SlideShare a Scribd company logo
1 of 22
Download to read offline
EL RESSORGIMENT URBÀ
      D'EUROPA
CREIXEMENT DEMOGRÀFIC I CANVIS AGRÍCOLES


 Segles XI-XIII →Creixement constant de la població europea

                                                                      Es rompen terres


 S'habiten nous          Clima moderat        Noves àrees              Es talen boscos
    territoris           que beneficia         de conreu
                          l'agricultura
                                                                      Es guanyen terres
                                                                      a la mar (pòlders)

                       Naixement de nous                   Ús de
                       nuclis de població             l'arrendament

  Innovacions tècniques en l'agricultura

           Rotació triennal de cultius

           Ús d'aladres de ferro i de rodes i pala

           Selecció de llavors, encreuaments d'animals i utilització del cavall,
           amb nous aparells, a les faenes agrícoles
LES CIUTATS MEDIEVALS: ORGANITZACIÓ POLÍTICA

Creixement demogràfic
                                           Augment de la població de les ciutats
Collites abundants
Fi de les invasions                         Les ciutats tornen a ser centres de
                                            producció i intercanvi


                                                 Naixen noves ciutats en llocs de pas i
                                                        creuament de camins


                                                   furs
Augment de l'autonomia de les ciutats
                                                   cartes de poblament



Sorgiment d'un nou grup social: la BURGESIA


                      Artesans i comerciants, que prompte
                      s'enfrontaran als senyors feudals
Nous càrrecs i noves institucions a les ciutats




     MAGISTRAT                          CONSELL                        MILÍCIA               TRIBUNALS




    Governa la ciutat,                                               Constituïda pels
                                      Format per diversos                                        Jutjaven els
     sota diversos                                                     veïns amb
                                   ciutadans, és l'origen dels                                  delictes entre
     noms: alcalde,                                                   l'objectiu de
                                    ajuntaments i ajudava el                                      la població
      burgmestre,                                                      defensar la
                                           magistrat.                                               urbana.
       regidor...                                                         ciutat.




                S'ocupava de la              Establia         Administrava
                convivència i la            impostos       despeses i ingressos
                   seguretat

Els càrrecs eren, en teoria, elegits pels veïns, però en la pràctica l'ocupaven membres de les famílies més influents
LES CIUTATS MEDIEVALS: ACTIVITATS ECONÒMIQUES

                                              Comerç i artesania als nuclis urbans
 Activitats més importants
                                                Agricultura i ramaderia als afores

  Especialització
   de les ciutats


                Funció comercial: Gènova, Barcelona, Venècia i Marsella.


                Funció educativa: París, Oxford, Salamanca (universitats).

                Artesania: Bruges, Londres.
Comerç

                            Eren una eixida per als excedents agrícoles dels feus.
Mercats setmanals
                            S'hi venien productes com blat, carn o vi.



         Es celebraven una o diverses vegades l'any en nuclis urbans.

         Eren grans mercats als quals acudien comerciants de fora de la
         ciutat i, fins i tot, del país.

         Solien estar sota la protecció de reis i senyors feudals perquè:
                 -Proporcionaven ingressos a la corona i a la noblesa mitjançant els impostos.
Fires            -Proveïen la població de productes que arribaven d'altres regions.

         Fires de Xampanya, des del segle X:
                 -Hi coincidien comerciants francesos, italians, alemanys i flamencs.
                 -Duraven quasi tot l'any, canviant de població
                 -S'hi podien comprar teixits, espècies, pells, tints i sucre.
                 -Es van convertir en el lloc d'intercanvi entre l'Europa central i del nord i
         l'àrea mediterrània.
Àrees comercials


 Europa central i del nord                       Àrea mediterrània




-Costes del mar del Nord i Europa       -El focus més important era el nord
septentrional.                          de la península itàlica.
-Hi destaquen ciutats com Bruges,       -Molts nobles s'hi dedicaven al
Anvers, Hamburg, Frankfurt i            comerç.
Augsburg.                               -Hi destaquen Gènova, Pisa i
-Els comerciants hi creen               Venècia (l'anomenada “república
associacions com les hanses.            dels mercaders”).
-Al segle XIV s'hi crea la Hansa:       -Venècia comerciava amb el nord
agrupació de diverses ciutats           d'Àfrica, el món islàmic, Bizanci i la
alemanyes per a defensar a              resta d'Europa.
l'exterior els seus interessos          -Les ciutats italianes comerciaven
comercials.                             amb Barcelona i Marsella a través
-La Hansa va controlar el comerç        de la Mediterrània.
de la mar del Nord i de la mar
Bàltica.
El comerç marítim es va veure afavorit per una sèrie d'avenços i innovacions:



                                La carraca


               La brúixola




                                    Venècia, la “república dels mercaders”
Artesania


-Creix gràcies al comerç i a l'augment de la població.

-Destaquen els artesans tèxtils, però també hi ha oficis relacionats amb la
construcció i l'alimentació.

-Primeres associacions d'artesans: les confraries →tenien caràcter religiós (sota
l'advocació d'un sant o de la Mare de Déu) i els artesans s'ajudaven entre ells.

-Posterior ressorgiment dels gremis (<Bizanci).
Gremis→associacions d'artesans d'un mateix ofici.
                Els components es donaven suport mútuament.
               Complien unes normes sobre qualitat dels productes, preus i jornada
               laboral.
                Pertànyer a un gremi era imprescindible per a exercir un ofici.

                                                        Llocs on treballaven els artesans, situats
                                    Tallers             a les cases on vivien i oberts directament
                                                        al carrer o a través d'una botiga per a
                                                        exposar i vendre els productes.

                                   formats per




   MESTRE                           OFICIAL                                 APRENENTS
Amo del taller, les                                                        No cobraven cap
                                Rebia un salari del
eines, les matèries                                                       salari. Vivien a casa
                                mestre. Si passava
   primeres i els                                                        del mestre, aprenien
                               una prova posada pel
     productes                                                          l'ofici durant uns anys
                                gremi (realitzar una
                                                                        i després esdevenien
                                obra mestra), podia
                                                                                  oficials
                                 crear el seu taller.
LES CIUTATS MEDIEVALS: ESTRUCTURA SOCIAL→No desapareix
l'estructura feudal, però hi ha canvis


Continuen vivint de                                               Continuen gaudint de
les terres                       NOBLESA                          privilegis, com no
                                                                  pagar impostos



                      Alguns nobles s'estableixen a les ciutats




                                                                  Substitueixen la
   Es dediquen al comerç                                          caça i les activitats
                                                                  rurals per l'art i la
                                                                  cultura

                                Construeixen palaus
                                luxosos i formen part de
                                la cort
Continua havent-hi
                                 CLERO                           monestirs i clero regular


Els bisbes i una part
del clero s'instal·la a
les ciutats
                                           Inicis del segle XIII: naixen els
                                           ordes religiosos mendicants

       Millora la formació del
       clero (universitats)

                                                                               Renoven la
                                                                               filosofia i la
                                                                               teologia
                                 Viuen de l'almoina i
                                 del treball que fan

       Franciscans (Sant                                S'instal·len a les
       Francesc d'Assís)                                ciutats per predicar la
       Dominicans (Sant                                 fe cristiana a la
       Doménec)                                         creixent població
                                                        urbana.
La majoria
                              CAMPEROLS                      continua vivint
                                                             als feus


Molts es traslladen a
zones pròximes a les
ciutats o als afores
d'aquestes, on hi
havia terres de
conreu i horta

                                      A la ciutat poden canviar
                                      d'ofici i esdevenir artesans o
                                      comerciants


            La ciutat oferia un nou
            mercat i possibilitat
            d'independitzar-se del
            senyor
És el grup social                                                    Designava al
 característic de les               BURGESIA                            principi els
       ciutats                                                         habitants dels
                                                                          “burgs”



                        Dins del grup hi havia nivells econòmics




   ALTA BURGESIA o PATRICIAT                                                  RESTA




                                                                                 Hi havia
                                                                                  també
Eren els més rics:        Controlaven els                                      diferències
mercaders, grans           governs de les       S'enfrontaren sovint            entre ells:
  comerciants,          ciutats, ocupant els      als reis, senyors          propietaris de
  prestamistes,             càrrecs més           feudals i bisbes            comerços o
    banquers                 importants                                        de tallers i
                                                                              treballadors
                                                                               per a d'altri
LA CULTURA

Es creen universitats per tot Europa: a més de Bolonya i Oxford, hi destaquen París,
Cambridge, Valladolid, Salamanca...

Els estudis es divideixen per facultats: Dret, Art, Medicina i Teologia.

Sorgeixen escoles a les ciutats, depenent dels bisbes o dels consells, que imparteixen
ensenyaments bàsics.

Al segle XII, es difonen per l'Europa cristiana textos d'Aristòtil traduïts a al-Àndalus.


Sorgeixen noves teories econòmiques i explicacions de l'univers (tot i que continua
predominant el geocentrisme), i nous mètodes d'investigació.


El 1440, Johannes Gutenberg inventa la impremta.
L'ART GÒTIC
S'imposa a Europa a partir del segle XII.
Sorgeix a França i es conrea fins al segle XIV.
Es reflecteix, sobretot a les catedrals que es construeixen a les ciutats.

                          Arquitectura: tipus d'edificis




      catedral                                 llotja                        palau




                                  ajuntament




                                                        universitat
Arquitectura: característiques

Edificis molt alts i murs amb grans finestrals amb vidrieres de colors




                                               pinacle




                                           arcbotant

   arc apuntat        volta de creueria
                                           contrafort
Absis més ampli
                               i envoltat de petites capelles




                   vidrieres



rosassa o rosetó     trifori



                     arcs
Escultura

Vinculada a l'arquitectura, com en l'art romànic

Caràcter decoratiu i didàctic

Es feia en pedra, i menys en fusta

Figures més expressives, i més naturalitat en els gestos i els vestits

Els relleus es feien en façanes, capitells i portalades de les esglésies, especialment en
columnes, timpans i arquivoltes

Les escultures representen: la mare de Déu amb el Jesuset, Crist pantocràtor,
personatges bíblics i sants

Escultures exemptes: Crist crucificat i la Mare de Déu amb el Jesuset
Pintura

Feta sobre taules de fusta

Temes religiosos, escenes de la vida quotidiana i personatges il·lustres

Més realista i expressiva que la romànica

Abundància de retaules decorats amb pintures, cobrint els murs de darrere de l'altar

Els artesans decoraven els llibres amb miniatures
LA CRISI DEL SEGLE XIV

 Crisi econòmica a cusa de males collites →fam i disminució de la població i
 de la mà d'obra
 Epidèmies →pesta negra (1347): mort d'un terç dels europeus

 Guerra dels Cent Anys (1337-1413)

 Augment dels captaires, els bandolers i els assaltants, i revoltes camperoles contra
 l'alta burgesia i la noblesa


CAP A L'EDAT MODERNA

 Finals del XIV i inicis del XV: bones collites i recuperació de la població

 Augment del poder dels monarques sobre la noblesa i l'alta burgesia

 Sorgiment de l'humanisme i major rellevància de la investigació científica

 Expansió marítima i descobriments geogràfics (<innovacions tècniques)

  Cap a finals del XV, la societat medieval dóna lloc a l'edat moderna

More Related Content

What's hot

La vida en els monestirs
La vida en els monestirsLa vida en els monestirs
La vida en els monestirsMarigregor
 
ELS NOBLES (EDAT MITJANA)
ELS NOBLES (EDAT MITJANA)ELS NOBLES (EDAT MITJANA)
ELS NOBLES (EDAT MITJANA)toniclar2
 
L’ edat mitjana
L’ edat mitjanaL’ edat mitjana
L’ edat mitjanaDolors
 
3. la ciutat medieval
3. la ciutat medieval3. la ciutat medieval
3. la ciutat medievalJulia Valera
 
Edat mitjana la vida en el camp
Edat mitjana la vida en el campEdat mitjana la vida en el camp
Edat mitjana la vida en el campMarigregor
 
ELS ORÍGENS DE CATALUNYA
ELS ORÍGENS DE CATALUNYAELS ORÍGENS DE CATALUNYA
ELS ORÍGENS DE CATALUNYAhistgeo345
 
La pastoreta i la Mare de Déu
La pastoreta i la Mare de DéuLa pastoreta i la Mare de Déu
La pastoreta i la Mare de Déuedu
 
El comerç medieval
El comerç medievalEl comerç medieval
El comerç medievalLiam2211
 
Classes verbs
Classes verbsClasses verbs
Classes verbsovertorch
 
L'inici de l'Edat Mitjana
L'inici de l'Edat MitjanaL'inici de l'Edat Mitjana
L'inici de l'Edat Mitjana2nESO
 
Material De Laboratori
Material De  LaboratoriMaterial De  Laboratori
Material De LaboratoriPaz González
 
Tema 4 la baixa edat mitjana
Tema 4 la baixa edat mitjanaTema 4 la baixa edat mitjana
Tema 4 la baixa edat mitjanaJosep Gracia
 
El feu pagesos i senyor sariadna
El feu  pagesos i senyor sariadnaEl feu  pagesos i senyor sariadna
El feu pagesos i senyor sariadnaRosa Plana Trullols
 

What's hot (20)

La vida en els monestirs
La vida en els monestirsLa vida en els monestirs
La vida en els monestirs
 
ELS NOBLES (EDAT MITJANA)
ELS NOBLES (EDAT MITJANA)ELS NOBLES (EDAT MITJANA)
ELS NOBLES (EDAT MITJANA)
 
L’edat moderna
L’edat modernaL’edat moderna
L’edat moderna
 
L’ edat mitjana
L’ edat mitjanaL’ edat mitjana
L’ edat mitjana
 
3. la ciutat medieval
3. la ciutat medieval3. la ciutat medieval
3. la ciutat medieval
 
Nobles
NoblesNobles
Nobles
 
Edat mitjana la vida en el camp
Edat mitjana la vida en el campEdat mitjana la vida en el camp
Edat mitjana la vida en el camp
 
La civilització grega
La civilització gregaLa civilització grega
La civilització grega
 
Funcions
Funcions Funcions
Funcions
 
ELS ORÍGENS DE CATALUNYA
ELS ORÍGENS DE CATALUNYAELS ORÍGENS DE CATALUNYA
ELS ORÍGENS DE CATALUNYA
 
La pastoreta i la Mare de Déu
La pastoreta i la Mare de DéuLa pastoreta i la Mare de Déu
La pastoreta i la Mare de Déu
 
El comerç medieval
El comerç medievalEl comerç medieval
El comerç medieval
 
Classes verbs
Classes verbsClasses verbs
Classes verbs
 
L'inici de l'Edat Mitjana
L'inici de l'Edat MitjanaL'inici de l'Edat Mitjana
L'inici de l'Edat Mitjana
 
La societat romana
La societat romanaLa societat romana
La societat romana
 
Material De Laboratori
Material De  LaboratoriMaterial De  Laboratori
Material De Laboratori
 
Tema 4 la baixa edat mitjana
Tema 4 la baixa edat mitjanaTema 4 la baixa edat mitjana
Tema 4 la baixa edat mitjana
 
La ciutat medieval
La ciutat medievalLa ciutat medieval
La ciutat medieval
 
Pagesos
PagesosPagesos
Pagesos
 
El feu pagesos i senyor sariadna
El feu  pagesos i senyor sariadnaEl feu  pagesos i senyor sariadna
El feu pagesos i senyor sariadna
 

Viewers also liked

El ressorgiment de les ciutats
El ressorgiment de les ciutatsEl ressorgiment de les ciutats
El ressorgiment de les ciutatsladegeo
 
àReesdhabitatge productives-elsgremis
àReesdhabitatge productives-elsgremisàReesdhabitatge productives-elsgremis
àReesdhabitatge productives-elsgremisfgfcesc
 
Els templers i les croades
Els templers i les croadesEls templers i les croades
Els templers i les croadesalberts1999
 
La Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realLa Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realToni Pitarch
 
Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Toni Pitarch
 

Viewers also liked (7)

El ressorgiment de les ciutats
El ressorgiment de les ciutatsEl ressorgiment de les ciutats
El ressorgiment de les ciutats
 
àReesdhabitatge productives-elsgremis
àReesdhabitatge productives-elsgremisàReesdhabitatge productives-elsgremis
àReesdhabitatge productives-elsgremis
 
Els templers i les croades
Els templers i les croadesEls templers i les croades
Els templers i les croades
 
Les croades
Les croadesLes croades
Les croades
 
La Publicitat Intro
La Publicitat IntroLa Publicitat Intro
La Publicitat Intro
 
La Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realLa Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-real
 
Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa
 

Similar to El ressorgiment urbà d'Europa

Tema 3. La ciutat medieval
Tema 3. La ciutat medievalTema 3. La ciutat medieval
Tema 3. La ciutat medievalmeteomassanassa
 
T5 Canvis en el Feudalisme
T5 Canvis en el FeudalismeT5 Canvis en el Feudalisme
T5 Canvis en el FeudalismeMaria Polo
 
La vida a la ciutat durant l'Edat Mitjana
La vida a la ciutat durant l'Edat MitjanaLa vida a la ciutat durant l'Edat Mitjana
La vida a la ciutat durant l'Edat MitjanaMarigregor
 
Unitat4 elressorgimentde lesciutats
Unitat4 elressorgimentde lesciutatsUnitat4 elressorgimentde lesciutats
Unitat4 elressorgimentde lesciutatspere45
 
La vida a la ciutat a l'Edat Mitjana
La vida a la ciutat a l'Edat MitjanaLa vida a la ciutat a l'Edat Mitjana
La vida a la ciutat a l'Edat Mitjanadtors
 
Labaixaedatmitjana
LabaixaedatmitjanaLabaixaedatmitjana
Labaixaedatmitjanadgraell
 
Caaco dos 1718_mt004_r1_historia_2n_tema_6_
Caaco dos 1718_mt004_r1_historia_2n_tema_6_Caaco dos 1718_mt004_r1_historia_2n_tema_6_
Caaco dos 1718_mt004_r1_historia_2n_tema_6_M T
 
Diapositives unitat 3. la ciutat medieval i el gòtic
Diapositives unitat 3. la ciutat medieval i el gòticDiapositives unitat 3. la ciutat medieval i el gòtic
Diapositives unitat 3. la ciutat medieval i el gòticcsantan2
 
Tema 3: L'europa del gòtic
Tema 3: L'europa del gòticTema 3: L'europa del gòtic
Tema 3: L'europa del gòticxgoterris
 
TEMA 4. LA BAIXA EDAT MITJANA (1).pptx
TEMA 4. LA BAIXA EDAT MITJANA (1).pptxTEMA 4. LA BAIXA EDAT MITJANA (1).pptx
TEMA 4. LA BAIXA EDAT MITJANA (1).pptxssuserf180e0
 
La ciutat medieval
La ciutat medievalLa ciutat medieval
La ciutat medievalSílvia
 

Similar to El ressorgiment urbà d'Europa (20)

Tema 3. La ciutat medieval
Tema 3. La ciutat medievalTema 3. La ciutat medieval
Tema 3. La ciutat medieval
 
Les ciutats medievals
Les ciutats medievalsLes ciutats medievals
Les ciutats medievals
 
El resurgiment de les ciutats 2
El resurgiment de les ciutats 2El resurgiment de les ciutats 2
El resurgiment de les ciutats 2
 
T5 Canvis en el Feudalisme
T5 Canvis en el FeudalismeT5 Canvis en el Feudalisme
T5 Canvis en el Feudalisme
 
La vida a la ciutat durant l'Edat Mitjana
La vida a la ciutat durant l'Edat MitjanaLa vida a la ciutat durant l'Edat Mitjana
La vida a la ciutat durant l'Edat Mitjana
 
Ciutat, burgesia i catedrals
Ciutat, burgesia i catedralsCiutat, burgesia i catedrals
Ciutat, burgesia i catedrals
 
Unitat4 elressorgimentde lesciutats
Unitat4 elressorgimentde lesciutatsUnitat4 elressorgimentde lesciutats
Unitat4 elressorgimentde lesciutats
 
Artesans
ArtesansArtesans
Artesans
 
La ciutat mediaval
La ciutat mediaval La ciutat mediaval
La ciutat mediaval
 
La ciutat mediaval
La ciutat mediaval La ciutat mediaval
La ciutat mediaval
 
La vida a la ciutat a l'Edat Mitjana
La vida a la ciutat a l'Edat MitjanaLa vida a la ciutat a l'Edat Mitjana
La vida a la ciutat a l'Edat Mitjana
 
Ciutat medieval
Ciutat medievalCiutat medieval
Ciutat medieval
 
Labaixaedatmitjana
LabaixaedatmitjanaLabaixaedatmitjana
Labaixaedatmitjana
 
Caaco dos 1718_mt004_r1_historia_2n_tema_6_
Caaco dos 1718_mt004_r1_historia_2n_tema_6_Caaco dos 1718_mt004_r1_historia_2n_tema_6_
Caaco dos 1718_mt004_r1_historia_2n_tema_6_
 
Diapositives unitat 3. la ciutat medieval i el gòtic
Diapositives unitat 3. la ciutat medieval i el gòticDiapositives unitat 3. la ciutat medieval i el gòtic
Diapositives unitat 3. la ciutat medieval i el gòtic
 
Tema 3: L'europa del gòtic
Tema 3: L'europa del gòticTema 3: L'europa del gòtic
Tema 3: L'europa del gòtic
 
1.antic règim 24102011
1.antic règim 241020111.antic règim 24102011
1.antic règim 24102011
 
TEMA 4. LA BAIXA EDAT MITJANA (1).pptx
TEMA 4. LA BAIXA EDAT MITJANA (1).pptxTEMA 4. LA BAIXA EDAT MITJANA (1).pptx
TEMA 4. LA BAIXA EDAT MITJANA (1).pptx
 
La ciutat medieval
La ciutat medievalLa ciutat medieval
La ciutat medieval
 
La ciutat medieval
La ciutat medievalLa ciutat medieval
La ciutat medieval
 

More from ngt1776

Les preposicions i l'expressió del temps
Les preposicions i l'expressió del tempsLes preposicions i l'expressió del temps
Les preposicions i l'expressió del tempsngt1776
 
Present d'indicatiu
Present d'indicatiuPresent d'indicatiu
Present d'indicatiungt1776
 
Present de subjuntiu
Present de subjuntiuPresent de subjuntiu
Present de subjuntiungt1776
 
Les grafies G, J, TG, TJ
Les grafies G, J, TG, TJLes grafies G, J, TG, TJ
Les grafies G, J, TG, TJngt1776
 
Accentuacio2b
Accentuacio2bAccentuacio2b
Accentuacio2bngt1776
 
Full informatiu inicial PQPI2 - Castellà/Valencià
Full informatiu inicial PQPI2 - Castellà/ValenciàFull informatiu inicial PQPI2 - Castellà/Valencià
Full informatiu inicial PQPI2 - Castellà/Valenciàngt1776
 
Els estables d'Augias
Els estables d'AugiasEls estables d'Augias
Els estables d'Augiasngt1776
 
Llibres de lectura 1r ESO (curs 2014-2015)
Llibres de lectura 1r ESO (curs 2014-2015)Llibres de lectura 1r ESO (curs 2014-2015)
Llibres de lectura 1r ESO (curs 2014-2015)ngt1776
 
Lectures 2014 15_3r
Lectures 2014 15_3rLectures 2014 15_3r
Lectures 2014 15_3rngt1776
 
La S sorda i la S sonora
La S sorda i la S sonoraLa S sorda i la S sonora
La S sorda i la S sonorangt1776
 
El sistema consonàntic
El sistema consonànticEl sistema consonàntic
El sistema consonànticngt1776
 
El sistema vocàlic
El sistema vocàlicEl sistema vocàlic
El sistema vocàlicngt1776
 
Canigó (1886), de Jacint Verdaguer (fragment): Els dos campanars
Canigó (1886), de Jacint Verdaguer (fragment): Els dos campanarsCanigó (1886), de Jacint Verdaguer (fragment): Els dos campanars
Canigó (1886), de Jacint Verdaguer (fragment): Els dos campanarsngt1776
 
Els nivells d'anàlisi de la llengua
Els nivells d'anàlisi de la llenguaEls nivells d'anàlisi de la llengua
Els nivells d'anàlisi de la llenguangt1776
 
El verb (4t ESO)
El verb (4t ESO)El verb (4t ESO)
El verb (4t ESO)ngt1776
 
Lectures 2013 14_3r
Lectures 2013 14_3rLectures 2013 14_3r
Lectures 2013 14_3rngt1776
 
Lectures del curs 2013-2014
Lectures del curs 2013-2014Lectures del curs 2013-2014
Lectures del curs 2013-2014ngt1776
 
Passat simple
Passat simplePassat simple
Passat simplengt1776
 
Imperfet de subjuntiu
Imperfet de subjuntiuImperfet de subjuntiu
Imperfet de subjuntiungt1776
 

More from ngt1776 (20)

Les preposicions i l'expressió del temps
Les preposicions i l'expressió del tempsLes preposicions i l'expressió del temps
Les preposicions i l'expressió del temps
 
Present d'indicatiu
Present d'indicatiuPresent d'indicatiu
Present d'indicatiu
 
Present de subjuntiu
Present de subjuntiuPresent de subjuntiu
Present de subjuntiu
 
Roma
RomaRoma
Roma
 
Les grafies G, J, TG, TJ
Les grafies G, J, TG, TJLes grafies G, J, TG, TJ
Les grafies G, J, TG, TJ
 
Accentuacio2b
Accentuacio2bAccentuacio2b
Accentuacio2b
 
Full informatiu inicial PQPI2 - Castellà/Valencià
Full informatiu inicial PQPI2 - Castellà/ValenciàFull informatiu inicial PQPI2 - Castellà/Valencià
Full informatiu inicial PQPI2 - Castellà/Valencià
 
Els estables d'Augias
Els estables d'AugiasEls estables d'Augias
Els estables d'Augias
 
Llibres de lectura 1r ESO (curs 2014-2015)
Llibres de lectura 1r ESO (curs 2014-2015)Llibres de lectura 1r ESO (curs 2014-2015)
Llibres de lectura 1r ESO (curs 2014-2015)
 
Lectures 2014 15_3r
Lectures 2014 15_3rLectures 2014 15_3r
Lectures 2014 15_3r
 
La S sorda i la S sonora
La S sorda i la S sonoraLa S sorda i la S sonora
La S sorda i la S sonora
 
El sistema consonàntic
El sistema consonànticEl sistema consonàntic
El sistema consonàntic
 
El sistema vocàlic
El sistema vocàlicEl sistema vocàlic
El sistema vocàlic
 
Canigó (1886), de Jacint Verdaguer (fragment): Els dos campanars
Canigó (1886), de Jacint Verdaguer (fragment): Els dos campanarsCanigó (1886), de Jacint Verdaguer (fragment): Els dos campanars
Canigó (1886), de Jacint Verdaguer (fragment): Els dos campanars
 
Els nivells d'anàlisi de la llengua
Els nivells d'anàlisi de la llenguaEls nivells d'anàlisi de la llengua
Els nivells d'anàlisi de la llengua
 
El verb (4t ESO)
El verb (4t ESO)El verb (4t ESO)
El verb (4t ESO)
 
Lectures 2013 14_3r
Lectures 2013 14_3rLectures 2013 14_3r
Lectures 2013 14_3r
 
Lectures del curs 2013-2014
Lectures del curs 2013-2014Lectures del curs 2013-2014
Lectures del curs 2013-2014
 
Passat simple
Passat simplePassat simple
Passat simple
 
Imperfet de subjuntiu
Imperfet de subjuntiuImperfet de subjuntiu
Imperfet de subjuntiu
 

El ressorgiment urbà d'Europa

  • 2. CREIXEMENT DEMOGRÀFIC I CANVIS AGRÍCOLES Segles XI-XIII →Creixement constant de la població europea Es rompen terres S'habiten nous Clima moderat Noves àrees Es talen boscos territoris que beneficia de conreu l'agricultura Es guanyen terres a la mar (pòlders) Naixement de nous Ús de nuclis de població l'arrendament Innovacions tècniques en l'agricultura Rotació triennal de cultius Ús d'aladres de ferro i de rodes i pala Selecció de llavors, encreuaments d'animals i utilització del cavall, amb nous aparells, a les faenes agrícoles
  • 3. LES CIUTATS MEDIEVALS: ORGANITZACIÓ POLÍTICA Creixement demogràfic Augment de la població de les ciutats Collites abundants Fi de les invasions Les ciutats tornen a ser centres de producció i intercanvi Naixen noves ciutats en llocs de pas i creuament de camins furs Augment de l'autonomia de les ciutats cartes de poblament Sorgiment d'un nou grup social: la BURGESIA Artesans i comerciants, que prompte s'enfrontaran als senyors feudals
  • 4. Nous càrrecs i noves institucions a les ciutats MAGISTRAT CONSELL MILÍCIA TRIBUNALS Governa la ciutat, Constituïda pels Format per diversos Jutjaven els sota diversos veïns amb ciutadans, és l'origen dels delictes entre noms: alcalde, l'objectiu de ajuntaments i ajudava el la població burgmestre, defensar la magistrat. urbana. regidor... ciutat. S'ocupava de la Establia Administrava convivència i la impostos despeses i ingressos seguretat Els càrrecs eren, en teoria, elegits pels veïns, però en la pràctica l'ocupaven membres de les famílies més influents
  • 5. LES CIUTATS MEDIEVALS: ACTIVITATS ECONÒMIQUES Comerç i artesania als nuclis urbans Activitats més importants Agricultura i ramaderia als afores Especialització de les ciutats Funció comercial: Gènova, Barcelona, Venècia i Marsella. Funció educativa: París, Oxford, Salamanca (universitats). Artesania: Bruges, Londres.
  • 6. Comerç Eren una eixida per als excedents agrícoles dels feus. Mercats setmanals S'hi venien productes com blat, carn o vi. Es celebraven una o diverses vegades l'any en nuclis urbans. Eren grans mercats als quals acudien comerciants de fora de la ciutat i, fins i tot, del país. Solien estar sota la protecció de reis i senyors feudals perquè: -Proporcionaven ingressos a la corona i a la noblesa mitjançant els impostos. Fires -Proveïen la població de productes que arribaven d'altres regions. Fires de Xampanya, des del segle X: -Hi coincidien comerciants francesos, italians, alemanys i flamencs. -Duraven quasi tot l'any, canviant de població -S'hi podien comprar teixits, espècies, pells, tints i sucre. -Es van convertir en el lloc d'intercanvi entre l'Europa central i del nord i l'àrea mediterrània.
  • 7. Àrees comercials Europa central i del nord Àrea mediterrània -Costes del mar del Nord i Europa -El focus més important era el nord septentrional. de la península itàlica. -Hi destaquen ciutats com Bruges, -Molts nobles s'hi dedicaven al Anvers, Hamburg, Frankfurt i comerç. Augsburg. -Hi destaquen Gènova, Pisa i -Els comerciants hi creen Venècia (l'anomenada “república associacions com les hanses. dels mercaders”). -Al segle XIV s'hi crea la Hansa: -Venècia comerciava amb el nord agrupació de diverses ciutats d'Àfrica, el món islàmic, Bizanci i la alemanyes per a defensar a resta d'Europa. l'exterior els seus interessos -Les ciutats italianes comerciaven comercials. amb Barcelona i Marsella a través -La Hansa va controlar el comerç de la Mediterrània. de la mar del Nord i de la mar Bàltica.
  • 8. El comerç marítim es va veure afavorit per una sèrie d'avenços i innovacions: La carraca La brúixola Venècia, la “república dels mercaders”
  • 9.
  • 10. Artesania -Creix gràcies al comerç i a l'augment de la població. -Destaquen els artesans tèxtils, però també hi ha oficis relacionats amb la construcció i l'alimentació. -Primeres associacions d'artesans: les confraries →tenien caràcter religiós (sota l'advocació d'un sant o de la Mare de Déu) i els artesans s'ajudaven entre ells. -Posterior ressorgiment dels gremis (<Bizanci).
  • 11. Gremis→associacions d'artesans d'un mateix ofici. Els components es donaven suport mútuament. Complien unes normes sobre qualitat dels productes, preus i jornada laboral. Pertànyer a un gremi era imprescindible per a exercir un ofici. Llocs on treballaven els artesans, situats Tallers a les cases on vivien i oberts directament al carrer o a través d'una botiga per a exposar i vendre els productes. formats per MESTRE OFICIAL APRENENTS Amo del taller, les No cobraven cap Rebia un salari del eines, les matèries salari. Vivien a casa mestre. Si passava primeres i els del mestre, aprenien una prova posada pel productes l'ofici durant uns anys gremi (realitzar una i després esdevenien obra mestra), podia oficials crear el seu taller.
  • 12. LES CIUTATS MEDIEVALS: ESTRUCTURA SOCIAL→No desapareix l'estructura feudal, però hi ha canvis Continuen vivint de Continuen gaudint de les terres NOBLESA privilegis, com no pagar impostos Alguns nobles s'estableixen a les ciutats Substitueixen la Es dediquen al comerç caça i les activitats rurals per l'art i la cultura Construeixen palaus luxosos i formen part de la cort
  • 13. Continua havent-hi CLERO monestirs i clero regular Els bisbes i una part del clero s'instal·la a les ciutats Inicis del segle XIII: naixen els ordes religiosos mendicants Millora la formació del clero (universitats) Renoven la filosofia i la teologia Viuen de l'almoina i del treball que fan Franciscans (Sant S'instal·len a les Francesc d'Assís) ciutats per predicar la Dominicans (Sant fe cristiana a la Doménec) creixent població urbana.
  • 14. La majoria CAMPEROLS continua vivint als feus Molts es traslladen a zones pròximes a les ciutats o als afores d'aquestes, on hi havia terres de conreu i horta A la ciutat poden canviar d'ofici i esdevenir artesans o comerciants La ciutat oferia un nou mercat i possibilitat d'independitzar-se del senyor
  • 15. És el grup social Designava al característic de les BURGESIA principi els ciutats habitants dels “burgs” Dins del grup hi havia nivells econòmics ALTA BURGESIA o PATRICIAT RESTA Hi havia també Eren els més rics: Controlaven els diferències mercaders, grans governs de les S'enfrontaren sovint entre ells: comerciants, ciutats, ocupant els als reis, senyors propietaris de prestamistes, càrrecs més feudals i bisbes comerços o banquers importants de tallers i treballadors per a d'altri
  • 16. LA CULTURA Es creen universitats per tot Europa: a més de Bolonya i Oxford, hi destaquen París, Cambridge, Valladolid, Salamanca... Els estudis es divideixen per facultats: Dret, Art, Medicina i Teologia. Sorgeixen escoles a les ciutats, depenent dels bisbes o dels consells, que imparteixen ensenyaments bàsics. Al segle XII, es difonen per l'Europa cristiana textos d'Aristòtil traduïts a al-Àndalus. Sorgeixen noves teories econòmiques i explicacions de l'univers (tot i que continua predominant el geocentrisme), i nous mètodes d'investigació. El 1440, Johannes Gutenberg inventa la impremta.
  • 17. L'ART GÒTIC S'imposa a Europa a partir del segle XII. Sorgeix a França i es conrea fins al segle XIV. Es reflecteix, sobretot a les catedrals que es construeixen a les ciutats. Arquitectura: tipus d'edificis catedral llotja palau ajuntament universitat
  • 18. Arquitectura: característiques Edificis molt alts i murs amb grans finestrals amb vidrieres de colors pinacle arcbotant arc apuntat volta de creueria contrafort
  • 19. Absis més ampli i envoltat de petites capelles vidrieres rosassa o rosetó trifori arcs
  • 20. Escultura Vinculada a l'arquitectura, com en l'art romànic Caràcter decoratiu i didàctic Es feia en pedra, i menys en fusta Figures més expressives, i més naturalitat en els gestos i els vestits Els relleus es feien en façanes, capitells i portalades de les esglésies, especialment en columnes, timpans i arquivoltes Les escultures representen: la mare de Déu amb el Jesuset, Crist pantocràtor, personatges bíblics i sants Escultures exemptes: Crist crucificat i la Mare de Déu amb el Jesuset
  • 21. Pintura Feta sobre taules de fusta Temes religiosos, escenes de la vida quotidiana i personatges il·lustres Més realista i expressiva que la romànica Abundància de retaules decorats amb pintures, cobrint els murs de darrere de l'altar Els artesans decoraven els llibres amb miniatures
  • 22. LA CRISI DEL SEGLE XIV Crisi econòmica a cusa de males collites →fam i disminució de la població i de la mà d'obra Epidèmies →pesta negra (1347): mort d'un terç dels europeus Guerra dels Cent Anys (1337-1413) Augment dels captaires, els bandolers i els assaltants, i revoltes camperoles contra l'alta burgesia i la noblesa CAP A L'EDAT MODERNA Finals del XIV i inicis del XV: bones collites i recuperació de la població Augment del poder dels monarques sobre la noblesa i l'alta burgesia Sorgiment de l'humanisme i major rellevància de la investigació científica Expansió marítima i descobriments geogràfics (<innovacions tècniques) Cap a finals del XV, la societat medieval dóna lloc a l'edat moderna