Presentació de Facebook

Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware
© Roger Casadejús Pérez | http://www.exabyteinformatica.com/tienda/
Presentació de Facebook
A dia d’avui, hi ha aproximadament 950 milions d'usuaris de xarxes socials al món, una xifra
que creix dia a dia i que ha sorgit del no-res en molt pocs anys.
El 74% dels usuaris d'Internet a nivell mundial tenen almenys un perfil en alguna xarxa social
segons un estudi recent de InSites Consulting realitzat en 16 països , entre ells 12 països
d'Europa, EUA, Xina, Rússia, Austràlia i Brasil.
Un usuari mitjà té perfils en dues xarxes socials per a ús privat, mentre que el 18% dels usuaris
d'Internet tenen a més a més, un perfil en una xarxa professional; dels quals LinkedIn és la més
popular.
Dins dels països europeus, el 81% dels usuaris a Espanya tenen un perfil en una xarxa social,
77% a Regne Unit, 74% a França i 57% a Alemanya. En altres regions, Xina té el 44%, EUA el
86% i Brasil el 97%.
Penetració de les xarxes socials
Els usuaris de xarxes socials es connecten de mitjana dues vegades al dia, encara que a les
xarxes professionals aquesta mitjana cau a nou vegades al mes. Dins d'aquests usuaris de
xarxes socials, existeixen segments clarament diferenciats d'usuaris, per exemple un grup
anomenat Visitants, que representa el 16% d'usuaris de xarxes socials, es connecten
freqüentment (De tres a sis vegades per dia) però rarament escriuen alguna cosa sobre ells
mateixos (només ho fan una de cada sis vegades que es connecten de mitjana) i es limiten a
observar als altres; aquest perfil és molt comú a Brasil i entre usuaris de Twitter. Un altre grup,
són els Addictes, que són el 28% dels usuaris, es connecten freqüentment (De una a quatre
vegades al dia) i escriuen amb molta freqüència (el 78% de les vegades que es connecten);
aquests usuaris són típicament dones, de 19 a 45 anys, solteres i sense fills. També hi ha un
48% d'usuaris Passius que es connecten només tres vegades per setmana, però que cada
vegada que es connecten escriuen alguna cosa; aquests usuaris són típicament homes, de 29 a
57 anys, no es consideren experts en Internet però tenen alta presència en xarxes socials
professionals.
Perfil d'usuaris de xarxes socials
L’usuari mitjà d'una xarxa social té 199 amics, Brasil té la més alta mitjana dels països
analitzats: 370 amics per cada usuari seguit de Portugal amb 238 amics i EUA amb 210 amics. A
Espanya la mitjana és de 98-102 amics per usuari, al Regne Unit de 177, a Alemanya 123 i a
França de 98.

En quant a l'expansió de noves xarxes socials, aquesta sembla fer-se més lenta. S'està tornant
cada vegada més difícil per a les noves xarxes socials reclutar nous membres. La majoria dels
usuaris estan contents amb la seva situació actual i no volen convertir-se en usuaris d'una nova
plataforma per la qual cosa hi ha una certa estabilitat al mercat explica Steven Van Belleghem,
soci d’InSites Consulting.
Amb aquestes xifres està clar que les xarxes socials han aconseguit la gran propagació a
internet, i que estan apropant-se a la seva maduresa.
En aquest context hi ha una xarxa social que brilla per sobre de totes les altres: Facebook.
Facebook és la xarxa social líder mundial i segons l'estudi abans esmentat a nivell global, un
elevat percentatge dels usuaris la coneixen i la meitat té un perfil en ella.
Molt s'ha escrit sobre Facebook, però pocs entenen realment per què ha estat tan reeixida. Per
entendre les claus del seu èxit hem de remuntar-nos als seus orígens i analitzar les decisions
que es van prendre des del seu començament i que van construir les arrels del seu gran èxit
actual.
Els començaments de Facebook
Tot va començar en una Universitat d'EUA...
Un fred matí de Novembre de 2003 a Boston , el jove Mark Zuckerberg es va aixecar del seu
dormitori de la Universitat de Harvard. Aquest matí es respirava en l'aire, el fred d'una propera
nevada que anticipava el hivern. Zuckerberg, amb 20 anys, estava en el seu segon any a la
Universitat i la seva preocupació era dividia. Ccom la de tots els seus companys, entre els
estudis, la cervesa i les estratègies per ser reconegut per les seves companyes, alguna cosa el
separava de la resta dels estudiants.
Ja era conegut al campus per haver llançat el lloc FaceMash, el qual comparava a l'atzar dues
fotos d'estudiants de la Universitat perquè els seus companys votessin qui era més popular. No
obstant això, com havia copiat les fotos de la base de dades oficial de la Universitat, es va
veure forçat a donar de baixa el lloc davant acusacions d'haver infringit la propietat
intel·lectual, ja que les fotos eren propietat de Harvard.
Aquell fred matí Zuckerberg va conèixer a uns estudiants de Harvard, que cursaven la cambra i
últim any a la mateixa Universitat, anomenats Cameron Winklevoss, Tyler Winklevoss i Divya
Narendra. Segons li van explicar, havien tingut la idea de llançar un lloc anomenat Harvard
Connect (després s’anomenaria ConnectU) que permetria als estudiants de la Universitat
connectar-se i compartir informació. Alguna cosa semblat al que feia en aquesta època
Friendster.com, però limitat a estudiants de Harvard. Aparentment treballaven en aquest
projecte des de finals de 2002 però el programador original (un altre estudiant de Harvard
anomenat Sanjay Mavinkurke) s'havia graduat al maig del 2003 deixant el treball sense acabar,
i si per una banda un altre estudiant de la Universitat (Victor Gao) havia avançat una mica,
necessitaven ajuda, i volien que Zuckerberg acabés de programar el lloc.

Mark Zuckerberg va acceptar participar en el projecte i ajudar-los amb la programació, encara
que mai va signar un contracte en paper. Durant els següents mesos, Zuckerberg es va dedicar
a treballar en el codi font del lloc, fins que un dia va comprendre el veritable potencial de la
idea.
Fins al dia d'avui no estan clars els detalls, però el que sí sabem és que Mark Zuckerberg va
decidir llançar un projecte en paral·lel: una xarxa social que també permetria als estudiants de
Harvard connectar-se entre si, compartint informació personal, similar a la continguda en els
tradicionals llibres anuals publicats per les universitats americanes, anomenats usualment
Facebooks.
D'aquesta manera, l'11 de gener de 2004, Mark Zuckerberg va registrar el domini
thefacebook.com i menys d'un mes més tard, el 4 de febrer de 2004 va llançar la seva pròpia
xarxa social a la Universitat de Harvard durant la tradicional shopping week (la setmana
immediatament anterior al començament de les classes del semestre de primavera).
Per incrementar la popularitat del seu lloc va enviar un email a tots els estudiants de la
Universitat, ja que tenia accés a aquests correus com a estudiant. En els primers quatre dies ja
s'havien registrat 650 estudiants, un 9,8% dels 6,613 estudiants de grau (undergrads) de
Harvard. Al cinquè dia ja hi havia vora els 1000 estudiants registrats i al cap de només dues
setmanes, thefacebook.com ja tenia vora els 4500 membres, una mica més de la meitat del
total d'estudiants de Harvard.
En aquest llavors, Mark comptava amb el suport dels seus 3 companys de cambra a Harvard:
Dustin Moskovitz (que després seria el President vice-executiu de la companyia), Chris Hughes
(el portaveu oficial de la companyia) i Eduardo Saverin (CFO). Aquest últim, un brasiler que es
va mudar amb la seva família a Miami als 7 anys, era qui aportava el poc finançament que la
companyia necessitava, mentre els altres dos ajudaven en tasques vàries.
El ràpid èxit a Harvard es va deure a diverses causes, però entre elles estava la funcionalitat del
lloc. A més a més d'incloure les dades dels estudiants, Zuckerberg s'havia encarregat de pujar
el llistat de classes, amb la qual cosa un nou membre que es registrava a la xarxa podia
ràpidament veure quins dels seus companys estaven en el lloc i conèixer qui eren, alguna cosa
molt útil no només en el moment de buscar companys per a un grup d'estudi dins de la classe
sinó també molt interessant per saber qui era aquesta rossa que s'asseia en la tercera fila de la
classe d'economia.
thefacebookhome
Davant el gran èxit a Harvard, Zuckerberg i els seus amics van decidir expandir el servei a altres
universitats. El 25 de febrer de 2004 van afegir Columbia i l'endemà van afegir Stanford. L'1 de
març van afegir Yale i el 7 de març el servei també estava disponible a Darmouth i Cornell.

L'expansió de Facebook
El procés d'expansió a cada escola era sempre el mateix. Zuckerberg i els seus amics
s'encarregaven de contactar amb quants estudiants que coneixien de cada Universitat, perquè
ells expandissin la notícia internament. A més incorporaven la llista oficial de cursos de cada
escola i només permetien registrar-se com a membres de la xarxa social a aquells estudiants
que tinguessin una adreça de correu de cada Universitat (amb l'extensió .edu). D'aquesta
manera s'assegurava un alt nivell d'exclusivitat ja que totes aquestes escoles pertanyen a la Ivy
League, un grup de vuit universitats conegudes per la seva excel·lència acadèmica, alta
selectivitat en l'admissió de nous estudiants i l’alt elitisme social.
Potser de forma inconscient, Zuckerberg estava utilitzant el poder de laley de l'escassetat, per
la qual, com més ens costa obtenir alguna cosa, més ho apreciem i més alt valor té.
Cap a finals de març de 2004, thefacebook.com (continuava anomenant-se així) ja comptava
amb més de 30000 usuaris i corria en 5 servidors el manteniment dels quals requeria uns 500
dòlars al mes. Per solucionar aquests costos, Mark va començar a parlar amb Venture Capitals i
Angel Investors, els quals van ser atrets pel ràpid èxit i la fama de la xarxa social entre els
estudiants. El 13 d'abril, quan el lloc web ja tenia més de 50000 usuaris, Zuckerberg,
Moskowitz i Saverin decideixen crear una societat legal: Thefacebook.com LLC.
En aquest moment, l'expansió a noves Universitats no seguia una anàlisi demogràfica ni gens
semblant. Zuckerberg simplement llistava aquelles Universitats des d'on rebien més sol·licituds
i expandien el servei seguint aquest ordre, garantint que a cada nova Universitat l'acceptació
estava gairebé assegurada. A més, un gran nombre d'estudiants en aquestes Universitats
havien sentit parlar sobre el lloc a través dels seus amics a les escoles més prestigioses, i
estaven ansiosos per poder accedir al servei, amb la qual cosa esperaven àvids que el lloc
arribés a la seva Universitat, i tan aviat ho feia, corrien a inscriure's.
Al maig de 2004 (nomést 3 mesos després del seu llançament), el lloc ja comptava amb més de
80000 membres i estava disponible en trenta-dues Universitats d'EUA (incloent les 8 escoles
del Ivy League) però els costos seguien creixent amb la qual cosa els fundadors van decidir
incorporar un soci financer, triant a Peter Thiel, milionari ex-fundador de PayPal, qui (aquest
estiu) va invertir 500.000 dòlars en la companyia a canvi del 10,2% de les accions.
Cap a finals de maig els fundadors de la companyia explicaven en un reportatge de la revista
de Harvard (The Harvard Crimson) que el lloc ja tenia gairebé 120000 membres, xifra que
creixia cada hora. Agreguem milers de membres al lloc cada dia(comentava el portaveu del
grup Chris Hughes).
Aquest estiu, un dels fundadors, Eduardo Savin, que estava en el 3er any de Harvard (és un any
més gran que Zuckerberg) es va mudar a Nova York per treballar com a becari en una empresa
financera (summer intern) però va començar a tenir grans discussions amb Zuckerberg. La
responsabilitat de Savin sobre el rumb financer de la companyia es diluïa davant la presència
de Peter Thiel, qui recolzava a Zuckerberg. Finalment Savin es va allunyar de la companyia a
causa de les diferències d'opinió amb Zuckerberg. Fins a aquest moment havia estat el CFO de

la companyia, aportant la perspectiva de negocis a un inici fonamentalment tècnic, i va quedar
relegat a l'oblit en la història de Facebook.
Per aquell llavors, Zuckerberg estava pensant a deixar Harvard per dedicar-se plenament a
thefacebook.com, la qual cosa va acabar de decidir aquell estiu, quan al costat del seu amic i
co-fundador Moskovitz van deixar la Universitat per mudar-se a Pal Alt, Califòrnia (Chris
Hughes, l'altre co-fundador, va preferir acabar la seva carrera a Harvard). Entre Agost i
Setembre de 2004, amb part dels fons aportats per el angel investor, van redissenyar el lloc
per incrementar la funcionalitat pels més de 250000 membres que ja tenia la incipient xarxa
social i van rebre una demanda de ConnectU, qui acusava a Zuckerberg d'haver-los robat la
idea i part del codi, quan treballava per a ells. En aquell moment, Zuckerberg declarava a la
premsa: És completament fals. No hi ha massa idees noves surant per aquí. TheFacebook no
és una idea nova, es genera de totes aquestes altres, és bàsicament la mateixa cosa però a un
nivell diferent, i la nostra idea és fer-ho al nivell de les universitats. Aquesta demanda es
tancaria en el 2008 quan la companyia va acceptar pagar-los als demandants 65 milions de
dòlars (20 milions en efectiu i la resta en accions de la companyia).
Cap al lideratge mundial
Al novembre de 2004 el angel investor Peter Thiel va organitzar una gran festa a Califòrnia
quan TheFacebook va superar el milió de membres registrats i poc després la companyia es va
mudar a Menlo Park a Califòrnia. Al gener de 2005, quan la companyia ja tenia més d'1.4
milions de membres, un altre dels cofundadors, Chris Hughes, va decidir deixar TheFacebook i
es va mudar a França. Després de graduar-se a Harvard el 2006, Chris Hughes va cobrar gran
notorietat quan va coordinar al 2008 la campanya d’internet del llavors candidat presidencial
Barack Obama. L'últim dels co-fundadors, Dustin Moskovitz va deixar Facebook a l'octubre de
2008.
La companyia va continuar creixent a gran ritme i cap a l’abril de 2005 ja tenia 2.5 milions de
membres, estant present en 572 Universitats, expandint-se a 30 noves Universitats cada mes.
La resta de la història és més coneguda. A l'abril de 2005 la companyia va rebre la seva segona
ronda de finançament quan Accel Partners va invertir aproximadament 13 milions de dòlars i
va decidir canviar el seu nom, després de comprar per uns 200000 dòlars el domini
Facebook.com (fins a aquest llavors usava Thefacebook.com).
Durant aquests primer temps, Facebook només permetia inscriure com a membres a
estudiants universitaris (verificats a través de la seva adreça de correu .edu). Això li va
permetre diferenciar-se d'altres xarxes socials existents com Friendster, MySpace, Xanga, hi5 i
Bec les quals no tenien tals restriccions. En tenir aquest focus de llum d'exclusivitat i privadesa,
Facebook aconseguia que els estudiants tinguessin més confiança en el servei, incorporant
informació personal que d'una altra manera no haguessin estat disposats a compartir (per
exemple, el 29% dels usuaris de Facebook en aquells temps arribaven a compartir el seu
número de mòbil). Cap a Setembre de 2005, gairebé el 86% dels estudiants de les universitats

on Facebook estava present tenien un compte en el servei i el 61% es connectava cada dia
(segons comScore, els usuaris de Facebook passaven 20 minuts en el lloc cada dia).
Més tard, Facebook va decidir obrir el servei a altres grups, com a instituts secundaris, ex-
alumnes de les universitats i companyies, però sempre limitant la interacció bàsica dins
d'aquests grups, fins que finalment al setembre de 2006, Facebook es va obrir a tots els usuaris
d'Internet. En aquest moment ja comptava amb més de 10 milions de membres i les seves
expectatives de creixement estaven basades a expandir el servei a totes les persones que
tinguessin accés a Internet.
Quantitat d'usuaris a Facebook
Seguint aquesta estratègia, Facebook va superar a l'abril de 2008 a MySpace com la xarxa
social més popular del món i en l'actualitat té més de 400 milions d'usuaris actius.
En l'últim finançament que va rebre Facebook al maig de 2009, el fons Digital Sky Technologies
va invertir 200 milions a canvi de 2% de les accions, la qual cosa va valorar a la companyia en
10 bilions de dòlars i ha convertit a Mark Zuckerberg en el billonari més jove de la llista de
Forbes 500 amb 25 anys i una fortuna personal estimada en 4 bilions de dòlars (per sobre de
Steven Spielberg, 3.0 bilions USD; Oprah Winfrey, 2,4 bilions USD, Donald Trump, 2,0 bilions
USD, o fins i tot per sobre de Goyo Perez Companc, 2.0 bilions USD, Florentino Perez, 1,9
bilions USD o Emilio Botin, 1,7 bilions USD).
Les claus de l'èxit de Facebook
L'èxit de Facebook està sustentat en diversos elements. Per començar, no va intentar crear
una xarxa social virtual sinó que va capitalitzar una xarxa social existent (estudiants
universitaris) oferint una sèrie de funcionalitats en línia que maximitzaven el valor de les
interaccions. A causa de la gran grandària de les classes a les universitats a EUA, els estudiants
no tenen molt temps per conèixer als seus companys i saber qui són, quins interessos tenen,
etc. Quan un estudiant mitjà entra a una classe, tracta de seguir al professor mentre escaneja
als 70 o 80 companys de l'aula buscant a algú que conegui d'altres classes o buscant noies
atractives. Una manera molt ineficient d'interactuar. Facebook va canviar això, i va organitzar
per primera vegada els perfils segons els cursos o matèries, facilitant la interacció entre els
estudiants. En lloc de crear una comunitat en línia, va proveir a una comunitat fora de línia pre-
existent informació rellevant i serveis de comunicació.
En segon lloc, l'estratègia de segmentació enfocant-se en estudiants universitaris va ser
altament reeixida. Facebook es va transformar en una experiència per a universitaris
dissenyada per universitaris. I aquest era un segment verge. Si bé existien altres xarxes socials
a EUA, Friendster, que ja estava en decadència, havia estat popular entre persones una mica
majors i MySpace tenia menys del 6% de penetració als campus universitaris ja que s'enfocava
en un públic més adolescent. En resum, hi havia un enorme segment d'usuaris assidus

d'Internet (els estudiants universitaris) que no havien experimentat amb les xarxes socials, i
Facebook va aprofitar aquesta oportunitat.
En tercer lloc, Facebook va restringir, inicialment, l'accés al servei i va limitar altres
comportaments (per exemple, la forma d'incloure a un amic) aconseguint que els usuaris
tinguessin aquesta sensació de privadesa que els permetia sentir-se còmodes compartint tot
tipus d'informació, la qual enriquia el servei incrementant el seu valor.
En quart lloc, l'alt perfil dels fundadors de Facebook, especialment el de Mark Zuckerberg, li va
donar un focus de llum i de credibilitat a la companyia des del primer moment. En la ment dels
estudiants, el lloc havia estat creat per un d'ells, no quelcom imposat per una companyia, era
un lloc en el qual podien confiar perquè havia estat fet per algú com ells.
En cinquè lloc, l'estratègia d'expansió, prioritzant les escoles de la Ivy League, va aconseguir
crear una imatge de marca altament desitjable, a la qual tots els altres estudiants volien
accedir. En expandir-se a altres universitats de forma pausada (bàsicament per la falta de
recursos) va aconseguir crear un focus de llum d'exclusivitat, aconseguint no només que la
marca fos alguna cosa realment a la ordre del dia sinó que a més, quan entrava a una
universitat s'expandia com el foc. Un estudiant tenia més incentius per inscriure's en una xarxa
on solament accedien els millors, que en altres servei (com Friendster o MySpace) on qualsevol
podia entrar i el seu perfil era apilat amb milions d'altres.
Resumint, va trobar un segment específic, molt atractiu, amb necessitats específiques i els va
oferir un producte amb funcionalitats rellevants que satisfeien les seves necessitats concretes.
A més va crear una marca el posicionament de la qual va aconseguir ensenyorir-se d'atributs
molt rellevants per al segment triat que li va permetre diferenciar-se de qualsevol altre
competidor. I Facebook va construir aquest posicionament tan fort sense gastar un sol dòlar en
publicitat, un clar exponent de com es construeixen les marques al món digital. En definitiva,
l'èxit de Facebook no es deu al seu programari (de fet programar una xarxa social és bastant
simple i hi ha programes gratuïts per fer-ho), tampoc es basa en una gran idea revolucionària
(el concepte de xarxa social ja existia) ni tan sols per una gran habilitat de gestió. El seu èxit es
deu a una sèrie de decisions encertades a l'àrea de màrqueting. Segmentació, posicionament,
diferenciació, són totes variables del màrqueting, i Facebook va aconseguir de forma mestra
gestionar totes elles. L'èxit de Facebook és, en definitiva, resultat d'un gran màrqueting,
diferent al tradicional, no tan depenent en la publicitat, però enfocat en les variables
fonamentals que componen al màrqueting estratègic.
La competència local
Mentre Facebook creixia a EUA, altres xarxes socials apareixien i es feien fortes en altres
països.
Aprofitant que no va ser fins a Febrer de 2008 que Facebook va llançar les seves versions en
espanyol i francès, i al març de 2008 en alemany, diversos emprenedors locals van llançar les
seves pròpies xarxes socials, entre els casos europeus cal destacar a Skyrock a França, StudiVZ
a Alemanya, Hyves a Holanda i Tuenti a Espanya.

Publicades en els seus idiomes locals, aquestes xarxes socials no tenien abast més enllà dels
seus països d'origen, però gaudien de profundes arrels als seus mercats domèstics i van gaudir
de cert lideratge mentre Facebook es mantenia enfocada a EUA
MySpace no hi havia fet gran reso en aquests països però quan Facebook va decidir expandir-
se internacionalment, la cosa va ser diferent, totes van sentir l'efecte.
A França, Skyrock va perdre un terç dels seus usuaris a les mans de Facebook:
aproximadament entre el 27 i el 32% dels nostres usuaris han trobat una millor experiència
d'ús en Facebook diu Pierre Bellanguer, el fundador de Skyrock a França, un altre 32% s'ha
quedat amb nosaltres i un terç final usa tots dos serveis.
Fa un any, Skyrock i Facebook competien cap a cap a França, però al 2010 la xarxa americana ja
duplicava en usuaris al seu rival local, amb més de 21 milions d'usuaris segons comScore.
El mateix va ocórrer en els altres països. A Espanya, Facebook va sobrepassar a Tuenti en el
2009 i actualment té gairebé 11 milions d'usuaris, comparats amb els 6,8 milions del lloc
espanyol, de fet Espanya és el vuitè país del món on més està creixent Facebook.
Creixement de Facebook per països
A Alemanya, StudiVZ té tres llocs que en conjunt són el líder de mercat amb 14 milions
d'usuaris encara que Facebook s'apropa ràpidament i ja té 12 milions. De fet, Facebook ha
triplicat els seus usuaris en l'últim any mentre que els nombres de StudiVZ es mantenen
estancats gairebé sense creixement.
Clemens Riedl, el Conseller delegat de StudiVZ atribueix aquest creixement a la falta de
controls que té Facebook. La majoria de les coses que fa Facebook són il·legals segons la llei
alemanya es queixa Riedl, explicant que la xarxa social alemanya ha de seguir un procés molt
més complex per donar d'alta als seus membres i no pot compartir certa informació amb els
anunciants.
Només Hyves, a Holanda, manté el lideratge local, amb gairebé 8 milions d'usuaris, comparats
amb els 3,5 milions de Facebook, no obstant això, Facebook ha triplicat el nombre d'usuaris
mentre que Hyves només ha crescut el 33% durant l'últim any.
Quantitat d'usuaris de les xarxes socials locals
Les xarxes europees tenen posades les seves esperances a diferenciar-se a través de l'element
local o funcionalitats diferents. Zaryn Dentzel, un americà que va fundar Tuenti a Espanya
explica: que els serveis nínxol tenen molt valor en el context local. Si la teva prioritat és
aconseguir que tots els éssers humans del planeta estiguin a la teva xarxa és un enfocament
diferent. Tuenti s'enorgulleix de tenir una xarxa d'alta qualitat a la qual solament s'accedeix
per invitació, i els perfils no poden ser indexats pels motors de cerca amb la qual cosa

l'experiència és molt privada i segura. Això alenteix el creixement d'usuaris però assegura que
el lloc estigui relativament lliure de perfils falsos.
StudiVZ, mentrestant, s'enfoca a atreure una audiència diferent a la de Facebook: Facebook és
un lloc ple de coses diu Riedl el seu fundador, nosaltres tractem de mantenir el nostre lloc
simple, ens enfoquem en dones i en persones que no estimen la tecnologia.
Skyrock, per la seva banda, ofereix la possibilitat de crear blogs anònims en lloc de crear perfils
amb el seu nom real. Pierre Bellanger, el seu fundador, diu que molts dels seus usuaris
adolescents prefereixen l'anonimat. Hyves, la xarxa holandesa, tracta de diferenciar-se a través
de la integració amb programes de TV o esdeveniments locals. Per exemple, Hyves és un
patrocinador de la lliga de futbol holandesa i duu a terme enquestes per RTL, la cadena de TV
local.
Les xarxes locals també tracten d'oferir una experiència més personalitzada als anunciants. A
causa de les seves (encara) altes audiències, els anunciants solen tenir en compte a les xarxes
locals. Stafford Green, responsable de Coca-cola digital diu que no pot donar-se el luxe
d'ignorar a les xarxes locals de nínxol: seria genial si fos com en els dies daurats quan hi havia
només un lloc per posar els anuncis i arribar a tothom, però aquests dies ja van passar.
Un senyal de que les xarxes socials potser puguin sobreviure són les dades financeres. Hyves
apunta a facturar aquest any uns modestos 20 milions de €, però a diferència de Facebook ha
estat rendible des del 2006. Skyrock, que també té una estació de ràdio FM, ha tingut
ingressos per 39 milions de € l'any passat amb un EBITDA de 8 milions de €, dels quals gairebé
6 milions vénen d'Internet. Tuenti ha facturat menys de 6 milions de € l'any passat però espera
ser rendible en el tercer trimestre del 2010. No obstant això StudiVZ, que va ser comprat per
Georg von Holtzbrinck, el grup de publicació, per 86 milions d'Euros al gener de 2007, ha tingut
ingressos per 20 milions d'Euros l'any passat però encara perd diners.
No obstant això, a nivell reconeixement de marca, en gairebé tots els països europeus
Facebook té el lideratge, excepte a Holanda (on la xarxa més reconeguda és Hyves) i a Portugal
(on és Hi5).
Reconeixement de xarxes locals per país
Jeff Mann, analista de Gartner, diu que mentre algunes xarxes socials locals tendeixen a
desaparèixer, hi ha algunes que sobreviuran. El fenomen de les xarxes socials està molt lligat al
cultural i personal, amb la qual cosa hi ha lloc per a diversos competidors explica Mann alguns,
com Hyves, poden haver establert un cap suficientment gran i poden ser capaces de defensar-
la. Potser no operin a nivell corporatiu mundial però poden arribar a ser petits negocis viables.
Només el temps confirmarà si les xarxes locals sobreviuran a la lluita amb Facebook, però, com
en la majoria dels negocis reeixits moderns, gran part de l'èxit es definirà en l'aplicació reeixida
de les variables del màrqueting.

Facebook és el resultat d'haver entès i portat a la pràctica un màrqueting reeixit, establint una
segmentació i diferenciació específica, desenvolupant un producte amb funcionalitats que
satisfeien exactament les necessitats del segment triat. Probablement Mark Zuckerberg i els
seus amics hagin aplicat aquesta estratègia de forma intuïtiva...

Presentació de Facebook

Recommended

Recommended

More Related Content

Viewers also liked

Viewers also liked (9)

Similar to Presentació de Facebook

Similar to Presentació de Facebook (20)

More from Roger Casadejús Pérez

More from Roger Casadejús Pérez (20)

Presentació de Facebook