1. El procés d’industrialització Transformacions demogràfiques i socials

3. Transformacions demogràfiques i socials

4. Transformacions demogràfiques i socials La transformació de la societat Les diferències entre les persones no estaven determinades per l’origen familiar o social sinó per la propietat privada i la riquesa personal. Destaquen dos grups socials clarament diferenciats: la burgesia i el proletariat. La societat va deixar de ser rural ja que la població de les ciutats va créixer molt i la població es va transformar en urbana.

5. Transformacions demogràfiques i socials El triomf de la burgesia La burgesia era la propietària dels mitjans de producció, del capital, de les primeres matèries i de les fonts d’energia. Per tant podien obtenir guanys a partir de la iniciativa privada. La burgesia va imposar a tots els grups socials la seva visió del món. La família es va convertir en la base fonamental de la burgesia. Per tant el matrimoni era un pas decisiu en el que importava més el factor econòmic que no pas els sentiments. La mansió era el símbol del poder econòmic. Els salóns eren plens de mobles i de elements decoratius per ensenyar a les visites. La cuina era pel servei que també vivia a la mansió. La higiene no es va cuidar fins ben entrar el segle XX. La vida social era molt intensa. Era molt important relacionar-se al teatre, a l’òpera, als passejos... Els homes es reunien en clubs privats, casinos, cafès per parlar de política, negocis, jugar a cartes, escoltar música. El vestir també era molt important: es cobrien casi tot el cos amb rics vestits plens d’ornaments.

6. Transformacions demogràfiques i socials Vivendas burgeses Vestits de dones burgeses

7. Transformacions demogràfiques i socials La difícil vida del proletariat Era la major part de la població urbana i també rebia el nom de classe obrera. Tan sols disposaven de la seva força de treball, que venien a canvi d’un salari. Es casaven joves i tenien molts fills que a edat primerenca ajudaven a l’economia familiar. L’home era el cap de família i aportava el sou més elevat. La dona seguia tenint el rol de mare i mestressa de casa tot i que el seu treball fora de casa era imprescindible per poder mantenir la família. Els habitatges eren petits i poc compartimentats (poca intimitat) i les latrines i safarejos eren compartits. La higiene personal era escassa tot i que l’ús del sabó es va estendre de manera molt ràpida. El temps lliure quedava reduït degut a les llargues jornades laboral. Les dones continuaven amb la tasques domèstiques i els homes anaven a les tabernes per beure, jugar i xerrar. La despesa en roba era reduïda, ja que el sou es destinava fonamentalment a comprar menjar i a pagar el lloguer.

8. Transformacions demogràfiques i socials Família proletària Condicions laborals

9. Transformacions demográfiques i socials El moviment obrer Els orígens Els orígens els trobem en el LUDISME, moviment en el molts obrers van destruir màquines perquè creien que restaven llocs de treball i empitjoraven les condicions de treball. Poc a poc creixia la consciencia de classe : consciència de pertànyer a un grup social determinat amb característiques i interessos compartits. Aquesta consciència portà amb el pas del temps a l’associacionisme dels obrers apareixen organitzacions com les mútues o les societats d’auxili mutu amb la finalitat d’ajudar als obrers en situacions de malaltia, accident, vellesa... A partir de 1824 van aparèixer les agrupacions obreres de treballadors del mateix oficis, els SINDICATS o TRADE UNIONS , que van afegir reivindicacions de millores laborals i salarials i a nivell polític la demanda del sufragi universal.

12. Transformacions demogràfiques i socials L’anarquisme És l’altre corrent de pensament. Condemnava la desigualtat econòmica entre les persones i el sistema capitalista. Propugna la llibertat humana, la supressió de l’Estat i de qualsevol forma d’autoritat, de poder i de govern d’uns homes sobre uns altres. També van defensar l’educació popular, la eliminació de la propietat privada i la col·lectivització dels béns i dels beneficis del treball. El principal pensador: Mikhaïl Bakunin . MIKHAÏL BAKUNIN.

13. Transformacions demogràfiques i socials La Internacional Obrera. La consciència de classe adquirida pels obrers els va fer adonar-se que els seus problemes eren els mateixos a tots els països industrialitzats. Per això es va fundar l’ Associació Internacional de Treballadors o Internacionals obrera el 1864. Les discrepàncies entre marxistes i anarquistes dificultava el funcionament de l’organització fins al punt de que el 1876 es va dissoldre. El 1899 es va constituir la II Internacional Obrera com una associació de partits socialistes que s’havien fundat en diversos països. Monument a Moscou amb el símbols de la Internacional (martella i falç)