SlideShare a Scribd company logo
1 of 36
Egipte
El llegat d’una gran cultura
Religió i creences egípcies
Mite de la
creació
deessa de l’aigua
Osiris
És el déu de l’ordre, de la
fertilitat i del més enllà.
És representat amb el
ceptre i el flagell.
Se’l representa com un animal poc especificat,
una espècie de gos amb cua corbada i orelles
retallades. Senyor de les terres estèrils, de les
tempestes, déu del mal i la violència.
Seth
Neftis
Isis
Divinitats egípcies
Osiris
flagell
ceptre
Divinitats egípcies
Isis
Harpòcrates
Fill d’Isis i
Osiris. De petit
s’anomena
Harpòcrates i
d’adult Horus.
És el déu de
l’ordre, de la
fertilitat i del més
enllà.
És representat
amb el ceptre i el
flagell.
Deessa de l’amor, de la
fecunditat, de l'alegria i de la
feminitat triomfant. Personifica
la màgia, la fidelitat en la parella
i a la gran mare. Simbolitza la
mare perfecta.
Se’l representa com un
animal poc especificat, una
espècie de gos amb cua
corbada i orelles retallades.
Senyor de les terres
estèrils, de les tempestes,
déu del mal i la violència.
Es representa com un
falcó o com a un home
amb cap de falcó.
Senyor del Cel. El faraó
era l’Horus vivent en la
terra. Déu de la reialesa.
Seth
Horus
Si el mort ha mentit, el
cor pesarà més i no
superarà la prova final.
El seu cor serà llançat a
la gran devoradora (cos
d’hipopòtam, cabellera de
lleó i cap de cocodril).
El difunt s’havia de disculpar dels pecats enumerats en
el “Llibre dels Morts” per poder salvar-se.
Thot (cap d’ibis), déu
de l’escriptura i la
saviesa,
apunta el resultat
judici d’Osiris
Anubis pesa el cor del
difunt davant a la ploma
de la Veritat.
Anubis
acompanya el
difunt.
Horus (cap de falcó)
el porta davant
d’Osiris.
Osiris, déu
dels morts i la
resurrecció
Tribunal diví
Ànima difunt
Ploma de Maat,
deessa. De la
veritat i la justícia.
Papirus d’Hunefer.
British Museum
Momificació
La vida després de la mort
Momificació
Era el camí per assolir l’eternitat
i era realitzada pels sacerdots
L'embalsamament d'un cos durava
aproximadament setanta dies
Es netejava
el cos i es
perfumava.
Es feia un tall en un dels costats
del cos mort per poder
extreure'n els òrgans interns.
Els òrgans interns es
momificaven per separat del cos
i es col·locaven al propi vas
canopi.
Després, un cop buit,
omplien el cos amb
farcellets de natró.
Es cobria el cadàver amb natró, i es
deixava què el suc que degotava el
cadàver caigués en un vas a mesura
que s'assecava el cos.
Quaranta dies després, es treia
el natró del cos; el cos sec i
arrugat es netejava amb
esponges i s'untava amb olis,
ungüents, espècies i resina.
Es farcien les òrbites oculars,
es tapaven els narius amb cera
i es cobrien amb làmines d'or
les ungles dels peus i de les
mans.
S'adornava amb joies d'or i
pedres precioses i
s'embolcallava el cos amb
llargues i estretes tires de lli;
entre les capes de bena es
ficaven amulets màgics
“uixebti ” (el que respon).
1
2
3
4
5
6
KA
Un bessó invisible de la persona
que representava la força vital.
Els braços alçats tenien la funció de
protegir el difunt de les forces
malignes.
BA
És l’ànima i es
representa
com un ocell
amb cop de
persona.
Segons les seves creences, quan una
persona moria, el seu BA i el seu KA,
continuaven vivint en íntima relació dins el
cos. El BA mantenia contacte amb la
família i els amics vius del mort. A la nit, el
BA tornava a la mòmia. El KA anava i venia
entre el cos i l'altre món, tot viatjant amb
una barca.
Ba i Ka
Anubis
Representat com un
home amb cap de
xacal. Ajudà a Isis a
fer Osiris la primera
mòmia. És el patró
dels
embalsamadors.
El darrer pas de la momificació consistia en fixar la mòmia dins
d'un TAÚT petit. El tapaven i el col·locaven en un segon taüt
que posteriorment era introduït en un altre taüt més gran. El
conjunt dels tres taüts era col·locat en un taüt de pedra
anomenat SARCÒFAG.
momificació
d’animals
La mòmia de Ramsès II, tercer faraó
de la Dinastia XIX.
Regnà 67 anys dels 92 que va viure.
És una de les millor conservades
que han arribat al nostres dies.
Mòmia de Ramsès II
Amulets
els budells
els pulmonsl'estómac el fetge
Vasos canopis
Ull Protector d'Horus
Uixebtis
Ankh
Escarabeus
Estris utilitzats per
a l’extracció de les
vísceres en el
procés de
momificació.
Col·lecció d'encanteris
que s'enterrava amb la
mòmia i servien per
ajudar el mort a trobar
la vida eterna.
Llibre dels
morts
Tombes egípcies
a les mastabes
enterraven,
després
d'embalsamar-los,
personatges
notables,
sacerdots, nobles i
faraons de les
primeres dinasties.
era una
tomba de
forma
piramidal
tallada i
planta
rectangular
Les parets interiors de
les mastabes estaven
decorades amb relleus
i pintures.
Mastabes
sales
d’ofrenes i
objectes del
difunt
accés
accés
cambra subterrània del sarcòfag
Mastabes de la necròpolis de Gizeh.
Les figures se’ns presenten amb la cara de perfil, els ulls de front,
les espatlles també de front, la pelvis de tres quarts, i els braços i les
cames de perfil.
la llei de frontalitat
colors plans i perfils detallats amb un traç negre
Piràmide esglaonada
de Saqqara
A la lll Dinastia, pels volts de l'any 2700 a. C., es
construeix la piràmide esglaonada de Djoser a Saqqara.
Vista aèria de la necròpolis de Saqqara.
Piràmides de Gizeh
Micerí
amida 62 m.
Keops és la
més alta amb
146,6 m.
Kefrén té
143,5 m.
d’alçada
Esfinx
També, durant, la IV Dinastia es
construeixen les grans piràmides de Gizeh
(Keops, Kefrén i Micerí), o piràmides
perfectes, aixecades cap al 2500 a.C.
El recinte de les piràmides de Gizeh és una de les set meravelles del món antic i l’única que ha
sobreviscut al pas del temps
Es calcula que
per construir
la piràmide de
Keops van
caldre 2,5
milions de
carreus de
pedra calcària
cadascun
dels quals
pesa 2,5
tones.
cambra subterrània
o fals sepulcre
cambra de
la reina
entrada
vestíbul
Cambra del faraóLa piràmide de
Keops amida
146,6 metres
d’alçada
Piràmide de Keops
Tota l’estructura era revestida amb una capa de
pedra polida i molt blanca.
Piràmide de Kefrén
Piràmide de Micerí
Tenia una doble funció: d’una banda, recordar el
faraó, i de l’altra, amb la seva mirada vigilant,
protegir la tomba de possibles atacs.
Esfinx
Amb cos de
lleó i bust
humà fou
esculpida
sobre un
aflorament
natural rocallós
en època de
Kefrén.
El monoteisme a Egipte
Akhenaton, Nefertiti i Tutankamon
Monoteisme d’Amenofis IV – Akhenaton
Akhenaton (l’horitzó d’Aton)
canviar les creences
d’Egipte i introduir el
monoteisme amb l’adoració
a Àton, el déu Sol.
També va construir una nova
capital coneguda com a
Tell al-Amarna (Al-Amārna).
Va regnar a l'antic Egipte a la primera meitat
del segle XIV aC, vers 1350 a 1335 aC.
Dinastia XVIII.
El seu nom vol dir "Bonica és la bellesa d'Amon"
Bust de Nefertiti
Trobada per uns arqueòlegs alemanys, l'any 1912,
la figura de la reina del Nil, que té 3.400 anys
d'antiguitat.
Bust de pedra calcària, policromat, mesura 47 cm
d'alt i pesa uns 20 kg.
Museu Neues de Berlín
El rostre, d’un naturalisme exquisit, té l’orella
trencada i l’ull esquerre en blanc. La policromia bruna
de la seva pell i l’esvelt coll li dóna un atractiu sensual
meravellós.
Amenofis IV (Akhenaton)
XVIII DINASTIA
Tut-anj-Aton a
Tutankamon fill
d’Akhenaton i
Kiya (esposa
menor)
Akhenaton, Nefertiti i les seves
tres filles protegits per Aton
Akhenaton i Nefertiti
Nefertiti
Necròpolis del Vall dels Reis
Per evitar el pillatge, a partir de l’any
2000 aC. els faraons van decidir
excavar les seves tombes als
penya-segats de la Vall dels Reis.
El primer faraó que allí va fixar la seva
tomba fou Thutmosis I (XVIII
Dinastia).
Les excavacions han permès
localitzar 65 tombes conegudes, a
més d’altres inacabades.
La tomba més famosa és la
KV 62 i pertany al faraó
Tutankamon.
el 4 de novembre de 1922 l'arqueòleg Howard
Carter amb Lord Carnarvon descobreixen,
l’única tomba intacta de la Vall dels Reis.
Milers d'anys abans, Tutankhamon, un jove
faraó de la XVIII Dinastia, era enterrat en
aquesta petita tomba amb un ric aixovar per
poder fer el viatge a l'eternitat.
El tresor de Tutankamon
Els més de
3000 tresors
trobats
s'exposen
actualment al
Museu Egipci
d'El Caire.
Tomba de Tutankamon
Tresor amb els
Vasos canopis
Cambra funerària
Anex amb
aliments, vi i oli
Avantcambra plena
de tresors
Escala i rampa
d’accès
Tut-anj-Aton (imatge viva de Aton) o Tutankamon (imatge
viva de Amon) , fill d’Akhenaton i Kiya (esposa menor) va
ser faraó de la XVIII dinastia. Va va governar durant uns
10 anys. Morir vers 1327 aC, als 19 anys.
Mesura 54 cm d’alçada
i pesa 11 kg. .
Màscara feta d’or de 22 quilats
amb incrustacions de pedres
semiprecioses i el faraó té una
expressió trista però serena.
És considerada com el retrat
més bell d’orfebreria de
l’historia.
Ureu
cobra, símbol de
protecció
Barba trenada
d’Osiris
signe de la dignitat
reial
Nemes
mocador
ajustat al
front, del
qual pengen
dos plecs als
costats
La màscara de Tutankhamon
Museu Egipci del Caire
Temples egípcies
Obelisc
Els temples s’han definit
com les cases del déu. Era
un lloc on ell habitava, on
se’l mantenia, se’l vestia, se
li donava el coratge perquè
pogués continuar regint tot
el mecanisme de la creació.
Passeig (dromos) amb esfinx
Pati
Sala hipòstila
o de columnes
Piló
Cambra del déu
Temple
Els temples s’han definit
com les cases del déu. Era
un lloc on ell habitava, on
se’l mantenia, se’l vestia, se
li donava el coratge perquè
pogués continuar regint tot
el mecanisme de la creació.
Temple
-Abu Simbel-
Situat a la riba occidental del Nil,
consta de dos
temples excavats a la roca.
Van ser construïts al llarg del regnat
de Ramsès II (1304-1237).
El gran va ser consagrat als déus
Amon, i el petit fou dedicat a la
deessa Hathor.
Speos
Gràcies a la intervenció
de la UNESCO ambdós
foren salvats de les
aigües del Nil (1963-1966)
quan, degut a la
construcció de la
resclosa d'Aswan, van
ser traslladats en blocs, a
uns 60 metres més amunt
on foren reconstruïts.
hieratisme
posició sedent,
estàtica i plena
de solemnitat
manca d’expressió en
el rostre
rigidesa en la manera de
doblegar les articulacions
faldilla fins a
mitja cama
barba trenada
d'Osiris lligada
amb unes cintes
corona blanca
de l'Alt Egipte
tors nu
posició dempeus,
estàtica i plena
de solemnitat
Nemes
Flagell
Ceptre
Ureu
corona de
l'Alt i Baix
Egipte
Pedra de granit negre, trobada a
Rosetta, prop d’Alexandria l’any 1799
pels soldats de Napoleó
L’egiptòleg francès
Jean François Champollion,,en va
desxifrar-ne l’escriptura jeroglífica
Pedra Rosetta
54 línies en
Grec
22 línies en
Demòtic
(forma
simplificada de
l'antiga escriptura
egípcia hieràtica)
14 línies de
Jeroglífic

More Related Content

What's hot

Tema 1 - El Món Clàssic: Grècia
Tema 1 - El Món Clàssic: GrèciaTema 1 - El Món Clàssic: Grècia
Tema 1 - El Món Clàssic: GrèciaPauhistoria
 
Primeres civilitzacions
Primeres civilitzacionsPrimeres civilitzacions
Primeres civilitzacionsRosa Curto
 
Art Clàssic -Grècia i Roma-
Art Clàssic -Grècia i Roma-Art Clàssic -Grècia i Roma-
Art Clàssic -Grècia i Roma-Ramon Pujola
 
L'evolució de les piràmides
L'evolució de les piràmidesL'evolució de les piràmides
L'evolució de les piràmidesAsensi
 
L'antic egipte 3. Hipogeus i Temples.
L'antic egipte 3. Hipogeus i Temples.L'antic egipte 3. Hipogeus i Temples.
L'antic egipte 3. Hipogeus i Temples.Pilar Alvarez
 
Tema 6 Egipte
Tema 6 EgipteTema 6 Egipte
Tema 6 Egiptetitolina
 
Art prehistoric
Art prehistoricArt prehistoric
Art prehistoricRosa Curto
 
Prueba ciales
Prueba cialesPrueba ciales
Prueba cialespauolot
 
Art de l'antiga grècia
Art de l'antiga grèciaArt de l'antiga grècia
Art de l'antiga grèciaartmerce
 
L'Antic Egipte
L'Antic EgipteL'Antic Egipte
L'Antic Egipte2nESO
 

What's hot (20)

egipte
egipteegipte
egipte
 
Tema 1 - El Món Clàssic: Grècia
Tema 1 - El Món Clàssic: GrèciaTema 1 - El Món Clàssic: Grècia
Tema 1 - El Món Clàssic: Grècia
 
Primeres civilitzacions
Primeres civilitzacionsPrimeres civilitzacions
Primeres civilitzacions
 
L'herencia de la cultura classica
L'herencia de la cultura classicaL'herencia de la cultura classica
L'herencia de la cultura classica
 
Art Clàssic -Grècia i Roma-
Art Clàssic -Grècia i Roma-Art Clàssic -Grècia i Roma-
Art Clàssic -Grècia i Roma-
 
03e hfa's
03e hfa's 03e hfa's
03e hfa's
 
03b hfa's
03b hfa's03b hfa's
03b hfa's
 
arapacis
arapacisarapacis
arapacis
 
Mesopotamia ii
Mesopotamia iiMesopotamia ii
Mesopotamia ii
 
L'evolució de les piràmides
L'evolució de les piràmidesL'evolució de les piràmides
L'evolució de les piràmides
 
Egipte i mesopotamia
Egipte i mesopotamiaEgipte i mesopotamia
Egipte i mesopotamia
 
Barroc
BarrocBarroc
Barroc
 
L'antic egipte 3. Hipogeus i Temples.
L'antic egipte 3. Hipogeus i Temples.L'antic egipte 3. Hipogeus i Temples.
L'antic egipte 3. Hipogeus i Temples.
 
01 hfa's
01 hfa's01 hfa's
01 hfa's
 
Tema 6 Egipte
Tema 6 EgipteTema 6 Egipte
Tema 6 Egipte
 
Art prehistoric
Art prehistoricArt prehistoric
Art prehistoric
 
Prueba ciales
Prueba cialesPrueba ciales
Prueba ciales
 
Grecia (iii)
Grecia  (iii)Grecia  (iii)
Grecia (iii)
 
Art de l'antiga grècia
Art de l'antiga grèciaArt de l'antiga grècia
Art de l'antiga grècia
 
L'Antic Egipte
L'Antic EgipteL'Antic Egipte
L'Antic Egipte
 

Similar to Egipte. El llegat d'una gran cultura

Similar to Egipte. El llegat d'una gran cultura (20)

Art Egípci -El llegat d'una gran cultura-
Art Egípci -El llegat d'una gran cultura-Art Egípci -El llegat d'una gran cultura-
Art Egípci -El llegat d'una gran cultura-
 
Egipte david i zaira
Egipte david i zairaEgipte david i zaira
Egipte david i zaira
 
Déus egipcis
Déus egipcisDéus egipcis
Déus egipcis
 
Egipto.
Egipto.Egipto.
Egipto.
 
Egipto.
Egipto.Egipto.
Egipto.
 
Victòria de samotràcia
Victòria de samotràciaVictòria de samotràcia
Victòria de samotràcia
 
Egipte
EgipteEgipte
Egipte
 
Egipte
Egipte Egipte
Egipte
 
Pawer
PawerPawer
Pawer
 
Projecte egipte 4rt
Projecte egipte 4rtProjecte egipte 4rt
Projecte egipte 4rt
 
Egipte 1
Egipte 1Egipte 1
Egipte 1
 
4. TRIADA MICERINA
4. TRIADA MICERINA4. TRIADA MICERINA
4. TRIADA MICERINA
 
Victòria de samotràcia
Victòria de samotràciaVictòria de samotràcia
Victòria de samotràcia
 
Piràmides, temples, momificació...
Piràmides, temples, momificació...Piràmides, temples, momificació...
Piràmides, temples, momificació...
 
L'ANTIC EGIPTE
L'ANTIC EGIPTEL'ANTIC EGIPTE
L'ANTIC EGIPTE
 
La civilització egípcia
La civilització egípciaLa civilització egípcia
La civilització egípcia
 
Arquitectura grega 15 16
Arquitectura grega 15 16Arquitectura grega 15 16
Arquitectura grega 15 16
 
Primeres civilitzacions
Primeres civilitzacionsPrimeres civilitzacions
Primeres civilitzacions
 
pac 3 para subir.pdf
pac 3 para subir.pdfpac 3 para subir.pdf
pac 3 para subir.pdf
 
L'Antic Egipte
L'Antic EgipteL'Antic Egipte
L'Antic Egipte
 

More from Ramon Pujola

More from Ramon Pujola (20)

03f hfa's
03f hfa's 03f hfa's
03f hfa's
 
Pont del Diable
Pont del DiablePont del Diable
Pont del Diable
 
03c hfa's
03c hfa's03c hfa's
03c hfa's
 
03a hfa's
03a hfa's 03a hfa's
03a hfa's
 
Judaisme
Judaisme Judaisme
Judaisme
 
Les primeres formes artstiques
Les primeres formes artstiquesLes primeres formes artstiques
Les primeres formes artstiques
 
Passejant per Besalú
Passejant per BesalúPassejant per Besalú
Passejant per Besalú
 
Un dia a Santa Maria de Ripoll
Un dia a Santa Maria de RipollUn dia a Santa Maria de Ripoll
Un dia a Santa Maria de Ripoll
 
El pont de Besalú
El pont de BesalúEl pont de Besalú
El pont de Besalú
 
Gaudi
GaudiGaudi
Gaudi
 
Retrat eqüestre de marc aureli
Retrat eqüestre de marc aureliRetrat eqüestre de marc aureli
Retrat eqüestre de marc aureli
 
Església de la madeleine
Església de la madeleineEsglésia de la madeleine
Església de la madeleine
 
Aqüeducte ferreres
Aqüeducte ferreresAqüeducte ferreres
Aqüeducte ferreres
 
Victòria de Samortàcia
Victòria de SamortàciaVictòria de Samortàcia
Victòria de Samortàcia
 
Budisme 12 13
Budisme 12 13Budisme 12 13
Budisme 12 13
 
Un dia de gimcana 2013
Un dia de gimcana   2013Un dia de gimcana   2013
Un dia de gimcana 2013
 
Ioga
IogaIoga
Ioga
 
Hinduisme 12 13
Hinduisme  12 13Hinduisme  12 13
Hinduisme 12 13
 
Islam
IslamIslam
Islam
 
Judaisme
JudaismeJudaisme
Judaisme
 

Egipte. El llegat d'una gran cultura

  • 4. Osiris És el déu de l’ordre, de la fertilitat i del més enllà. És representat amb el ceptre i el flagell. Se’l representa com un animal poc especificat, una espècie de gos amb cua corbada i orelles retallades. Senyor de les terres estèrils, de les tempestes, déu del mal i la violència. Seth Neftis Isis Divinitats egípcies
  • 5. Osiris flagell ceptre Divinitats egípcies Isis Harpòcrates Fill d’Isis i Osiris. De petit s’anomena Harpòcrates i d’adult Horus. És el déu de l’ordre, de la fertilitat i del més enllà. És representat amb el ceptre i el flagell. Deessa de l’amor, de la fecunditat, de l'alegria i de la feminitat triomfant. Personifica la màgia, la fidelitat en la parella i a la gran mare. Simbolitza la mare perfecta. Se’l representa com un animal poc especificat, una espècie de gos amb cua corbada i orelles retallades. Senyor de les terres estèrils, de les tempestes, déu del mal i la violència. Es representa com un falcó o com a un home amb cap de falcó. Senyor del Cel. El faraó era l’Horus vivent en la terra. Déu de la reialesa. Seth Horus
  • 6. Si el mort ha mentit, el cor pesarà més i no superarà la prova final. El seu cor serà llançat a la gran devoradora (cos d’hipopòtam, cabellera de lleó i cap de cocodril). El difunt s’havia de disculpar dels pecats enumerats en el “Llibre dels Morts” per poder salvar-se. Thot (cap d’ibis), déu de l’escriptura i la saviesa, apunta el resultat judici d’Osiris Anubis pesa el cor del difunt davant a la ploma de la Veritat. Anubis acompanya el difunt. Horus (cap de falcó) el porta davant d’Osiris. Osiris, déu dels morts i la resurrecció Tribunal diví Ànima difunt Ploma de Maat, deessa. De la veritat i la justícia. Papirus d’Hunefer. British Museum
  • 8. Momificació Era el camí per assolir l’eternitat i era realitzada pels sacerdots L'embalsamament d'un cos durava aproximadament setanta dies Es netejava el cos i es perfumava. Es feia un tall en un dels costats del cos mort per poder extreure'n els òrgans interns. Els òrgans interns es momificaven per separat del cos i es col·locaven al propi vas canopi. Després, un cop buit, omplien el cos amb farcellets de natró. Es cobria el cadàver amb natró, i es deixava què el suc que degotava el cadàver caigués en un vas a mesura que s'assecava el cos. Quaranta dies després, es treia el natró del cos; el cos sec i arrugat es netejava amb esponges i s'untava amb olis, ungüents, espècies i resina. Es farcien les òrbites oculars, es tapaven els narius amb cera i es cobrien amb làmines d'or les ungles dels peus i de les mans. S'adornava amb joies d'or i pedres precioses i s'embolcallava el cos amb llargues i estretes tires de lli; entre les capes de bena es ficaven amulets màgics “uixebti ” (el que respon). 1 2 3 4 5 6
  • 9. KA Un bessó invisible de la persona que representava la força vital. Els braços alçats tenien la funció de protegir el difunt de les forces malignes. BA És l’ànima i es representa com un ocell amb cop de persona. Segons les seves creences, quan una persona moria, el seu BA i el seu KA, continuaven vivint en íntima relació dins el cos. El BA mantenia contacte amb la família i els amics vius del mort. A la nit, el BA tornava a la mòmia. El KA anava i venia entre el cos i l'altre món, tot viatjant amb una barca. Ba i Ka
  • 10. Anubis Representat com un home amb cap de xacal. Ajudà a Isis a fer Osiris la primera mòmia. És el patró dels embalsamadors. El darrer pas de la momificació consistia en fixar la mòmia dins d'un TAÚT petit. El tapaven i el col·locaven en un segon taüt que posteriorment era introduït en un altre taüt més gran. El conjunt dels tres taüts era col·locat en un taüt de pedra anomenat SARCÒFAG. momificació d’animals
  • 11. La mòmia de Ramsès II, tercer faraó de la Dinastia XIX. Regnà 67 anys dels 92 que va viure. És una de les millor conservades que han arribat al nostres dies. Mòmia de Ramsès II
  • 12. Amulets els budells els pulmonsl'estómac el fetge Vasos canopis Ull Protector d'Horus Uixebtis Ankh Escarabeus Estris utilitzats per a l’extracció de les vísceres en el procés de momificació. Col·lecció d'encanteris que s'enterrava amb la mòmia i servien per ajudar el mort a trobar la vida eterna. Llibre dels morts
  • 14. a les mastabes enterraven, després d'embalsamar-los, personatges notables, sacerdots, nobles i faraons de les primeres dinasties. era una tomba de forma piramidal tallada i planta rectangular Les parets interiors de les mastabes estaven decorades amb relleus i pintures. Mastabes sales d’ofrenes i objectes del difunt accés accés cambra subterrània del sarcòfag
  • 15. Mastabes de la necròpolis de Gizeh.
  • 16. Les figures se’ns presenten amb la cara de perfil, els ulls de front, les espatlles també de front, la pelvis de tres quarts, i els braços i les cames de perfil. la llei de frontalitat colors plans i perfils detallats amb un traç negre
  • 17. Piràmide esglaonada de Saqqara A la lll Dinastia, pels volts de l'any 2700 a. C., es construeix la piràmide esglaonada de Djoser a Saqqara.
  • 18. Vista aèria de la necròpolis de Saqqara.
  • 19. Piràmides de Gizeh Micerí amida 62 m. Keops és la més alta amb 146,6 m. Kefrén té 143,5 m. d’alçada Esfinx També, durant, la IV Dinastia es construeixen les grans piràmides de Gizeh (Keops, Kefrén i Micerí), o piràmides perfectes, aixecades cap al 2500 a.C.
  • 20. El recinte de les piràmides de Gizeh és una de les set meravelles del món antic i l’única que ha sobreviscut al pas del temps
  • 21. Es calcula que per construir la piràmide de Keops van caldre 2,5 milions de carreus de pedra calcària cadascun dels quals pesa 2,5 tones. cambra subterrània o fals sepulcre cambra de la reina entrada vestíbul Cambra del faraóLa piràmide de Keops amida 146,6 metres d’alçada Piràmide de Keops Tota l’estructura era revestida amb una capa de pedra polida i molt blanca. Piràmide de Kefrén Piràmide de Micerí
  • 22. Tenia una doble funció: d’una banda, recordar el faraó, i de l’altra, amb la seva mirada vigilant, protegir la tomba de possibles atacs. Esfinx Amb cos de lleó i bust humà fou esculpida sobre un aflorament natural rocallós en època de Kefrén.
  • 23. El monoteisme a Egipte Akhenaton, Nefertiti i Tutankamon
  • 24. Monoteisme d’Amenofis IV – Akhenaton Akhenaton (l’horitzó d’Aton) canviar les creences d’Egipte i introduir el monoteisme amb l’adoració a Àton, el déu Sol. També va construir una nova capital coneguda com a Tell al-Amarna (Al-Amārna). Va regnar a l'antic Egipte a la primera meitat del segle XIV aC, vers 1350 a 1335 aC. Dinastia XVIII.
  • 25. El seu nom vol dir "Bonica és la bellesa d'Amon" Bust de Nefertiti Trobada per uns arqueòlegs alemanys, l'any 1912, la figura de la reina del Nil, que té 3.400 anys d'antiguitat. Bust de pedra calcària, policromat, mesura 47 cm d'alt i pesa uns 20 kg. Museu Neues de Berlín El rostre, d’un naturalisme exquisit, té l’orella trencada i l’ull esquerre en blanc. La policromia bruna de la seva pell i l’esvelt coll li dóna un atractiu sensual meravellós.
  • 26. Amenofis IV (Akhenaton) XVIII DINASTIA Tut-anj-Aton a Tutankamon fill d’Akhenaton i Kiya (esposa menor) Akhenaton, Nefertiti i les seves tres filles protegits per Aton Akhenaton i Nefertiti Nefertiti
  • 27. Necròpolis del Vall dels Reis Per evitar el pillatge, a partir de l’any 2000 aC. els faraons van decidir excavar les seves tombes als penya-segats de la Vall dels Reis. El primer faraó que allí va fixar la seva tomba fou Thutmosis I (XVIII Dinastia). Les excavacions han permès localitzar 65 tombes conegudes, a més d’altres inacabades. La tomba més famosa és la KV 62 i pertany al faraó Tutankamon.
  • 28. el 4 de novembre de 1922 l'arqueòleg Howard Carter amb Lord Carnarvon descobreixen, l’única tomba intacta de la Vall dels Reis. Milers d'anys abans, Tutankhamon, un jove faraó de la XVIII Dinastia, era enterrat en aquesta petita tomba amb un ric aixovar per poder fer el viatge a l'eternitat. El tresor de Tutankamon Els més de 3000 tresors trobats s'exposen actualment al Museu Egipci d'El Caire.
  • 29. Tomba de Tutankamon Tresor amb els Vasos canopis Cambra funerària Anex amb aliments, vi i oli Avantcambra plena de tresors Escala i rampa d’accès Tut-anj-Aton (imatge viva de Aton) o Tutankamon (imatge viva de Amon) , fill d’Akhenaton i Kiya (esposa menor) va ser faraó de la XVIII dinastia. Va va governar durant uns 10 anys. Morir vers 1327 aC, als 19 anys.
  • 30. Mesura 54 cm d’alçada i pesa 11 kg. . Màscara feta d’or de 22 quilats amb incrustacions de pedres semiprecioses i el faraó té una expressió trista però serena. És considerada com el retrat més bell d’orfebreria de l’historia. Ureu cobra, símbol de protecció Barba trenada d’Osiris signe de la dignitat reial Nemes mocador ajustat al front, del qual pengen dos plecs als costats La màscara de Tutankhamon Museu Egipci del Caire
  • 32. Obelisc Els temples s’han definit com les cases del déu. Era un lloc on ell habitava, on se’l mantenia, se’l vestia, se li donava el coratge perquè pogués continuar regint tot el mecanisme de la creació. Passeig (dromos) amb esfinx Pati Sala hipòstila o de columnes Piló Cambra del déu Temple
  • 33. Els temples s’han definit com les cases del déu. Era un lloc on ell habitava, on se’l mantenia, se’l vestia, se li donava el coratge perquè pogués continuar regint tot el mecanisme de la creació. Temple
  • 34. -Abu Simbel- Situat a la riba occidental del Nil, consta de dos temples excavats a la roca. Van ser construïts al llarg del regnat de Ramsès II (1304-1237). El gran va ser consagrat als déus Amon, i el petit fou dedicat a la deessa Hathor. Speos Gràcies a la intervenció de la UNESCO ambdós foren salvats de les aigües del Nil (1963-1966) quan, degut a la construcció de la resclosa d'Aswan, van ser traslladats en blocs, a uns 60 metres més amunt on foren reconstruïts.
  • 35. hieratisme posició sedent, estàtica i plena de solemnitat manca d’expressió en el rostre rigidesa en la manera de doblegar les articulacions faldilla fins a mitja cama barba trenada d'Osiris lligada amb unes cintes corona blanca de l'Alt Egipte tors nu posició dempeus, estàtica i plena de solemnitat Nemes Flagell Ceptre Ureu corona de l'Alt i Baix Egipte
  • 36. Pedra de granit negre, trobada a Rosetta, prop d’Alexandria l’any 1799 pels soldats de Napoleó L’egiptòleg francès Jean François Champollion,,en va desxifrar-ne l’escriptura jeroglífica Pedra Rosetta 54 línies en Grec 22 línies en Demòtic (forma simplificada de l'antiga escriptura egípcia hieràtica) 14 línies de Jeroglífic