Publicació independent d'informació i opinió

1. http://puntviladecans.blogspot.com
puntviladecans@telefonica.net
18
Viladecans
Punt de trobada Any 3
15 de gener 2009
Publicació independent d’informació i opinió
Pensar la Festa Major
En aquesta primera pàgina del Punt de Trobada n’hem parlat ja alguns cops, i algun article
més se n’ha publicat a les pàgines interiors de la revista. Ens cal pensar en la nostra Festa
Major, i donar-li una bona empenta. Perquè la Festa Major és sempre una cosa important
per a qualsevol població, i per tant també ho és per a Viladecans.
La Festa Major no és només uns dies en què s’acumulen actuacions musicals, actes espor-
tius i activitats diverses. És, sobretot, un moment en què una ciutat sencera es manifesta
com una realitat viva, col·lectiva, amb continuïtat amb el seu passat i amb la mirada ober-
ta cap al seu futur. Per això cal pensar-la, la Festa Major, cal cuidar-la, cal mimar-la, cal
fer-la entre tots. Cal que el 8 de setembre de cada any, i els dies que l’envolten, esdevingui
un autèntic punt de referència de la vida ciutadana.
Viladecans, fa anys, tenia una bona Festa Major, adequada a les seves característiques i
dimensions: l’ofici i la processó, les cercaviles de gegants i capgrossos, l’envelat, la sarsu-
ela o el teatre, el dinar especialment preparat... Ara, aquests elements antics ja no tenen
la funció aglutinant que tenien. Però no han estat substituïts per uns altres d’adequats a
les noves circumstàncies. Ara, quan ens mirem la nostra Festa Major, hi trobem a faltar
aquelles característiques que en facin un moment especial, significatiu, autènticament col-
lectiu.
Per això, des del Punt de Trobada hem cregut que era important engegar un procés per
pensar entre tots en la nostra Festa. I us convidem a participar-hi. Començarem amb una
taula rodona aquest dilluns vinent. A la pàgina següent trobareu les dades concretes de
l’acte. No hi falteu.
Sumari Equip de redacció
Anna Besora
2 M. Carmen Castellano
Per una Festa Major amb personalitat Maria Comas
3 La grip i els constipats. Montserrat Oliveres Encarnació Garcia
Josep Ginjaume
4 Josep Lligadas
Concurs-exposició de pessebres a Viladecans.
Víctor J. Martínez
Eduard Mondragón Miguel de la Rubia
Mercè Solé
5 Trobada de Nadal i Festa del Xai. Idoia Baixench
6 Memòria històrica. Víctor J. Martínez La distribució d’aquest butlletí es fa
per correu electrònic. Si no desit-
7 El niño Chej. Rosa Mercader geu rebre’l només cal que ens ho
comuniqueu. I si voleu que li envi-
8 em a un amic o amiga vostres, feu-
Busos. Mercè Solé
nos arribar la seva adreça. Gràcies.
9 Tots som Palestins? Víctor J. Martínez Si voleu enviar articles per publi-
car, tingueu en compte que han
10 Les nostres entitats: L’Associació de Pares de d’anar signats i no sobrepassar
les 40 ratlles o les 600 paraules.
Caviga, Mercè Solé
11 El nostre correu electrònic:
Conèixer Viladecans: Sant Ramon (el veí del pis puntviladecans@telefonica.net
de dalt). Víctor J. Martínez
El nostre bloc:
12 El personatge: Hermínia Bundó, al quiosc de la http://puntviladecans.blogspot.com
Plaça de la Vila. Josep Ginjaume

2. Viladecans puntviladecans@telefonica.net
http://puntviladecans.blogspot.com
Punt de trobada Publicació independent d’informació i opinió
Per una Festa Major
amb personalitat
Taula rodona
El dilluns 19 de gener
a les 7 de la tarda
a la Sala de Plens de la Torre del Baró
Amb els representants dels grups municipals
T’esperem!!
2
Viladecans, punt de trobada - Núm. 18 - Gener 2009

3. La grip i els constipats
A
ra que ja som de ple a l’hivern – Pot presentar també manifestacions res-
i és època de grip i constipats piratòries com tos, mal de coll...
(anomenats popularment Presenta un període d’incubació de 1 a 3
“encostipats”) caldria saber dies i evoluciona favorablement en un pe-
què és cada cosa, ja que és molt freqüent ríode de 3 a 7 dies.
posar-ho tot al mateix sac. La grip i el re-
En persones d’edat o persones que patei-
fredat comú, o constipat, son dues afec-
xen malalties cròniques o alguna immu-
cions que cal diferenciar.
nodeficiència pot no ser tan benigne ja que
pot complicar-se en bronquitis, pulmo-
nia... D’aquí la gran importància de vacu-
nar-se.
EL REFREDAT també és produïda per vi-
rus, principalment rinovirus, que afecta al
sistema respiratori superior, nas i gola. Els
constipats provoquen:
– Secreció i congestió nasal
– Esternuts
– Tos
– Febrícula, mal de cap....
També solen durar al voltant d’una setma-
na i els podem patir al llarg de tot l’any.
Al tractar-se de dues malalties víriques no
hi ha tractament específic, sols es tracten
els símptomes. No està indicat l’ús d’anti-
biòtics. Podem utilitzar antitèrmics o anti-
inflamatoris per alleugerir la febre, el mal
de cap i el malestar general. També podem
prendre algun antitussigen per calmar la
tos. Es molt convenient beure molt líquid
i guardar repòs si es té febre.
En principi es tracta de dues afeccions be-
LA GRIP és una malaltia epidèmica, de
nignes que evolucionen espontàniament a
caràcter benigne, causada per un virus
la curació.
(“influenza virus”) i que les seves mani-
festacions més significatives són: Si la simptomatologia dura més del pre-
vist o es presenten altres símptomes no cal
– Febre alta que apareix sobtadament i
dir que s’ha d’anar a visitar el metge.
amb esgarrifances
Desitjo que pugueu passar l’hivern sense ha-
– Dolor osteo-muscular
ver de patir cap d’aquestes dues malalties.
– Mal de cap
– Sensació de malestar general Montserrat Oliveres
3
Viladecans, punt de trobada - Núm. 18 - Gener 2009

4. Concurs-exposició de pessebres
a Viladecans
E
l passat 28 de desembre hi va haver
un concurs de pessebres realitzats
per diferents grups de persones i
famílies de Viladecans promogut
pel Centre Cultural Sant Joan amb l’objectiu
de fomentar i preservar un costum que, se-
gons la tradició, va instaurar sant Francesc
d’Assís per allà el 1223, encara que presu-
miblement ve de més antic.
El pessebre, com un acte d’expressió popular
sobre el Naixement de Jesús, esdevé un lloc
de trobada de tota la família, tant de grans
com de petits, on es poden desvetllar, dins
nostre, habilitats que mai no haguéssim po-
gut creure que teníem,
com poden ser la creativi-
tat artística, el sentit de les
proporcions, el discernir
els aspectes importants
dels secundaris, la combi-
nació de colors i textures, de les escenes que en ell es repre-
la visió en conjunt de les senten.
coses, l’habilitat manual i
Finalment desitjaria fer una crida
la tècnica, la imaginació,
a tots aquells amants dels pesse-
etc. Totes aquestes habili-
bres perquè s’animessin a parti-
tats, i d’altres que de ben
cipar en aquest concurs-exposició
segur em deixo, s’han po-
que no té com principal objectiu
gut observar a les creaci-
la competició –que en la seva justa
ons pessebristes que hem
mesura sempre va bé per avançar,
visitat.
tant en l’aplicació de noves tècni-
Realment, hi ha pesse- ques com en la concepció de les
bres que no s’haurien de escenes– sinó que, com ja hem dit
desmuntar mai donada abans, es tracta de fomentar i pre-
la seva qualitat artística, servar aquesta tradició sobretot en
però llavors, on estaria aquests moments en què se n’estan
aquella il·lusió de retro- implantant altres de foranes que,
bar-nos l’any següent amb tota la mainada per fer- tot i que han de ser respectades, no pertanyen a la
ne un altre que aportés qualitats diferents a l’anteri- nostra cultura ni creences. Tot seguint aquesta línia
or? Aquesta reflexió va sorgir tot escoltant una nena el Centre Cultural de Sant Joan està treballant en la
de 10-11 anys que ja ens explicava com organitzaria creació d’una Associació de Pessebristes per acollir-
el pessebre del proper any, amb una alegria i il- hi totes aquelles persones o entitats que hi vulguin
lusió que demostra que val la pena preservar i do- col·laborar i participar.
nar continuïtat a aquesta expressió del Nadal. I per
Eduard Mondragón
tal d’aconseguir-ho hem d’involucrar dins de cada
família els més petits per tal que hi vegin tot allò
d’enriquidor que aporta el fet de crear un pessebre
i la càrrega simbòlica que hi ha darrere de cada una
4
Viladecans, punt de trobada - Núm. 18 - Gener 2009

5. Trobada de Nadal i Festa del Xai
L
a Xarxa Parlar per Con- A la trobada hi van assistir més Enguany, a més, es va realitzar
viure va realitzar el de 40 persones de la nostra ciu- una tertúlia per compartir què
passat 16 de desembre tat, entre voluntaris i aprenents representen les celebracions na-
la ja tradicional Troba- de llengua catalana i castellana, dalenques en l’actualitat i per
da de Nadal, i que per segon els quals van compartir dolços conèixer la Festa del Xai, que
fets per ells molts viladecanencs van cele-
mateixos: brar el passat 8 de desembre. Hi
pans de pes- ha molts nexes d’unió en l’espe-
sic, postres rit que fonamenta aquestes dues
nadalencs, festivitats: retrobaments amb els
dolços d’ori- familiars, recordar aquells qui
gen marroquí pateixen i ser solidaris amb els
i te van com- més necessitats són exemples
partir taula. dels molts punts en comú.
Va ser un Tots vam coincidir que les pres-
bon moment ses, les compres, el consumisme,
per trobar- massa sovint n’agafen el prota-
se aquelles gonisme...
persones
En nom de la Xarxa Parlar per
que mitjan-
Conviure i del Consell de la Con-
çant el
vivencia, us desitgem un molt
volunta-
bon any 2009.
any consecutiu s’ha realitzat al riat lingüístic fomenten la con-
Club Sant Jordi de la Fundació vivència i una millor inserció
Viure i Conviure. Idoia Baixench
social i laboral dels aprenents.
Parlar per Conviure
Aquest és el nom de la xarxa d’entitats i voluntaris que promouen l’aprenentatge del castellà i del
català de manera no reglada. La Xarxa Parlar per Conviure es va constituir ja fa més de tres anys a
Viladecans, vinculada al Consell Municipal per a la Convivència i la Ciutadania.
Aquesta activitat, que ja duien a terme algunes entitats des de fa anys, està formada en l’actualitat
pels següents grups i entitats: Associació de Veïns de l’Alba-Rosa, Club Sant Jordi de Viladecans de
la Fundació Viure i Conviure, Grup de Can Pastera, Grup CEIP Sagrada Família, Consorci per la
Normalització Lingüística i Càritas. La xarxa compta amb el suport de la Biblioteca de Viladecans i
el Pla Educatiu Entorn.
Aquesta tasca voluntària crea vincles entre les persones i les entitats, aproximant les persones de
diferent origen i trencant estereotips, i promou l’accés dels ciutadans als diversos serveis i activitats
programades a Viladecans.
El treball en equip permet millorar la qualitat d’aquesta feina, a partir de l’intercanvi de noves estra-
tègies i recursos didàctics, i a través de la formació; també permet donar-ne més difusió a la ciutat.
Enguany el curs ha començat amb forces renovades, ja que s’ha paraticipat en la Taula Rodona de
l’Exposició Expoval al mes de setembre, per fomentar els valors del voluntariat i fer-ne més difusió
de la xarxa. Els voluntaris de la xarxa també han realitzat el curs “Llengua, vehicle de cohesió”durant
el mes que ha aportat nous recursos necessaris per a aquest curs que ja ha començat.
Si vols col·laborar amb nosaltres com a voluntari de llengua catalana o castellana, posa’t en contacte
amb el Departament de Convivència i Cohesió Social al mail: convivencia@viladecans.cat o al tlf
936351800 ext 5176.
5
Viladecans, punt de trobada - Núm. 18 - Gener 2009

6. Memòria històrica
N
o és pas difícil tro- La recuperació de la
bar en diferents po- Memòria Històrica
blacions del territori hauria de servir per
espanyol llistes dels treure a la llum tota la
caiguts per Déu i Espanya en veritat d’uns fets pas-
l’anomenat bàndol nacional. sats i avançar cap a
Tots els noms resten acompa- una reconciliació since-
nyats del crit “Presentes”, fent ra. No tindria per què
una referència que sempre se- suposar, com molts
ran honorats i recordats. han volgut veure, una
forma de buscar cul-
En els últims anys han sorgit
pables. És indubtable
nombrosos moviments de recons-
que n’hi ha. I no cal
trucció de la Memòria Històrica.
amagar que van realit-
Moviments que destinen la seva
zar-se crims en tots dos
feina a la recuperació de l’honor
bàndols i que aquests
dels grups socials oblidats per la
fins i tot és van arribar
doctrina dominant durant la dic- democràcia. Però avui aquesta ja
a produir ja durant l’època repu-
tadura franquista. està prou consolidada com per a
blicana. Falta, però, que també és reconstruir els nostres manuals
És molt possible que el nom Me-
reconeguin públicament els de la d’història sense maquillatges.
mòria Històrica no sigui historio-
dictadura.
gràficament parlant el més adient, Malauradament estem perdent
L’encobriment per part de di-
tot i això és indubtable l’èxit que una possibilitat d’or. El concep-
ferents estaments socials que
ha tingut l’expressió i és elevat el te Memòria Històrica, si no ho
s’oposen a la reconstrucció del
nombre d’intel·lectuals, associa- evitem, acabarà sent un crit més
nostre passat, no els converteix
cions, partits polítics i persones d’enyorança vinculat amb els
en herois fidels a la seva ideolo-
anònimes que s’han adherit a la vençuts de la guerra.
gia sinó en còmplices de la foscor
causa per restablir aspectes obli- És del tot respectable que siguin
històrica. Els veritables protago-
dats del nostre passat. beatificades i homenatjades les
nistes ja no necessiten la seva col-
És una veritable llàstima que en víctimes del bàndol anomenat
laboració. Si bé la Justícia mai els
ple segle XXI aquest hagi estat de nacional, això però, sempre que
podrà castigar, la Història ja ho
nou un motiu de polèmica i con- també ho siguin aquells que van
ha fet.
frontació. Fa pensar, que encara caure durant la guerra i la dicta-
I potser es hora que ho faci la so-
hi hagi ciutadans que parlin amb dura per defensar els valors de la
cietat. És hora que la gent sàpiga
por quan surten a la llum públi- república.
qui van ser aquells que porten el
ca fets succeïts fa més de trenta o És cert que avui en dia la nostra
nom del seus carrers i que aquest
fins i tot seixanta o setanta anys. societat té un munt de problemà-
honor només els ha vingut per ser
És per altra banda incomprensi- tiques socials que ens afecten més
fidels a doctrines repressores. És
ble que un país que s’ha vanaglo- directament i que tenen prioritat
hora que es conegui que no tots
riat de jutjar crims executats per per resoldre’s, però la recupera-
els rams de flors situats als vo-
dictadors de l’Amèrica Llatina ció del passat no és una cursa de
rals de les carreteres recorden a
tingui veritables problemes per a velocitat. No cal una resposta ur-
víctimes del trànsit, sinó que allà
estudiar fets succeïts en el nostre gent, ni ha de suposar una des-
hi resten les despulles de perso-
territori. És fins i tot lamentable pesa exagerada de capital públic.
nes que moriren simplement per
que jutges de prestigi internacio- Ha de ser una solució definitiva,
pensar diferent i no amagar-se’n.
nal abandonin diligències d’inte- de veritable consens nacional, fet
Cal comprendre que durant els
rès nacional declarant-se incom- que abaratiria els costos i que su-
primers anys de la democràcia
petents quan en realitat ho fan, posaria el tancament definitiu de
van haver d’existir concessions i
segurament, per pressions exter- les ferides del passat.
silenci per a solidificar una feble
nes.
Víctor J. Martínez
6
Viladecans, punt de trobada - Núm. 18 - Gener 2009

7. El niño Chej
E
ste mes quiero escribir padres se vieron obligados a ha-
y explicar un poco de la cer lo imposible para que viniera
vida de este niño, Chej de colonias a España, y lo logra-
Ahmed Nayen. Aunque ron. Esta vez le tocó Cataluña,
me resbale una lágrima, tengo con destino a una familia que no
la necesidad de hablar de él. pienso nombrar y que lo rechazó,
y Chej se quedó sin una casa y sin
Nació en los Campamentos de
familia.
Refugiados Saharauis de Tin-
douf, en Djala (Argelia) hace 16 Él sabía que ninguna familia en
años. Allí trascurrió su vida entre su estado lo acogería en su casa,
penas y alegrías, junto con toda pero encontró una en Viladecans,
su familia, con carencia de comi- y a toda la Asociación de Vilade-
da, agua, luz, juguetes y un lar- cans pel Sàhara que se volcó en
go etcétera. que el niño Chej lo pasara lo me-
jor posible y le dimos una calidad
Cuando cumplió los 7 años, como
de vida, se intentó que se que-
muchos niños de los Campamen-
dara en un centro a través de la
tos, le destinaron a España, en
Generalitat, después de mucho
Andalucía, a pasar los dos meses
papeleo y visitas a los médicos
julio y agosto de colonias, lejos
pasaron seis meses sin ningún
del calor del desierto. Esto ocu-
resultado, y el niño Chej ha teni-
rrió varios años. Su mala salud
do que regresar a su casa con su
ya empezada a notarse, y en una
familia, que creemos que es don-
de las familias de Andalucía me
de mejor estará atendido pero
consta que intentaron por todos
seguiremos en contacto para lo
los medios buscarle un remedio,
que necesite.
pero se encontraron que no po-
dían hacer nada o casi nada por Intentaré con pocas palabras ex-
él. plicar cómo es: fue para todos un
trocito de pan, dulce, cariñoso y
Cuando los niños saharauis cum-
alegre, siempre pendiente de los
plen los 13 años, ya no pueden
demás, y por todo ello le querre-
venir a España de colonias y a
mos siempre.
Chej le pasó como a tantos otros
niños: tampoco pudo venir más.
Rosa Mercader
Cuando llegó a los 15 años, su
salud empeoró muchísimo, sus
7
Viladecans, punt de trobada - Núm. 18 - Gener 2009

8. Busos
J
o em pensava que els grans Per això m’ha sorprès que ara sent ple d’estranyes prohibicions,
combats religiosos dins l’associació d’ateus s’hagi des- però és minoria, de debò. El fill
d’una societat com la nos- penjat amb aquests anuncis al de l’amo predicava altres coses.
tra, de les més secularitza- bus, que podeu llegir en la imat- – Creients o no creients, hi ha co-
des del món, ja havien passat a ge adjunta. ses de què preocupar-te, si és que
millor vida. Però veig que, com De fet, a mi ja m’agrada que es els teus veïns i veïnes no et són
sempre, vaig errada. parli de Déu. Dóna peu a fer-ne indiferents. La preocupació, la
Hi ha la gent rabiosament anti- conversa amb molta gent de mol- solidaritat i la felicitat no són in-
manifestació-pública-religiosa, ta mena. Igual que el Codi da Vin- compatibles, com molt bé sabeu.
que demana que aquesta dimen- ci, que va resultar una mica esgo- I, finalment, si tot això ha de ser-
sió quedi reduïda exclusivament tador i al final fins i tot avorrit, vir per refinançar el transport pú-
a l’àmbit privat i que estaria dis- però va animar un bon nombre blic a base d’anuncis a veure qui
posada a escapçar bona part de la de sobretaules. M’estimo més la la diu més grossa, encara hi sor-
nostra cultura si això els garantia polèmica que la indiferència.
que la religió –de qualse-
vol mena– desapareix del
mapa públic. A Vilade-
cans, en tenim una bona
representació, d’aquest
sector.
N’hi ha d’altres, com ser-
vidora, que voldrien que
es revisessin els acords Es-
glésia catòlica - Estat, per
tal de garantir l’aconfessi-
onalitat de l’Estat i d’aca-
bar amb alguns privilegis
de l’Església que em sem-
bla que no aporten res de
bo ni a la societat ni a la
mateixa Església. Però a
qui, alhora, un reconeixe-
ment públic de la dimen-
sió religiosa els sembla
important i necessari, sen-
se que calgui imposar res
a ningú.
No m’agradaria, però, entrar en tirem guanyant. De tota manera,
N’ hi ha, al contrari, que enyoren
campanyes i anti-campanyes. Al- hi ha moltes prioritats socials que
aquells temps del cuplet en què
tra feina tenim i només faltaria agrairien tots aquests diners, es-
l’Església manava molt i les lleis
peixar vells dimonis a favor o en forços i preocupacions.
es feien amb “nihil obstat”.
contra de Déu. Perquè, en el fons en el fons, el
I deu haver-hi la gent normal,
A nivell personal, només voldria veritable manament del déu de la
que no hi pensa gaire en aquests
fer un parell de puntualitzaci- nostra civilització és aquest: “Qui
temes, a qui des d’un punt de vis-
ons: paga, mana”. I aquest déu no el
ta cultural l’Església no els pesa
qüestiona gaire gent, més aviat hi
gaire, i que desconfien de les reli- – Jo em considero cristiana i dis-
ha molt d’interès a “refundar-ne”
gions “noves” a casa nostra (però fruto molt la vida. Ho dic per si
el culte.
que a la resta del món ja fa molts serveix. Segurament hi ha qui
i molts anys que hi són). encara continua oferint un futur Mercè Solé
ple de calderes i inferns, i un pre-
8
Viladecans, punt de trobada - Núm. 18 - Gener 2009

9. Tots som Palestins?
D
arrerament el drama
de la guerra ha tor-
nat de nou a prime-
ra línia informativa.
Per desgràcia els atacs de Pa-
lestina, Iraq i Afganistan no són
els únics que s’estan produint
a l’actualitat. Tot i això són els
més mediàtics per a desgràcia
de congolesos, somalis, sahara-
uis...
Amb això no vull treure foc a la
irracional violència que s’està pa-
tint actualment a Gaza i crec que
qualsevol moviment que es faci a
favor del cessament dels atacs és,
no tan sols necessari, sinó fins i
tot obligatori per part dels dife-
rents estats.
cent que enyora la pau fins i tot De la mateixa forma considero
Crec que és important que tots
més que nosaltres. que, si bé el poble palestí, com
ens conscienciem dels fets que
tots els altres del món, tenen dret
No crec tampoc amb famosos le-
estan succeint i posem el nostre
a tenir, o com a mínim decidir, el
mes com “aquí tienes mi nuca”
gra de sorra per a, com a mínim,
seu estat (amb el seu territori),
(cridat a les manifestacions con-
exposar el nostre malestar i la
potser aquest no hauria de ser
tra ETA, “tots som palestins, ti-
nostra discrepància amb la im-
un país en el quan hi tingues-
betans...”. Sincerament crec que
punitat que es tracten els atacs
sin cabuda grups terroristes com
a milers de quilòmetres tots som
indiscriminats contra innocents.
Hamas o moviments extremistes
valents. Jo potser sóc més inso-
No podem restar en silenci men-
totalment antidemocràtics i que
lidari, però de la mateixa forma
tre milions de persones pateixen
celebren desgràcies com les de
que no desitjo les desgràcies alie-
la guerra i les seves conseqüèn-
l’11-S.
nes, molt menys les vull per a mi
cies.
o els meus. Igual que considero Hem de cridar, cridar ben fort
El català ha demostrat amb es-
que cap exèrcit pot autonome- contra qualsevol injustícia, però
creix que és un poble solidari
nar-se de pau, cap pacifista pot qualsevol manifestació, per so-
amb els seus (maratons televi-
ser rencorós o violent. rollosa que sigui, no ha d’oblidar
sives, campanyes de recollides
que el nostre és un poble amb
Em declaro fins i tot contrari a
d’aliments, roba, joguines...) i
seny. Un poble que fins i tot du-
la defensa a ultrança i cega dels
amb la resta del món. Encara re-
rant els dies de festa del Nadal,
pobles represaliats. Una cosa es
cordo les massives manifestaci-
sense renunciar a les necessàries
desitjar la fi de la injustícia i una
ons contra el terrorisme del País
celebracions, ha dedicat una part
altra és veure pobles com el tibetà
Basc, contra la guerra de l’Iraq,
del seu temps a pensar en els al-
o palestí com el “súmmum” o pa-
les casserolades...
tres.
radigma de la humanitat. No es-
Tot i això discrepo totalment
tic gens d’acord amb el tracte que
amb la forma que tenen alguns Víctor J. Martínez
oferix la Xina al Tibet, però pot-
conciutadans de sortir al carrer.
ser una teocràcia medieval com
Reclamar venjança no és preci-
la tibetana no és la meva forma
sament la forma més coherent de
política desitjada ni la que han de
demanar la pau. El poble israelià
recolzar la resta d’estats.
també està format per gent inno-
9
Viladecans, punt de trobada - Núm. 18 - Gener 2009

10. les nostres entitats
L’Associació de Pares de Caviga
C
aviga és el nom d’un taller ocupacional per a persones majors de 16
anys i que pateixen una discapacitat psíquica valorada pels serveis de la
Generalitat en un 65 %. Totes elles veïnes de Castelldefels, Viladecans,
Gavà, Begues i Sant Climent.
Una mirada atenta ens fa descobrir una gran diversitat de situacions en aquests nois
i noies que assisteixen al taller: l’edat, la mobilitat, el grau de disminució junt amb
alguna malaltia afegida, la capacitat de treball, de centrar l’atenció en determinats as-
pectes. En fi. De fet la seva discapacitat no els fa diferents de les nostres pròpies disca-
pacitats: també nosaltres anem patint, en moments diferents de la vida, petites o grans
disfuncions físiques o psíquiques. El nostre contacte amb ells ens fa de mirall. Deixes
de veure-hi persones amb disminució, per veure-hi,
senzillament, persones. Perquè la disminució passa
a ser accidental, queda en segon terme. I comences a
adonar-te que tu també en tens, de limitacions, i no
per això penses viure amb menys intensitat.
En el taller, que depèn d’una fundació que porta el
mateix nom, els 90 assistents fan feines diverses. Al-
guns es preparen per anar a treballar en algun centre
especial de treball o en alguna empresa normalitza-
da que pugui oferir-los feina. D’altres fan activitats
més encaminades a la seva estimulació i al desen-
volupament de totes les seves habilitats. Tots van al
centre a les 9 del matí i en surten a les 5 de la tarda.
S’hi queden a dinar i disposen de transport adaptat
per apropar-los tant com sigui possible al seu do-
micili. Treballen, com la classe obrera del Delta, per
a la Roca i per a d’altres empreses, que els faciliten
feines senzilles. I, com la classe obrera del Delta, pateixen la crisi i veuen disminuir la
seva activitat laboral.
Els pares i mares –i altres familiars, perquè algunes d’aquestes persones ja han perdut
els pares fa anys– s’han constituït en associació, amb la finalitat de donar suport al
centre tant com es pugui, i de formar una mena de grup d’ajuda mútua i de formació
entre els diversos familiars. El funcionament és semblant al d’un AMPA.
Un dels reptes pendents com a associació és sensibilitzar per a la “normalització” de
la nostra mirada sobre la discapacitat, i el treball, junt amb d’altres associacions amb
objectius semblants com pot ser Asdivi en el cas de Viladecans, perquè una deter-
minada disminució no sigui obstacle perquè una persona es pugui relacionar amb
d’altres, aprendre, treballar... sentir-se integrada, és a dir, no només considerada com
a “perceptora passiva” de no se sap quina mena de serveis, sinó com a “aportadora
activa” de totes les seves habilitats, coneixements i capacitats.
L’Associació té la seva seu al mateix Caviga: al carrer Andorra, 64 de Viladecans, a
tocar de Can Calderón.
Mercè Solé
10
Viladecans, punt de trobada - Núm. 18 - Gener 2009

11. conèixer viladecans
Sant Ramon (el veí del pis de dalt)
U
n cop hem conegut els veïns
del costat, pujarem una mica
per veure qui tenim a dalt. I
a Viladecans si mirem amunt,
des de gairebé tota la població, hi trobem
Sant Ramon.
La coneguda com muntanya de Sant Ra-
mon es troba situada a la serralada del
Montbaig. Amb una alçada de 286 metres
constitueix un dels espais verds més im-
portants de la zona i sobretot un dels mi-
llors miradors del Baix Llobregat i el seu
delta. Hi ha fins i tot qui afirma que en dies
de claror amb l’ajuda d’un bon equip òptic
és pot arribar a veure el perfil de Mallorca.
Això sí, mai no m’he atrevit a preguntar si
ho veien abans o després de visitar el bar
que hi trobem a dalt del cim.
L’ermita fou construïda entre 1885 i 1887, segons
Bromes a part, és molt recomanable realit-
sembla per un propietari que es deia Ramon, i tot i
zar passejades per la zona. El nivell de dificultat es
les seves reduïdes dimensions encara avui en dia és
assequible per a qualsevol amb ganes de caminar i
la seu de diverses celebracions litúrgiques i es pot
gaudir d’un paisatge típic del bosc mediterrani.
trobar oberta al públic sovint. Està formada per una
La pujada i baixada es pot realitzar a peu o en bi-
nau central reservada al culte i dos laterals dedica-
cicleta tant pel seu vessant viladecanenc com per
des a cafeteria, la del cantó esquerre i magatzem,
Sant Boi o Sant Climent. I a cada lloc trobarem una
sala de exposicions, documentals... la ubicada a la
flora i sobretot una superfície i una diversitat fores-
nostra dreta si ens situem enfront de la façana.
tal diferent.
El nom històric de la muntanya és de Golbes i po-
Pujant per Viladecans, uns dels punts de partida es
pularment també es coneixia com la fita, ja que en el
troben a la carretera de Sant Climent o a la plaça
seu punt més alt estava situat el punt que marcava
dels Voluntaris Olímpics (davant del camp de beis-
el límits de Sant Boi, Viladecans i Sant Climent.
bol). Des d’allà els camins no tenen pèrdua i no es
Amb el nom de Golbes també es coneix una de les
perd quasi mai de vista el nostre punt de referència,
fonts que trobem si es decideix pujar pel cantó sant-
l’ermita situada al cim.
boià. Aquest camí, també de gran bellesa natural,
Cal destacar de la pujada, a més de la flora i fauna,
ens permet al seu inici, situat a la sortida de la car-
la possibilitat de contemplar típics masos de la zona
retera de Sant Climent, contemplar la torre de Ben-
o fins i tot les restes d’antigues bòbiles que anys en-
viure amb una arquitectura que ens recorda l’art
rere s’aixecaven a la vora del camí.
musulmà.
Com he dit, el cim està coronat per una petita er-
L’entorn de Sant Ramon és doncs un altre dels nos-
mita dedicada a Sant Ramon i que dóna nom a la
tres tresors, un lloc més on portar i poder presumir
muntanya.
de la nostra vila davant de familiars i amics. La ges-
Sant Ramon és el patró de les dones en estat i és per tió de l’espai des dels ajuntaments de les ciutats a
tant habitual trobar, dins del recinte sagrat, ofrenes qui pertany, les activitats de diferents associacions
i peticions dedicades al sant. Es diu que la mare de per a repoblar i protegir l’espai, i sobretot la presèn-
Sant Ramon va morir en el moment del part i que cia dels veïns de la zona fan que avui més que mai
l’infant va ser tret del ventre de la seva mare obrint-la tinguem un bosc viu a Viladecans.
amb una espasa. Per això és conegut com el Nonat.
Víctor J. Martínez
11
Viladecans, punt de trobada - Núm. 18 - Gener 2009

12. El personatge
Hermínia Bundó, al quiosc de la
Plaça de la Vila
“Aquí es parla de tot”
estat just al costat, on ara molts han de ser retornats, so-
hi ha el bar Ca l’Andreu, bretot de revistes especialitzades
a l’antiga botiga de Ca la o d’àmbits com la informàtica o
Ferrera i, segons sembla, l’automoció, que també estan no-
va haver-hi un temps tant l’aturada en el consum i en la
(parlem de mitjans del compra de vehicles. Per número
segle XX) en què els pro- d’exemplars venuts, el número 1
pietaris havien d’anar a és el Periódico de Catalunya en
buscar a peu els diaris castellà, el segueixen a certa dis-
fins a l’estació de tren de tància la versió en català del ma-
Gavà. Déu n’hi do. teix diari (que ha notat bastant
l’aparició de la premsa gratuïta),
Però els temps han canvi-
la Vanguardia i a més distància El
at molt d’aleshores ençà,
País, El Mundo, l’Avui o El Punt
dels quatre diaris amb
(que són gairebé testimonials).
què varen començar el
La premsa esportiva i la del cor
1989, quan varen agafar
continuen tenint bona accepta-
el quiosc arran de la ju-
ció, tant entre la gent adulta com
bilació de la senyora Al-
entre la gent més jove que també
berta (l’àvia de Ca l’An-
té la seva oferta (digui’s Qué me
dreu que va vendre diaris
dices, Cuore, etc...).
durant molts anys), han
passat a tenir un ampli re- I tot això, aquesta munió de mit-
guitzell de diaris, revistes, jans escrits que analitzen l’actua-
E
col·leccionables, joguines, litat política, esportiva, cultural i
n aquest primer nú-
contes per la mainada, joguines, del cor, és en gran part el motiu
mero de l’any al Punt
llamins... fins i tot targetes T-10 que el quiosc de l’Hermínia esde-
de Trobada hem vol-
per anar en transport públic! Una vingui sovint un espai de tertúlia.
gut conèixer de prop a
autèntica feinada, segons se’ns Ella ho resumeix molt bé: “Aquí
l’Hermínia Bundó, que està al
queixa, que no para d’augmentar es parla de tot, hi ha molt de trac-
capdavant del quiosc de la Pla-
i que no es veu recompensada: ho te amb la gent, vénen i comenten
ça de la Vila des de fa 20 anys.
justifica amb els marges de bene- les notícies”. En certa manera
Va néixer a Barcelona, es va cri-
fici cada vegada més magres per això li recorda èpoques llunya-
ar a Sant Climent però viu a Vi-
les vendes de diaris i revistes, que nes, quan els pagesos del poble,
ladecans des de 1963, així que
són els mateixos des de fa 25 anys en dies de pluja o de mal temps,
tenint en compte la botiga que
i que no tenen en compte l’aug- també la feien petar al mateix lloc
regenta, la seva ubicació privi-
ment de feina que representa el de la plaça, just davant del que
legiada i també –val a dir-ho–
cada cop més nombrós i complex aleshores era l’establiment d’un
el seu caràcter afable parlem
repertori de promocions, campa- dels tres ferrers que hi havia a
d’una persona molt coneguda
nyes i col·leccions que promouen Viladecans per ferrar els animals.
al poble, concretament en el seu
aquestes publicacions per atreu- Sigui com sigui, ens adverteix,
nucli antic. El seu és el punt de
re més lectors. Diu tenir més de “segons qui ve, a l’hora de parlar
venda de diaris més antic de
100 títols a la venda, dels quals de futbol cal anar amb compte”,
Viladecans. Anys enrere havia
12
Viladecans, punt de trobada - Núm. 18 - Gener 2009

13. no fos cas de ferir susceptibilitats ment, et cobren sempre els ports més fluixet”. També es mostra
a flor de pell. També diu que té i per pagar-los cal que tinguis crítica amb les associacions de
tots els polítics de l’Ajuntament uns guanys, que també et perme- comerciants: “Els botiguers de la
com a clients (“tinc bona relació tin viure. Hi ha molta feina amb part baixa no n’hem format mai
amb tots”) i que és curiós veure devolucions, facturacions...”. A part. Ens han ensorrat una mica,
els diaris que compren, ja que és banda d’això, considera que la primer amb multes i després pro-
fàcil ubicar-los ideològicament ubicació del seu quiosc ha perdut mocionant sempre el comerç de
(els diaris i els polítics). atractiu per als seus clients : “El la part alta”. En definitiva, cons-
centre ha perdut molta vitalitat, tatem una vegada més el que
Sobre el futur es mostra pessimis-
des que van tancar la circulació ja hem apuntat des del Punt de
ta. Ens explica el perquè de tants
de cotxes la plaça hi ha perdut, Trobada en anteriors ocasions, el
quioscos al carrer tancats: “És un
tots els comerciants de la zona ens progressiu abandó o deteriora-
treball molt sacrificat, només hi
hi vàrem negar. Ara que és zona ment del nostre centre històric al
ha tres festes a l’any (Sant Esteve,
peatonal, des de fa quatre o cinc qual les instàncies públiques hi
Cap d’Any i Divendres Sant), és
anys, la gent ha de venir a peu i haurien de dedicar possiblement
molt lligat, diumenges, dissab-
no hi ha aparcament. La gent és més esforços.
tes... A més a més, si comences
molt comodona i tampoc no han
de nou surt molt car, perquè has Josep Ginjaume
fet res de reclam. El comerç està
de pagar la concessió a l’Ajunta-
Teniu alguna foto, octaveta, retall de diari,
o altre material del tipus que sigui
referent a la vaga de la Roca dels anys 1976-1977?
Estem recollint tot el material possible d’aquell esdeveniment
de cara a l’exposició que se celebrarà
a l’Auditori Pau Picasso
del 12 al 28 de març.
Poseu-vos en contacte amb el Grup Tres Torres a través del correu electrònic
trestorresviladecans@telefonica.net o trucant al número 652 947 107 (Jaume Lligadas)
abans del 31 de gener.
En farem una còpia i us ho tornarem.
Perquè és la història de tots, i no s’ha de perdre!
13
Viladecans, punt de trobada - Núm. 18 - Gener 2009