SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
LUCEA i MARTÍ "Motivació"
1. Una proposta perquè la "generació desmotivada" aprengui llengua" (ESO ) Esther Lucea Teruel Anna Maria Martí Solé Metodologia de l’Ensenyament de la Llengua 7 de novembre de 2011
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.
13.
14.
15.
16.
17.
18.
Editor's Notes
“ Motivació” no existeix. És un concepte abstracte, hipotètic, que fem servir per explicar perquè la gent pensa el que pensa i es comporta com ho fa. La “motivació” és un calaix de sastre que amaga un ventall de significats. Quan diem que un estudiant està motivat, gran part dels professors i els pares o les mares imaginaran a què ens referim: un alumne aplicat, entregat i entusiasta que té raons per aprendre, que estudia amb vigor i intensitat, i que no afluixa fàcilment. Amb tot, se’ns faria feixuc haver d’especificar-ho més. Tampoc no tindrem cap problema a l’hora de fer-nos al cas d’un alumne “desmotivat” però tampoc podrem descriure en què consisteix la “desmotivació”. La “motivació” entronca amb un dels aspectes més bàsics de la ment humana i té un paper importantíssim a l’hora de determinar l’èxit o el fracàs de qualsevol situació d’aprenentatge.
El capteniment humà té dues dimensions bàsiques, la direcció i la magnitud (la intensitat). Per tant la motivació s’ha d’aplicar a totes dues: la tria d’una acció en particular, l’esforç esmerçar en aquesta acció i la persistència demostrada. (aquí et passaré un quadre, la taula 1, que a casa no tinc escàner) “ Sens dubte, el veritable problema de la motivació és que tothom vol una resposta senzilla i única. Els docents busquen aquesta pedagogia unívoca que, un cop aplicada, faci que els alumnes vulguin fer deures a casa, presentar-se a classes de reforç extracurricular, treure bones notes i grans expedients. Malauradament hem de ser realistes, i motivar els alumnes (tant s’hi val ahir, avui com demà) mai no serà un procés únic i simplista.” (David Scheidecker i William Freeman 1999: 117) (aquí van la taula 2 i la taula 3)
El model que tria aquest llibre és nou (aquí posaria novetòs però veig que no existeix, ai!) perquè està fonamentat en un enfocament orientat al procés (tooooma, la cosa s’anima!). Això significa que agafa una perspectiva dinàmica de la motivació, que mira de donar compte dels canvis que pateix la motivació amb el temps . La motivació dels alumnes fluctua, té els seus alts i baixos i per això pot resultar útil incloure una dimensió temporal en un model de motivació que s’hagi d’aplicar a l’aprenentatge escolar (cf. Dörnyei 2000). Per tant, les fases de l’enfocament orientat al procés són (aquí va la figura 2): Generar : la dimensió motivacional lligada a aquesta fase es pot anomenar motivació per elecció , la motivació generada comporta la selecció de l’objectiu o de la tasca que cal dur a terme. Mantenir i protegir activament la motivació generada mentre duri l’acció concreta. Aquesta dimensió motivacional s’ha anomenat motivació executiva i és d’allò més pertinent en entorns didàctics a l’aula. Retrospecció motivacional, que comença quan acaba l’acció i té a veure amb l’avaluació retrospectiva que els laumnes fan del procés. D’aquesta avaluació de les experiències passades feta durant la fase retrospectiva dependran les activitats que estaran motivats a emprendre en el futur.
No podem emprar estratègies de motivació d’èxit en un “buit motivacional”. Cal un seguit de condicions prèvies que són un requisit sine qua non: conducta adient del docent i bona relació amb els estudiants, ambient a l’aula agradable i de suport, grup d’alumnes cohesionat i amb normes de grup adequades. Pel que fa al docent , cal: entusiasme, el compromís i les expectatives respecte l’aprenentatge dels alumnes la relació amb els alumnes, i la relació amb les mares i pares dels alumnes. Si els alumnes s’adonen que al professor tant li és aquesta percepció és la manera més ràpida de fer-los trontollar la motivació. L’absència espiritual (i, de vegades, física) del professor envia un missatge tan potent als alumnes (“Tant hi fa!”) que tothom, fins i tot els més aplicats, acabaran ressentint-se’n i desmoralitzant-se. Jere Brophy (1998) “ si tractes els teus alumnes com si ja tinguessin moltes ganes d’aprendre , és més probable que mostrin realment les mateixes ganes; han de saber que esperes que mostrin curiositat...” Pel que fa a l’ambient agradable i reconfortant a l’aula , cal: Fixar una norma de tolerància Fomentar l’assumpció de riscos Aportar humor i aconsellar fer-ne ús Animar els alumnes perquè personalitzin l’entorn de l’aula segons els seus gustos. Pel que fa al grup cohesionat , cal: Crear un grup cohesionat (aquí va un quadre titulat estratègia 6) Fixar normes de grup constructives (aquí va la taula 5) Disciplinar els alumnes que vulnerin les regles (estratègia 8)
![[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]]()