Els espais-del-sector-primari puig

ELS ESPAIS DELELS ESPAIS DEL
SECTOR PRIMARISECTOR PRIMARI
2on de Batxillerat. Geografia . IES Antoni Llidó. Xàbia. Professora: Vicenta Maria Ros

DEFINICIÓDEFINICIÓ
L’espai rural és el territori poc urbanitzat. Un espai on s’exerceixen
activitats agrícoles, ramaderes i forestal. No obstant, des de la
dècada del 1970 l’espai rural s’ha tornat més complex i heterogeni
a conseqüència de la introducció d’altres activitats (residencials,
industrials, recreatives, conservacionistes...)
L’espai rural és el territori poc urbanitzat. Un espai on s’exerceixen
activitats agrícoles, ramaderes i forestal. No obstant, des de la
dècada del 1970 l’espai rural s’ha tornat més complex i heterogeni
a conseqüència de la introducció d’altres activitats (residencials,
industrials, recreatives, conservacionistes...)

FACTORS FÍSICSFACTORS FÍSICS
Els factors físics han perdut la importància del passat a causa
dels avanços tècnics. No obstant, continuen tenint la seua
influència.
Els factors físics han perdut la importància del passat a causa
dels avanços tècnics. No obstant, continuen tenint la seua
influència.
El relleu. Elevada altitud mitjana i
pendents abundants. Faciliten l’erosió
i dificulten la mecanització.
El relleu. Elevada altitud mitjana i
pendents abundants. Faciliten l’erosió
i dificulten la mecanització.
El clima. Predominen en quasi tot el
territori precipitacions escasses i
irregulars i temperatures amb
situacions extremes i aridesa acusada.
El clima. Predominen en quasi tot el
territori precipitacions escasses i
irregulars i temperatures amb
situacions extremes i aridesa acusada.
Els sòls. Qualitat mediocre amb
problemes d’erosió.
Els sòls. Qualitat mediocre amb
problemes d’erosió.

FACTORS HUMANSFACTORS HUMANS
L’ESTRUCTURA AGRÀRIAL’ESTRUCTURA AGRÀRIA
TRADICIONAL
•Mà d’obra abundant
•Tecnologia endarrerida
•Explotacions treballades de forma
extensiva
•Rendiments baixos
•Producció destinada a l’autoconsum
TRADICIONAL
•Mà d’obra abundant
•Tecnologia endarrerida
extensiva
•Rendiments baixos
•Producció destinada a l’autoconsum
ACTUAL
•Mà d’obra escassa i envellida
•Incorpora avanços tecnològics
intensiva
•Elevat rendiment
•Especialització per regions
•Producció destinada al mercat
ACTUAL
•Mà d’obra escassa i envellida
•Incorpora avanços tecnològics
intensiva
•Elevat rendiment
•Especialització per regions
•Producció destinada al mercat

L’ESTRUCTURA AGRÀRIAL’ESTRUCTURA AGRÀRIAL’ESTRUCTURA AGRÀRIAL’ESTRUCTURA AGRÀRIA
La població rural. Població ocupada escassa
(4,5% el 2007) i envellida (4,5% el 2007). L’envelliment
és més acusat a les comunitats de l’interior. Principal
causa d’aquesta situació: l’èxode rural.
La població rural. Població ocupada escassa
(4,5% el 2007) i envellida (4,5% el 2007). L’envelliment
és més acusat a les comunitats de l’interior. Principal
causa d’aquesta situació: l’èxode rural.

Les explotacions agràries.
Les parcel·les són les unitats mínimes
d’explotació, amb límits precisos.
L’explotació és el conjunt de parcel·les
treballades per un mateix productor
agrari. La grandària de les
explotacions a Espanya es
caracteritzen pel predomini de valors
extrems (molt grans o molt menudes).
La xicoteta explotació (menys de 10
ha) predomina al nord peninsular i a la
Comunitat Valenciana.
La gran explotació (més de 100 ha)
predomina a l'Andalusia occidental,
Extremadura, Castella- La Manxa i part
de Castella-Lleó i Aragó. En l’actualitat
les grandàries extremes tendeixen a
disminuir en benefici de la mitjana
explotació.
Les explotacions agràries.
Les parcel·les són les unitats mínimes
d’explotació, amb límits precisos.
L’explotació és el conjunt de parcel·les
treballades per un mateix productor
agrari. La grandària de les
explotacions a Espanya es
caracteritzen pel predomini de valors
extrems (molt grans o molt menudes).
La xicoteta explotació (menys de 10
ha) predomina al nord peninsular i a la
Comunitat Valenciana.
La gran explotació (més de 100 ha)
predomina a l'Andalusia occidental,
Extremadura, Castella- La Manxa i part
de Castella-Lleó i Aragó. En l’actualitat
les grandàries extremes tendeixen a
disminuir en benefici de la mitjana
explotació.

El règim de tinença. És el grau de domini sobre la terra. Pot ser directa, quan el
propietari és el que explota la terra o indirecta, quan el propietari cedeix l’explotació
a una tercera persona. En la tinença indirecta la cessió pot ser en arrendament o
parceria. En el primer cas l’explotador paga uns diners al propietari per l’ús de la terra,
en el segon el pagament és amb part de la collita.
El règim de tinença. És el grau de domini sobre la terra. Pot ser directa, quan el
propietari és el que explota la terra o indirecta, quan el propietari cedeix l’explotació
a una tercera persona. En la tinença indirecta la cessió pot ser en arrendament o
parceria. En el primer cas l’explotador paga uns diners al propietari per l’ús de la terra,
en el segon el pagament és amb part de la collita.
Gràfic de barres que
representa el règim
de tinença de la terra
en la Comunitat de
Múrcia. És molt
semblant al les xifres
d’Espanya.

POBLAMENT RURAL
Conjunt d’assentaments humans existents en l’espai rural
Origen = factors físics (relleu + aigua) + factors econòmics (recursos) + factors històrics
(Reconquesta)
Tipologia del poblament rural
a) DISPERS = casa rural separada d’altres cases i envoltada de camps, boscos o prats. Típic de la
PERIFÈRIA PENINSULAR = Balears, Canàries
 ABSOLUT = totes les cases aïllades = MUNTANYA MITJANA CANTÀBRICA, PREPIRINEU
CATALÀ
 INTERCARLAR= cases disseminades a partir de concentrats primitius, que han crescut o bé
s’han ampliat les terres de conreu, les cases mantenen relacions amb els nuclis
concentrats, compartint parròquia, ajuntament o mercat = CASERIU BASC, CASERIU
ASTURIÀ, CASA GALLEGA, MAS CATALÀ, ALQUERIA VALENCIANA, RIU-RAU D’ALACNT,
POSSESSIÓ BALEAR; CORTIJOS ANDALUSOS I CASES DE QUINTERIA MANXEGA
 DISPERS LAX = petites agrupacions de cases o llogarets disseminats = FAÇANA
CANTÀBRICA
a) CONCENTRAT = les cases s’agrupen i formen pobles o viles, independent ment de la
localització de la terra = Conques del Duero i Ebre; Agrociutats andaluses
a) LINIAL, amb les cases disposades al llarg d’una via o carretera
b) APINYAT, cases agrupades entorn d’un nucli, de forma irregular o regular

HABITAT RURAL
Constituït per les cèl·lules dels assentaments rurals, els habitatges i altres dependències
La seua morfologia depén del material usat en la construcció i del plànol de la casa
 MATERIALS
 Casa de Pedra = empra pedres regualrs o irregulars col.locats amb ciment o units amb fang o
calç = PERIFÈRIA PENINSULAR = Extremadura, Balears, Canàries
 Casa amb entramat de Fusta= estructura de fusta farcida de maçoneria o rajola = País Basc
(Caseriu), Tierra de Pinares (Segòvia), l’Alcàrria (Guadalajara)
 Casa de fang = fang + palla, assecat al sol, modelada per atovons o tapial de fusta = Meseta,
Vall mitjana Ebre, Hortes de València i Múrcia, Camp del Guadalquivir
 PLÀNOL DE LA CASA
 CASA BLOC = Totes les dependències esta sota el mateix sostre= habitatge, estable, graner,
magatzem, etc.
 Casa Arran de terra = dependència única on conviuen animals i persones = PALLOZA
GALLEGA
 Casa en altura = dividida en plantes = baixa, on hi ha les dependències agràries;
superior, hi ha l’habitatge humà = CASERIU BASC; CASONA ASTURIANA I
CÀNTABRA
 CASA COMPOSTA = consta d’edificis diferents per a cada funció (Habitatge, magatzem,
graner) disposats al voltant d’un pati tancat o obert = CORTIJO ANDALÚS, MAS CATALÀ
 TRANSFORMACIONS RECENTS
 Desaparició de les formes de vida tradicionals que originaren les cases
 Substitució de les tipologies tradicionals per formes urbanes = xalet, adossat, etc
 Trencament de l’harmonia amb el paisatge tradicional i pèrdua del patrimoni arquitectònic

LA POLÍTICA AGRÀRIALA POLÍTICA AGRÀRIALA POLÍTICA AGRÀRIALA POLÍTICA AGRÀRIA
Des de mitjan segle XIX fins l’adopció de
la PAC (Política Agrària Comunitària). Es
va centrar en tres aspectes:
•Els sistema de propietat de la terra i de distribució.
Es féu en diverses actuacions, tot i que no
s’aconseguiren els resultats esperats en cap d’elles.
Aquestes foren:
•Les desamortitzacions del XIX
(Mendizàbal i Madoz)
•La Reforma Agrària de la Segona
democràcia
•Política de colonització i extensió del
regadiu dels franquisme
•La política de concentració parcel·lària, que pretenia
disminuir el minifundisme i la dispersió de les
parcel·les, així com crear els camins d’accés a
aquestes. Ha sigut més efectiva a les zones de
monoconreu de secà, mentre que als minifundis del
nord i de l’est peninsular gairebé han sigut modificats.
Pel que fa a la legislació sobre grans finques, des del
1979 s’obliga a presentar plans de millora agrària, o si
no la terra s’ha d’arrendar forçosament
•L’Estat establí una política proteccionista als
productes agrària amb la intenció d’evitar la
competència exterior
Des de mitjan segle XIX fins l’adopció de
la PAC (Política Agrària Comunitària). Es
va centrar en tres aspectes:
•Els sistema de propietat de la terra i de distribució.
Es féu en diverses actuacions, tot i que no
s’aconseguiren els resultats esperats en cap d’elles.
Aquestes foren:
•Les desamortitzacions del XIX
(Mendizàbal i Madoz)
•La Reforma Agrària de la Segona
democràcia
•Política de colonització i extensió del
regadiu dels franquisme
•La política de concentració parcel·lària, que pretenia
disminuir el minifundisme i la dispersió de les
parcel·les, així com crear els camins d’accés a
aquestes. Ha sigut més efectiva a les zones de
monoconreu de secà, mentre que als minifundis del
nord i de l’est peninsular gairebé han sigut modificats.
Pel que fa a la legislació sobre grans finques, des del
1979 s’obliga a presentar plans de millora agrària, o si
no la terra s’ha d’arrendar forçosament
•L’Estat establí una política proteccionista als
productes agrària amb la intenció d’evitar la
competència exterior

La Política Agrària Comunitària.
S’adoptà en entrar Espanya en la Unió
Europea (1986). Des d’aleshores marca
la política agrària espanyola. Les
principals conseqüències foren:
•Integració en el mercat interior
comunitari que marca preus
màxims i mínims per als productes
més representatius.
•Els intercanvis amb la UE es van
alliberar. Espanya adoptà el
principi de preferència
comunitària, per això, reorientà
part de les importacions en
benefici de la UE, a canvi ha
accedit a un mercat ampli.
•Ha hagut de dur a terme un
esforç per modernitzar-se (més
productivitat, qualitat i
competència). Comptà amb
l’aportació dels fons estructurals,
del FEOGA i del FSE
La Política Agrària Comunitària.
S’adoptà en entrar Espanya en la Unió
Europea (1986). Des d’aleshores marca
la política agrària espanyola. Les
principals conseqüències foren:
•Integració en el mercat interior
comunitari que marca preus
màxims i mínims per als productes
més representatius.
•Els intercanvis amb la UE es van
alliberar. Espanya adoptà el
principi de preferència
comunitària, per això, reorientà
part de les importacions en
benefici de la UE, a canvi ha
accedit a un mercat ampli.
•Ha hagut de dur a terme un
esforç per modernitzar-se (més
productivitat, qualitat i
competència). Comptà amb
l’aportació dels fons estructurals,
del FEOGA i del FSE
LA POLÍTICA AGRÀRIA COMUNITÀRIALA POLÍTICA AGRÀRIA COMUNITÀRIALA POLÍTICA AGRÀRIA COMUNITÀRIALA POLÍTICA AGRÀRIA COMUNITÀRIA

També s’ha vist afectada pels problemes de l’activitat
agrària comunitària i per les mesures adoptades per
resoldre'ls. Destaquen:
•Els preus elevats en relació als del mercat mundial.
Per combatre’l tracten de reduir els preus
•Els excedents de productes agrícoles i ramaders.
Per solucionar-ho s’han establit quotes, es reorienta
la producció cap a productes no excedentaris...
•El deteriorament del medi per l’ús de productes
químics. S’intenta fomentar els conreus ecològics
•Les exigències dels consumidors sobre seguretat i
sanitat. Han hagut d’establir normes en aquests
temes.
•El despoblament de les àrees rurals. Tracta de
pal·liar-se amb el fons per al desenvolupament rural
(millora d’infraestructures, diversificació
d’activitats...)
El PAC ha sigut beneficiós per a les zones hortofrutícoles
mediterrànies i per al camp andalús que han trobat en la
UE un bon mercat, en canvi, les zones cerealístiques de
l’interior i la zona cantàbrica (ramaderia bovina) han
sofert el problema dels productes excedentaris.
També s’ha vist afectada pels problemes de l’activitat
agrària comunitària i per les mesures adoptades per
resoldre'ls. Destaquen:
•Els preus elevats en relació als del mercat mundial.
Per combatre’l tracten de reduir els preus
•Els excedents de productes agrícoles i ramaders.
Per solucionar-ho s’han establit quotes, es reorienta
la producció cap a productes no excedentaris...
•El deteriorament del medi per l’ús de productes
químics. S’intenta fomentar els conreus ecològics
•Les exigències dels consumidors sobre seguretat i
sanitat. Han hagut d’establir normes en aquests
temes.
•El despoblament de les àrees rurals. Tracta de
pal·liar-se amb el fons per al desenvolupament rural
(millora d’infraestructures, diversificació
d’activitats...)
El PAC ha sigut beneficiós per a les zones hortofrutícoles
mediterrànies i per al camp andalús que han trobat en la
UE un bon mercat, en canvi, les zones cerealístiques de
l’interior i la zona cantàbrica (ramaderia bovina) han
sofert el problema dels productes excedentaris.
LA POLÍTICA AGRÀRIALA POLÍTICA AGRÀRIALA POLÍTICA AGRÀRIALA POLÍTICA AGRÀRIA

CARACTERÍSTIQUES DE L’AGRICULTURA ACTUALCARACTERÍSTIQUES DE L’AGRICULTURA ACTUALCARACTERÍSTIQUES DE L’AGRICULTURA ACTUALCARACTERÍSTIQUES DE L’AGRICULTURA ACTUAL
L’agricultura tradicional es basava en el policultiu, utilitzava tècniques
endarrerides i sistemes de cultius extensius, la qual cosa donava rendiments
baixos.
L’agricultura actual ha experimentat transformacions en l’estructura i la
producció, això ha permés augmentar els rendiments.
L’agricultura tradicional es basava en el policultiu, utilitzava tècniques
endarrerides i sistemes de cultius extensius, la qual cosa donava rendiments
baixos.
L’agricultura actual ha experimentat transformacions en l’estructura i la
producció, això ha permés augmentar els rendiments.
Agricultura actual
•Tendeix a especialitzar-se en els productes millors de
cada zona.
•Els cultius incorporen tècniques modernes.
•Llavors seleccionades i cultius transgènics
(manipulats genèticament) per a augmentar els
seus rendiments i dotar-los de certes propietats.
•El consum de pesticides i fertilitzants ha
crescut.
•L’ús de maquinària s’ha incrementat molt des
de la dècada de 1960.
•S’empren diverses tècniques per a superar els
condicionants naturals:
•Encoixinament
•Hivernacles
•Arenament
•Cultius hidropònics
Agricultura actual
•Tendeix a especialitzar-se en els productes millors de
cada zona.
•Els cultius incorporen tècniques modernes.
•Llavors seleccionades i cultius transgènics
(manipulats genèticament) per a augmentar els
seus rendiments i dotar-los de certes propietats.
•El consum de pesticides i fertilitzants ha
crescut.
•L’ús de maquinària s’ha incrementat molt des
de la dècada de 1960.
•S’empren diverses tècniques per a superar els
condicionants naturals:
•Encoixinament
•Hivernacles
•Arenament
•Cultius hidropònics

•L’agricultura intensiva guanya pes respecte a l’extensiva (disminució del guaret i augment del
regadiu)
•La superfície de guaret ha retrocedit a Espanya a causa de l’ús de fertilitzants, la generalització
del mig guaret (guaret amb llavors). Malgrat tot els darrers anys les exigències comunitàries han
incentivat el guaret per a certs cultius. La pràctica del guaret destaca, especialment, a Castella-
La Manxa i Aragó.
•Els regadius han augmentat la seua extensió gràcies a la realització d’infraestructures com
embassaments, canals i transvasaments. El Pla Nacional de Regadius, “Horitzó 2008”, contempla
estendre la superfície regada. La pràctica del regadiu és notable en l’àrea de clima mediterrani,
de precipitacions escasses i irregulars. Al litoral mediterrani es dóna el regadiu intensiu, mentre
que a l’interior peninsular destaca el regadiu extensiu.
•L’agricultura intensiva guanya pes respecte a l’extensiva (disminució del guaret i augment del
regadiu)
•La superfície de guaret ha retrocedit a Espanya a causa de l’ús de fertilitzants, la generalització
del mig guaret (guaret amb llavors). Malgrat tot els darrers anys les exigències comunitàries han
incentivat el guaret per a certs cultius. La pràctica del guaret destaca, especialment, a Castella-
La Manxa i Aragó.
•Els regadius han augmentat la seua extensió gràcies a la realització d’infraestructures com
embassaments, canals i transvasaments. El Pla Nacional de Regadius, “Horitzó 2008”, contempla
estendre la superfície regada. La pràctica del regadiu és notable en l’àrea de clima mediterrani,
de precipitacions escasses i irregulars. Al litoral mediterrani es dóna el regadiu intensiu, mentre
que a l’interior peninsular destaca el regadiu extensiu.

El guaret és una pràctica agrícola tradicional que consisteix en deixar descansar la terra un
temps. Cal llaurar el terreny per a facilitar que l’aigua de pluja siga absorbida i llevar les males
herbes, que serviran d’adob al sòl. Aquestes terres roten amb les cultivades.
L’avantatge del guaret és permetre el descans natural de la terra, l’inconvenient és que es
redueix la producció agrícola del terreny afectat.
El guaret és una pràctica agrícola tradicional que consisteix en deixar descansar la terra un
temps. Cal llaurar el terreny per a facilitar que l’aigua de pluja siga absorbida i llevar les males
herbes, que serviran d’adob al sòl. Aquestes terres roten amb les cultivades.
L’avantatge del guaret és permetre el descans natural de la terra, l’inconvenient és que es
redueix la producció agrícola del terreny afectat.
Com es pot observar el guaret ha disminuït, tot i
que els darrers anys ha tingut fluctuacions degut
a les polítiques de quotes i de preus del PAC.
Com es pot observar el guaret ha disminuït, tot i
que els darrers anys ha tingut fluctuacions degut
a les polítiques de quotes i de preus del PAC.

El regadiu és una pràctica agrícola que consisteix
en aportar als cultius aigua addicional a la
proporcionada per les precipitacions, procedeix
de les aigües superficials i de les subterrànies. Els
regadius poden ser:
• intensius, es fan a l’aire lliure o en hivernacles,
proporcionen diverses collites a l’any. Es
dediquen a hortalisses i fruiters, i en alguns
cassos productes tropicals.
•Extensius, proporcionen una sola collita anual. Es
dediquen a cultius farratgers i industrials.
Els avantatges del regadiu són nombrosos.
•En el terreny econòmic: estabilitza la
producció (no depèn de les pluges),
incrementa els rendiments i les rendes dels
agricultors.
•En el terreny social, millora el nivell de vida
i augmenta la demanda de serveis i el
benestar de la població
•En el terreny demogràfic, contribueix a
fixar la població, fins i tot és un estímul a la
immigració
•En el terreny cultural, millora la preparació
tècnica i professional de les persones que
s’hi dediquen.
El regadiu és una pràctica agrícola que consisteix
en aportar als cultius aigua addicional a la
proporcionada per les precipitacions, procedeix
de les aigües superficials i de les subterrànies. Els
regadius poden ser:
• intensius, es fan a l’aire lliure o en hivernacles,
proporcionen diverses collites a l’any. Es
dediquen a hortalisses i fruiters, i en alguns
cassos productes tropicals.
•Extensius, proporcionen una sola collita anual. Es
dediquen a cultius farratgers i industrials.
Els avantatges del regadiu són nombrosos.
•En el terreny econòmic: estabilitza la
producció (no depèn de les pluges),
incrementa els rendiments i les rendes dels
agricultors.
•En el terreny social, millora el nivell de vida
i augmenta la demanda de serveis i el
benestar de la població
•En el terreny demogràfic, contribueix a
fixar la població, fins i tot és un estímul a la
immigració
•En el terreny cultural, millora la preparació
tècnica i professional de les persones que
s’hi dediquen.

Regadiu per aspersióRegatge per gravetat (a fila)
Tècniques de regadiu:
•Regatge per gravetat: obté l’aigua de
canals o sèquies per les quals circula. Des
d’elles l’aigua inunda tota la superfície
cultivada. És un mètode molt malgastador
d’aigua.
•Regatge per aspersió: l’aigua és
projectada sobre el sòl a mena de pluja des
d’unes canonades en altura.
•El regatge gota a gota: l’aigua arriba a la
planta a través de tubs amb orificis. Amb
aquest mètode s'estalvia molta aigua.
Tècniques de regadiu:
•Regatge per gravetat: obté l’aigua de
canals o sèquies per les quals circula. Des
d’elles l’aigua inunda tota la superfície
cultivada. És un mètode molt malgastador
d’aigua.
•Regatge per aspersió: l’aigua és
projectada sobre el sòl a mena de pluja des
d’unes canonades en altura.
•El regatge gota a gota: l’aigua arriba a la
planta a través de tubs amb orificis. Amb
aquest mètode s'estalvia molta aigua.
Regatge gota a gota

LA PRODUCCIÓ AGRÍCOLALA PRODUCCIÓ AGRÍCOLALA PRODUCCIÓ AGRÍCOLALA PRODUCCIÓ AGRÍCOLA
La producció agrícola aporta entre el 60/65% de la producció final agrària espanyola. Els diferents
cultius ha patit una sèrie de transformacions, especialment aquelles derivades de les exigències de la
PAC: quotes de producció per a productes excedentaris, subvencions per abandonar el cultiu,
ajudes desvinculades de la producció...
La producció agrícola aporta entre el 60/65% de la producció final agrària espanyola. Els diferents
cultius ha patit una sèrie de transformacions, especialment aquelles derivades de les exigències de la
PAC: quotes de producció per a productes excedentaris, subvencions per abandonar el cultiu,
ajudes desvinculades de la producció...

DESTÍ ÀREES
PRODUCTORES
CARACTERÍSTIQUES
DE LA PRODUCCIÓ
EFECTES DE LA
PAC
CEREALS Alimentació
humana, animal i
elaboració de
pinsos. Obtenció
de biocarburants
(bioetanol)
Secans de l’interior
peninsular. La dacsa
en l’Espanya humida
o zones de regadiu i
l’arròs en àrees
entollades
S’enfronta al rendiment
superior d’altres països
europeus
Hi ha quotes. Es
redueixen la
superfície de cultiu.
Es desvincula el 75%
de l’ajuda a la
producció
LLEGUMINOSES Alimentació
humana i animal
Secans de l’interior
peninsular on rata
amb els cereals
S’enfronta als baixos
rendiments i a la difícil
mecanització
Es desvincula el 75%
de l’ajuda a cigrons i
llentilles i el 100% a
la resta de
lleguminoses
VINYA Consum en fresc i
elaboració de vi
Castella-La Manxa, La
Rioja, Ribera del
Duero, Ries Baixes
Gallegues, Xerès,
Catalunya...
Creix gràcies a les
millores tècniques i a la
promoció en nous
mercats, però
s’enfronta a la
competència de la
cervesa i les begudes no
alcohòliques
Hi ha quotes. Es
subvenciona
l’abandó del cultiu o
la dedicació de la
producció a altres
usos. També es
subvenciona la
reconversió cap a
varietats de millor
qualitat i major
mercat

OLIVERA Consum en fresc o
elaboració d’oli
Camps andalusos,
Extremadura,
Castella-La Manxa i
el litoral mediterrani
Variable i en
creixement, tot i que
s’enfronta a la
competència d’altres
olis més barats
Hi ha quotes. Es
desvincula el 93’61%
de l’ajuda a la
producció
HORTOFRU-
TÍCOLES
Consum en fresc o
industria conservera
Regadius de l’est
peninsular, Balears i
Canàries.
Secundàriament els
secans humits i
certes àrees de
l’Espanya seca
Ha augmentat
gràcies al creixement
de la demanda,
encara que
s’enfronta a la
competència de
països més barats
La protecció es limita
a la retirada de
productes del
mercat per evitar la
caiguda dels preus
CULTIUS
INDUSTRIALS
Transformació
industrial. Girasol : oli,
coques per al bestiar,
biodièsel; remolatxa:
sucre i bioetanol;
cotó: teixits; tabac:
industria tabaquera
Regadius de la
meitat meridional
peninsular i de la vall
del Duero
(remolatxa)
Té gran relació amb
la industria, que
proporciona llavors,
supervisa i contracta
la producció
Quotes a tots els
cultius. Es desvincula
de l’ajuda de la
producció de bona
part dels cultius i el
100% del tabac
CULTIUS
FARRATGERS
Alimentació animal Nord peninsular.
Regadius extensius
de l’interior
peninsular
En augment per
l’increment de la
demanda ramadera
Es desvincula l’ajuda
a la producció

Camp de blatCamp de blatCamp de blatCamp de blat
CEREALSCEREALSCEREALSCEREALS

Camp de cigronsCamp de cigronsCamp de cigronsCamp de cigrons
LlentillesLlentillesLlentillesLlentilles
Camp de fesolsCamp de fesolsCamp de fesolsCamp de fesols
LLEGUMINOSESLLEGUMINOSESLLEGUMINOSESLLEGUMINOSES

Bancal de cepsBancal de cepsBancal de cepsBancal de ceps
VINYAVINYAVINYAVINYA

Camps d’oliveresCamps d’oliveresCamps d’oliveresCamps d’oliveres
OLIVERAOLIVERAOLIVERAOLIVERA

EnciamsEnciamsEnciamsEnciams TomaquesTomaquesTomaquesTomaques
TarongersTarongersTarongersTarongersXufesXufesXufesXufes
PRODUCTES HORTOFRUTÍCOLESPRODUCTES HORTOFRUTÍCOLESPRODUCTES HORTOFRUTÍCOLESPRODUCTES HORTOFRUTÍCOLES

TabacTabacTabacTabac GirasolsGirasolsGirasolsGirasols
RemolatxaRemolatxaRemolatxaRemolatxa
CULTIUS
INDUSTRIALS
CULTIUS
INDUSTRIALS

AlfalfaAlfalfaAlfalfaAlfalfa
CULTIUS FARRATGERSCULTIUS FARRATGERSCULTIUS FARRATGERSCULTIUS FARRATGERS

Conreu de vinyaConreu de vinyaConreu de vinyaConreu de vinya

Conreu d’oliveraConreu d’oliveraConreu d’oliveraConreu d’olivera

Conreu de cerealsConreu de cerealsConreu de cerealsConreu de cereals

Conreu d’horta en hivernacleConreu d’horta en hivernacleConreu d’horta en hivernacleConreu d’horta en hivernacle

Conreu de florsConreu de florsConreu de florsConreu de flors

Producció final agràriaProducció final agràriaProducció final agràriaProducció final agrària

L’ACTIVITAT RAMADERAL’ACTIVITAT RAMADERAL’ACTIVITAT RAMADERAL’ACTIVITAT RAMADERA
CARACTERÍSTIQUES DE LA RAMADERIA ACTUALCARACTERÍSTIQUES DE LA RAMADERIA ACTUALCARACTERÍSTIQUES DE LA RAMADERIA ACTUALCARACTERÍSTIQUES DE LA RAMADERIA ACTUAL
La ramaderia tradicional es basava en la coexistència de diverses espècies, utilitzava tècniques
endarrerides, sistemes extensius... Això ocasionava baixos rendiments.
La ramaderia actual ha experimentat canvis que han permés augmentar els rendiments.
•La ramaderia tendeix a especialitzar-se en la producció de carn o de llet. Això ha suposat la
substitució de les races autòctones per altres estrangeres seleccionades.
•Augmenta la tecnificació. L’ús de munyidores mecàniques, l’estudi científic en l’alimentació del
bestiar, l’increment de la grandària de les explotacions i del nombre de caps ha elevat els
rendiments..
•La ramaderia intensiva guanya pes respecte a la extensiva.
•La ramaderia extensiva depén del medi físic i s’alimenta de prats i pastures naturals. Es dóna a
l’Espanya humida i a les àrees muntanyenques de l’interior. Està associada a races autòctones i
a tècniques de treball tradicional.
•La ramaderia intensiva o industrial. És una ramaderia estabulada que s’alimenta de pinsos
fonamentalment. Es localitza a les zones pròximes als centres urbans, i al nord-est i litoral
mediterrani, especialment el bestiar porcí i avícola. Aquesta ramaderia empra tècniques
modernes, races seleccionades... I dóna alts rendiments.
La ramaderia tradicional es basava en la coexistència de diverses espècies, utilitzava tècniques
endarrerides, sistemes extensius... Això ocasionava baixos rendiments.
La ramaderia actual ha experimentat canvis que han permés augmentar els rendiments.
•La ramaderia tendeix a especialitzar-se en la producció de carn o de llet. Això ha suposat la
substitució de les races autòctones per altres estrangeres seleccionades.
•Augmenta la tecnificació. L’ús de munyidores mecàniques, l’estudi científic en l’alimentació del
bestiar, l’increment de la grandària de les explotacions i del nombre de caps ha elevat els
rendiments..
•La ramaderia intensiva guanya pes respecte a la extensiva.
•La ramaderia extensiva depén del medi físic i s’alimenta de prats i pastures naturals. Es dóna a
l’Espanya humida i a les àrees muntanyenques de l’interior. Està associada a races autòctones i
a tècniques de treball tradicional.
•La ramaderia intensiva o industrial. És una ramaderia estabulada que s’alimenta de pinsos
fonamentalment. Es localitza a les zones pròximes als centres urbans, i al nord-est i litoral
mediterrani, especialment el bestiar porcí i avícola. Aquesta ramaderia empra tècniques
modernes, races seleccionades... I dóna alts rendiments.
La producció ramadera suposa el 35% en la producció final agrària. Ha augmentat des de la
dècada dels 60 degut a la mecanització del camp i l’augment del nivell de vida (incorpora
proteïnes de la carn i de la llet). Hi ha comunitats com Galícia, Astúries, Cantàbria i Catalunya on
la producció ramadera supera a la agrícola.
La producció ramadera suposa el 35% en la producció final agrària. Ha augmentat des de la
dècada dels 60 degut a la mecanització del camp i l’augment del nivell de vida (incorpora
proteïnes de la carn i de la llet). Hi ha comunitats com Galícia, Astúries, Cantàbria i Catalunya on
la producció ramadera supera a la agrícola.

RAMAT DESTÍ ÀREES PRODUCTORES PRODUCCIÓ PROBLEMES
BOVÍ Producció de carn i
de llet
Boví d’aptitud lletera: extensiu o mixt
en el nord peninsular; en grans
explotacions a Andalusia aprofitant els
farratges; i en règim intensiu als
voltants de les grans ciutats
Boví d’aptitud càrnica: en règim
extensiu al nord peninsular, zones de
muntanya i deveses; i en règim intensiu
prop dels nuclis urbans
La carns s’enfronta
a altres carns més
barates (aus i porc)
la llet s’enfronta a
la competència
d’altres països
comunitaris
Quotes en els lactis. es
desvincula l’ajuda al
100% en la producció
de llet i el 60% en la
carn. Es manté l’ajuda
a les vaques dida
OVÍ Producció de carn i
llet i, molt
secundàriament,
obtenció de llana
Secans de l’interior peninsular, en règim
extensiu (transhumància, guarets) o en
règim intensiu per a encebament i
munyiment
La carn es basa en
races autòctones.
la producció de llet
compta amb la
presència de races
estrangeres i es veu
afavorida per l’alta
demanda de
formatges
S’han desenvolupat
importants ajudes a
l’oví extensiu. es
desvincula el 50% de
la `producció

PORCÍ Consum en fresc i
xarcuteria i
embotits
En règim extensiu en les deveses
d’Extremadura, Zamora, Salamanca i
Andalusia. En règim intensiu a
Catalunya i Múrcia
La producció ha
crescut per
l’augment del
consum, però
s’enfronta als
excedents
mundials
d’aquesta carn
a ajudes a
l’exportació
AUS Producció de carn i
ous
En règim intensiu a Catalunya, Castella i
Lleó i Aragó
La producció de
pollastres és
inferior al consum
a ajudes a l’exportació
i a la retirada del
producte per a evitar
la caiguda dels preus

Ramaderia porcina
Ramaderia ovinaRamaderia bovina

PAISATGE AGRARI DEL NORD PENINSULAR HUMITPAISATGE AGRARI DEL NORD PENINSULAR HUMITPAISATGE AGRARI DEL NORD PENINSULAR HUMITPAISATGE AGRARI DEL NORD PENINSULAR HUMIT
•Localització: nord i nord-oest de la península Ibèrica.
•Medi físic: relleu accidentat amb clima oceànic plujós.
•Estructura agrària:
•Població: tradicionalment nombrosa, actualment escassa i
envellida (emigració, èxode rural).
•Poblament: predomina el dispers intercalar.
•Explotacions: minifundis, dificulta la mecanització. Per
corregir-ho s’ha impulsat la concentració parcel·lària.
•Usos del sòl: principalment ramaders.
•Localització: nord i nord-oest de la península Ibèrica.
•Medi físic: relleu accidentat amb clima oceànic plujós.
•Població: tradicionalment nombrosa, actualment escassa i
envellida (emigració, èxode rural).
•Poblament: predomina el dispers intercalar.
•Explotacions: minifundis, dificulta la mecanització. Per
corregir-ho s’ha impulsat la concentració parcel·lària.
•Usos del sòl: principalment ramaders.

•Agricultura: ocupa una superfície escassa,
en les valls. Antigament es practicava el
policultiu, actualment tendeix a
especialitzar-se en cultius d’horta i
farratges.
•Ramaderia: és l’activitat agrària més
important, afavorida pel clima i la
demanda urbana. Predomina el bestiar
boví, el destinat a carn en règim extensiu o
semiextensiu i el de llet en règim intensiu.
•Explotació forestal: activitat important.
Es dedica a la industria del moble i a
l’obtenció de pasta de paper.
•Agricultura: ocupa una superfície escassa,
en les valls. Antigament es practicava el
policultiu, actualment tendeix a
especialitzar-se en cultius d’horta i
farratges.
•Ramaderia: és l’activitat agrària més
important, afavorida pel clima i la
demanda urbana. Predomina el bestiar
boví, el destinat a carn en règim extensiu o
semiextensiu i el de llet en règim intensiu.
•Explotació forestal: activitat important.
Es dedica a la industria del moble i a
l’obtenció de pasta de paper.

PAISATGE AGRARI DE L’INTERIOR PENINSULARPAISATGE AGRARI DE L’INTERIOR PENINSULARPAISATGE AGRARI DE L’INTERIOR PENINSULARPAISATGE AGRARI DE L’INTERIOR PENINSULAR
•Localització: Meseta i depressió de l’Ebre.
•Medi físic: relleu pla, elevada altitud mitjana (Meseta), clima
mediterrani continentalitzat amb escasses precipitacions estivals i
grans contrastos tèrmics.
•Població: escassa i envellida.
•Poblament: concentrat en pobles xicotets i pròxims a les
valls del Duero i de l’Ebre, i grans i distanciats a la meitat sud
peninsular.
•Explotacions: el minifundi predomina a la vall del Duero i
als regadius de l’Ebre. Als secans castellans , aragonesos i
extremenys predominen les grans propietats.
•Usos del sòl: agrícola, ramader i forestal.
•Localització: Meseta i depressió de l’Ebre.
•Medi físic: relleu pla, elevada altitud mitjana (Meseta), clima
mediterrani continentalitzat amb escasses precipitacions estivals i
grans contrastos tèrmics.
•Població: escassa i envellida.
•Poblament: concentrat en pobles xicotets i pròxims a les
valls del Duero i de l’Ebre, i grans i distanciats a la meitat sud
peninsular.
•Explotacions: el minifundi predomina a la vall del Duero i
als regadius de l’Ebre. Als secans castellans , aragonesos i
extremenys predominen les grans propietats.
•Usos del sòl: agrícola, ramader i forestal.

•Agricultura:
•Àrees de secà: agricultura extensiva en camps obert, dedicats a la trilogia mediterrània (blat, olivera i
vinya).
•El regadiu: agricultura intensiva. Actualment l’agricultura de regadiu ha permès diversificar la
producció. Plantes industrials (remolatxa, llúpol i tabac). Farratges per al bestiar. Fruites i hortalises
per a la industria conservera de les terres riojanes, navarreses i aragoneses de la vall de l’Ebre.
•Ramaderia:
•Els secans castellans i de la depressió de l’Ebre tenen una important ramaderia ovina.
•Les deveses d’Extremadura, Salamanca, Zamora i Andalusia són explotacions agroramaderes. Tenen
un ús ramader, cria de ramat oví i porcí (porc ibèric), agrícola, cultius en els millors sòls, i forestals,
explotació de l’alzina surera per a l’aliment del bestiar i l’obtenció del suro. Avui en dia s’ha orientat
també cap al bestiar boví.
•Explotació forestal: és important en zones com la Tierra Pinariega soriana.
•Agricultura:
•Àrees de secà: agricultura extensiva en camps obert, dedicats a la trilogia mediterrània (blat, olivera i
vinya).
•El regadiu: agricultura intensiva. Actualment l’agricultura de regadiu ha permès diversificar la
producció. Plantes industrials (remolatxa, llúpol i tabac). Farratges per al bestiar. Fruites i hortalises
per a la industria conservera de les terres riojanes, navarreses i aragoneses de la vall de l’Ebre.
•Ramaderia:
•Els secans castellans i de la depressió de l’Ebre tenen una important ramaderia ovina.
•Les deveses d’Extremadura, Salamanca, Zamora i Andalusia són explotacions agroramaderes. Tenen
un ús ramader, cria de ramat oví i porcí (porc ibèric), agrícola, cultius en els millors sòls, i forestals,
explotació de l’alzina surera per a l’aliment del bestiar i l’obtenció del suro. Avui en dia s’ha orientat
també cap al bestiar boví.
•Explotació forestal: és important en zones com la Tierra Pinariega soriana.

PAISATGE AGRARI MEDITERRANIPAISATGE AGRARI MEDITERRANIPAISATGE AGRARI MEDITERRANIPAISATGE AGRARI MEDITERRANI
•Localització: litoral i prelitoral mediterrani, la
vall del Guadalquivir i les illes Balears.
•El medi físic: relleu accidentat al litoral
mediterrani, pla prop de la costa i muntanyós al
prelitoral. Camps suaus a la vall del
Guadalquivir. Clima mediterrani amb escasses
precipitacions a l’estiu.
• Població: reduïda a causa de l’èxode
rural.
•Poblament: tendeix a la concentració.
• Explotacions: a les zones de regadiu
predomina el minifundi, al secà són
xicotetes i mitjanes a València, Múrcia i
Catalunya i grans a Andalusia occidental.
•Usos del sòl: principalment agrícoles.
•Localització: litoral i prelitoral mediterrani, la
vall del Guadalquivir i les illes Balears.
•El medi físic: relleu accidentat al litoral
mediterrani, pla prop de la costa i muntanyós al
prelitoral. Camps suaus a la vall del
Guadalquivir. Clima mediterrani amb escasses
precipitacions a l’estiu.
• Població: reduïda a causa de l’èxode
rural.
•Poblament: tendeix a la concentració.
• Explotacions: a les zones de regadiu
predomina el minifundi, al secà són
xicotetes i mitjanes a València, Múrcia i
Catalunya i grans a Andalusia occidental.
•Usos del sòl: principalment agrícoles.

•L'agricultura:
•Àrees de secà: ocupades per cereals, vinya,
olivera i ametlers. S’estén per la vall del
Guadalquivir, el prelitoral muntanyós i
accidentat i l’interior de Mallorca.
•El regadiu: es veu afavorit per les temperatures
suaus, la insolació elevada, els sòls apropiats i la
demanda internacional. Es dedica a productes
hortofrutícoles bé a l’aire lliure, bé davall plàstic
(hivernacles); a cultiu de cítrics i fruiters d’os i
de llavors; i als fruits tropicals (advocat,
xirimoia...) a les àrees protegides de Màlaga i
Granada.
•Ramaderia: bovina i porcina predomina a Catalunya;
l’ovina als secans i a les vores del Guadalquivir les
vaques braves i els bous de lídia.
•Explotació forestal: té escassa significació.
•L'agricultura:
•Àrees de secà: ocupades per cereals, vinya,
olivera i ametlers. S’estén per la vall del
Guadalquivir, el prelitoral muntanyós i
accidentat i l’interior de Mallorca.
•El regadiu: es veu afavorit per les temperatures
suaus, la insolació elevada, els sòls apropiats i la
demanda internacional. Es dedica a productes
hortofrutícoles bé a l’aire lliure, bé davall plàstic
(hivernacles); a cultiu de cítrics i fruiters d’os i
de llavors; i als fruits tropicals (advocat,
xirimoia...) a les àrees protegides de Màlaga i
Granada.
•Ramaderia: bovina i porcina predomina a Catalunya;
l’ovina als secans i a les vores del Guadalquivir les
vaques braves i els bous de lídia.
•Explotació forestal: té escassa significació.

PAISATGE AGRARI DE MUNTANYAPAISATGE AGRARI DE MUNTANYAPAISATGE AGRARI DE MUNTANYAPAISATGE AGRARI DE MUNTANYA
•Medi físic: relleu d’elevada altitud i pendents fortes. Clima fred amb precipitacions molt abundants, sovint
en forma de neu.
•Població: densitats molt baixes.
•Poblament: tradicionalment dispers, actualment tendeix a concentrar-se.
•Explotacions: coexisteixen xicotetes explotacions privades amb muntanyes i praderies municipals.
•Usos del sòl: diversos i escalonats en funció de la variació del clima. Agricultura al fons de les valls,
explotació forestal en els boscos, ramaderia en els prat més alts...
•Agricultura: cultius d’horta a les valls en les muntanyes del nord peninsular. A les àrees muntanyoses més
meridionals es troben oliveres i ametlers pels vessants en bancals.
•Ramaderia: extensiva. Al nord bovina i ovina. A les muntanyes mediterrànies domina la ramaderia ovina.
•Explotació forestal: major a les muntanyes del nord.
•Medi físic: relleu d’elevada altitud i pendents fortes. Clima fred amb precipitacions molt abundants, sovint
en forma de neu.
•Població: densitats molt baixes.
•Poblament: tradicionalment dispers, actualment tendeix a concentrar-se.
•Explotacions: coexisteixen xicotetes explotacions privades amb muntanyes i praderies municipals.
•Usos del sòl: diversos i escalonats en funció de la variació del clima. Agricultura al fons de les valls,
explotació forestal en els boscos, ramaderia en els prat més alts...
•Agricultura: cultius d’horta a les valls en les muntanyes del nord peninsular. A les àrees muntanyoses més
meridionals es troben oliveres i ametlers pels vessants en bancals.
•Ramaderia: extensiva. Al nord bovina i ovina. A les muntanyes mediterrànies domina la ramaderia ovina.
•Explotació forestal: major a les muntanyes del nord.

PAISATGE AGRARI DE CANÀRIESPAISATGE AGRARI DE CANÀRIESPAISATGE AGRARI DE CANÀRIESPAISATGE AGRARI DE CANÀRIES
•Medi físic: relleu volcànic accidentat i clima càlid tot l’any, amb precipitacions escasses.
•Població: en retrocés.
•Poblament: dispers lax.
•Explotacions: contrastos importants entre les xicotetes explotacions de les zones mitjanes i altes i les
grans explotacions dels regadius costaners.
•Usos agraris del sòl: principalment agrícoles.
•Agricultura:
•Àrees litorals: predomina el monocultiu destinat a l’exportació (plàtan, tomaca...), els cultius
d’hivernacles (flors, pebrera...) i els tropicals (mango, pinya, alvocat)
•A les zones mitjanes o altes: agricultura tradicional de secà. Cultiu de vinya i creïlla.
•Ramaderia: és escassa. La que hi ha és ovina i caprina.
•Explotació forestal: poc significativa. S’aprofita la fusta de pinedes, fayal-brezal...
•Medi físic: relleu volcànic accidentat i clima càlid tot l’any, amb precipitacions escasses.
•Població: en retrocés.
•Poblament: dispers lax.
•Explotacions: contrastos importants entre les xicotetes explotacions de les zones mitjanes i altes i les
grans explotacions dels regadius costaners.
•Usos agraris del sòl: principalment agrícoles.
•Agricultura:
•Àrees litorals: predomina el monocultiu destinat a l’exportació (plàtan, tomaca...), els cultius
d’hivernacles (flors, pebrera...) i els tropicals (mango, pinya, alvocat)
•A les zones mitjanes o altes: agricultura tradicional de secà. Cultiu de vinya i creïlla.
•Ramaderia: és escassa. La que hi ha és ovina i caprina.
•Explotació forestal: poc significativa. S’aprofita la fusta de pinedes, fayal-brezal...
Vinya

Tomàques Pinyes
Plàtans Bosc canari

LES DINÀMIQUES RECENTS DEL MÓN RURALLES DINÀMIQUES RECENTS DEL MÓN RURALLES DINÀMIQUES RECENTS DEL MÓN RURALLES DINÀMIQUES RECENTS DEL MÓN RURAL
El món rural és un espai cada vegada més heterogeni i complex.
Els nous usos de l’espai rural
•Causes: una percepció positiva d’allò rural, es revalora allò rural com a sinònim de major qualitat
del medi ambient. La tendència a descentralitzar la residència buscant costos menors...
•Els nous usos: residencials, industrials, terciàries (infraestructures de transport...),
paisatgísticoculturals i conservacionistes.
•Conseqüències: per una banda distribució més equilibrada de la població i de l’activitat econòmica,
per contra degradació mediambiental, pèrdua d’identitat de l’espai agrari...
El món rural és un espai cada vegada més heterogeni i complex.
Els nous usos de l’espai rural
•Causes: una percepció positiva d’allò rural, es revalora allò rural com a sinònim de major qualitat
del medi ambient. La tendència a descentralitzar la residència buscant costos menors...
•Els nous usos: residencials, industrials, terciàries (infraestructures de transport...),
paisatgísticoculturals i conservacionistes.
•Conseqüències: per una banda distribució més equilibrada de la població i de l’activitat econòmica,
per contra degradació mediambiental, pèrdua d’identitat de l’espai agrari...
Indicadors de la crisi del món rural
•Descens de la població
•Disminució de la contribució al PIB
•Reducció de la participació agrària
en el comerç exterior
Indicadors de la crisi del món rural
•Descens de la població
•Disminució de la contribució al PIB
•Reducció de la participació agrària
en el comerç exterior
Polítiques de desenvolupament rural
Tres administracions tracten de solucionar els problemes del món rural:
•La UE: planteja les directrius generals. Concedeix ajudes procedents del FEADER
•L’Estat espanyol: a través del Ministeri del Medi Ambient i Medi Rural i Marí (MARM)
•Les comunitats autònomes: elaboren els programes de desenvolupament rural.
Polítiques de desenvolupament rural
Tres administracions tracten de solucionar els problemes del món rural:
•La UE: planteja les directrius generals. Concedeix ajudes procedents del FEADER
•L’Estat espanyol: a través del Ministeri del Medi Ambient i Medi Rural i Marí (MARM)
•Les comunitats autònomes: elaboren els programes de desenvolupament rural.

PROBLEMESPROBLEMES ACTUACIONS PER CORREGIR-LOSACTUACIONS PER CORREGIR-LOS
DEMOGRÀFICS
•La disminució i l’envelliment de la població rural,
això comporta el risc de despoblament.
•L’escassa qualificació de la mà d’obra, que dificulta
la innovació.
•Afavorir la permanència de la població mitjançant la
millora de les explotacions amb subvencions, la
diversificació econòmica...
•Incrementar la formació professional en aquests
estudis.
ECONÒMICS
•Hi ha encara una escassa diversificació econòmica
de l’espai rural, que manté una excessiva
dependència de les activitats agràries.
•És insuficient l’ús de les telecomunicacions i de les
noves tecnologies
•La dependència agrària de la indústria i del mercat
és cada vegada major. Multinacionals controlen la
producció i la distribució.
•És necessari adoptar les noves exigències de
seguretat, sanitat i benestar animal, establides per la
PAC.
•Les exigències de la demanda quant a la qualitat i
diversificació en la dieta requereixen mesures
d’adaptació.
•Promoure la diversificació econòmica:
transformació artesanal i industrial de la producció,
turisme rural...
•Fomentar la implantació de les noves tecnologies al
món rural; afavorir el desenvolupament de la I+D+I.
•Impulsar la creació de cooperatives agràries per a la
compra, transformació i venda del producte.
•El compliment de les normes de seguretat, sanitat...
condicionarà les ajudes de la UE. S’ha implantat la
traçabilitat dels aliments, es controlen els
fertilitzants, els fitosanitaris i els productes
transgènics, es realitzen campanyes d'eradicació de
malalties i de sanejament ramader. Es controla el
tracte del bestiar, des de la cria fins al transport i el
sacrifici.
•Es fomenten les denominacions d’origen i de

PROBLEMESPROBLEMES ACTUACIONS PER CORREGIR-LOSACTUACIONS PER CORREGIR-LOS
D’EQUIPAMENT I QUALITAT DE VIDA
•Dificultat de molts nuclis rurals per accedir a
infraestructures, serveis elementals i equipaments.
•Millorar l’accessibilitat i la dotació
d’infraestructures i equipaments.
MEDIAMBIENTALS
•L’activitat agrària genera alteracions
mediambientals. Aigües contaminades per l’ús de
pesticides i fertilitzants; aqüífers sobreexplotats;
excessiva tala d’arbres; erosió del sòl per pràctiques
abusives...
•L’activitat agrària utilitza un número limitat
d’espècies vegetals i animals, la qual cosa fa perillar
les espècies autòctones.
•El despoblament amenaça la supervivència de
paisatges rurals tradicionals, de gran valor històric i
cultural.
•Fomentar una agricultura sostenibles i respectuosa
amb el medi ambient com l’agricultura ecològica.
Aquesta utilitza sistemes naturals per a produir, usen
adobs orgànics, rotació de cultius per evitar el
desgast del sòl, sistemes naturals per combatre les
plagues... Malgrat que els seus productes són més
cars és una agricultura amb futur, ja que cada
vegada té més demanda i a més a augmentat la seua
exportació. La ramaderia ecològica no empra
l’estabulació permanent ni usa estimuladors del
creixement, a més els animals s’alimenten amb
pastures naturals o farratges produïts per
l’agricultura ecològica.
•Fomentar les varietats autòctones, sobretot en
ramaderia.
•La UE concedeix ajudes per mantenir la població i
les activitats tradicionals.

ELS ESPAIS DE L’ACTIVITATELS ESPAIS DE L’ACTIVITAT
PESQUERAPESQUERA
L’activitat pesquera ha perdut pes en l’economia
espanyola. No obstant encara té molta
importància en zones com Galícia i en la dieta
alimentària espanyola.
L’activitat pesquera ha perdut pes en l’economia
espanyola. No obstant encara té molta
importància en zones com Galícia i en la dieta
alimentària espanyola.
L’ESPAI PESQUER
•S’estén des de la costa fins a les 200 milles
nàutiques que delimiten la Zona Econòmica
Exclusiva de pesca (ZEE).
•S’organitza en huit regions: Nord-oest,
Cantàbrica, Tramuntana, Llevantina, Sud-
mediterrània, Sud-atlàntica, Balear i Canària
•La flota pesquera espanyola faena en caladors
nacionals, comunitaris i caladors internacionals
(de l’Atlàntic, Índic i Pacífic)
L’ESPAI PESQUER
•S’estén des de la costa fins a les 200 milles
nàutiques que delimiten la Zona Econòmica
Exclusiva de pesca (ZEE).
•S’organitza en huit regions: Nord-oest,
Cantàbrica, Tramuntana, Llevantina, Sud-
mediterrània, Sud-atlàntica, Balear i Canària
•La flota pesquera espanyola faena en caladors
nacionals, comunitaris i caladors internacionals
(de l’Atlàntic, Índic i Pacífic)

L’ACTIVITAT PESQUERAL’ACTIVITAT PESQUERAL’ACTIVITAT PESQUERAL’ACTIVITAT PESQUERA
L’activitat pesquera espanyola es caracteritza per:
•La destinació principal és el destí humà. 77’8% en fresc.
•La regió pesquera més importants és la gallega.
•Les espècies capturades són peixos en més d’un 90%. La
resta mol·luscos i crustacis. Destaquen: lluç, anxova,
tonyina, sardina.
•La flota pesquera està integrada:
•Una flota artesanal: embarcacions de dimensions
reduïdes, pesquen en caladors nacionals, tècniques
tradicionals.
•Flota d’altura i de gran altura: vaixells de grans
mides, caladors internacionals on romanen setmanes
o mesos, procés industrialitzador en el vaixell.
•La pesca desembarcada va créixer fins el 1976, des
d’aleshores ha descendit per l’esgotament dels caladors
nacionals, les quotes pesqueres dels caladors comunitaris i
les restriccions internacionals.
•La pertinença espanyola a la Unió Europea ha suposat
l’adopció de la Política Pesquera Comunitària (PPC). Això ha
significat que la OCM fixa els preus dels productes; la
liberalització dels intercanvis; l’adopció de les directrius
comunitàries en matèria de pesca.
L’activitat pesquera espanyola es caracteritza per:
•La destinació principal és el destí humà. 77’8% en fresc.
•La regió pesquera més importants és la gallega.
•Les espècies capturades són peixos en més d’un 90%. La
resta mol·luscos i crustacis. Destaquen: lluç, anxova,
tonyina, sardina.
•La flota pesquera està integrada:
•Una flota artesanal: embarcacions de dimensions
reduïdes, pesquen en caladors nacionals, tècniques
tradicionals.
•Flota d’altura i de gran altura: vaixells de grans
mides, caladors internacionals on romanen setmanes
o mesos, procés industrialitzador en el vaixell.
•La pesca desembarcada va créixer fins el 1976, des
d’aleshores ha descendit per l’esgotament dels caladors
nacionals, les quotes pesqueres dels caladors comunitaris i
les restriccions internacionals.
•La pertinença espanyola a la Unió Europea ha suposat
l’adopció de la Política Pesquera Comunitària (PPC). Això ha
significat que la OCM fixa els preus dels productes; la
liberalització dels intercanvis; l’adopció de les directrius
comunitàries en matèria de pesca.

LA CRISI DE LA PESCALA CRISI DE LA PESCALA CRISI DE LA PESCALA CRISI DE LA PESCA
La crisi està motivada per:
•Problemes dels caladors
•Problemes demogràfics
•Problemes econòmics
•Problemes socials
•Problemes mediambientals
La crisi està motivada per:
•Problemes dels caladors
•Problemes demogràfics
•Problemes econòmics
•Problemes socials
•Problemes mediambientals
Indicadors de la crisi:
•Descens de la població ocupada
•Disminució de la contribució al PIB, inferior a l’1%
•Comerç exterior pesquer deficitari, és més Espanya necessita importar grans quantitats de
peix per al consum
Indicadors de la crisi:
•Descens de la població ocupada
•Disminució de la contribució al PIB, inferior a l’1%
•Comerç exterior pesquer deficitari, és més Espanya necessita importar grans quantitats de
peix per al consum
La política pesquera tracta de solucionar els
greus problemes pesquers. En aquesta qüestió
intervenen tres administracions:
•La Unió Europea. Planteja les directrius
generals i concedeix ajudes a través del FEP
•L’Estat espanyol. Té competències exclusives
en la flota i la planificació bàsica.
•Les comunitats autònomes. Tenen
competències en les seues aigües costaneres.
La política pesquera tracta de solucionar els
greus problemes pesquers. En aquesta qüestió
intervenen tres administracions:
•La Unió Europea. Planteja les directrius
generals i concedeix ajudes a través del FEP
•L’Estat espanyol. Té competències exclusives
en la flota i la planificació bàsica.
•Les comunitats autònomes. Tenen
competències en les seues aigües costaneres.

Producció d'orades
ACUICULTURA MARINAACUICULTURA MARINAACUICULTURA MARINAACUICULTURA MARINA

Els espais-del-sector-primari puig

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to Els espais-del-sector-primari puig

Similar to Els espais-del-sector-primari puig (20)

More from Vicent Puig i Gascó

More from Vicent Puig i Gascó (20)

Recently uploaded

Recently uploaded (8)

Els espais-del-sector-primari puig