La documentació, o més aviat absència d'ella, sobre la invasió àrab de la peninusla, els orígens del Coran i l'expansió de l'islam i els orígens d'aquest deixa molts buits a explicar. Les arrels i semblances del cristianisme arrià en l'islam són òbvies. La presència d'àrabs a Catalunya no és clara i la influència musulmana a la cultura catalana no és comparable en grandesa ni en extensió a la deixada a Espanya.
1. ELS ÀRABS MAI NO TORNARAN A
CATALUNYA
PERQUÈ MAI HI VAN SER
2. La història dels pobles sense estat
propi es desvirtua en un subproducte
de la història d’altres
“T’adones, company
que fa ja molts anys
que ens amaguen la
història i ens diuen
que no en tenim;
que la nostra és la
d’ells”.
Raimon
3. Los árabes dominaron
España 800 años
Traducció:
Per diferències religioses, culturals i
lingüístiques, els habitants del que ara
és Catalunya van tenir poca relació
amb la resta de la península durant
molts segles.
La reconquesta d’Espanya no
passa per Catalunya perquè no hi van
deixar cap patrimoni important.
4. El català ve del llatí i
l’occità. Té poca
influència directa de
l’àrab.
No hi ha cap català
musulmà de renom.
Pernil, fuet i cava els
és “haram” (pecat).
Són poques les petjades àrabs
deixades a Catalunya
5. No hi ha tradicions, música,
o vestimenta d’origen àrab.
La literatura catalana no els
té com a propis de la terra.
La frontera sarraïna no era
estable, les incursions de
rapinya no fixen fronteres.
6. A Catalunya no hi han mesquites ni
grans obres arquitectòniques àrabs
Girona: Banys àrabs, imitació
feta 3 segles després de la
fugida musulmana
Granada: Alhambra
7. La historia secular considera que
l’islam no és el resultat d’una revelació
sinó l’evolució d’un pensament religiós
8. Escrits antics
acrediten el
cristianisme
àrarb des de
el s. I
“Vaig anar a Aràbia, i vaig tornar de nou a Damasc tres
anys”. Carta de Pau als Gàlates
“Per la distribució que els apòstols es van fer del món,
Judes Tadeu va predicar a Síria, Aràbia i tan lluny com
Edesa (Mesopotàmia)”. Isidor. i Niceph. Sabell. Enece. 7 llibre 14
“El etíop del llibre de Fets va predicar a Aràbia, Felia i
en una illa del mar Roig anomenada Caprobano”. Jerònim
9. “Els màrtirs a Aràbia eren decapitats amb destral. A Mesopotàmia
eren penjats dels talons, i amb el cap prop del terra asfixiats amb
fum”. A. Mellinus
“A l’any 3 de Justinià el Gran, jueus i samaritans van aixecar una
persecució contra els cristians a Palestina. Es va repetir a l’any 29 del
regnat de’n Justinià”. T. van Braght
“S. VI, persecució sarraïna preislàmica contra cristians liderada per
Manucha”. T. van Braght
“A l’any 520, un sediciós jueu que pretenia ser el segon Moisès va
massacrar i perseguir horriblement als cristians de Nagra (Aràbia). Va
matar al bisbe Aretas i a milers de cristians”. P.J. Twisk
Màrtirs àrabs
preislàmics
10. El cristianisme
àrab té 2.000
anys
d’antiguitat
Les esglésies d’Aràbia es van separar de Roma perquè
no es volien sotmetre al seu domini establert l'any 606.
Era la religió majoritària de moltes tribus àrabs.
L’ús dels termes àrabs Al-là i Issa (Jesús) a les
esglésies cristianes és anterior a l’islam.
11. Les principals heretgies van tenir lloc en
terres orientals.
Arriana, monofisita i nestoriana.
Es retroalimentaven al desterrar els
heretges al desert.
Els dogmes dissidents
12. Arrianisme
Diu que Jesús no es Déu. Nega la
trinitat: Hi ha un sol Déu i no
tres. Sortí d’orient fins a dominar
quasi tota la cristiandat.
“Dos papes Fèlix posats per reis
arrians que governa-ban Itàlia, un
per ordre de Constantí, l’altre de
Teodoric, tots dos de la secta
arriana. El papa Silveri va afavorir
als gots arrians. El papa Liberi es
va fer arrià”. Cardenal C. Baronius
13. Mohamed
coneixia
bé la Biblia
L’anomenat profeta Mohamed va fer seu el crit arrià a la
unitat d’un sol Déu: “Hi ha un sol Déu i Mahoma és el seu
profeta”.
Acceptà la Torà jueva però canviant la benedicció del
poble jueu per l’àrab.
Digué que els Evangelis son la veritat, però
distorsionats al dir que Déu va tenir un fill.
Acceptà l’aparició de l’Anticrist i el retorn de Crist.
14. Catalunya
trinitària
-
Espanya
arriana
Per similituds teològiques els arrians d’Aràbia, Africa i
Hispània se’ls facilità la transició a l’islam. O l’arrianisme
es convertí en l’islam.
Permeteren edificis arrians, com la basílica de Còrdova,
convertir-los en mesquites.
Els invasors gots a Catalunya eren arrians odiats pel
poble que mai no es va fer arrià i va va resistir l’arrianisme
amb tenacitat donant refugi a exiliats trinitaris.
15. Durant segles per als cristians l’islam
era una secta cristiana arriana
Al 1490 ,Tirant lo Blanc, la primera
novel-la escrita, els anomena
“vosaltres qui de la secta
mafomètica”.
Alguns papes els consideraven
germans amb qui s’havien de
reconciliar.
El Vaticà ho te com a prioritat.
Doctrines arrianes perduren en
els T. de Jehovà i els unitàris.
16. Origen incert
de l’Alcorà
L’Alcorà pot ser una creació gradual de l’islam, i no
l’islam una creació de l’Alcorà.
L’estructura desordenada indica una edició irregular i
gradual.
L’Alcorà més antic és del s. IX encara que la
preservació de documents ja estava ben desar-rotllada
al s. VII.
17. 30 anys després de mort
el profeta van fer una
recopilació d’entre la gran
diversitat de porcions
memoritzades i escrites de
l’Alcorà.
Escolliren les que
posaven a Mohamed i
l’islam per sobre de Crist i
el cristianisme. I suprimint
els anomenats versets
satànics sobre les filles
d’Al-là: Allat, Uza i Manat.
18. L’amarga
versió xiïta
Cada any ploren
l’assassinat d’Alí, cusi
del profeta i verdader
hereu.
Els Omeies van matar la família directa del profeta per
asegurarse de que serien els califes.
Van destruir totes les porcions de l’Alcorà original que
tenien Alí i els seus seguidors, que diferien amb l’Alcorà
oficial.
19. Dinastia Omeia dels sunnites
Morts els descendents
del profeta, els assassins
d’Alí van crear la dinastia
Omeia.
20. Cop d’estat
750 d.C.
Els Abbàssides van
destronar i matar a tots els Omeies excepte a un net del
califa, fill d’una cristiana i nascut en un monestir.
Abderraman va ser perseguit per Mesopotàmia, Síria i
Palestina, fins que va fugir a la terra de sa mare on no s’hi
va quedar perquè el N. d’Africa era dels xiïtes que encara
l’odiaven més. Finalment es refugià a l’Ándalus amb un
grapat de seguidors i família.
21. Las hordas árabes conquistaron
España en 3 años
Traducció:
Quatre pobres magrebins que venien fugint de
Mesopotamia a l’Atlàntic es van refugiar a l’Ändalus.
Àrab: Abd al-Rahmán al-Dājil
Traducció literal al català: L’ Abderraman l’immigrant
o refugiat
Traducció inspirada al castellà: Abderramán I el
Halcón del Andalus
22. Les Arabes n'ont
jamais envahi
l'Espagne
Ignacio Olagüe
Paris (1969)
«Els àrabs mai no van conquerir Espanya»
Llibre prohibit pel franquisme per difamar la gloriosa
història de la pàtria. Ara és legal però odiat pels
historiadors oficials (són els mateixos).
Desmunta la irracional versió berber d’Al-là guiant-los
miraculosament a la conquesta, i l’heroica versió
espanyola justificant l’espoli d’Andalusia.
23. Els historiadors han
recopilat documents berbers
escrits 200 anys després dels
fets i basats en historiés
fantasioses de l’època.
“No existen testimonios
contemporáneos que
describan la invasión de
España por los árabes. Ni los
cristianos del norte, ni los
árabes y mozárabes del
Mediodía escribieron nada que
conozcamos”. Saavedra
Bases científicas:
24. Taríq conquistó España, es uno de los
más importantes comandantes
militares de la historia ibérica
La més antiga menció
de Tariq la va fer el
geògraf Al-Idrisi en el
s.XII, 400 anys després
dels fets. Ni se sap si va
existir.
25. Musulmans
a Catalunya
Presència inestable per ser fronterera.
Tarragona va refugiá exiliats trinitaris durant molts anys
pel que els tarragonins van ser exterminats i les terres
despoblades.
La població trinitària de Girona, Urgell i la Cerdanya va
obrir amb joia la porta als francs.
Lleida va ser l'unic baluard musulmà (saharaui)
important a Catalunya.
Els musulmans van ser 80 anys a Barcelona, a Còrdova
800.
26. Les ciutats arrianes es van islamitzar sense lluitar i van
conservar els seus béns, lleis i costums.
L’islam a Catalunya va ser nul al nord i poc a l’oest.
Els musulmans a Catalunya no parlaven àrab, eren
berbers i natius conversos.
Guerra
i pau
27. La gent va fugir al camp, les ciutats eren cova de moros
bandolers.
Els conversos a l‘islam eren vists com inferiors pels
invasors, una mena de subclasse musulmana, per el que
les conversions eren poques
Els pocs conversos ho van ser per evadir impostos, tret
més català que àrab.
Espanya adoptà estructures socials àrabs. Catalunya
adoptà el feudalisme europeu.
29. Les arrels
catalanes
són:
Carolíngies i trinitàries.
També hi ha influència àrab, magrebí… jueva, grega,
fenícia, romana, castellana, occitana, vasca, franca i
llombarda.
Tots ells ens volen reconquerir?