1. Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació. NTICEDU
2n Semestre / Curs 2012/13
PAC 3 PROJECTE TIC I APRENENATGE SIGNIFICATIU
Mª Mercè Llopart Casas
Aula: 2
Data de lliurament: 2 de Juny del 2013
Aquesta obra està subjecte a la llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No
adaptada de Creative Commons. Si voleu veure una còpia d'aquesta llicència accediu a
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/ o envieu una carta sol·licitant-la a Creative
Commons, 444 Castro Street, Suite 900, Mountain View, California, 94041, EUA
Què passa si
no ens cuidem
les dents?
Què passa si
no ens cuidem
les dents?
2. Índex automàtic
PAC 3 PROJECTE TIC I APRENENATGE SIGNIFICATIU...........................................1
Aquesta obra està subjecte a la llicència de Reconeixement-NoComercial-
CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons. Si voleu veure una còpia
d'aquesta llicència accediu a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/ o
envieu una carta sol·licitant-la a Creative Commons, 444 Castro Street, Suite 900,
Mountain View, California, 94041, EUA.........................................................................1
Índex automàtic ............................................................................................................2
Introducció.....................................................................................................................3
Disseny de l’activitat .....................................................................................................3
Fitxa de l’activitat..........................................................................................................4
Cas propi......................................................................................................................8
Mapa conceptual.........................................................................................................14
Descripció del procés .................................................................................................15
Avaluació.....................................................................................................................18
Avaluació de l’aprenentatge aconseguit......................................................................18
Avaluació tecnològica (processual) ............................................................................19
Conclusions.................................................................................................................20
Annex...........................................................................................................................20
Bibliografia i webliografia.............................................................................................21
2
3. Introducció
El projecte educatiu Que passa si no es cuidem les dents?, fa un pas més i
fonamenta el seu disseny, la implementació i avaluació en la TE i les TICs. Per això fa
us de les noves tecnologies per crear situacions d’E-A, que fomentin la creació de
nous models mentals que generin canvis conceptuals en els aprenents, apareixent així
nous esquemes cognitius i amb ells, nous coneixements. Per que això resulti, el
problema a treballar a de presentar-se com un problema significatiu pels aprenents, ja
que tant sols l’activitat realitzada en un context E-A significatiu, generarà aprenentatge
significatiu, tal i com defensa el constructivisme, l’acció educativa a de construir-se en
un context significatiu, conversional i col·laboratiu on l’aprenent sigui actiu en el procés
E-A i reflexioni de manera intencionada sobre els canvis conceptuals que esdevingui.
Creant una representació mental del problema, dels seus components i dimensions,
per arribar a les conclusions, i amb elles a la resolució.
A més a més, aquest projecte esta estretament lligat a les CTSE, ja que parteix del
saber de la ciència, que ha implicat un avenç en el coneixement de les bactèries que
són causant dels danys bucals i que ha dissenyat, per mitja de la tecnologia,
estratègies per pal·liar els efectes perjudicials que aquestes bactèries produeixen a les
dents. A l’hora la societat, ha generat un bagatge cultural aprendre, marcant els hàbits
d’higiene bucals com continguts per l’aprenentatge. I és aquí on entra l’educació, com
generadora d’aprenentatge significatiu, per mitja de la interacció entre els continguts,
els aprenents i els mediador/a, el triangle interactiu.
Disseny de l’activitat
L’activitat a treballar cerca donar resposta al problema de la mala higiene bucal dels
menors de 5, 6 i 7 anys d’un CRAE. El problema des de la visió dels nostres aprenents
és vist com un dilema, marcat per un debat entre les dificultats i els avantatge de la
cura de les dents. Per això realitzarem 4 sessions on per mitja d’un aprenentatge
cooperatiu i col·laborador, els aprenents decidiran cap a quina banda del seu debat
intern es posicionen.
3
4. Fitxa de l’activitat
TÍTOL DE L’ACTIVITAT:
Què passa si no ens cuidem les dents?
RESPONSABLES:
Educadores de la llar
RECURSOS TECNOLÒGICS
Ordinador i un cronòmetre.
El Word per fer muntatges d’imatges i accions.
El paint per fer dibuixos.
Vídeos del YouTube:
http://www.youtube.com/watch?v=DqPTYrjJzKw (vídeo per ensenyar a netejar-se les dents)
http://www.youtube.com/watch?v=6OVCoVrX7DQ (cançó per netejar-se les dents)
PROBLEMA INICIAL
Com dia David Jonassen (2003) El procés de solució d’un problema és trobar allò
desconegut. En aquest cas l’allò desconegut son els hàbits d’higiene bucal, ja que molts
nens/es no saben com s’han de netejar-se les dents, ocasionant greus problemes bucals.
El problema que treballarem son els mals hàbits d’higiene bucal, que ocasionen caries i
infeccions als més petits del Centre Residencial d’Acció Educativa on jo treballo. Els darrers
mesos han patit caries varies, i un dels nens de 6 anys, se li ha fet una extracció d’una de les
dents, degut a una forta infecció a l’arrel. Per això optem com a resposta al problema, crear
bons hàbits d’higiene bucal, per mitjà d’aprendre a netejar-se les dents de manera pràctica i
vivencial.
TERMINOLOGIA DE JONASSEN
Segons Jonassen (2003) els problemes es diferencien segon la seva estructura, la seva
complexitat i la seva especificació de camp. Un problema es pot presentar ben estructurat o
mal estructurat, això dependrà de la resposta que es doni aquest problema, si la resposta
esta clara i segueix a uns objectius direm que el problema es estructurat, pel contrari si les
respostes poden ser múltiples i els objectius poc clars i precisos, direm que ens trobem
davant d’un problema mal estructurat. Pel que fa a la complexitat del problema, també
marcarà la seva resposta. Si la complexitat es alta, serà més difícil donar resposta al
problema. Si pel contrari es baixa, la resposta apareixerà de manera immediata. Això
dependrà del nombre de temes a treballar, de la interacció entre ells i de la predictibitat de
les seves relacions. Per últim l’especificitat del camp on els problemes es poden presentar
com a abstractes, no se saps ben be on apareixen situats, o com a situats, com el seu
entorn, context queda marcat de manera clara per elaborar una resposta ajustada.
El problema que treballarem son els mals hàbits d’higiene bucal, que ocasionen caries i
infeccions als més petits del CRAE.
Segons els principis de Jonassen aquest problema esta ben estructurat, ja que aquest
apareix de manera molt definida i marcada, amb un objectiu clars a assolir com a resposta, la
seva complexitat és baixa degut a la localització de la temàtica del problema, ja que aquests
4
5. es mostra limitat als hàbits d’higiene bucal. Quant a l’especificitat de camp, serà un problema
situat dins dels hàbits d’higiene bucals en nens/es menors de 8 anys d’un Centre Residencial
d’Acció Educativa.
CONTEXT DE L’ACTIVITAT
Aquesta activitat es durà a terme a la llar dels tres nens/es. Es farà per mitja de les tutories i
a més a més, es guiarà l’aprenentatge dins la llar tots els dies, per mitja de les indicacions de
les sis educadores de la llar i la seva cooperació. Revisant conjuntament, després de cada
àpat, el que han après.
LES CARACTERÍSTIQUES DELS APRENENTS
Son un grup de tres germans de 5, 6 i 7 anys. Quan van arribar al centre no tenien l’hàbit de
netejar-se les dents adquirit. El van anar adquirint, però de manera poc solida, ja que no ho
fan sempre o ho fan per sobre. A més a més, tenen molt adquirida la ingesta de
llaminadures.
A nivell cognitiu, els tres germans no mostren dificultats.
A nivell emocional, estan marcats per l’abandó de la mare i la poca presencia del pare.
A nivell actitudinals, mostren les actituds pròpies dels nens de la seva edat. Sempre amb
ganes d’aprendre en companyia de l’adult.
A nivell físic, els dos germans grans mostren una gran psicomotricitat, però la mes petita,
sembla estar més enrederida i li costa molt fer qualsevol tasca del quotidià.
La seva experiència amb les noves tecnologies es bona, ja que tenen marcada una estona al
cap de setmana per poder jugar amb jocs des de l’ordinador, sempre amb la presencia de
l’educadora.
COMPETÈNCIES QUE L’APRENENT HA D’ASSOLIR
Tractament de la informació i competència digital. Utilitzar l’ordinador.
Competència d’aprendre a aprendre. Utilitzar noves maneres de treballar.
Competència social i ciutadana. Treballar amb tolerància i respecte.
Competència d’autonomia i iniciativa personal.
OBJECTIUS A ASSOLIR
Millorar la higiene bucal.
Conscienciar de la seva importància.
Potenciar el treball en grup per cercar imatges i construir muntatges.
Disminuir la ingesta de llaminadures.
CONTINGUTS A TREBALLAR
Conceptes (saber i coneixements):
Com rentar-se les dents/ Pas a pas.
El raspall i el dentífric.
Freqüència en que es netegen les dents.
Que no s’ha de fer?
Procediments (Saber fer):
Utilització correcta del ordinador per treballar i del cronòmetre.
Utilització correcta del raspall de dents i el dendrític.
Actituds (Saber ser):
5
6. Actitud positiva.
Voluntat de col·laboració.
Respecte per les eines informàtiques.
SEQÜÈNCIA D’ACTIVITATS
1a sessió: Com rentar-se les dents/ Pas a pas En aquesta primera activitat
visualitzarem el vídeo http://www.youtube.com/watch?v=DqPTYrjJzKw. Quant
acabem farem una pluja d’idees d’allò que és més important per netejar-se les dents,
la nena més gran, la Lucia, serà l’encarregada d’apuntar-ho. Tot seguit cercarem
imatges a l’ordinador i farem un muntatge amb les imatges significatives que
representessin les objectes més importants per la higiene bucal.
2a sessió: El raspall i el dentífric En aquesta activitat explicarem com ha de ser un
raspall i quin tipus de dentífric utilitzarem. Tot seguit anirem a compra-ho i apuntarem
al calendari el dia que el vam començar, per al passar 3 mesos canviar el raspall de
nou. A més a més, farem els dibuixos del raspall i el dentífric de cadascun. Per fer-ho
utilitzarem el paint. I després imprimirem les obres d’art que aniran penjades al bany
de la llar.
3a sessió: Freqüència, Tres vegades al dia i 3 minuts cada cop. Aquesta activitat
farem us d’un cronòmetre, per marcar els tres minuts, i provarem de netejar-nos les
dents durant tota l’estona. Per què no sigui tant avorrit, també contarem amb la cançó
http://www.youtube.com/watch?v=6OVCoVrX7DQ.
4a sessió: Que NO s’ha de fer i que SI? Aquesta darrera activitat en servirà
d’avaluació, ja que per mitja d’allò que ens diguin, sabrem si han entès be les
activitats anteriors. Per fer-ho els petits cercaran imatges al ordinador d’allò que per
ells no s’ha de fer, i d’allò que si s’ha de fer. Una vegada les tinguem les posarem en
un Word una al costat de l’altre tenint en compte, el que SI s’ha de fer i el que NO,
s’ha de fer. Una vegada acabat el penjarem al bany de la llar, per que serveixi de
recordatori de les anteriors activitats.
o Per acabar i introduir altres activitats sobre hàbits d’higiene, compararem la
importància de l’ordre en les diferents accions, que fem abans i que fem
desprès? I elaborarem un document amb els passos a seguir per netejar-se
les dents.
El paper de les TICs en aquestes activitats serà mediar entre els coneixement previs dels 3
petits i els coneixements nous. A més a més, com eina educativa motivarà la concentració i
atenció dels nens en la tasca educativa i el procés E-A.
FONAMENTACIÓ PSICOPEDAGÒGICA
Segons David Jonassen el canvi conceptual apareix quan es creen nous models mentals, i
amb aquest noves estructures cognitives. En el procés de creació de models mentals, físics o
visuals, es dona una reorganització de les estructures de coneixement apareixent un nou
6
7. coneixement, un canvi conceptual, que ve de la ma de l’aprenentatge significatiu. Per què?
per que durant el procés E-A l’aprenent es mostra actiu, col·laborador, construeix interrogats
que l’hi duen a construir coneixement, contextualitza allò que aprèn dins del seu dia a dia i
reflexiona sobre la importància d’aquest nou coneixement, comparant-la amb altres
coneixement similars, creant arguments per continuar amb l’hàbit adquirit, sense necessitat
de motivacions extraordinàries, més que el propi saber i la pròpia satisfacció de l’adquisició
d’autonomia.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
L’avaluació serà formativa. Es durà a terme per mitja de l’observació de les 6 educadores, en
els diferents torns i de l’activitat Que NO s’ha de fer i que SI? A les reunions setmanals
comentarem com veien el procés E-A dels tres menuts.
TEMPORITZACIÓ
Al llarg d’un mes implantarem el nou hàbit a la llar. Per fer-ho cada setmana realitzarem una
de les activitats. El dia assignat serà els dissabtes, ja que hi ha més temps per realitzar
activitats aprenentatge de manera tranqui-la i motivadora pels petits. La duració 40 minuts
aproximadament, alguna de les activitats poden tenir una durada menor o major tenint en
compte el contingut a treballar.
7
9. 9
CAS: Les TIC per llegir amb l’ordinador a 2n de Primària
SÍNTESI: El que es pretén és que els nens de 5, 6 i 7 anys d’un CRAE millorin els seus habits
d’higiene bucal. I aprenguin que cuidar-se les dents no te per que ser avorrit.
ÍNDEX CONTINGUT OBSERVACIONS
Context general
Experiència en
l’ensenyament.
De manera no formal 11 anys. 7 anys de monitora de temps
lliure i suport a la discapacitat. 4
anys d’educadora social.
Nivell
d’experiència en
l’ús de TIC
Poca experiència. Les activitats eren a l’aire lliure, o
actualment més de caire
assistencial.
Tipus d’escola
Centre Residencia d’Atenció Educativa. (Aldees
Infantils SOS)
Localització del
centre
Sant Feliu de Codines
Connexió
Internet. Velocitat mitja. Depenem d’una altre llar,
on es troba el ruter.
Localització
dels recursos
tecnològics
Els recursos es troben al despatx de les
educadores i al menjador de la casa, però
aquests no tenen altaveus.
Realitzo l’activitat al despatx per
poder escoltar els vídeos i
aconseguir més intimitat i
l’atenció dels aprenents.
Situació
socioeconòmica
dels alumnes
En desemparament. Tutela per part de la DGAIA
i Guarda per part de la Directora de L’aldea.
Context de la història o cas
Nivell dels
alumnes
Son un grup de germans de 5, 6 i 7 anys. Cursen,
P4, P5 i 2n respectivament. Son bons alumnes,
no presenten cap retard en el desenvolupament a
nivell cognitiu.
Àrea / unitat Ed. Física/ Activitat física i salut
Fites en la història
Activitats
planificades a la
sessió o unitat
El projecte esta format per 4 sessions. A cada
sessió realitzarem una activitat relacionada amb
la higiene bucal.
Cal dir que totes les sessions no
tindran la mateixa durada.
Nivell
d’aprenentatge
esperat
Que els nens aprenguin a netejar-se les dents
amb cura i la importància de fer-ho be. I a més a
més, aprenguin les funcions bàsiques de
l’ordinador, de la web i de programes com el word
i el paint.
Tipus d’activitat
Activitat destinada a millorar la seva higiene bucal
i autonomia a l’hora de realitzar-la. Per mitja de la
pràctica aprendrem. També treballarem l’aprendre
a aprendre per mitja de la recerca d’informació
necessària per l’elaboració de documents de
resum de l’activitat treballada.
Activitats de la història o cas
PC de taula amb els programes word i paint i la - http://www.youtube.com/
10. Història completa
Historia completa
Entrevistador: Hola Mercè, primer de tot volia donar-te les gràcies per dedicar-me
aquesta estona i compartir amb mi la teva experiència en l’aprenentatge amb les TIC.
Mercè: Moltes gràcies. Encantada de poder atendre’t i ajudar-te a descobrir més de la
vora aquest projecte educatiu implantat a un CRAE i la importància que haurien de
tenir les TICs en aquests centre residencials d’atenció educativa.
Entrevistador:Creus que les TICs són presents en tots els àmbits educatius?
Mercè: Avui en dia vivim a l’era de la informàtica i la tecnologia, però encara hi ha
àmbits educatius, que no acabem d’estar del tot preparats per fer intervencions
educatives aquest nivell.
Entrevistador: Per que creus que passa això?
Mercè: Certament crec, que encara es focalitza l’educació en els centres educatius
reglats. En el meu cas, a la llar on treballo l’objectiu primordial es l’assistència, ja que
fem de mare i pares dels nens/es i adolescents que conviuen amb nosaltres. Quedant
la intervenció educativa en un segon terme i amb ella les TICs
Entrevistador: Llavors com utilitzes les TIC amb els teus nens/es?
Mercè: Al centre hi ha uns horaris pactats per que els nens/es es connectin a Internet.
En aquest espai, introduïm nous saber de manera informal, sense projectes concrets.
Per exemple, a les grans els ensenyem com crear blocs des del blogger. Al
preadolescents, com fer-se una compte de correu i obrir-se una compte al facebook,
als més petits els ensenyem jocs educatius d’algunes pagines web com
http://www.edu365.cat/infantil/.
Entrevistador: Com va sorgir la idea de poder utilitzar les TIC en els aprenentatges de
la higiene bucal?
Mercè: Del dia a dia dels a la llar. Ja que els més petits, evitaven netejar-se les dents
per fer qualsevol altre activitat més divertida. Un dia veient com interactuaven amb els
jocs que abans he comentat, em va vindré al cap la idea de crear un projecte específic
per a ells i així aconseguir assolir un dels objectius del PEI, el de crear hàbits d’higiene
10
11. bucal. Quina millor manera per motivar-los que les TICs, que tant sol·liciten al llarg del
dia.
Entrevistador: En que van consistir les activitats?
Mercè: Les activitats es van repartir en quatre sessions. En les quals els nens i nenes
treballeven conjuntament i a estones individualment, degut a la manca de recursos.
Les sessions tenien una durada variant, segons la temàtica a treballar. Les més
llargues van ser la primera i la darrera. A la primera van fer una avaluació inicial dels
continguts que coneixien per mitja d’un visionat. A la segona i tercera sessió vam
ampliar coneixements introduïts a la primera sessió. A la darrera sessió vam avaluar
els coneixement i van seqüenciar la pràctica a realitzar a l’hora de netejar-se les dents.
Entrevistador: Al llarg del procés vas rebre ajuda?
Mercè: No durant la realització de l’activitat. L’activitat va ser guiada en tot moment per
mi com a única educadora. L’única ajuda que vaig rebre, en el moment de la
implementació va ser de les nenes més grans, a l’hora de fer les fotografies del
procés. L’ajuda va ser part del dia a dia dels nens, per mitja de les tutories i la revisió
de la higiene bucal, per part de les altres educadores.
Entrevistador: Aquestes activitats les arxivareu per properes intervencions?
Mercè: Si. Ja que la població dels CRAEs varia notablement al llarg del temps.
Arxivarem aquest recurs per futures incorporacions.
Entrevistador: Creus que per als nens/es va ser motivador treballar amb les TIC?
Creus que estaríem parlant d’aprenentatge significatiu?
Mercè: I tant! Els nens/es van gaudir d’allò més de poder experimentar un nou
coneixement des d’una vessant tecnològica, com son les TICs. Al llarg del procés van
anar avançant en l’aprenentatge gràcies al interès fitxat en el recurs emprat. El fet
d’utilitzar l’ordinador per cercar les imatges que plasmaven el seu coneixement els
animava molt. La creació de documents, amb els seus coneixements que
posteriorment compartien amb la resta de la casa, ja que es penjaven al bany, el
garantiu una satisfacció individual i a nivell grupal. A més a més, al poder comptar
amb un vídeo infantil que expliques el procés que creen les bactèries des d’un
llenguatge apropiat per ells, va fer que l’atenció no es desfocalises sinó al contrari,
accentuant la seva motivació i entusiasme en el procés. Quant a l’aprenentatge
11
12. significatiu, crec que sí, els alumnes aprenen sols i van creant el seu propi
coneixement. A més, és un aprenentatge que els servirà en el seu dia a dia.
Entrevistador: I com els vas avaluar?
Mercè: Com ja he comentat en una de les anterior preguntes, l’avaluació a presentat
tres temps, un temps inicial, Què se de la higiene bucal?, que va ser treballat a la
primera sessió. Un segons temps, que és la avaluació formativa o continua, que es va
realitzar per mitja de l’observació i de l’elaboració de documents de síntesi. I la darrera
avaluació, la final, que va ser portada a terme per mitja de l’ultima sessió.
Entrevistador: Creus que pots millorar el projecte?
Mercè: Doncs, m’agradaria poder millorar-lo. Poder ampliar-lo i fer una visita a
l’odontòleg, per donar a conèixer les eines tecnològics que s’empren per cuidar les
dents des dels centres de salut dental. Se que no és un aspecte focalitzat en les TICs,
com a tal, però graciés aquesta evolució tecnologia i la creació d’aquests aparells
tecnològics, tindrà una salut bucal és més fàcil i possible.
Entrevistador: Vols destacar alguna cosa més?
Mercè: Comentar, la dificultat de portar a terme activitats educatives als CRAEs.
Degut a la manca de temps disponible, per accedir a elaborar activitats educatives i
encara més portar-les a terme, ja que el pes assistencial omple les hores del dia a dia
dels nostres nens/es. També m’agradaria comentar que al llarg de la implementació
m’he adonat com d’importants poden ser les TICs, en aquest àmbit educatiu de caire
no formal. ja que si aprenem a utilitzar-les i a emprar-les en el nostre dia a dia amb els
nens/es de la llar, podrem garantir un aprenentatge significatiu, que és la pesa
fonamental en tot procés E-A. I fomentar canvis en els models mentals, que
esdevinguin la construcció de nous coneixements. Lluitant contra la repetició de
patrons familiars i elaborant un pensament crític de la seva realitat i del seu futur.
Entrevistador: Ja hem acabat. Moltes gràcies pel teu temps i per compartir aquesta
experiència.
Mercè: Moltes gràcies.
12
15. Descripció del procés
El procés del projecte que tot seguit explicaré sorgeix de la pregunta Que passa si no
es cuidem les dents? Davant d’aquest dubte dels aprenents, que son un grup de
germans de 5, 6 i 7 anys, vaig elaborar el següent procés, amb l’objectiu de donar-li
eines educatives, per que ells reflexionessin sobre el dilema que els causava la cura o
no de les dents (avantatges i dificultats).
Pel que fa al problema presentat poden dir que esta ben estructurat, ja que els
objectius perseguit i la tasca a realitzar estan ben definits. La seva complexitat és
baixa, ja que al tema a treballar esta ben emmarcat dins de l’àmbit de la salut bucal, en
específic els hàbits d’higiene bucal. L’educadora serà la guia dels aprenents en el seu
procés d’aprenentatge. Pel que fa a l’especificat del camp, el problema a treballar es
mostra situat, dins del dia a dia dels aprenents.
Per mitja de les TICs, he cercat un aprenentatge significatiu dels continguts a treballar.
Partint de la idea :Un problema és quelcom que es descobreix i que segurament val la
pena descobrir. Jonassen (2003), vaig elaborar el següent projecte i el seu procés. El
procés es va dividir en quatre sessions.
1a sessió: Com rentar-se les dents/ Pas a pas
5 de maig del 2013
Aquesta primera sessió va ser de caire més introductori i valoratiu. Per saber que
saben i que no.
En aquesta primera activitat van visualitzar el vídeo http://www.youtube.com/watch?
v=DqPTYrjJzKw. Tot seguit vam fer una pluja d’idees d’allò més important del vídeo,
amb l’objectiu de saber que coneixien d’abans i que no.
Desprès vam cercar imatges significatives que
representessin les objectes més importants per la higiene
bucal. I ho vam penjar al bany.
15
16. 2a sessió: El raspall i el dentífric
11 de maig del 2013
Aquesta activitat va servir per treballar com ha de ser un raspall i quant s’ha de
canviar, i quin tipus de pasta hem d’utilitzar. L’activitat va ser enrequidora, ja que el
raspall i la pasta la van escollir ells fem d’aquest dos objectes, objectes propis i
importants. A diferencia d’abans que venien assignats.
Després varem fer els dibuixos del raspall i el dentífric de cadascun. Per fer-ho vam
utilitzar el paint, guardar la imatge i insertar-la al word. Per després poder imprimir les
obres d’art i compartir-les amb la resta de companys de la llar.
3a sessió: Freqüència
18 de Maig del 2013
Aquesta activitat varem fer us del cronòmetre, per marcar els tres minuts, i de netejar-
nos les dents durant tota l’estona. Així es van adonar del temps real que han d’utilitzar.
Per què no el resultes avorrit, també vam sentir la següent cançó:
http://www.youtube.com/watch?v=6OVCoVrX7DQ.
Al acabar vam aclarir que les dents s’han de netejar tres vegades al dia i 3 minuts
cada cop. I que si mengem llaminadures o pastissos, el millor es netejar-se les dents
tot seguit.
16
17. 4a sessió: Que NO s’ha de fer i que SI?
26 de Maig del 2013
Aquesta darrera activitat va servir com avaluació final, ja que per mitja de l’explicació i
representació, més l’elaboració d’un documents, on van respondre a:
Que SI s’ha de fer?
Que NO s’ha de fer?
Passos i ordre a seguir per netejar-se les dents:
A més a més van treballar altres activitats sobre hàbits d’higiene, explicant la
importància de l’ordre en les diferents accions, que fem abans i que fem desprès. Per
fer-ho vam fer servir el document Passos i ordre a seguir per netejar-se les dents, dient
17
18. en veu alta el passos a seguir en altres activitats d’higiene com per exemple dutxar-se.
Per mitja de preguntes com: Què es posa primer, el sabó o l’aigua?
Avaluació
Avaluació de l’aprenentatge aconseguit
Com ja s’ha explicat anteriorment, per avaluar el procés E-A dels aprenents s’ha partit,
primerament de l’experiència prèvia dels aprenents, per mitja d’una pluja d’idees, per
anar construint el nou coneixement. Així garantim que partim dels seus coneixement
previs, per crear-ne de nous i garantir un aprenentatge significatiu. Tot seguit hem fet
servir una avaluació formativa, on l’observació i la creació de documents de síntesi,
han estat les eines de avaluació. Per acabar el procés hem fet una avaluació final, per
mitja de l’explicació i representació, més l’elaboració d’uns documents de síntesi.
Per avaluar l’aprenentatge significatiu la millor manera és descriure els principis que
defensa el constructivisme en el aquests procés E-A. Tenint en compte el set principis
direm que l’aprenentatge dels nostres aprenents ha estat:
Actiu, ja que han participat i han estat els protagonistes.
Constructiu, ja que han partit dels seus coneixements previs per construir els
nous coneixements, generant canvis en els models mentals, que a l’hora han
creats canvis conceptuals, i amb aquests nous coneixements.
Col·laboratiu, perquè aprenen conjuntament i s’ajuden en la construcció del nou
coneixement, per mitja de vivències, opinions, etc.
Intencional, ja que el procés E-A te la intencionalitat de donar resposta a un
problema dels aprenents, i aquest de cercar la resposta.
Conversacional, ja que la construcció del coneixement es dona a partir del
diàleg i l’escolta activa.
Contextualitzat, perquè parteix del dia a dia dels aprenents, d’allò quotidià.
Reflexiu, ja que en acabar cada sessió s’ha reflexionat i aquesta reflexió en a
dut a l’elaboració d’un document de síntesi grupal.
A més a més, els aprenents han millorat notablement en el domini de la web,
coneixent pagines que abans desconeixien i amb el maneig de l’ordinador. Així que
podem dir que els aprenents han superat el repte del problema, a nivell de conceptes,
de procediments i d’actituds. A l’hora que interioritzaven els nous coneixements
18
19. donant-los un valor significatiu per a ells. Després de tot el procés podem dir que s’ha
donant un aprenentatge significatiu, ja que ho han incorporat al seu al dia a dia de la
casa i han ajudat a altres companys a netejar-se les dents tal i com han aprés.
Avaluació tecnològica (processual)
Com ja s’ha comentant al llarg d’aquest informe final, el projecte respon als principis
bàsics que fonamenten l’aprenentatge significatiu basat en el constructivisme que
defensa David Jonassen (2003).
Per això hem utilitzat les TICs per implementar aquest projecte, ja que és un mitja que
té la capacitat de generar conceptes i pràctiques educatives de manera conjunta, no
per separat. Com a TICs hem fet ús de l’ordinador que es troba al despatx de les
educadores, que té connexió a Internet i així hem pogut cercar les diferents imatges,
visualitzar els 2 vídeos proposats i elaborar documents de síntesi. Els procés dels
aprenents, els menors residents del CRAE, ha estat encisador i ha anat en augment.
Han pogut experimentar, investigar i descobrir nous aprenentatges, com per exemple
els programes paint i el word, pels més petits (Inés i Sergi), i el procés de copiar,
guarda, adjuntar i modificar imatges per part de la més gran (Lucia). També han après
a fer recerques més ajustades a Google, posat les paraules clau. A més a més, han
descobert un altre manera d’aprendre per mitja dels vídeos penjats al Youtube. La
valoració per parts dels aprenent ha estat molt positiva, ja que no han perdut en cap
moment la motivació ni el interès mostrant-se participatius en tot moment, preguntant
el que no sabien i seguin les indicacions que apareixien a la pantalla o els hi llegia,
degut a la seva curta edat. Han construït el nou coneixement de manera conjunta, per
mitja de l’escolta activa, la col·laboració i cooperació en tot el procés. Cal dir, però, que
al CRAE no hi ha molts mitjans per poder realitzar activitats d’aquesta tipologia, per
manca de recursos tecnològics, espai i sobretot temps. Pel que fa al disseny emprant
en aquest projecte, podem dir que ha estat l’adequat, ja que hem iniciat el procés E-A,
tenint en compte els seus coneixements previs, per anar construint posteriorment el
nou coneixement. Recolzant novament els principis bàsics del constructivisme. L’unic
que introduiria en aquest projecte, com ja he comentat unes línees abans, seria una
sortida a un centre de salut dental, per poder conèixer de la vora, com la tecnologia
ens ajuda en la cura de les dents i la seva salut.
Pel que fa a la meva satisfacció, una vegada acabat el projecte, és molt alta. Puc dir
que ha estat molta satisfactori veure com els tres aprenents compartien el recurs
sense baralles i atenien a les indicacions, amb interès i entusiasme. Ja que
normalment, centren la seva atenció en la disputa i no en l’acció a realitzar. He
descobert com per mitja de les TICs, podem treballar des del CRAE canvis en els
models mentals, que esdevinguin la construcció de nous conceptes. Lluitant contra la
repetició de patrons familiars i elaborant un pensament crític de la seva realitat i del
seu futur.
19
20. Conclusions
Després de realitzar aquesta darrera activitat encara tinc més clar que, la TE ha de
ser el mitja per a la creació de noves situacions E-A dels alumnes i docents,
gràcies a la seva capacitat de generar conceptes i pràctiques educatives de
manera conjunta, no per separat. Com ja vaig comentar a la PAC anterior, i es
reflecteix al llarg d’aquest projecte. Aquesta reestructuració de pensament en vers les
T.E, ha estat deguda a la confrontació entre el meu compromís conceptual i el
compromís cognitiu, al llarg del procés E-A que ha esdevingut l’elaboració d’aquesta
darrera activitat i de l’assignatura en la seva globalitat.
El seu disseny, implementació i avaluació ha modificat les estructures cognitives dels
meus aprenents i les meves. Deixant a la vista com el triangle interactiu aprenent-
contingut-mediadora, esta estretament interrelacionat i mante una postura
d’interdependència, que fa de les situacions E-A, un procés col·laboratiu,
contextualitzat, actiu, constructiu, intencional, conversacional i reflexiu. El procés
d’ensenyament – aprenentatge que s’ha generat durant el projecte, ha garantit una
canvi de models mentals en els aprenents i en mi, garantint l’assoliment dels
continguts conceptuals, per mitja d’estratègies de treball col·laboratiu i cooperador i de
recursos tecnològics que han fet aquest procés, un procés motivador.
Per acabar comentar que he après la importància de compartir el coneixement
amb els meus aprenents, ja que en aquest intercanvi s’han generat situacions E-
A, que m’han possibilitat la creació de nous coneixements i d’un canvi
conceptual en mi.
Annex
Un cop finalitzat tot el procés de l’assignatura toca autoavaluar l’activitat i en general el
procés de tota l’assignatura.
Pel que fa a l’activitat del projecte crec que era el darrer pas que havia de fer per
assolir de manera plena el procés real en el qual es fonamenta l’aprenentatge
significatiu. Al llarg d’aquest projecte, hem treballat novament nous conceptes que hem
hagut de portar a la pràctica i ha estat llavors, quant he adquirit nous conceptes, però
el més important amb significat per a mi, en la meva tasca com educadora/a social a
l’actualitat i com a psicopedagoga en el futur. Finalment penso que he aconseguit
arribar als meus aprenents, i a mi mateixa, per mitja de la identificació i resolució dels
problemes significatius que envolten els nostre dia a dia, i que son els causant dels
20
21. canvis que generen noves estructures cognitives i la construcció del models mentals
generadors de nous conceptes.
Pel que fa a l’assignatura en general, he de reconèixer que mai hagués imaginat com
d’importants son les TICs, i encara més la TE, en les situacions E-A. Els principis del
constructivisme ja donaven voltes pel meu cap, ja que en altres assignatures l’havíem
treballat. Però ha estat aquesta assignatura, la que aconseguit que vegi la importància
de que la teoria i pràctica es donin a l’hora, no per separat. Al parlar de les CTSE,
aspectes tant separats en un primer moment, he pogut adonar-me que tots els
aspectes s’acaben interrelacionant, i és aquesta interrelació i interdependència la que
crea el significat en la relació existent. La creació de mapes de conceptes ha estat una
gran eina per arribar aquesta deducció, ja que a mesura que vas construint el mapa,
vas veient com molts dels conceptes estan interrelacionats. També em va enriquir molt
el Debat CTS, ja que novament de manera pràctica i vivencial, ja que havies de
postular un dels dos paradigmes, vaig poder entendre els conceptes que havien estat
estudiant als mòduls de la assignatura. La construcció del blogger també va ser molt
enriquidora per a mi, ja que no ho havia fet mai i m’ha donant idees per futures
intervencions educatives o per aspectes de caire personal, com la creació d’un bloc de
comiat de soltera, de boda, per pujat fotos i pensaments de la família, ara que vivim ja
cadascun dels 5 germans fora de casa. Finalment voldria remarcar la importància del
fòrum, ja que companyes com l’Angels Rossinyol, han facilitat el meu procés E-A,
donant resposta a dubtes que em sorgien al llarg del llarg procés E-A, que genera un
aprenentatge significatiu.
Penso que la meva implicació en l’assignatura ha estat correcta, he desenvolupat totes
les activitats proposades i he intentat estar al dia de les aportacions del fòrum, no
sempre he intervingut, però quant he pogut ho he fet amb la intenció d’ajudar a les
meves companyes com elles ho han fet amb mi. He compartit al blog tot el meu
aprenentatge, per mitja de les diferents activitats realitzades i dels procés d’aquesta
darrera i el seu acabat final. Al llarg d’aquesta assignatura he participant en un procés
E-A que a m’ha permès arribar a un aprenentatge significatiu quant als continguts
treballats. Sorgint un canvi conceptual en el procés ensenyament – aprenentatge.
Qualificaria el meu treball amb una A.
Bibliografia i webliografia
Jonassen, D. (2003). TIC i aprenentatge significatiu: una perspectiva
constructivista. Barcelona: UOC
Dossier de casos: Mòdul 2. Les TIC i la construcció del coneixement
(2.2. Casos) cas 2,3,4. Barcelona. UOC
Programari CMAP http://cmap.ihmc.us/
http://www.youtube.com/watch?v=DqPTYrjJzKw
21
