2n ESO_TEMA 5: MATERIAL de CONSULTA i TREBALL

1. TEMA: 5LesCIUTATSde
l’EUROPA
MEDIEVAL

2.  S. XII ES VA DONAR un RESORGIMENT de les CIUTATS i de la VIDA URBANA
 COM A CONSEQÜÈNCIA DE:
 Les MILLORES AGRÍCOLES
 L’AUGMENT de la POBLACIÓ
 Les CIUTATS VAN SER PASSAR A SER CENTRES de:
 PRODUCCIÓ ARTESANAL
 D’INTERCANVI de PRODUCTES
CIUTATS una PRÒSPERA BURGESIA que VA GOVERNAR les CIUTATS
 S. XIV ES VA PRODUIR una CRISI a la VIDA URBANA, MOTIVADA PER:
 Una EPIDEMIA de la PESTA NEGRA
 Una CIRIS ECONÒMICA i SOCIAL
VA AFECTAR a la VIDA de les CIUTATS com TAMBÉ al CAMP
 QÜESTIONS PER RESPONDRE en BASE a la INTRODUCCIÓ:
a) EN QUIN MOMENT CRONOLÒGIC ES VA DONAR EL RESORGIMENT DE LES CIUTATS i COM A
CONSEQÜÈNCIA DE QUÈ ES VA PRODUIR EL MATEIX?
b) DESPRÉS DEL RESORGIMENT DE LES CIUTATS, LES MATEIXES EN CENTRE DE QUÈ ES VAN
CONVERTIR i QUI GOVERNAVA a les MATEIXES?
c) PER QUINS MOTIUS i EN QUIN SEGLE, LA VIDA A LES CIUTATS VA ENTRAR EN CRISI?
d) EN BASE AL MAPA DEL LLIBRE, INDICA EL NOM D’ALMENYS CINC CIUTATS MEDIEVALS
DESTACADES
INTRODUCCIÓ

3.  S. XII ES VA DONAR un CREIXEMENT de les CIUTATS:
 MOTIUS:
 PARADA de les GRANS INVASIONS
 INTRODUCCIÓ D’AVANÇOS en les TÈCNIQUES AGRÍCOLES, com foren:
 NOUS MÈTODES de CULTIU
 NOUS INSTRUMENTS AGRÍCOLES
 VA AFAVORIR:
 L’AUGMENT de la PRODUCCIÓ
 CREIXEMENT de la POBLACIÓ
 L’ACUMULACIÓ D’EXCEDENTS de l’AGRICULTURA per a VENDRE als MERCAT
 El CREIXEMENT DEMOGRÀFIC VA PROVOCAR la NECESSITAT de BUSCAR NOVES TERRES per
AMPLIAR els CAMPS de CULTIU
 ALTRES ASPECTES que VAN AJUDAR al RESORGIMENT de les CIUTATS van ser:
 La RECUPERACIÓ del COMERÇ, MOTIVADA PER:
1. LA CONVERSIÓ EN CENTRES D’NTERCANVIS D’ABADIES i CASTELLS, PER VENDRE
ELS EXCEDENTS AGRÍCOLES i van ANAR APAREIXENT al SEUS COSTATS NOUS BARRIS i
BURGS
2. L’OBERTURA DEL COMERÇ amb el MEDITERRANI ORIENTAL, QUE VA FER
INCREMENTAR L’ARRIBADA de PRODUCTES, que VAN SERVIR per REVITALITZAR el
COMERÇ
1. PER QUÈ VAN CRÉIXER LES CIUTATS?

6. L’AUGMENT DE LA PRODUCCIÓ AGRÍCOLA.
AUGMENT DE LA SUPERFÍCIE DE CULTIU.
NOVES TÈCNIQUES DE CONREU.
CAUSES
CONSEQÜÈNCIES
AUGMENT DE LA PRODUCCIÓ.
REDUCCIÓ DELS PERÍODES DE FAM.
AUGMENT DE LA POBLACIÓ.

7. EL RENAIXEMENT DE LES CIUTATS.
A partir del segle XII NOU CREIXEMENT URBÀ
Ciutats antigues
augmenten la seva població.
Noves ciutats al costat d’un castell,
d’un monestir o en rutes comercials.
Les més poblades :
París.
Bruges, Gant,... (Països Baixos )
Gènova, Florència, Venècia,... (N. d’Itàlia ).

8. CAUSES D’AQUEST CREIXEMENT.
NOVES TÈCNIQUES AGRÍCOLES
ÈXODE RURAL.
REACTIVACIÓ DEL COMERÇ  MOLTS
COMERCIANTS S’HI VAN INSTAL.LAR A
LES CIUTATS (MERCATS).
HABITANTS  LLIURES DEL CONTROL
DELS SENYORS FEUDALS.

9. LES DIFERÈNCIES ENTRE CIUTADANS.
Propietaris
i comerciants
rics
Artesans i botiguers
modestos, i
servei domèstic
Pobres i marginats
L’HABITANT DE LA CIUTAT S’ANOMENAVA BURGÈS .

10. 1. PER QUÈ VAN CREIXER les CIUTATS?
ACTIVITATS CLAUS PER LA PROVA
1. PER QUINS MOTIUS VAN CREIXER LES CIUTATS A PARTIR
DEL SEGLE XII i QUINS ASPECTES VAN AFAVORIR LA
INTRODUCCIÓ D’AVANÇOS EN LES TÈCNIQUES
AGRÍCOLES?
2. QUE VA PROVOCAR EL CREIXEMENT DEMOGRÀFIC i QUIN
ASPECTE VA AJUDAR AL RESORGIMENT DE LES CIUTATS i
PER QUINS DOS MOTIUS ES VA DONAR AQUEST
RESORGIMENT de les CIUTATS ?

11.  Les CIUTATS MEDIEVALS:
 CARACTERÍSTIQUES:
EMPLAÇAMENT PRÒXIM a les VIES de COMUNICACIÓ CALÇADES ROMANES
TERRITORI QUE POGUERA ABASTIR les NECESSITATS MÉS IMPORTATNS dels HABITANTS de les
CIUTATS, COM EREN:
 RIUS, FONTS i AQÜIFERS PER L’AIGUA
 BOSCOS PER FRUTA
 PEDRERES PER PROVEIR-SE DE PEDRES PER EDIFICAR
 MINES PER EXTRAURE SALS i MINERALS
 BONES TERRES PER CULTIUS i PASTORATGE
 La MAJORIA ESTAVEN ENVOLTADES de MURALLES, que s’AMPLIAVEN a MESURA que CREIXIA la CIUTAT
 El seu l’INTERIOR ERA MOLT HETEROGENI i AMB un PLÀNOL URBÀ MOLT IRREGULAR
 DISTRIBUCIÓ de l’ ESPAI URBÀ:
 CENTRE; HI HAVIA SOVINT una PLAÇA i al SEU ENTORN els GRANS EDIFICIS, com eren l’AJUNTAMENT, el
MERCAT, la LLOTJA, la CATEDRAL i els PALAUS dels NOBLES
 RESTA de l’ESPAI; estava OCUPAT PELS HABITATGES amb PATIS i HORTS PERÒ TAMBÉ HI HAVIA
HOSPITALS, ESCOLES, HOSTALS i GRAN QUANTITAT D’EDIFICIS RELIGIOSOS.
 Les CASES S’AGRUPAVEN EN BARRIS, ON S’AGRUPAVA LA POBLACIÓ SEGONS LA SEUA PROCEDÈNCIA
RELIGIOSA (CALL, MORERIA) o l’ACTIVITAT ARTESANAL (GREMIS)
 CARRERS EREN ESTRETS, BRUTS, POCS ESTAVEN EMPEDRATS, SENSE VORERES i la MAJORIA SENSE
CLAVEGUERAMS
 FORA de la CIUTAT ESTAVEN els RAVALS, que EREN els BARRIS ON VIVIA la GENT HUMIL i a VEGADES
TAMBÉ ES CONSTRUÏEN ALGUN MONESTIR
2. LES CIUTATS MEDIEVALS

12. ACTIVITATS CLAUS PER LA PROVA
3. A QUINS LLOCS i PER QUINS MOTIUS ES SOLIEN
SITUAR LES CIUTATS MEDIEVALS?
4. A L’ESPAI URBÀ de les CIUTATS, QUE HI HAVIA AL
CENTRE DE LES MATEIXES i QUE OCUPAVA la RESTA
DE L’ESPAI URBÀ?
5. QUINES CARACTERÍSTIQUES PRESENTAVEN ELS
CARRERS DE LES CIUTATS MEDIEVALS i QUE VA ANAR
CREIXENT FORA DE LES MATEIXES i QUI HABITAVA EN
ELLS?
2. Les CIUTAT MEDIEVALS

13. ELS GREMIS
A partir del segle XII
Associació d’artesans
d’un mateix ofici
Cada gremi tenia
el seu estatutGREMIS
Drets
Obligacions
Funcions
Controlar la producció
Assistir als membres de l’ofici
Escut del gremi de serrallers, Barcelona,
Museu Nacional d'Art de Catalunya, segle XIV.

14. ELS OFICIS
Tres CATEGORIES d’artesans per ofici:
MESTRE
OFICIAL
APRENENT
Obra
mestra

15. 3. Els GRUPS SOCIALS
 CREIXEMENT de les CIUTATS VA TRANSFORMAR L’ORGANITZACIÓ de la SOCIETAT FEUDAL
 MOTIU: A LES CIUTATS VIVIEN MOLTES PERSONES QUE NO DEPENIEN dels SENYORS FEUDALS i que ES
DEDICAVEN al TREBALL ARTESANAL i COMERCIAL
• GRUPS SOCIALS QUE VIVIEN a les CIUTATS:
 BURGESIA:
 NOU GRUP SOCIAL QUE VA APAREIXER AMB LES CIUTATS
 LA BASE DE LA SEUA RIQUESA EREN ELS DINERS QUE COBRAVEN DE LA VENDA DELS SEUS PRODUCTES o
dels BENEFICIS que els GENERAVEN els seus NEGOCIS
 TIPUS de BURGESIA en BASE a la SEUA RIQUESA:
 ALTA BURGESIA; FORMADA PELS GRANS COMERCIANTS i BANQUERS
 XICOTETA o PETITA BURGESIA; INCLOÏA els MESTRES ARTESANS i els XICOTETS COMERCIANTS
 NOBLES i ECLESIÀSTICS:
 VIVIEN a les CIUTATS ATRETS PER LA RIQUESA i les ACTIVITATS que GENERAVEN
 GENT HUMIL:
 FORMADA PER ARTESANS, CRIATS, GENT SENSE OFICI i CAPTAIRES
 MINORIES:
 COM EREN els JUEUS, que VIVIEN en COMUNITATS INDEPENDENTS
 GOVERN de les CIUTATS:
 Al COMENÇAMENT; es van FORMAR COMUNES o ASSEMBLEES de TOTS els VEÏNS per ORGANITZAR-SE el
GOVERN de les CIUTATS
 POSTERIORMENT; es van TRIAR MAGISTRATS (REGIDORS) que VETLAVEN PER les FINANCES, L’ORDRE, la
JUSTÍCIA, DIRIGITS PER un ALCALDE
 AMB el PAS del TEMPS; el GOVERN de les CIUTATS VA ANAR QUEDANT en MANS de les FAMÍLIES MÉS RIQUES
de COMERCIANTS i BANQUERS, que van CONSTITUIR un GRUP PRIVILEGIAT, conegut com el PATRICIAT URBÀ

16. • ACTIVITATS CLAUS PER LAPROVA
6. ESBRINA LES SEGÜENTS CARACTERÍSTIQUES dels GRUPS SOCIALS que VIVIEN a les CIUTATS:
 BURGESIA:
 BASE DE LA SEUA RIQUESA?:
 TIPUS de BURGESIA , SEGONS LA RIQUESA i QUI FORMAVA o INTEGRAVA CADA GRUP?:
 NOBLES i ECLESIASTICS:
 MOTIU DE LA SEUA ATRACCIÓ PER VIURE A LES CIUTATS?:
 LLOCS ON VIVIEN EN ELLES?:
 GENT HUMIL:
 QUI LA FORMAVA O INTEGRAVA?:
 MINORIES:
 QUINES HABITAVEN A LES CIUTATS i COM VIVIEN:
7. ATENENT A L’EVOLUCIÓ DEL GOVERN DE LES CIUTATS, QUI GOVERNAVA LES MATEIXES AL
PRINCIPI, QUI VA PASSAR A GOVERNAR-LES POSTERIORMENT i amb QUI VA QUEDAR EL
GOVERN de les mateixes AMB EL PAS DEL TEMPS?
 ACTIVITAT PER PUJAR NOTA, de la PÀGINA 109: 6
 4.VIATGE AL PASSAT. UN DIA EN EL MERCAT de la CIUTAT:
PÀGINA 111: 2 i 4
3. Els GRUPS SOCIALS

17. EL CREIXEMENT DE LES CIUTATS VA TRANSFORMAR LA SOCIETAT FEUDAL.

18. A LES CIUTATS VA SORGIR UN NOU GRUP SOCIAL, LA BURGESIA, QUE ES DEDICAVEN
A FER FEINES ARTESANES I AL COMERÇ. ELS BURGESOS EREN LLIURES I NO DEPENIEN
DE CAP SENYOR FEUDAL. LA BASE DE LA SEVA RIQUESA EREN ELS DINERS.
PETITA BURGESIA: ARTESANS I BOTIGUERS
ALTA BURGESIA: MERCADERS I BANQUERS

19.  L’ALTA BURGESIA ES DEDICAVA AL COMERÇ A GRAN ESCALA I AL PRÉSTEC DE DINERS.

20. PRACTICA COMPETÈNCIES ---- PERLAPROVA
1. TRIA LA RESPOSTA ADEQUADA:
a) PER QUÈ LES CIUTATS VAN TRANSFORMAR LA SOCIETAT FEUDAL?
 PERQUÈ ELS SEUS HABITANTS VAN SER PRIVATS D’UAN SÈRIE DE DRETS
 PERQUÈ ELS REIS i els NOBLES CONTROLAVEN EL GOVERN
 PERQUÈ ES VA OTORGAR ALS SEUS HABITANTS LLIBERTAT PERSONAL i una SÈRIE DE DRETS
b) QUIN NOU GRUP SOCIAL ES VA FORMAR A LES CIUTATS?
 NOBLESA
 BURGESIA
 ARTESANS
c) DE QUÈ S’ENCARREGAVEN ELS MAGISTRATS?
 DE LES FINANCES, L’ORDRE i la JUSTICIA
 DE LA JUSTICIA, L’AGRICULTURA i el COMERÇ
 DE L’ORDRE, L’ARTESANIA i les FINANCES
d) EN QUÈ ES BASAVA LA RIQUESA DE LA BURGESIA?
 EN LES RENDES QUE CONTINUAVEN OBTENINT DE LA TERRA
 EN ELS BENEFICIS QUE OBTENIEN EN ELS SEUS NEGOCIS
 EN ELS INTERESSOS QUE COBRAVEN COM A PRESTAMISTES
e) QUI FORMAVA EL PATRICIAT URBÀ?
 ELS ARTESANS i els BANQUERS
 ELS BANQUERS i els COMERCIANTS RICS
 ELS COMERCIANTS i els ARTESANS
3. ELS GRUPS SOCIALS

21. 5. L’EXPANSIÓ COMERCIAL
 SEGLE XII ELS CAMINS ES VAN FER MES SEGUR
ES TRACEN i CONSTRUEIXEN NOVES VIES
APAREIXEN LES FIRES LLOCS ON ES REUNIEN PERIÒDICAMENT ELS
COMERCIANTS de TOTA EUROPA PER COMPRAR i VENDRE els SEUS PRODUCTES
MÉS FAMOSA VA SER LA DE XAMPANYA a FRANÇA
ELS MONARQUES PER IMPULSAR les CIUTATS VAN DECRETAR LLEIS PER PROTEGIR els SEUS
MERCATS
 COMERÇ:
 EL COMERÇ MARÍTIM PER A LLARGUES DISTÀNCIES VA AGAFAR GRAN IMPORTÀNCIA
MOTIUS:
MAJOR CAPACITAT DE CÀRREGA
MAJOR VELOCITAT dels VAIXELLS, RESPECTE AL TERRESTRE
RUTES i PRODUCTES QUE ES TRANSPORTAVEN:
RUTA del MEDITERRANI:
IMPORTAVEN: PRODUCTES de LUXE COM LA SEDA i les ESPÈCIES
EXPORTAVEN: TEIXITS, ARMES i FERRAMENTES
RUTA de l’ATLÀNTIC i el BÀLTIC, CONEGUDA COM LA HANSA:
TRANSPORTAVEN: LLANA, VI, PELLS, BLAT ....
CONVERGIEN als PAÏSOS BAIXOS a les CIUTATS de GANTE, BRUGES ...

22. LA RUTA DEL MEDITERRANI: TENIA COM A CENTRE EL NORD D’ITÀLIA. IMPORTACIONS:
PRODUCTES LUXOSOS D’ORIENT. EXPORTACIONS: TEIXITS, ARMES I EINES D’OCCIDENT.

23. LA RUTA DE L’ATLÀNTIC: TENIA COM A CENTRE ELS PAÏSOS BAIXOS.
IMPORTAVA VI I LLANA DEL SUD. EXPORTAVA PELLS, FUSTA I BLAT DEL
NORD.

24. • ACTIVITATS CLAUS PER LA PROVA
8.QUE EREN LES FIRES, QUINES EREN LES MES IMPORTANTS i COM ES
VAN IMPULSAR les MATEIXES els MONARQUES i SENYORS LOCALS?
9. QUIN ERA EL MITJA DE TRANSPORT MÉS EFICAÇ PER al COMERÇ a
LLARGA DISTÀNCIA, QUINES DUES RUTES EREN LES MES IMPORTANTS i
amb QUINS PRODUCTES ES COMERCIAVA a les MATEIXES
PRINCIPALMENT?
ACTIVITAT PER PUJAR NOTA, de la PÀGINA 113: 5
5. L’EXPANSIÓ COMERCIAL

25. 6. L’EUROPA en la BAIXA EDAT MITJANA
 Segle XIII MONARQUIES EUROPEES amb el SUPORT de la BURGESIA
VAN REFORÇAR el seu PODER i es van IMPOSAR a les MONARQUIES FEUDALS
 Segles XIV i XV GUERRES ENTRE els MONARQUES EUROPEUS
 MOTIU:
PER GARANTIR LA UNITAT i ESTABILITAT del SEU TERRITORI
 MONARQUES NECESSITAVEN DINERS PER PODER DUR A TERME les SEUES
PRETENSIONS DE PODER
BURGESIA ERA EL GRUP MÉS RIC i ERA EL QUE GRUP QUE PODIA
AJUDAR ECONOMICAMENT ALS MONARQUES PERÒ HO FARIA A CANVI
DE PROTECCIÓ, COM EREN: CARTES DE PRIVILEGI, MONOPOLIS
COMERCIALS, OBRIR NOUS MERCATS, GARANTIA PER PODER CIRCULAR
PER TOT EL REGNE
CORTS o PARLAMENTS EREN REUNIONS del CONSELL o CORT REIAL
 EN ELLES ES REUNIEN ELS TRES ESTAMENTS: NOBLESA, CLERO i la BURGESIA
 ELS CONVOCAVA EL REI PER DEMANAR SUBSIDIS QUE EREN
APORTACIONS EN METAL.LIC (DINERS)

26. ELS REIS VAN
ENFORTIR EL SEU
PODER GRÀCIES AL
SUPORT ECONÒMIC
DE LA BURGESIA.
LES CORTS O
PARLAMENTS
MEDIEVALS ESTAVEN
FORMATS PER LA
NOBLESA, EL CLERO I
LA BURGESIA.

27. • ACTIVITATS CLAUS PER LA PROVA
10.ELS MONARQUES A PARTIR del segle XII, QUE VAN APROFITAR PER
IMPOSAR LA SEUA AUTORITAT SOBRE la NOBLESA FEUDAL i QUE
VOLIEN GARANTIR?
11. ELS MONARQUES PER A PODER DUR A TERME LES SEUES
PRETENSIONS, QUE NECESSITAVEN, QUIN GRUP SOCIAL VAN VEURE
QUE ES PODIA OFERIR AJUDA, DE QUIN TIPUS ERA l’ajuda i els
MONARQUES QUE ES VAN OFERIR aquest grup i EN QUE CONSISTIA el
que es van oferir?
12. QUE EREN LES CORTS o PARLAMENTS, QUINS ESTAMENTS ELS
FORMAVEN i en elles els MONARQUES QUE DEMANAVEN i a QUI li ho
DEMANAVEN SOBRETOT?
 ACTIVITAT PER PUJAR NOTA, de la PÀGINA 115: 4 i 5
6. EUROPA en la BAIXA EDAT MITJANA

28.  PRACTICA COMPETÈNCIES ---- PERLAPROVA
1. TRIA LA RESPOSTA ADEQUADA:
a) DOCUMENT en el QUAL EL REI RECONEIXIA EL DRET DE LES CIUTATS D’ESTABLIR EL SEU PROPI
GOVERN i la CONDICIÓ DE SER LLIURES, ELS SEUS HABITANTS:
 CARTA DE PRIVILEGIS
 DOCUMENT DE PRIVILEGIS
 AUTORITZACIÓ MUNICIPAL
b) REUNIÓ DEL REI AMB ELS REPRESENTANTS DELS TRES ESTAMENTS DE LA SOCIETAT MEDIEVAL:
 SENATS o CORTS
 CORTS o PARLAMENT
 COMINITATS
c) DINERS QUE REBIEN ELS REIS DE LA BURGESIA:
 IMPOSTOS
 SUBSIDIS
 DONACIONS
d) REUNIONS DEL REI AMB ELS REPRESENTANTS DE LA NOBLESA i el CLERO:
 CONSELL o CORT REIAL
 CONSELL DE PRIVILEGIATS
 CORT DEL REI
e) QUINA CONSEQÜÈNCIA VA TENIR L’AUGMENT DEMOGRÀFIC DEL SEGLE XIII?
 LA NECESSITAT DE CREAR NOVES CIUTATS i l’EMIGRACIÓ DE LLAURADORS CAP a les CIUTATS
 LA NECESSITAT D’AUGMENTAR LA PRODUCCIÓ de les TERRES de CULTIU i L’EMIGRACIÓ de la CIUTAT AL CAMP
 LA NECESSITAT DE BUSCAR NOVES TERRES DE CULTIU i L’EMIGRACIÓ DE LLAURADORS CAP A LES CIUTATS
6. EUROPA en la BAIXA EDAT MITJANA

29. 7. QUÈ VA SER LA PESTA NEGRA?
 PESTA NEGRA VA SER UNA EPIDÈMIA QUE ES VA DONAR A EUROPA al segle XIV
ERA UNA MALALTIA INFECTIVOCONTAGIOSA CAUSADA PER UNA BACTERIA, DEGUDA A
LES PICADES de les PUCES, QUE PREVIAMENT HAVIEN PICAT a les RATES i DESPRÉS
ENTRAVEN EN CONTACTE amb els HUMANS
 FORMES EN QUE ES MANIFESTAVA: FEBRES, PROBLEMES RESPIRATORIS i CIRCULATORIS
 FORMA DE FRENAR-LA: AÏLLANT als MALALTS i CREMANT les SEUES PERTINENCES
 ORIGEN i EXPANSIÓ de l’EPIDÈMIA: a ORIENT MITJÀ PER MIG de NAUS GENOVESES i ES VA EXPANDIR de
MANERA IMPARABLE i FULMINANT
 CONSEQÜÈNCIES:
 DEMOGRÀFIQUES:
 DESPOBLAMENT de BONA PART d’EUROPA OCCIDENTAL
 ABANDONAMENT DE TERRES de CULTIU
 PARALITZACIÓ de les ACTIVITATS ARTESANALS i COMERCIALS, DURANT un CERT TEMPS
 SOCIALS:
 REDUCCIÓ dels INGRESSOS dels SENYORS FEUDALS, que PER PALIAR-HO VAN INTENTAR
AUGMENTAR ELS IMPOSTOS
 REVOLTES VIOLENTES DELS CAMPEROLS CONTRA ELS SENYORS
 ALÇAMENTS A LES CIUTATS de les CLASSES POPULARS CONTRA el PATRICIAT URBÀ
 RELIGIOSES:
 LA PESTE A NIVELL RELIGIÒS ES VA VEURE COM UN CASTIC DIVÍ PROVOCAT PELS PECATS i la
CORRUPCIÓ de l’ESGLÉSIA
 GRAN FERVOR RELIGIÓS, QUE VA DERIVAR EN PROCESSONS, FLAGEL.LACIONS, PER DEMANAR
PERDÓ PELS PECATS i va COMENÇAR un MOVIMENT de REFORMA de l’ESGLÉSIA

30. • ACTIVITATS CLAUS PER LA PROVA
13.ESBRINA AL RESPECTE DE LA PESTA NEGRA:
QUE ERA i QUE LA CAUSAVA:
MITJÀ PRINCIPAL DE TRANSMISSIÓ:
FORMES EN QUE ES MANIFESTAVA:
CONSEQÜÈNCIES de la PESTA NEGRA a les TERRES de CULTIU i
les CIUTATS:
A NIVELL RELIGIÒS, A QUE ES VA ATRIBUIR la PESTA NEGRA i
PER QUÈ ERA PROVOCADA, SEGONS LA RELIGIÓ:
7. QUÈ VA SER LA PESTA NEGRA?

31. LA PESTA NEGRA DE 1347

36. TEMA 5: Les CIUTATS de l’EUROPA MEDIEVAL
ACTIVITATS FINALS A REALITZAR, PER VALORAR i PREPARAR LA
PROVA i ENTREGAR EL DIA DE LA PROVA:
 DEL TALLER d’HISTÒRIA, DE LA PÀGINA 119, EFECTUAR:
L’ACTIVITAT 1: FONTS ICONOGRÀFIQUES
L’ACTIVITAT 3: ORGANITZACIÓ de la INFORMACIÓ
DE LA SÍNTESIS, DE LA PÀGINA 121,
EFECTUAR:
L’ACTIVITAT 1: CONSOLIDA EL QUE HAS APRÉS
L’ACTIVITAT 2: DEFINEIX CONCEPTES CLAUS

37.  ASPECTES i VALORACIÓ QUE INCLORÀ LA PROVA DEL TEMA:
1. RESPONDRE A PREGUNTES CLAUS DEL TEMA, DEL 11 REALITZADES
EIXIRAN 10 D’ELLES --- valor 5 punts
2. RELACIONAR CADA DEFINICIÓ amb el CONCEPTE que li
CORRESPONGA, DE L’ACTIVITAT 2, DE LA SÍNTESIS --- valor 1 punt
3. IDENTIFICAR, L’ASPECTE CORRECTE, del PRACTICA COMPETÈNCIES
BÀSIQUES i QUESTIONS CLAUS -- valor 1 punt
4. FRASES PER ASSENAYLAR VERITABLE o FALS i CONVERTIR LES
FRASES FALSES EN VERITABLES, DE L’ACTIVITAT 1 de la SÍNTESIS, DEL
CONSOLIDA EL QUE HAS APRÉS--- valor 1 punt
5. TRIAR LA RESPOSTA CORRECTA , de la SÍNTESIS -- valor 1 punt
6. TEXT PER INTERPRETAR, RESPONDRE A QUESTIONS RELACIONADES
AMB UN TEXT del CONTEXT DEL TEMA --- valor 1 punt
TEMA 3: LA CIUTAT MEDIEVAL