10 semblances entre tots els masclistes (antiespecistes inclosos). Jesús Frare Garcia
Òbviament, els homes no generem credibilitat amb eixos discursos “feministes”. No la podem tindre perquè, entre fugides d’estudi i silencis còmplices, deixem espai als masclistes de tota la vida que manipulen el nostre discurs, l’antiespecista, per a que jugue al seu favor. No tenim credibilitat perquè, entre nosaltres, n’hi ha que són capaços de mostrar que l’aprenentatge i el coneixement no és el fruit de la conscienciació, sinó un recurs per a negar els seus propis abusos masclistes amb xerrameca...
Presentació de l’última publicació de la col·lecció Feminista Siempre titulada “Descolonització i Despatriarcalització de i des dels Feminismes d’Abya Yala” escrita per Maria Galindo i Ochy Curiel. L’acte tindrà lloc el proper dijous 7 de maig, de 18:30 a 20:30 a La Fede.cat- Organitzacions per la Justícia Global (c/Tàpies, 1-3. Barcelona – Metro Liceu, Drassanes o Paral·lel -L3-). i entregarem de forma gratuïta un exemplar de la publicació als i les assistents.
El documento resume la literatura española desde la muerte de Franco en 1975 hasta la actualidad. Tras la transición a la democracia, surgió el pensamiento posmoderno con tendencias como el rechazo a las ideologías y la hibridación de estilos. En la literatura actual destacan géneros como la novela negra, histórica e intimista, con autores como Eduardo Mendoza, Javier Marías y Antonio Muñoz Molina cultivando diferentes tendencias novelísticas. La poesía se centra en temas cotidianos desde un lenguaje
10 semblances entre tots els masclistes (antiespecistes inclosos). Jesús Frare Garcia
Òbviament, els homes no generem credibilitat amb eixos discursos “feministes”. No la podem tindre perquè, entre fugides d’estudi i silencis còmplices, deixem espai als masclistes de tota la vida que manipulen el nostre discurs, l’antiespecista, per a que jugue al seu favor. No tenim credibilitat perquè, entre nosaltres, n’hi ha que són capaços de mostrar que l’aprenentatge i el coneixement no és el fruit de la conscienciació, sinó un recurs per a negar els seus propis abusos masclistes amb xerrameca...
Presentació de l’última publicació de la col·lecció Feminista Siempre titulada “Descolonització i Despatriarcalització de i des dels Feminismes d’Abya Yala” escrita per Maria Galindo i Ochy Curiel. L’acte tindrà lloc el proper dijous 7 de maig, de 18:30 a 20:30 a La Fede.cat- Organitzacions per la Justícia Global (c/Tàpies, 1-3. Barcelona – Metro Liceu, Drassanes o Paral·lel -L3-). i entregarem de forma gratuïta un exemplar de la publicació als i les assistents.
El documento resume la literatura española desde la muerte de Franco en 1975 hasta la actualidad. Tras la transición a la democracia, surgió el pensamiento posmoderno con tendencias como el rechazo a las ideologías y la hibridación de estilos. En la literatura actual destacan géneros como la novela negra, histórica e intimista, con autores como Eduardo Mendoza, Javier Marías y Antonio Muñoz Molina cultivando diferentes tendencias novelísticas. La poesía se centra en temas cotidianos desde un lenguaje
El documento resume la literatura durante el franquismo en España. Tras la guerra civil, hubo una literatura esteticista y conservadora, así como otra existencial que expresaba la desesperanza. En los años 60 los autores se volvieron más reivindicativos y experimentaron con el lenguaje. En poesía destacaron tendencias arraigadas, desarraigadas y sociales. La novela evolucionó de lo evasivo en los 40 a lo social en los 50 y lo experimental en los 60. Autores clave fueron Cela, Laforet, Delibes, Matute, Mart
Este documento ofrece instrucciones para realizar un comentario de texto literario. Explica que el objetivo del comentario es relacionar el contenido con la forma para entender qué dice el texto y cómo lo expresa. A continuación, detalla las etapas para realizar un comentario de texto, incluyendo leer el texto atentamente, determinar el tema, analizar la estructura externa e interna, identificar las características del texto y concluir con una valoración del mismo.
El documento resume los principales movimientos literarios de finales del siglo XIX y principios del XX en España: el Modernismo y la Generación del 98. El Modernismo buscaba la belleza por encima de todo y huía de lo cotidiano, mientras que la Generación del 98 realizó una profunda crítica de España y se centró en la vida cotidiana. Entre los autores destacados se encuentran Rubén Darío, Antonio Machado, Miguel de Unamuno, Pío Baroja, Azorín y Ramón del Valle-Inclán.
El documento resume los movimientos literarios del realismo y naturalismo en los siglos XIX y XX. El realismo surgió en la segunda mitad del siglo XIX defendiendo la observación de la realidad, mientras que el naturalismo pretendía llevar los objetivos del realismo a un extremo más crudo retratando aspectos sórdidos de la existencia humana. Se mencionan los principales autores realistas y naturalistas de España, Francia, Rusia e Inglaterra como Galdós, Pardo Bazán, Zola y Tolstoi.
El documento resume las características principales del Romanticismo como movimiento artístico y cultural que surgió en el siglo XIX en Europa. Destaca la valoración de la libertad individual, la naturaleza y las emociones, así como el uso de temas como el amor, la muerte y lo sobrenatural. Presenta además a destacados escritores románticos españoles como Espronceda, Bécquer, Larra, Zorrilla y su tratamiento de estas temáticas en obras como El estudiante de Salamanca y Don Juan Tenorio.
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatinsDaniel Fernández
Vice Verba és una aplicació educativa dissenyada per ajudar els estudiants de llatí a aprendre i practicar verbs llatins d'una manera interactiva i entretinguda.
ÈTICA: LA VEU DE LES VÍCTIMES I ELS MOVIMENTS SOCIALS
1. LA VEU DE LES VÍCTIMESLA VEU DE LES VÍCTIMES
I ELS MOVIMENTSI ELS MOVIMENTS
SOCIALSSOCIALS
2. Què són els movimentsQuè són els moviments
socials?socials?
Els moviments socials són organitzacions
reivindicatives estructurades que tenen l’objectiu
d’agrupar un conjunt de membres amb els mateixos
objectius, idees, valors i interessos que intenten
donar a conèixer i fer triomfar .
3. La importància delsLa importància dels
moviments socials:moviments socials:
•Els moviments socials han contribuït a l’avenç en
la defensa de la dignitat de les persones i dels
drets humans.
•Comparteixen un caràcter idealista i reivindicatiu,
així com un afany per la justícia i la pau.
•Feminisme, pacifisme, ecologisme, #15M, PAH…
No es van conformar amb la realitat que els
envoltava i van lluitar (i lluiten) per canviar-la.
4. Moviments socials i ètica:Moviments socials i ètica:
•La reivindicació de justícia per part de les
víctimes que pateixen injustícies és una força
creadora de l’ètica en denunciar valors morals i
drets no reconeguts.
6. 1. La força dels moviments1. La força dels moviments
socials:socials:
•Els moviments socials són importants perquè
desafien l’autoritat des d’uns objectius comuns i
solidaris.
•La generalització de la cultura i del coneixement
va fer que els homes prenguessin consciència de la
realitat i tractessin de canviar-la.
7. José Antonio Marina i María de la VálgomaJosé Antonio Marina i María de la Válgoma
8. 2. Les reivindicacions morals:2. Les reivindicacions morals:
•En l’origen de la moral i dels moviments socials hi
ha elements comuns.
•Són el sentiment d’injustícia (que provoca el
sofriment i l’inconformisme) i la rebel·lia davant
d’aquesta.
•Les reivindicacions morals busquen el
reconeixement d’un dret conculcat injustament.
•Les lluites per interessos busquen satsifer un
desig.
9. Racisme i xenofòbia:Racisme i xenofòbia:
•El racisme és la creença en l’existència de races
humanes diferenciades i susceptibles d’una
classificació jeràrquica.
•La xenofòbia consisteix en la por i el rebuig
envers tot allò que sigui percebut com a estranger
i aliè a la pròpia identitat cultural.
•La lluita contra la discriminació racial en el segle
XX és un cas exemplar de l’acció dels moviments
socials.
10. La Sud-àfrica de l’apartheid:La Sud-àfrica de l’apartheid:
•Sistema de segregació racial existent entre 1948 i
1990 a Sud-àfrica.
•Característiques:
1.Prohibició dels matrimonis interracials.
2.Privació del dret a vot.
3.Reclusió en barris separats (homelands).
4.Prohibició als negres de viure o treballar en les
àrees blanques.
5.Trens, hospitals, ambulàncies i escoles van ser
segregats.
11. Nelson Mandela, líder
emblemàtic de la
lluita contra el
sistema polític de
l’apartheid i primer
President de la
República de Sud-
àfrica (Sud-àfrica,
1918).
12. Nelson Mandela:Nelson Mandela:
•Dirigent del Congrés Nacional Africà, moviment
social de lluita contra l’apartheid.
•Condemnat a cadena perpètua i treballs forçats,
va passar 27 anys a la presó.
•Alliberat el 1990, va defensar la reconciliació
nacional i la negociació amb el govern per acabar
amb la segregació.
•Premi Nobel de la Pau (1993) per les seves
accions a favor de la fi de l’apartheid i l’establiment
d’una democràcia no racial.
•President de Sud-àfrica entre 1994 i 1999.
13. 3. Un ideal d’igualtat:3. Un ideal d’igualtat:
•En el seu discurs, pronunciat el 1964 davant del
tribunal que el va condemnar a cadena perpètua,
Mandela reclama:
1.La igualtat ens els drets polítics.
2.L’establiment d’una democràcia real i no
merament formal.
3.L’eliminació de qualsevol forma de divisió
política basada en el color.
14. Els drets dels negres alsEls drets dels negres als
EUA:EUA:
•1950: manteniment de la segregació racial dels
negres.
•1955: Rosa Parks es nega a aixecar-se del seient
de l’autobús per cedir-lo a un blanc i és arrestada i
condemnada.
•La comunitat negra inicia la lluita per posar fi a la
segregació.
•Grups de fanàtics blancs s’oposen a la integració.
16. Martin Luther King:Martin Luther King:
•Líder dels moviments socials que lluitaven per la
igualtat.
•Fonamenta la seva acció en la protesta no
violenta i la desobediència civil contra el sistema
racista de separació.
•1963: lidera la Marxa sobre Washington.
•1964: rep el Premi Nobel de la Pau.
•1968: és assassinat per un fanàtic segregacionista
blanc.
17. 4.Tinc un somni:4.Tinc un somni:
•Luther king defensa:
1.El dret a la igualtat dels homes, amb
independència del seu color.
2.L’aspiració a un món millor en el qual no es doni
cap forma de discriminació racial.
•Aquests ideals es presenten com un “somni”
perquè són un ideal ètic, un anhel de canvi i
esperança per a la humanitat.
18. 5. Sud-àfrica i els EUA avui:5. Sud-àfrica i els EUA avui:
•Sud-àfrica: el règim de l’apartheid va ser abolit
gràcies a les pressions internacionals i l’acció de
Mandela.
•Estats units: el president Kennedy va reconèixer
la igualtat de drets de la població de color dels
EUA.