobiliària i el
capitalisme. Va tenir el seu origen a Anglaterra als any 60 i
es va estendre per països d’Europa Occidental i Amèrica.

18. • La presa d'un edifici abandonat no és només una
finalitat sinó també un mitjà per a denunciar les
dificultats d'accés a un habitatge. En els espais
alliberats es duen a terme experiències de caràcter
assembleari, autogestionat i de transformació social.

19. Als darrers anys grups
d’extrema dreta també han ocupat
edificis per ser utilitzats en activitats
xenòfobes.