SlideShare a Scribd company logo
1 of 66
Educació reglada i no reglada:
un diàleg possible i necessari
UAB – 22 de març de 2017
1
El substitut
2
El substitut
3
El substitut
4
5
- Materials - Matemàtiques - Competències
- Estils d’aprenentatge - Enriquiment
- Cercles virtuosos - Comunicació
6
La principal missió de l’educació a l’escola és crear
homes i dones capaços de fer coses noves i no només
de repetir el que han fet generacions anteriors.
Les matemàtiques entren per les mans
Deixem als nostres alumnes
el temps de perdre el temps
El veritable repte no és ensenyar, és aconseguir
que el nen aprengui, que és molt diferent
7
Mai no és massa tard per tenir una infantesa feliç.
T. Robbins
No deixem de jugar perquè ens fem vells. Ens fem
vells perquè deixem de jugar. G. B. Shaw
No es pot ensenyar res a un home; només se’l pot ajudar a
trobar la resposta dintre de si mateix. Galileo Galilei
Quins pedagogs érem quan no
estàvem preocupats per la
pedagogia! Daniel Pennac
la gent dona bons consells quan no pot
donar mal exemple. Fabrizio de André
PER AVUI HEM ACABAT
AMB LA TEORIA!
Cada uno aprende de una forma distinta
9
Quina és la nostra manera d’aprendre?
SECCIÓ 1 (FER i MIRAR)
En cada punt, escull la frase que millor et retrata:
1) a) Sovint proposo idees extemporanes que en un primer moment semblen
estíúpides o poc reflexionades – b) Soc minuciós i metódic
2) a) Soc dels que comencen una conversació – M’agrada mirar el que fan els altres
3) a) Soc flexible i de mantalitat oberta – b) Soc acurat i prudent
4) a) M’agrada provar coses noves i diferents fins i tot sense haver-ho massa preparat
b) Investigo acuradament nous tópics o processos abans d’experimentar
5) a) Soc feliç si puc intentar coses noves
b) Preparo una llista de possibles variacions quan començo un nou projecte
6) a) M’agrada estar involucrat i participar – b) M’agrada llegir i observar
7) a) Soc decidit i extrovertit – b) Soc tranquil i una mica tímid
8) a) Soc de decisions ràpides i audaces – b) Soc de decisions lógiques i cautes
9) a) Parlo ràpid mentre penso – b) Parlo lentament després d’haver pensat
SECCIÓ 2 (PENSAR i SENTIR)
En cada punt, escull la frase que millor et retrata:
1) a) Faig preguntes de sondeig quan començo un mou projecte
b) Soc bo en recollir consells i maneres de fer dels altres
2) a) Soc racional i lógic – b) Soc pràctic i realista
3) a) programo les coses fins als detalls
b) M’agraden projectes realistes però flexibles
4) a) M’agrada coneixer les respostes correctes abans de començar una cosa nova
b) M’agrada intentar coses noves per veure si funcionen
5) a) Analitzo les informacions per treur-ne el conceptes bàsics i els inconsistents
b) Confio en el treball dels altres per treure l’èssencia bàsica dels projectes
6) a) Prefereixo treballar sòl – b) M’agrada treballar amb els altres
7) a) La gent pensa de mi que soc seriòs, reservat i formal
b) La gent pensa de mi que soc expressiu i informal
8) a) Decideixo basant-me en fets – b) Decideixo per intuició
9) a) No és fàcil conèixer-me – b) És fàcil conèixer-me
Quina és la nostra manera d’aprendre?
PUNTUACIÓ SECCIÓ 1
Total frases negres: _____
Total frases vermelles: _____
Quina és la nostra manera d’aprendre?
PUNTUACIÓ SECCIÓ 2
Total frases negres: _____
Total frases vermelles: _____
Si en les 2 sessions hi ha més frases
vermelles (MIRAR i SENTIR) estàs entre
els REFLEXIUS:
• Aprens a través d’activitats que
permeten observar, pensar i revisar el
que ha passat: brainstorming i grups
cooperatius
• T’ajudes amb lectures si reporten les
explicacions d’uns experts i anàlisis
• T’agrada apropar-te a les coses de
manera innovadora i imaginativa
• Prefereixes mirar les coses de varies
perspectives
• T’interessa la gent i tendeixes a ser
sentimental.
QUIN ÉS EL TEU ESTÍL D’APRENENTATGE?
1a sessió vermella (MIRAR) I 2a sessió negra
(PENSAR) estàs entre els FILÒSOFS:
• Prefereixes recollir pas a pas moltes
observacions i pensaments diferents en un
conjunt integrat (dels detalls a la composició
general)
• T’agrada el raonament lògic i dissenyar models,
teories i projectes
• T’agraden conferències, analogies, sistemes i la
casuística
• Non t’ajuda conversar amb experts.
QUIN ÉS EL TEU ESTÍL D’APRENENTATGE?
Si en les 2 sessions hi ha més frases negres
(FER I PENSAR) estàs entre els ANALISTES:
• Prefereixes l’aplicació pràctica de les
idees, resoldre problemes, recollir els feed-
backs i prendre decisions, pas obvi entre el
problema i l’acció immediata)
• T’agraden més els problemes técnics que
les qüestions relacionals
• T’agrada aplicar nous aprenentatges a les
tasques tradicionals I comprovar si
funcionen
• T’agraden els laboratoris, el treball de
camp, les observacions i les tutories.
QUIN ÉS EL TEU ESTÍL D’APRENENTATGE?
1a sessió negra (FER) i 2a sessió vermella
(SENTIR) estàs entre els ORGANITZADORS:
• T’adaptes fàcilment al canvi de
circumstàncies i resols problemes d’una
manera intuïtiva, a través d’assaig-error i
aprens descobrint
• Ets proper a les persones
• T’agraden el repte de noves experiències,
treballar amb altra gent, l’assimilació i els
jocs de rol
• T’agrada tot el que és nou, resoldre
problemes i conversar en petits grups.
QUIN ÉS EL TEU ESTÍL D’APRENENTATGE?
QUÈ POT FER
L’ESCOLA PER ALS
MUSEUS?
QUÈ PODEN FER ELS
MUSEUS PER A
L’ESCOLA?
MMACA
18
Ajudar l’escola en la tarea de
educar matemàticament treballant
des de una òptica no formal.
APROPAMENT FORMAL I NO FORMAL A L’APRENENTATGE
Educació no-reglada:
tota activitat educativa organitzada
fora del sistema reglat que vulgui
ser útil per una comunitat
educativa identificada i amb
objectius didàctics declarats.
Intro
EDUCACIÓ REGLADA EDUCACIÓ NO REGLADA
SELECTIVA: un filtre; piramidal; seleccionar
abans de formar; el sistema rebutja els
participants en diferents etapes; un cop fora, no
es pot regressar; pocs arriben a finalitzar el
procés (elitista); cara
OBERTA: permet sortit i tornar a entrar en
el procés; cap selecció prèvia, els
participants es seleccione sòls; no hi ha
rebuig, fracàs, abandonaments definitius;
barata
ALLUNYADA DE LA VIDA: un període purament
educatiu i no de treball, seguit d’un període de
treball i no de formació; auto-referencial: es
focalitza només sobre les experiències escolar;
aprèn avui per a un ús futur; currículum
acadèmic, poc significatiu
EDUCACIÓ PER A LA VIDA: aprendre per ser,
no per convertir-se en alguna cosa diferent;
aprendre per a la vida; usar experiència i
coneixements previs; currículum
significatiu, d’aplicació immediata; part-
time (no full-time)
TEMPORAL: transmissió frontal; enfoc ament
“bancari” (crear un deposit de coneixements);
preprarció final acabada, permanent, definitiva;
certificada
PERMANENT: el procés educatiu és continu;
no finalitzat a un diploma; admet “forats”
RESULTAT: produeix un aprenentatje dependent;
el procés s’acaba si falta el docent
RESULTAT: produeix un aprenentatje
autosuficient, independent i continu
Rogers, 2005
DIFERÈNCIES ENTRE EDUCACIÓ REGLADA/ NO REGLADA
- CONTINGUTS (Fidelitat al currículum)
- TEMPS (rigidesa)
- DINÀMIQUES: Individual / col·lectiva
llibertat per escollir tasques
homogeneitat del grup
- COMUNICACIÓ (quantitat i tipus d’informació)
PROJECTES SOBRE COL·LABORACIÓ ESCOLES - MUSEUS
22
Projecte Erasmus + Mathspaces Objectius
La maison de Maths Bèlgica 2 exposicions
Fermat Science França Guia didàctica
Imaginary Alemanya Activitats
Il Giardino d’Archimede Itàlia Tallers
MMACA Catalunya Xarxa
La Comunitat de Pràctica Patrimoni i Escola és una
iniciativa de l'Agència Catalana del Patrimoni
Cultural (ACdPC), en col.laboració amb el
Departament d'Ensenyament.
És una acció de desplegament de l'Acord Marc entre
el Departament de Cultura i el Departament
d'Ensenyament.
La intenció des de l’ACdPC és donar suport continuat
als educadors per millorar la pràctica educativa del
patrimoni adreçada a les escoles.
23
Primer cercle virtuós
HANDS-ON
MINDS-ON
HEARTS-ON
EXPERIMENTAR
REFLEXIONAR
EMOCIONAR
MATERIAL HISTÒRIC 1
• El cordill de l’Emma
24
2p b h
16 0 8
16 1 7
16 2 6
16 3 5
16 4 4
16 5 3
16 6 2
16 7 1
16 8 0
S
0
7
12
15
16
15
12
7
0
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
0 2 4 6 8 10
0
2
4
6
8
10
12
14
16
18
0 2 4 6 8 10
... Però després va entrar
a classe l’Emma amb un
cordill.
Nen d’una escola de Níger
I entre totes les
figures planes?
MATERIAL HISTÒRIC 2
Els cilindres de Galileu
(transformats en prismes)
25
a b Sb
21 28 49
28 21 27,5625
V
1029
771,75
𝒃
𝒂
4
3
RV 1,(3)
a b Sb
10,5 28 49
28 10,5 6,89
V
563,5
192,9375
𝒃
𝒂
8
3
RV 2,92
a b Sb
5,75 28 49
28 5,25 1,722
V
281,75
48,23
𝒃
𝒂
16
3
RV 5,84
Són coherents amb una proposta
educativa que comenci pel
concret per arribar a l’abstracció
Són divertits (o almenys encara
més divertit del que fem cada dia)
motiven
Ens obliguen a escollir
els continguts bàsics
Són dúctils: es poden fer servir de moltes maneres:
- col·laborativa / competitiva
- per reforçament, aprofundiment, exercici, ...
- a classe, en un taller, en una exposició, ....
Per què dur a classe de mates els materials?
Perquè és més fàcil que tothom trobi una cosa que li agradi (i molt!)
Per què dur a classe de mates els materials?
Perquè tothom sabrà fer alguna cosa
Augmenten la persistència dels continguts
(sento i oblido; veig i recordo, faig i entenc)
Canvien les dinàmiques entre
alumnes i la relació amb el docent
Són creatius
S’assemblen a un joc (i a vegades fins i tot ho són)
Per què dur a classe de mates els materials?
Tenen molta matemàtica (a vegades, amagada)
WHICH ONE DOESN'T BELONG?
http://wodb.ca/index.html
29
A B
C D
REPTES OBERTS
Moure la torre d’un pal a un
altre, una anella cada vegada i
sense poder posar una anella
més gran damunt d’una de
més petita.
30
Torres d’Hanoi o Torres de Brahama
COMPETÈNCIES:
- Estratègia
- Comunicació
- Problem solving
ENRIQUIMENT:
- Llegenda*
- Exploració
REPTE:
Nombre mínim de moviments
per moure 20 anelles
*inventat en 1883 pel matemàtic francès Édouard Lucas
• El joc consisteix a invertir la
posició de les granotes i els
gripaus
• Els moviments possibles són:
AVANÇAR (en una casella
lliure) o SALTAR (només una
fitxa i d’un lloc, fins a una
casella lliure)
• No es pot tornar enrere
31
Granotes i gripaus
COMPETÈNCIES:
- Estratègia
- Comunicació: recollida de dades
comunicar la solució
- Problem Solving
REPTE:
Nombre mínim de moviments
per moure 20 granotes
32
Granotes i gripaus
- recollecció de dades
granota
gripau
avançar
saltar
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X =6
=9
33
Granotes i gripaus
- recollida de dades
granota
gripau
avançar
saltar
Segon cercle virtuós
34
Construir
conceptes
Manipular
materials
Construir
materials
Dissenyar
activitats
35
Gratacels: de la manipulació a la construcció d’un mòdul
1 2 2 4
1 4
2 2
2 2
4 1
4 2 2 1
CBA
CBA
CBA
D
D
D
CBA D
3 1 2 2
2 2
2 2
4 1
1 4
1 2 3 2
36
Gratacels
C
B
A
C
B
A C
B
A
D
D
D
CBA
CBA
CBA
D
D
D
CBA D
C
B
A D Aprofitem els 4
Aprofitem l’1; l’últim 1
és moviment obligat
moviments obligats
Completem
A vegades, la construcció del material
anticipa la manipulació.
37
Gratacels
C
BA
CB
A
C
B
A
3 2
2 2
2
2 2
3
1
1
1
1
38
Gratacels
COMPETÈNCIES:
- Assaig-error
- Estratègia
- Comunicació
REPTE:
Crear un joc amb més variables
(tauler 5×5)
Crear un joc amb menys informació
El joc és la més alta forma d’investigació
Albert Einstein
A vegades sembla senzill...
39
Nombres i formes: de la manipulació a la conceptualització
5
8
16 9
2
2
Si la forma del contenedor i la fitxa són
iguals, el valor de la fitxa és el doble
És senzill inventar un repte
40
Nombres i formes
5
8
1
6
9
22
21 14
14
1
2
8
2
5
9
6
Preguntes:
41
Nombres i formes
5
8
1
6
9
2
2
21 14
14
VALOR MÍNIM
VALOR MÀXIM
UNA SOLA
SOLUCIÓ?
HI HA UN REPTE VÀLID PER A TOTS
ELS VALORS INTERMEDIS?
HI HA REPTES INSOLUBLES?
HI HA UN ALGORITME PER RESPONDRE A AQUESTES PREGUNTES SENSE
HAVER D’ESTAR-ME 3 DIES INTENTANT RESOLDRE TOTS ELS REPTES?
42
Triangle màgic: problemes oberts
Col·loca els nombres en els cercles de
manera que cada costat del triangle sumi 9.
6
5
4
3
2
1
43
Podries fer que cada costat
del triangle sumés 12?
6
5
4
3
2
1
I 10?
O 11?
Triangle màgic: problemes oberts
44
Triangle màgic: solucions
Hi ha una manera ràpida,
clara i elegant de explicar
aquestes solucions?
1 2
3 45
6
1
2
3
4
5
6
1
23
4
5
6
5
4 32
1
6
Ja hem aprés a què serveix
una fòrmula o un algoritme.
Competencia matemàtica
Triangle màgic 2: Extensió
45
Col·loca els nombres en els cercles de manera
que cada costat del triangle sumi 17 o 23.
6
5
4
3
2
1
987
Preguntes?
Observacions?
Curiositats?
Un repte de càlcul: gestió dels errors
46
654321
Col·loca els 7 nombres de manera que la diferència entre
els valors de dos quadrats adjacents no sigui menor de 3.
654321
Un repte de càlcul: gestió dels errors
47
Col·loca els 7 nombres de manera que la diferència entre els valors de dos
quadrats adjacents no sigui menor de 3.
6
5
4
3
2
1
77
1 4, 5, 6, 7
2 5, 6, 7
3 6, 7
4 7, 1
5 1, 2
6 1, 2, 3
7 1, 2, 3, 4
Un repte de càlcul: gestió dels errors
48
Col·loca els 7 nombres de manera que la diferència entre els valors de dos
quadrats adjacents no sigui menor de 3.
Permutacions
Es perd el repte: massa solucions possibles
Un repte de càlcul: gestió dels errors
49
Col·loca els 8 nombres de manera que la diferència entre els valors de dos
quadrats adjacents no sigui menor de 3.
6
5
4
3
2
1
8
7
4
Un repte de càlcul: gestió dels errors
50
Col·loca els 8 nombres de manera que la diferència entre els valors de dos
quadrats adjacents no sigui menor de 4.
6
5
4 3
2
1
8
7
Torna el repte: només 1 solució possible
51
Un catet és el doble de l’altre
4 Triangles rectàngles: investigació
Classificació
Perímetre
Àrea
52
L’hipotenusa és el doble del catet
4 Triangles rectàngles: investigació
Classificació
Perímetre
Àrea
53
Els catets són iguals (triangle
rectangle isòsceles)
4 Triangles rectàngles: investigació
Classificació
Perímetre
Àrea
54
combinatòria
4 Triangles rectàngles: investigació
Són les cares d’un cub
Composició lliure
55
4 Triangles rectàngles semblants: investigació
Composició lliure
Classificació
Perímetre
Àrea
56
combinatòria
Rajoles: investigació
Són les cares d’un cub
Muntar un rectangle?
Són les cares d’un cub?
Muntar un rectangle?
El cicle de Kolb al MMACA
57
Escollim 1 o 2 mòduls
per a cada grup de 2-4
alumnes
Reflexió
Teoria
Observació
Experiència
Experimentació
Que preguntin
Entenguin
Tirin fotos
Més informacions
Enriquiment
Consolidament dels
continguts
Relació amb els companys
Exposició oberta a l’escola
Fira ...
Anàlisi de l’experiència:
Activitats
Materials
Comunicació
Dinàmica
Quart cercle virtuós
58
http://www.edutopia.org/project-based-learning-
overview-video
Ensenyem els nombres i a
continuació, àlgebra, càlcul i després,
a continuació, la física. Incorrecte!
Comenceu amb l'enginyeria, i
passem a la física i, a partir d'això,
abstreurem idees de càlcul i,
finalment, arribarem a les
matemàtiques pures.
S. Papert
Exposició
Realitat
Aula
Taller
Fira
Tanquem aquest cercle
59
El MMACA neix per organitzar en una exposició
experiències nascudes en les escoles.
Davant de la reacció dels alumnes, ens
demanen portar l’experiència a les escoles.
Exposició
Realitat
Aula
Taller
Fira
61
Últim cercle virtuós
62
Professorat
Famílies
Alumnat
Institucions
Societat
No hi ha millor escola que
una casa confortable i uns
pares conscients.
Mahatma Gandhi
L’educació és cara.
La ignorància més.
D. Bock
63Com si fos fàcil tancar els cercles...
64...que s'entrellacen sovint...
65
... Però alguna cosa es pot fer
Necessitem ser comunitat
http://apliense.xtec.cat/arc/
66A. Tanner, Jonas qui aura 25 ans en l'an 2000, 1976
67
Publicitat, 2016
68
GRÀCIES
No podeu fer ballar ballenes si no teniu
ganes de tocar (i ballar) amb elles
www.mmaca.cat

More Related Content

Similar to Del museu a l'escola

Escola escola nova de cervellò
Escola escola nova de cervellòEscola escola nova de cervellò
Escola escola nova de cervellòescolanovacervello
 
[Sergi del Moral] Aprendre importa - #ProjecteCatapulta
[Sergi del Moral] Aprendre importa - #ProjecteCatapulta[Sergi del Moral] Aprendre importa - #ProjecteCatapulta
[Sergi del Moral] Aprendre importa - #ProjecteCatapultaSergi del Moral
 
El nou paradigma a la Secundària
El nou paradigma a la SecundàriaEl nou paradigma a la Secundària
El nou paradigma a la SecundàriaSílvia M Grau
 
Reunió pares 6èb
Reunió pares 6èbReunió pares 6èb
Reunió pares 6èbwebdisseny
 
[Grup d'Altes Capacitats] Treball alumnes d'altes capacitats
[Grup d'Altes Capacitats] Treball alumnes d'altes capacitats[Grup d'Altes Capacitats] Treball alumnes d'altes capacitats
[Grup d'Altes Capacitats] Treball alumnes d'altes capacitatsGrup d'Altes Capacitats - ICE UB
 
Reculldedinamiques
Reculldedinamiques Reculldedinamiques
Reculldedinamiques llocprova
 
J ornades escola_inclusiva
J ornades escola_inclusivaJ ornades escola_inclusiva
J ornades escola_inclusivaeducation
 
Dinàmiques per a les habilitats socials
Dinàmiques per a les habilitats socialsDinàmiques per a les habilitats socials
Dinàmiques per a les habilitats socialsgemmacabanillas
 
Jornada de portes obertes curs 12-13
Jornada de portes obertes curs 12-13Jornada de portes obertes curs 12-13
Jornada de portes obertes curs 12-13pinetons
 
Com acompanyar els nostres fills en els estudis?
Com acompanyar els nostres fills en els estudis?Com acompanyar els nostres fills en els estudis?
Com acompanyar els nostres fills en els estudis?Home
 
Model didàctics de treball en grup i aprenentatge col.laboratiu / cooperatiu...
Model didàctics de treball en grup i aprenentatge col.laboratiu / cooperatiu...Model didàctics de treball en grup i aprenentatge col.laboratiu / cooperatiu...
Model didàctics de treball en grup i aprenentatge col.laboratiu / cooperatiu...PERE MARQUES
 

Similar to Del museu a l'escola (20)

Treball per projectes
Treball per projectesTreball per projectes
Treball per projectes
 
Node 2 Escola Joan Salvat Papasseit
Node 2 Escola Joan Salvat PapasseitNode 2 Escola Joan Salvat Papasseit
Node 2 Escola Joan Salvat Papasseit
 
Escola escola nova de cervellò
Escola escola nova de cervellòEscola escola nova de cervellò
Escola escola nova de cervellò
 
Reunió pedagògica3r
Reunió pedagògica3rReunió pedagògica3r
Reunió pedagògica3r
 
Treball per projectes
Treball per projectesTreball per projectes
Treball per projectes
 
[Sergi del Moral] Aprendre importa - #ProjecteCatapulta
[Sergi del Moral] Aprendre importa - #ProjecteCatapulta[Sergi del Moral] Aprendre importa - #ProjecteCatapulta
[Sergi del Moral] Aprendre importa - #ProjecteCatapulta
 
El nou paradigma a la Secundària
El nou paradigma a la SecundàriaEl nou paradigma a la Secundària
El nou paradigma a la Secundària
 
Reunió pares 6èb
Reunió pares 6èbReunió pares 6èb
Reunió pares 6èb
 
[Grup d'Altes Capacitats] Treball alumnes d'altes capacitats
[Grup d'Altes Capacitats] Treball alumnes d'altes capacitats[Grup d'Altes Capacitats] Treball alumnes d'altes capacitats
[Grup d'Altes Capacitats] Treball alumnes d'altes capacitats
 
Reculldedinamiques
Reculldedinamiques Reculldedinamiques
Reculldedinamiques
 
J ornades escola_inclusiva
J ornades escola_inclusivaJ ornades escola_inclusiva
J ornades escola_inclusiva
 
Dinàmiques per a les habilitats socials
Dinàmiques per a les habilitats socialsDinàmiques per a les habilitats socials
Dinàmiques per a les habilitats socials
 
Els projectes
Els projectesEls projectes
Els projectes
 
Jornada de portes obertes curs 12-13
Jornada de portes obertes curs 12-13Jornada de portes obertes curs 12-13
Jornada de portes obertes curs 12-13
 
Ac 2n pri 2017
Ac 2n pri 2017Ac 2n pri 2017
Ac 2n pri 2017
 
Com acompanyar els nostres fills en els estudis?
Com acompanyar els nostres fills en els estudis?Com acompanyar els nostres fills en els estudis?
Com acompanyar els nostres fills en els estudis?
 
Model didàctics de treball en grup i aprenentatge col.laboratiu / cooperatiu...
Model didàctics de treball en grup i aprenentatge col.laboratiu / cooperatiu...Model didàctics de treball en grup i aprenentatge col.laboratiu / cooperatiu...
Model didàctics de treball en grup i aprenentatge col.laboratiu / cooperatiu...
 
Presentació curs 2014 15 5è
Presentació curs 2014 15 5èPresentació curs 2014 15 5è
Presentació curs 2014 15 5è
 
El treball de recerca
El treball de recercaEl treball de recerca
El treball de recerca
 
Acta 9/2/11
Acta 9/2/11Acta 9/2/11
Acta 9/2/11
 

Recently uploaded

ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfErnest Lluch
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfErnest Lluch
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatLourdes Escobar
 

Recently uploaded (8)

ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
 

Del museu a l'escola

  • 1. Educació reglada i no reglada: un diàleg possible i necessari UAB – 22 de març de 2017 1
  • 5. 5 - Materials - Matemàtiques - Competències - Estils d’aprenentatge - Enriquiment - Cercles virtuosos - Comunicació
  • 6. 6 La principal missió de l’educació a l’escola és crear homes i dones capaços de fer coses noves i no només de repetir el que han fet generacions anteriors. Les matemàtiques entren per les mans Deixem als nostres alumnes el temps de perdre el temps El veritable repte no és ensenyar, és aconseguir que el nen aprengui, que és molt diferent
  • 7. 7 Mai no és massa tard per tenir una infantesa feliç. T. Robbins No deixem de jugar perquè ens fem vells. Ens fem vells perquè deixem de jugar. G. B. Shaw No es pot ensenyar res a un home; només se’l pot ajudar a trobar la resposta dintre de si mateix. Galileo Galilei Quins pedagogs érem quan no estàvem preocupats per la pedagogia! Daniel Pennac la gent dona bons consells quan no pot donar mal exemple. Fabrizio de André PER AVUI HEM ACABAT AMB LA TEORIA!
  • 8. Cada uno aprende de una forma distinta 9
  • 9. Quina és la nostra manera d’aprendre? SECCIÓ 1 (FER i MIRAR) En cada punt, escull la frase que millor et retrata: 1) a) Sovint proposo idees extemporanes que en un primer moment semblen estíúpides o poc reflexionades – b) Soc minuciós i metódic 2) a) Soc dels que comencen una conversació – M’agrada mirar el que fan els altres 3) a) Soc flexible i de mantalitat oberta – b) Soc acurat i prudent 4) a) M’agrada provar coses noves i diferents fins i tot sense haver-ho massa preparat b) Investigo acuradament nous tópics o processos abans d’experimentar 5) a) Soc feliç si puc intentar coses noves b) Preparo una llista de possibles variacions quan començo un nou projecte 6) a) M’agrada estar involucrat i participar – b) M’agrada llegir i observar 7) a) Soc decidit i extrovertit – b) Soc tranquil i una mica tímid 8) a) Soc de decisions ràpides i audaces – b) Soc de decisions lógiques i cautes 9) a) Parlo ràpid mentre penso – b) Parlo lentament després d’haver pensat
  • 10. SECCIÓ 2 (PENSAR i SENTIR) En cada punt, escull la frase que millor et retrata: 1) a) Faig preguntes de sondeig quan començo un mou projecte b) Soc bo en recollir consells i maneres de fer dels altres 2) a) Soc racional i lógic – b) Soc pràctic i realista 3) a) programo les coses fins als detalls b) M’agraden projectes realistes però flexibles 4) a) M’agrada coneixer les respostes correctes abans de començar una cosa nova b) M’agrada intentar coses noves per veure si funcionen 5) a) Analitzo les informacions per treur-ne el conceptes bàsics i els inconsistents b) Confio en el treball dels altres per treure l’èssencia bàsica dels projectes 6) a) Prefereixo treballar sòl – b) M’agrada treballar amb els altres 7) a) La gent pensa de mi que soc seriòs, reservat i formal b) La gent pensa de mi que soc expressiu i informal 8) a) Decideixo basant-me en fets – b) Decideixo per intuició 9) a) No és fàcil conèixer-me – b) És fàcil conèixer-me Quina és la nostra manera d’aprendre?
  • 11. PUNTUACIÓ SECCIÓ 1 Total frases negres: _____ Total frases vermelles: _____ Quina és la nostra manera d’aprendre? PUNTUACIÓ SECCIÓ 2 Total frases negres: _____ Total frases vermelles: _____
  • 12. Si en les 2 sessions hi ha més frases vermelles (MIRAR i SENTIR) estàs entre els REFLEXIUS: • Aprens a través d’activitats que permeten observar, pensar i revisar el que ha passat: brainstorming i grups cooperatius • T’ajudes amb lectures si reporten les explicacions d’uns experts i anàlisis • T’agrada apropar-te a les coses de manera innovadora i imaginativa • Prefereixes mirar les coses de varies perspectives • T’interessa la gent i tendeixes a ser sentimental. QUIN ÉS EL TEU ESTÍL D’APRENENTATGE?
  • 13. 1a sessió vermella (MIRAR) I 2a sessió negra (PENSAR) estàs entre els FILÒSOFS: • Prefereixes recollir pas a pas moltes observacions i pensaments diferents en un conjunt integrat (dels detalls a la composició general) • T’agrada el raonament lògic i dissenyar models, teories i projectes • T’agraden conferències, analogies, sistemes i la casuística • Non t’ajuda conversar amb experts. QUIN ÉS EL TEU ESTÍL D’APRENENTATGE?
  • 14. Si en les 2 sessions hi ha més frases negres (FER I PENSAR) estàs entre els ANALISTES: • Prefereixes l’aplicació pràctica de les idees, resoldre problemes, recollir els feed- backs i prendre decisions, pas obvi entre el problema i l’acció immediata) • T’agraden més els problemes técnics que les qüestions relacionals • T’agrada aplicar nous aprenentatges a les tasques tradicionals I comprovar si funcionen • T’agraden els laboratoris, el treball de camp, les observacions i les tutories. QUIN ÉS EL TEU ESTÍL D’APRENENTATGE?
  • 15. 1a sessió negra (FER) i 2a sessió vermella (SENTIR) estàs entre els ORGANITZADORS: • T’adaptes fàcilment al canvi de circumstàncies i resols problemes d’una manera intuïtiva, a través d’assaig-error i aprens descobrint • Ets proper a les persones • T’agraden el repte de noves experiències, treballar amb altra gent, l’assimilació i els jocs de rol • T’agrada tot el que és nou, resoldre problemes i conversar en petits grups. QUIN ÉS EL TEU ESTÍL D’APRENENTATGE?
  • 16. QUÈ POT FER L’ESCOLA PER ALS MUSEUS? QUÈ PODEN FER ELS MUSEUS PER A L’ESCOLA?
  • 17. MMACA 18 Ajudar l’escola en la tarea de educar matemàticament treballant des de una òptica no formal.
  • 18. APROPAMENT FORMAL I NO FORMAL A L’APRENENTATGE Educació no-reglada: tota activitat educativa organitzada fora del sistema reglat que vulgui ser útil per una comunitat educativa identificada i amb objectius didàctics declarats.
  • 19. Intro EDUCACIÓ REGLADA EDUCACIÓ NO REGLADA SELECTIVA: un filtre; piramidal; seleccionar abans de formar; el sistema rebutja els participants en diferents etapes; un cop fora, no es pot regressar; pocs arriben a finalitzar el procés (elitista); cara OBERTA: permet sortit i tornar a entrar en el procés; cap selecció prèvia, els participants es seleccione sòls; no hi ha rebuig, fracàs, abandonaments definitius; barata ALLUNYADA DE LA VIDA: un període purament educatiu i no de treball, seguit d’un període de treball i no de formació; auto-referencial: es focalitza només sobre les experiències escolar; aprèn avui per a un ús futur; currículum acadèmic, poc significatiu EDUCACIÓ PER A LA VIDA: aprendre per ser, no per convertir-se en alguna cosa diferent; aprendre per a la vida; usar experiència i coneixements previs; currículum significatiu, d’aplicació immediata; part- time (no full-time) TEMPORAL: transmissió frontal; enfoc ament “bancari” (crear un deposit de coneixements); preprarció final acabada, permanent, definitiva; certificada PERMANENT: el procés educatiu és continu; no finalitzat a un diploma; admet “forats” RESULTAT: produeix un aprenentatje dependent; el procés s’acaba si falta el docent RESULTAT: produeix un aprenentatje autosuficient, independent i continu Rogers, 2005
  • 20. DIFERÈNCIES ENTRE EDUCACIÓ REGLADA/ NO REGLADA - CONTINGUTS (Fidelitat al currículum) - TEMPS (rigidesa) - DINÀMIQUES: Individual / col·lectiva llibertat per escollir tasques homogeneitat del grup - COMUNICACIÓ (quantitat i tipus d’informació)
  • 21. PROJECTES SOBRE COL·LABORACIÓ ESCOLES - MUSEUS 22 Projecte Erasmus + Mathspaces Objectius La maison de Maths Bèlgica 2 exposicions Fermat Science França Guia didàctica Imaginary Alemanya Activitats Il Giardino d’Archimede Itàlia Tallers MMACA Catalunya Xarxa La Comunitat de Pràctica Patrimoni i Escola és una iniciativa de l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural (ACdPC), en col.laboració amb el Departament d'Ensenyament. És una acció de desplegament de l'Acord Marc entre el Departament de Cultura i el Departament d'Ensenyament. La intenció des de l’ACdPC és donar suport continuat als educadors per millorar la pràctica educativa del patrimoni adreçada a les escoles.
  • 23. MATERIAL HISTÒRIC 1 • El cordill de l’Emma 24 2p b h 16 0 8 16 1 7 16 2 6 16 3 5 16 4 4 16 5 3 16 6 2 16 7 1 16 8 0 S 0 7 12 15 16 15 12 7 0 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 0 2 4 6 8 10 0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 0 2 4 6 8 10 ... Però després va entrar a classe l’Emma amb un cordill. Nen d’una escola de Níger I entre totes les figures planes?
  • 24. MATERIAL HISTÒRIC 2 Els cilindres de Galileu (transformats en prismes) 25 a b Sb 21 28 49 28 21 27,5625 V 1029 771,75 𝒃 𝒂 4 3 RV 1,(3) a b Sb 10,5 28 49 28 10,5 6,89 V 563,5 192,9375 𝒃 𝒂 8 3 RV 2,92 a b Sb 5,75 28 49 28 5,25 1,722 V 281,75 48,23 𝒃 𝒂 16 3 RV 5,84
  • 25. Són coherents amb una proposta educativa que comenci pel concret per arribar a l’abstracció Són divertits (o almenys encara més divertit del que fem cada dia) motiven Ens obliguen a escollir els continguts bàsics Són dúctils: es poden fer servir de moltes maneres: - col·laborativa / competitiva - per reforçament, aprofundiment, exercici, ... - a classe, en un taller, en una exposició, .... Per què dur a classe de mates els materials?
  • 26. Perquè és més fàcil que tothom trobi una cosa que li agradi (i molt!) Per què dur a classe de mates els materials? Perquè tothom sabrà fer alguna cosa
  • 27. Augmenten la persistència dels continguts (sento i oblido; veig i recordo, faig i entenc) Canvien les dinàmiques entre alumnes i la relació amb el docent Són creatius S’assemblen a un joc (i a vegades fins i tot ho són) Per què dur a classe de mates els materials? Tenen molta matemàtica (a vegades, amagada)
  • 28. WHICH ONE DOESN'T BELONG? http://wodb.ca/index.html 29 A B C D REPTES OBERTS
  • 29. Moure la torre d’un pal a un altre, una anella cada vegada i sense poder posar una anella més gran damunt d’una de més petita. 30 Torres d’Hanoi o Torres de Brahama COMPETÈNCIES: - Estratègia - Comunicació - Problem solving ENRIQUIMENT: - Llegenda* - Exploració REPTE: Nombre mínim de moviments per moure 20 anelles *inventat en 1883 pel matemàtic francès Édouard Lucas
  • 30. • El joc consisteix a invertir la posició de les granotes i els gripaus • Els moviments possibles són: AVANÇAR (en una casella lliure) o SALTAR (només una fitxa i d’un lloc, fins a una casella lliure) • No es pot tornar enrere 31 Granotes i gripaus COMPETÈNCIES: - Estratègia - Comunicació: recollida de dades comunicar la solució - Problem Solving REPTE: Nombre mínim de moviments per moure 20 granotes
  • 31. 32 Granotes i gripaus - recollecció de dades granota gripau avançar saltar X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X =6 =9
  • 32. 33 Granotes i gripaus - recollida de dades granota gripau avançar saltar
  • 34. 35 Gratacels: de la manipulació a la construcció d’un mòdul 1 2 2 4 1 4 2 2 2 2 4 1 4 2 2 1 CBA CBA CBA D D D CBA D
  • 35. 3 1 2 2 2 2 2 2 4 1 1 4 1 2 3 2 36 Gratacels C B A C B A C B A D D D CBA CBA CBA D D D CBA D C B A D Aprofitem els 4 Aprofitem l’1; l’últim 1 és moviment obligat moviments obligats Completem
  • 36. A vegades, la construcció del material anticipa la manipulació. 37 Gratacels C BA CB A C B A 3 2 2 2 2 2 2 3 1 1 1 1
  • 37. 38 Gratacels COMPETÈNCIES: - Assaig-error - Estratègia - Comunicació REPTE: Crear un joc amb més variables (tauler 5×5) Crear un joc amb menys informació El joc és la més alta forma d’investigació Albert Einstein
  • 38. A vegades sembla senzill... 39 Nombres i formes: de la manipulació a la conceptualització 5 8 16 9 2 2 Si la forma del contenedor i la fitxa són iguals, el valor de la fitxa és el doble
  • 39. És senzill inventar un repte 40 Nombres i formes 5 8 1 6 9 22 21 14 14 1 2 8 2 5 9 6
  • 40. Preguntes: 41 Nombres i formes 5 8 1 6 9 2 2 21 14 14 VALOR MÍNIM VALOR MÀXIM UNA SOLA SOLUCIÓ? HI HA UN REPTE VÀLID PER A TOTS ELS VALORS INTERMEDIS? HI HA REPTES INSOLUBLES? HI HA UN ALGORITME PER RESPONDRE A AQUESTES PREGUNTES SENSE HAVER D’ESTAR-ME 3 DIES INTENTANT RESOLDRE TOTS ELS REPTES?
  • 41. 42 Triangle màgic: problemes oberts Col·loca els nombres en els cercles de manera que cada costat del triangle sumi 9. 6 5 4 3 2 1
  • 42. 43 Podries fer que cada costat del triangle sumés 12? 6 5 4 3 2 1 I 10? O 11? Triangle màgic: problemes oberts
  • 43. 44 Triangle màgic: solucions Hi ha una manera ràpida, clara i elegant de explicar aquestes solucions? 1 2 3 45 6 1 2 3 4 5 6 1 23 4 5 6 5 4 32 1 6 Ja hem aprés a què serveix una fòrmula o un algoritme. Competencia matemàtica
  • 44. Triangle màgic 2: Extensió 45 Col·loca els nombres en els cercles de manera que cada costat del triangle sumi 17 o 23. 6 5 4 3 2 1 987 Preguntes? Observacions? Curiositats?
  • 45. Un repte de càlcul: gestió dels errors 46 654321 Col·loca els 7 nombres de manera que la diferència entre els valors de dos quadrats adjacents no sigui menor de 3. 654321
  • 46. Un repte de càlcul: gestió dels errors 47 Col·loca els 7 nombres de manera que la diferència entre els valors de dos quadrats adjacents no sigui menor de 3. 6 5 4 3 2 1 77 1 4, 5, 6, 7 2 5, 6, 7 3 6, 7 4 7, 1 5 1, 2 6 1, 2, 3 7 1, 2, 3, 4
  • 47. Un repte de càlcul: gestió dels errors 48 Col·loca els 7 nombres de manera que la diferència entre els valors de dos quadrats adjacents no sigui menor de 3. Permutacions Es perd el repte: massa solucions possibles
  • 48. Un repte de càlcul: gestió dels errors 49 Col·loca els 8 nombres de manera que la diferència entre els valors de dos quadrats adjacents no sigui menor de 3. 6 5 4 3 2 1 8 7 4
  • 49. Un repte de càlcul: gestió dels errors 50 Col·loca els 8 nombres de manera que la diferència entre els valors de dos quadrats adjacents no sigui menor de 4. 6 5 4 3 2 1 8 7 Torna el repte: només 1 solució possible
  • 50. 51 Un catet és el doble de l’altre 4 Triangles rectàngles: investigació Classificació Perímetre Àrea
  • 51. 52 L’hipotenusa és el doble del catet 4 Triangles rectàngles: investigació Classificació Perímetre Àrea
  • 52. 53 Els catets són iguals (triangle rectangle isòsceles) 4 Triangles rectàngles: investigació Classificació Perímetre Àrea
  • 53. 54 combinatòria 4 Triangles rectàngles: investigació Són les cares d’un cub Composició lliure
  • 54. 55 4 Triangles rectàngles semblants: investigació Composició lliure Classificació Perímetre Àrea
  • 55. 56 combinatòria Rajoles: investigació Són les cares d’un cub Muntar un rectangle? Són les cares d’un cub? Muntar un rectangle?
  • 56. El cicle de Kolb al MMACA 57 Escollim 1 o 2 mòduls per a cada grup de 2-4 alumnes Reflexió Teoria Observació Experiència Experimentació Que preguntin Entenguin Tirin fotos Més informacions Enriquiment Consolidament dels continguts Relació amb els companys Exposició oberta a l’escola Fira ... Anàlisi de l’experiència: Activitats Materials Comunicació Dinàmica
  • 57. Quart cercle virtuós 58 http://www.edutopia.org/project-based-learning- overview-video Ensenyem els nombres i a continuació, àlgebra, càlcul i després, a continuació, la física. Incorrecte! Comenceu amb l'enginyeria, i passem a la física i, a partir d'això, abstreurem idees de càlcul i, finalment, arribarem a les matemàtiques pures. S. Papert Exposició Realitat Aula Taller Fira
  • 58. Tanquem aquest cercle 59 El MMACA neix per organitzar en una exposició experiències nascudes en les escoles. Davant de la reacció dels alumnes, ens demanen portar l’experiència a les escoles. Exposició Realitat Aula Taller Fira
  • 59. 61
  • 60. Últim cercle virtuós 62 Professorat Famílies Alumnat Institucions Societat No hi ha millor escola que una casa confortable i uns pares conscients. Mahatma Gandhi L’educació és cara. La ignorància més. D. Bock
  • 61. 63Com si fos fàcil tancar els cercles...
  • 63. 65 ... Però alguna cosa es pot fer Necessitem ser comunitat http://apliense.xtec.cat/arc/
  • 64. 66A. Tanner, Jonas qui aura 25 ans en l'an 2000, 1976
  • 66. 68 GRÀCIES No podeu fer ballar ballenes si no teniu ganes de tocar (i ballar) amb elles www.mmaca.cat