1. Albert Palà
Sergi Boter
Pablo Ruiz
El Bienni Reformista:
Reforma Religiosa
i Reforma Agrària

2. Bienni Reformista
• 28 de juny de 1931 eleccions a
Corts constituients victòria
d’esquerres.
• 10 de desembre de 1931 s’aprova la
segona República
Manuel Azaña: Cap del govern
Alcalà Zamora: President de la República
Reformes: religiosa i agrària

3. REFORMA RELIGIOSA
• Objectiu principal limitar la
importància de l’Església
• Altres canvis importants:
- Prohibició de l’Església a l’ensenyament
- Autorització del divorci i del matrimoni civil
- Llei de congregacions
Gran protesta per part dels sectors
religiosos
Forta resposta del govern de la República

4. reforma religiosa: documents
• Problema polític, no
religiós
• Falta d’organització del
nou estat amb el canvi
d’importància per part de
l’església

5. Visita del Cardenal Pedro Segura a
Extremadura abans de la seva expulsió
d’Espanya (1931) actitud
antirepublicana
Discrepància dels catòlics davant la Constitució.
Prohibició de l’església a l’ensenyament
Autorització del divorci i del matrimoni civil
Greu menyspreu dels drets sagrats fortes
protestes.

6. REFORMA AGRÀRIA
•La Reforma Agrària, va ser un dels objectius principals del nou govern de la II
República.
•El camp espanyol presentava uns certs endarreriments tecnològics i
desigualtats socials.
•Al centre i al sud de la Península hi predominaven els latifundis (grans
extensions de
terrenys)
•El nou Govern pretenia distribuir la terra.
•El 9 de setembre del 1932 crear la Llei de bases de la reforma agrària.

7. Primeres mesures de la
reforma agrària:
- Feina obligatòria els pagesos de
terme municipal
- Realització de totes les tasques del
conreu
- Jornada de vuit hores
conflictivitat social
Objectius principals Resoldre el problema de l’atur.
Redistribuir les terres, per que
tornin a fer la seva funció que
ara no realitzen
L’Estat a d’intervenir per
racionalitzar el cultiu i la
producció d’aliments

8. Distribució desigual de la superfície
Nord minifundis (petits propietaris)
Centre i sud grans latifundis (grandes
de Espanya)
Llei de Reforma Agrària
expropiar els grans
latifundis sense cap mena
d’indemnització
Conflictes i tensió social
grans propietaris passen a partits de
dretes
Propietats dels grandes
d’Espanya 1931
Conflicte dels Rabassaires

9. La població agrària esta distribuïda en:
•Propietaris: de petites terres que predominen
en tota Espanya. També hi han grans propietaris
nobles que estan situats en la zona meridional
d’Espanya.
•Jornalers: predominen en la zona meridional
d’Espanya on es troben els grans latifundis, del
grans propietaris. Treballen en contractes i sous
diaris.
•Arrendataris: són una minoria i treballen en un
Distribució per províncies del es Finques de camp que no es seu a canvi d’un lloguer o una
mes de 250h part de els collites
30 a 40 % Jaén, Toledo,Badajoz
40 a 50% Huelva, Cordova, Caceres i
Granada
50 a 60% Sevilla, Ciudad Real i Cadis

10. Distribució de la superficie de finques
Extremenya (50% de superfície de més
de 100 hectàrees)
Bètica (57% de superfície de més de
100 hectàrees)
Penibètica (52% de superfície de més
de 100 hectàrees)
Castellano-Lleonesa (66% de superfície
que no supera les 10 hectàrees)
Llevantina (51% de superfície que no
supera les 10 hectàrees)
Manxega (46% de superfície de més
de 100 hectàrees)
Clara diferència entre el nord
(minifundis) i el sud (latifundis)

11. Reforma agrària a Espanya
- Terres expropiables cedides a les comunitats de pagesos
assentaments
grans d’Espanya (sense indemnització)
altres propietaris (indemnització)

12. José María Gil
Robles.
José María Gil Robles i Quiñones Neix a Salamanca 1898 Mor a Madrid
1980
• Llicenciat en dret i va treballar al diari madrileny “El Debate”
• 1923-1930 comença la seva carrera com a polític
El 1933 va formar la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA)
Partit més votat en les eleccions
• Un cop es va produir el cop militar, Gil Robles va anar a Portugal i va donar suport als
revoltats.