àReesdhabitatge productives-elsgremis

289 views

Published on

  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

àReesdhabitatge productives-elsgremis

  1. 1. ÀREES DHABITATGE PRODUCTIVES ELS GREMISLa ciutat no és un conjunts delementsestàtics, és un element viu en continuoprocés de transformació. Per aentendre-la cal fixar-se, no només en elsseus edificis, sinó també en els seus habitants.Calveure com se relacionen entre si , les àrees on hiviuen i on treballen.
  2. 2. ÀREES DHABITATGE EDIFICIS CIVILSAl llarg del temps els espais habitats dins de laciutat shan anat transformant. Lanàl·lisi de lesdiferents zones urbanitzades dins de lapoblació, permet acostar-nos a la seva realitatsocio-econòmica.Les àrees més importants dhabitatge aTarragona van ser : Vil·la Antiqua, Vil·la delPallars, El Corral, La Vil·la Nova, Call Jueu,Acròpolis eclesiàstica i Puig Sarrier.
  3. 3. VIL·LA ANTIQUAVILLA VETERIS COMITISSE
  4. 4. VIL·LA ANTIQUA VILLA VETERIS COMITISSEAquesta vil·la va ser un dels primers nuclishabitats de la Tarragona restaurada. Làreaocupada estaria articulada en tres espais. Elprimer dells, la VILLA ANTIQUA, es situariaentorn al Castell del Rei, possiblementocupada per Robert Bordet i la seva família.Aquesta àrea estaria limitada pels carrersSanta Anna, Arc de San Bernat i part del carrerden Granada arribant pel sud fins al MURVELL.
  5. 5. VIL·LA DE PALLARS
  6. 6. VIL·LA DE PALLARSEn quant a la vil·la de Pallars , la tindriemsituada als peus del castell de larquebisbe, isegurament comprenia lespai entre lactualplaça del Fòrum i els carrers de Sant LLorenç idels Descalços.També sabem que tindria la seva entrada enlactual plaça de lesglésia de Sant LLorenç,davant de lanomenat Puig den Pallars, quepossiblement li donaria nom.
  7. 7. EL CORRALFora muralles i aprofitant les estructurescircenses sestableix el raval del Corral, decaràcter industrial i mercantil i fins i tot un tantmarginal, molt poc densament poblat.Pel quefa al moment de la creació daquest raval, poco res es pot dir. la primera referència és delesglésia de Sant Salvador del Corral 1128.
  8. 8. LA FIRANo sabem quan començaria a funcionaraquesta fira, tot i que les primeres referènciesdocumentals que tenim sobre la fira del Corralsón de meitats del segleXIII.
  9. 9. EL CORRALNo sembla gaire probable que aquest espaisocupés de manera organitzada en un primermoment de la restauració, més aviat, shauriade situar entre el segon terç del segle XII icomençaments del segle XIII. Malgrat aixòlàrea queda fora muralles fins la construcció dela Muralleta a partir de lany 1369.
  10. 10. LA VIL·LA NOVALes primeres construccions en la zonaportuària, també coneguda com a Vil·la Nova,cal situar-les amb seguretat en la primerameitat del segle XIII, amb una primerareferència del 1224,tot i que documents definals del segle XII ja parlen de propietaris devaixells. Cap a mitjans s XIII se sap de lavitalitat del port i dels seus patrons, els qualscomercien no tant sols per les costes catalanessinó, també, amb lÀfrica del Nord, Al-Andalus,Provença I Gènova entre daltres.
  11. 11. LA VIL·LA NOVA
  12. 12. EL CALL JUEUEl 1243, el rei Jaume I el Conqueridor,estableix els barris jueus (calls) per tal de tenirseparada la població jueva de la cristiana. ATarragona, el call jueu es trobava situat alcostat de la zona mercantil, així com del castelldel Rei, el qual li proporcionava la necessàriaprotecció. El call sarticulava al voltant delactual plaça dels Àngels i els carrersadjacents. Al seu si, el call albergava,lasinagoga, les escoles, els banys, el propimercat i les petites indústries.
  13. 13. EL CALL JUEUAquest barri tenia una sortida directa alexterior del clos murat mitjançant la portellaanomenada dels jueus. Al segle XIV, el calljueu patirà una constant degradació sobretot apartir dels aldarulls del 1391, tot i que a laciutat no van ser especialment violents.
  14. 14. ACRÒPOLIS ECLESIÀSTICAEs coneix amb aquest nom la terrassa superiorromana. El fet de ser la zona més alta de laciutat medieval, va permetre a larquebisbe,senyor de la ciutat, concentrar totes lesdependències eclesials separades de la restade la ciutat. Dins daquest sector sembla quelespai estaria força ben delimitat: la partsuperior central mantindria un ús estrictamentreligiós amb la primitiva Catedral i davant seula nova en plena construcció, així com elClaustre a la seva part occidental i el fossar.
  15. 15. ACRÒPOLIS ECLESIÀSTICALa part oriental del recinte tindria un úshabitacional i assistencial. En aquesta zonatrobem el Castell de larquebisbe, al costat sesituaria el pati i lhort del Castell.
  16. 16. PUIG SARRIERPel que fa a lurbanització de la zona de Puigsarrier, es desconeix. Si bé el topòniim PodiumSarrierium apareix documentat ja des decomençaments del s XIII, no apareix capreferència de cap habitatge, a excepció de lesja citades cases dels templers, fins al segle XV.Recasens, en base a les afrontacions donadesals documents, fa una hipòtesi dereconfiguració de la zona, apareixent un tramirregular molt semblant als existents a la Vil·laAntiqua o Vil·la de Pallars.
  17. 17. PUIG SARRIERAquesta semblança podria fer pensar que lazona es podria haver urbanitzat ja des dunprimer moment, malgrat tot, aquest és un puntdifícil de mantenir sense cap evidènciaarqueològica o documental.
  18. 18. ÀREES PRODUCTIVESLestudi daquestes àrees dactivitat ens permetacostar-nos al model dorganització delactivitat econòmica, podem veure com esconcentrarien depenent del tipus dactivitats, ien que consistirien aquestes: el mercat i la fira,les àrees dactivitat artesanal, la boqueria, laterrisseria, les àrees de pagesia, les àreesbenestants i el comerç per mar.
  19. 19. EL MERCATSe situaria a la plaça de les Peixateries Velles,placeta de lOli, Carrer de la carnisseria (vorejant part de lactual plaça del fòrum) carrerde la Merceria i la Plaça Santiago Russinyol,que inclouria les antigues places de les Cols ide la Quartera.El 20 de març de 1371 Pere el Cerimonióscedeix llicència a la ciutat per tal que poguessintenir fira o mercat des del dia de Sant andreu (30 novembre) fins la vigilia de Nadal.
  20. 20. EL MERCAT
  21. 21. LA FIRASe situaria dins de lactual plaça de la Font,coneguda a lEdat mitjana com a plaça delCorral. Sembla probable que lespai de lactualplaça no hauria sofert variacions, tenint enaquell moment les mateixes dimensions queactualment. Serà en aquest espai no urbanitzaton es desenvoluparà la fira de Tarragona, unade les més importants de la zona.La primerafira coincidia amb el tercer diumenge desprésde Pasqua de Resurrecció, aquesta era decaràcter anual i durava una setmana.
  22. 22. COMERÇNo tenim masses dades, el que si sabem quehi havia una sèrie de carrers dedicats adiferents oficis, i que encara avui perduren, ique ens assabenten dels productes artesanalsque es fabricaven a la nostra ciutat i quedesprés es comerciaven.
  23. 23. ELS GREMISLes transformacions econòmiques dels seglesXI i XII trenquen les estructures de la societatfeudal i fan augmentar, en nombre i potència,les classes urbanes; això acaba amb lequilibrisocial de lèpoca anterior.
  24. 24. ELS GREMISA les grans ciutats, la població es divideix en :patriciat urbà, anomenat " ma major", i la "màmenor" formada pels gremis, dels quals depènla majoria de la població,el "poble menut", elgovern municipal està en poder de la mà major.Si bé el patriciat és la classe dirigent, nomésés una minoria de la població . El 80% de lapoblació pertany al sector productiu artesanal ,damunt del qual descansa leconomia industrialde les ciutats amb un cert grau dedesenvolupament comercial.
  25. 25. ELS GREMISn
  26. 26. ELS GREMISNo és fins el segle XIV que es va portar aterme un procés veritable dorganitzaciócorporativa dels homes dun mateix ofici adoptaalhora la forma de confraria o de gremi;daltres, apareixen el gremi i la confraria comdues organitzacions separades; les trescategories de components de la jerarquiagremial ( mestres, oficials i aprenents), finsaleshores embrionàries, comencen ageneralitzar-se, i , sobretot a regular-se;saccentua la instauració duna autoritat gremialque vetlli pel bon ordre de lofici.
  27. 27. ELS GREMISI les ordenances ja no es limiten a regular fraussinó que puntualitzen minuciosament elsrequisits i procediments de lhonra de lartesà.
  28. 28. EL TREBALL A LA TARRAGONA MEDIEVALA la ciutat de Tarragona hi havia un nombrósgrup de pagesos que conreaven les terres deles rodalies. Estaven concentrats als ravals dela ciutat, fora muralles. El seu treballproporcionava una bona part de lalimentació ala ciutat.
  29. 29. EL TREBALL A LA TARRAGONA MEDIEVALEl sector més característic del treball urbà elformaven els artesans que sorganitzaven peroficis i van crear les confraries i els gremis.CONFRARIES tenien un caràcter religiós idajuda mútua
  30. 30. EL TREBALL A LA TARRAGONA MEDIEVALGREMIS tenien per finalitat establir preus iqualitats, dictaven els reglaments de treball isobretot vetllaven per evitar la competènciaentre ells i daltres. Cada gremi tenia unesautoritats o dirigents amb força atribucions ique eren elegits pels agremiats. El lloc dereunió del gremi era la capella del seu patró,capella que havia pagat el mateix gremi. Elcentre de treball era el taller o obrador situat ala planta baixa duna casa. El treball se solia feral carrer per aprofitar la llum.
  31. 31. EL TREBALL A LA TARRAGONA MEDIEVALEl taller també era la botiga on es venien elsproductes elaborats. La jornada de treball erade sol a sol amb un descans de tres hores almigdia.
  32. 32. EL TREBALL A LA TARRAGONA MEDIEVALMESTRE era el propietari del taller, tenia al seucàrrec la producció i la venda. Per accedir a lacondició de mestre, és a dir per posar un taller,shavia de superar unes proves davant untribunal i realitzar una obra "mestra". Era difícilaconseguir el títol de mestre, per què si nhihavia molts augmentava la competència, iaquesta condició passava de pares a fills. Lagent dofici, es a dir els mestres, també sónanomenats menestrals.
  33. 33. EL TREBALL A LA TARRAGONA MEDIEVALAPRENENTS eren aquells nois que entre elsdeu i els catorze anys eren confiats pels seuspares a un mestre perquè els ensenyés lofici.Per això es feia un contracte. Laprenent vivia ala casa del mestre i no podia marxar sensepermís. Un cop passat laprenentatge, unsquatre anys, i fet un exàmen, laprenentpassava a ser oficial i se li lliurava un certificat.
  34. 34. EL TREBALL A LA TARRAGONA MEDIEVAL

×