2. CREIXEMENT DEMOGRÀFIC I CANVIS AGRÍCOLES
Segles XI-XIII →Creixement constant de la població europea
Es rompen terres
S'habiten nous Clima moderat Noves àrees Es talen boscos
territoris que beneficia de conreu
l'agricultura
Es guanyen terres
a la mar (pòlders)
Naixement de nous Ús de
nuclis de població l'arrendament
Innovacions tècniques en l'agricultura
Rotació triennal de cultius
Ús d'aladres de ferro i de rodes i pala
Selecció de llavors, encreuaments d'animals i utilització del cavall,
amb nous aparells, a les faenes agrícoles
3. LES CIUTATS MEDIEVALS: ORGANITZACIÓ POLÍTICA
Creixement demogràfic
Augment de la població de les ciutats
Collites abundants
Fi de les invasions Les ciutats tornen a ser centres de
producció i intercanvi
Naixen noves ciutats en llocs de pas i
creuament de camins
furs
Augment de l'autonomia de les ciutats
cartes de poblament
Sorgiment d'un nou grup social: la BURGESIA
Artesans i comerciants, que prompte
s'enfrontaran als senyors feudals
4. Nous càrrecs i noves institucions a les ciutats
MAGISTRAT CONSELL MILÍCIA TRIBUNALS
Governa la ciutat, Constituïda pels
Format per diversos Jutjaven els
sota diversos veïns amb
ciutadans, és l'origen dels delictes entre
noms: alcalde, l'objectiu de
ajuntaments i ajudava el la població
burgmestre, defensar la
magistrat. urbana.
regidor... ciutat.
S'ocupava de la Establia Administrava
convivència i la impostos despeses i ingressos
seguretat
Els càrrecs eren, en teoria, elegits pels veïns, però en la pràctica l'ocupaven membres de les famílies més influents
5. LES CIUTATS MEDIEVALS: ACTIVITATS ECONÒMIQUES
Comerç i artesania als nuclis urbans
Activitats més importants
Agricultura i ramaderia als afores
Especialització
de les ciutats
Funció comercial: Gènova, Barcelona, Venècia i Marsella.
Funció educativa: París, Oxford, Salamanca (universitats).
Artesania: Bruges, Londres.
6. Comerç
Eren una eixida per als excedents agrícoles dels feus.
Mercats setmanals
S'hi venien productes com blat, carn o vi.
Es celebraven una o diverses vegades l'any en nuclis urbans.
Eren grans mercats als quals acudien comerciants de fora de la
ciutat i, fins i tot, del país.
Solien estar sota la protecció de reis i senyors feudals perquè:
-Proporcionaven ingressos a la corona i a la noblesa mitjançant els impostos.
Fires -Proveïen la població de productes que arribaven d'altres regions.
Fires de Xampanya, des del segle X:
-Hi coincidien comerciants francesos, italians, alemanys i flamencs.
-Duraven quasi tot l'any, canviant de població
-S'hi podien comprar teixits, espècies, pells, tints i sucre.
-Es van convertir en el lloc d'intercanvi entre l'Europa central i del nord i
l'àrea mediterrània.
7. Àrees comercials
Europa central i del nord Àrea mediterrània
-Costes del mar del Nord i Europa -El focus més important era el nord
septentrional. de la península itàlica.
-Hi destaquen ciutats com Bruges, -Molts nobles s'hi dedicaven al
Anvers, Hamburg, Frankfurt i comerç.
Augsburg. -Hi destaquen Gènova, Pisa i
-Els comerciants hi creen Venècia (l'anomenada “república
associacions com les hanses. dels mercaders”).
-Al segle XIV s'hi crea la Hansa: -Venècia comerciava amb el nord
agrupació de diverses ciutats d'Àfrica, el món islàmic, Bizanci i la
alemanyes per a defensar a resta d'Europa.
l'exterior els seus interessos -Les ciutats italianes comerciaven
comercials. amb Barcelona i Marsella a través
-La Hansa va controlar el comerç de la Mediterrània.
de la mar del Nord i de la mar
Bàltica.
8. El comerç marítim es va veure afavorit per una sèrie d'avenços i innovacions:
La carraca
La brúixola
Venècia, la “república dels mercaders”
9.
10. Artesania
-Creix gràcies al comerç i a l'augment de la població.
-Destaquen els artesans tèxtils, però també hi ha oficis relacionats amb la
construcció i l'alimentació.
-Primeres associacions d'artesans: les confraries →tenien caràcter religiós (sota
l'advocació d'un sant o de la Mare de Déu) i els artesans s'ajudaven entre ells.
-Posterior ressorgiment dels gremis (<Bizanci).
11. Gremis→associacions d'artesans d'un mateix ofici.
Els components es donaven suport mútuament.
Complien unes normes sobre qualitat dels productes, preus i jornada
laboral.
Pertànyer a un gremi era imprescindible per a exercir un ofici.
Llocs on treballaven els artesans, situats
Tallers a les cases on vivien i oberts directament
al carrer o a través d'una botiga per a
exposar i vendre els productes.
formats per
MESTRE OFICIAL APRENENTS
Amo del taller, les No cobraven cap
Rebia un salari del
eines, les matèries salari. Vivien a casa
mestre. Si passava
primeres i els del mestre, aprenien
una prova posada pel
productes l'ofici durant uns anys
gremi (realitzar una
i després esdevenien
obra mestra), podia
oficials
crear el seu taller.
12. LES CIUTATS MEDIEVALS: ESTRUCTURA SOCIAL→No desapareix
l'estructura feudal, però hi ha canvis
Continuen vivint de Continuen gaudint de
les terres NOBLESA privilegis, com no
pagar impostos
Alguns nobles s'estableixen a les ciutats
Substitueixen la
Es dediquen al comerç caça i les activitats
rurals per l'art i la
cultura
Construeixen palaus
luxosos i formen part de
la cort
13. Continua havent-hi
CLERO monestirs i clero regular
Els bisbes i una part
del clero s'instal·la a
les ciutats
Inicis del segle XIII: naixen els
ordes religiosos mendicants
Millora la formació del
clero (universitats)
Renoven la
filosofia i la
teologia
Viuen de l'almoina i
del treball que fan
Franciscans (Sant S'instal·len a les
Francesc d'Assís) ciutats per predicar la
Dominicans (Sant fe cristiana a la
Doménec) creixent població
urbana.
14. La majoria
CAMPEROLS continua vivint
als feus
Molts es traslladen a
zones pròximes a les
ciutats o als afores
d'aquestes, on hi
havia terres de
conreu i horta
A la ciutat poden canviar
d'ofici i esdevenir artesans o
comerciants
La ciutat oferia un nou
mercat i possibilitat
d'independitzar-se del
senyor
15. És el grup social Designava al
característic de les BURGESIA principi els
ciutats habitants dels
“burgs”
Dins del grup hi havia nivells econòmics
ALTA BURGESIA o PATRICIAT RESTA
Hi havia
també
Eren els més rics: Controlaven els diferències
mercaders, grans governs de les S'enfrontaren sovint entre ells:
comerciants, ciutats, ocupant els als reis, senyors propietaris de
prestamistes, càrrecs més feudals i bisbes comerços o
banquers importants de tallers i
treballadors
per a d'altri
16. LA CULTURA
Es creen universitats per tot Europa: a més de Bolonya i Oxford, hi destaquen París,
Cambridge, Valladolid, Salamanca...
Els estudis es divideixen per facultats: Dret, Art, Medicina i Teologia.
Sorgeixen escoles a les ciutats, depenent dels bisbes o dels consells, que imparteixen
ensenyaments bàsics.
Al segle XII, es difonen per l'Europa cristiana textos d'Aristòtil traduïts a al-Àndalus.
Sorgeixen noves teories econòmiques i explicacions de l'univers (tot i que continua
predominant el geocentrisme), i nous mètodes d'investigació.
El 1440, Johannes Gutenberg inventa la impremta.
17. L'ART GÒTIC
S'imposa a Europa a partir del segle XII.
Sorgeix a França i es conrea fins al segle XIV.
Es reflecteix, sobretot a les catedrals que es construeixen a les ciutats.
Arquitectura: tipus d'edificis
catedral llotja palau
ajuntament
universitat
19. Absis més ampli
i envoltat de petites capelles
vidrieres
rosassa o rosetó trifori
arcs
20. Escultura
Vinculada a l'arquitectura, com en l'art romànic
Caràcter decoratiu i didàctic
Es feia en pedra, i menys en fusta
Figures més expressives, i més naturalitat en els gestos i els vestits
Els relleus es feien en façanes, capitells i portalades de les esglésies, especialment en
columnes, timpans i arquivoltes
Les escultures representen: la mare de Déu amb el Jesuset, Crist pantocràtor,
personatges bíblics i sants
Escultures exemptes: Crist crucificat i la Mare de Déu amb el Jesuset
21. Pintura
Feta sobre taules de fusta
Temes religiosos, escenes de la vida quotidiana i personatges il·lustres
Més realista i expressiva que la romànica
Abundància de retaules decorats amb pintures, cobrint els murs de darrere de l'altar
Els artesans decoraven els llibres amb miniatures
22. LA CRISI DEL SEGLE XIV
Crisi econòmica a cusa de males collites →fam i disminució de la població i
de la mà d'obra
Epidèmies →pesta negra (1347): mort d'un terç dels europeus
Guerra dels Cent Anys (1337-1413)
Augment dels captaires, els bandolers i els assaltants, i revoltes camperoles contra
l'alta burgesia i la noblesa
CAP A L'EDAT MODERNA
Finals del XIV i inicis del XV: bones collites i recuperació de la població
Augment del poder dels monarques sobre la noblesa i l'alta burgesia
Sorgiment de l'humanisme i major rellevància de la investigació científica
Expansió marítima i descobriments geogràfics (<innovacions tècniques)
Cap a finals del XV, la societat medieval dóna lloc a l'edat moderna
