Descripció crítica de la teoria de les idees tal com es desenvolupa al Fedó.

1. La necessitat d´un criteri estable La teoria de les idees La teoria de les idees en el Fedó (1º part)

2. Sòcrates no va deixar res escrit. Fou el seu deixeble Plató qui recollí els seus pensaments i els presentà escrits en forma de diàleg . En la major part de l´obra platònica apareix Sòcrates discutint amb altres pensadors, fonamentalment els sofistes, i exercint el paper de protagonista. Plató heretà del seu mestre el seu combat contra la sofística i contra ella construí el més característic de la seva filosofia: la teoria de les idees . Per contrarestar el relativisme dels sofistes, Plató establí un criteri on la veritat no depenia de cap interès subjectiu o particular ( la teoria de l´homo mesura ) sinó de la naturalesa mateixa de les coses. Aquest criteri curiosament tenia característiques semblants a les de l´ ésser de Parmènides : immobilitat, eternitat, només accessible a través de la raó, però a diferència del filòsof eleàtic no estava constituït per una realitat única, sinó per múltiples realitats. A aquestes realitats Plató les anomenà idees .

3. Les idees no eren realitats subjectives, productes del pensament o de processos mentals, sinó que eren realitats que tenien una existència independent de les nostres ments, de la nostra raó. Aquestes realitats no tenien una naturalesa material sinó espiritual i el seu lloc d´origen era també de naturalesa espiritual, estava situat fora de la dimensió física de les realitats que captem amb els sentits. A aquesta dimensió extra física ( metafísica ), Plató l´anomenava món de les idees . Les idees i el món de les idees foren descrits en oposició directa a les coses i al món de les coses . Si el món físic , el món que percebem és un món imperfecte, confús i caòtic , el món de les idees , en canvi, és un món perfecte, transparent i ordenat . Si les coses són materials, múltiples, temporals i, com diu Heràclit , sotmeses a un flux de canvis constants , les idees són espirituals, úniques, eternes i immutables , com l´ésser de Parmènides .