2. som aquí per … Reflexionar sobre els hàbits lingüístics dels agents d’acollida i facilitar arguments, eines i instruments per tal de generar actituds favorables a l’ús del català, permetent, així, millorar l’atenció a les persones nouvingudes. Concebre i transmetre el català com a eina útil per a les persones immigrades i com a instrument perquè se sentin de ple partícips de la nostra societat.
3. punt de partida Un marc legal que ordena la normalització del català a l'àmbit social i administratiu i que en propugna la llengua d’ús general i normal. Una situació sociolingüística complexa: llengües en contacte de cooficialitat, constant arribada de nouvinguts que parlen altres llengües, presència diferent del català i del castellà ... Les actituds i les normes d’ús dels propis parlants: treballadors, usuaris, entorn, etc.
13. el món de les llengües i el català Al món hi ha aproximadament 6000 llengües Per nombre de parlants, el català és la que fa 70 Una vintena de llengües superen els 30 milions de parlants A
14.
15.
16.
17.
18.
19. què en sabem de la diversitat lingüística? activitat 1
20. més diversitat: llengües etiquetades pròpia oficial minoritària minoritzada majoritària dominant
21. majoritària? minoritària? Ens referim al nombre de parlants d’una llengua en relació amb una altra o unes altres. Per tant,és un concepte relatiu ja que no podem parlar de llengües majoritàries o de llengües minoritàries en termes absoluts. Sempre ha de ser en referència a un territori (estat, regió, etc...) determinat.
22. minorització i dominació, una parella destructiva Minorització lingüística: La situació en què la llengua pròpia d'un territori pateix un procés de reducció dels seus usos, que la converteix en llengua minoritzada , a causa de la presència d'una altra llengua que compta amb el suport del poder (polític, econòmic, etc.) i que es converteix, per això, en llengua dominant .
23. activitat 2: podem etiquetar? pròpia oficial minoritària majoritària dominant minoritzada xinès suec amazic (berber) anglès èuscar búlgar
24. triam etiquetes per ... pròpia oficial minoritària majoritària dominant minoritzada xinès suec amazic (berber) anglès èuscar búlgar
25.
26. La societat mallorquina com a societat receptora ofereix una identitat lingüística coherent que permeti donar acollida a les persones nouvingudes? activitat 3: llengües en contacte a Mallorca?
28. Enquesta d’usos lingüístics de la població 2003-2004 (Secretaria de Política lingüística. Institut d’Estadística de Catalunya) * Dades relatives a la zona catalanoparlant Entendre'l Parlar-lo Llegir-lo Escriure'l Principat de Catalunya 97,4 84,7 90,5 62,3 Franja de Ponent 98,5 88,8 72,9 30,3 Andorra 96,0 78,9 89,7 61,1 Illes Balears 93,1 74,6 79,6 46,9 L’Alguer 90,1 61,3 46,5 13,6 País Valencià* 81,6 58,4 51,1 27,3 Catalunya Nord 65,3 37,1 31,4 10,6
29. Enquesta d’usos lingüístics de la població 2003-2004 *El francès a la Catalunya Nord, l’italià o el sard a l’Alguer, i l’espanyol a la resta del territori. **No hi ha dades disponibles per al País Valencià. Convergència a la llengua dominant* Principat de Catalunya 80,5 Franja de Ponent 93,5 Andorra 79,6 Illes Balears 85,6 L’Alguer 92,0 País Valencià** _ Catalunya Nord 95,5
30. El català s’adopta de manera natural per part dels no catalanoparlants que viuen a Mallorca? ? Els no catalanoparlants en moltes ocasions tenen dificultats per aprendre el català?
31. activitat 4: Quan canvien de llengua els catalanoparlants? 1. A simple vista 2. Senyals de no comprensió 3. No és d’aquí 4. Diu que no el parla 5. Diu que no l’entén 6. Demana canvi de llengua Quan l’interlocutor? (Principi de literalitat. F. Suay)
AGRAÏMENTS CIM ORGANITZACIÓ DGPL I ALTRES INSTITUCIONS PRESENTACIÓ mj INICIS FEINA ENSENYAMENT I FORMACIÓ DEL PROFESSORAT ALTRES ÀMBITS CAN SALES AJUNTAMENT DE PALMA IMPORTANT ALTRES ÀMBITS PRESENTACIÓ PONENTS
MB Tipus d’intervenció. Tast taller. Tipus de participants. Bo per creació de xarxa de professionals que treballen en l’acollida. Conceptes ja coneguts i sabuts per algunes persones que sou aquí.
Marc legal: no el podem defugir, no hi podem incidir directament, s’ha generat per consens democràtic i pot canviar al llarg del temps. És un guany democràtic de la societat balear actual, després d’una situació política no democràtica. Molts dels nouvinguts provenen d’aquestes situacions i per tant poden entendre processos de normalització cultural i de repressió. Anècdota de l’argentí (Maria Josep) En farem una pinzellada. Situació sociolingüística complexa: pot variar segons l’època, la conjuntura econòmica, social i política; a escala mundial i/o local, no hi podem incidir directament i cal saber-hi navegar (Morin: saber viure la complexitat, front el reduccionisme o la totalitat (holístic)) Actituds i normes: Aquí és on nosaltres podem incidir de manera més immediata a través d’un procés de presa de consciència imprescindible per dur a terme un canvi d’actituds i, en conseqüència, de normes d’ús. En aquesta sessió volem mostrar algunes estratègies i pautes afavoridores d’aquests canvis.
El planeta serà ecològicament sostenible si el progrés econòmic o industrial no posa en perill el medi natural. De la mateixa manera, serà sostenible lingüísticament si es garanteix la supervivència de les llengües al marge del nombre de parlants o el pes polític i econòmic que tinguin. Es tracta, doncs, d'aconseguir que les llengües puguin conviure. Que la potència d'unes no comporti la desaparició de les altres. Que convisquin sense establir relacions de dominació ni de subordinació.
Activitat cartonets ESTATS i cartonets ESTATS-LLENGÜES
Cal dir que la gran majoria de les vegades en què acabem canviant de llengua, ho fem sense que ningú no ens hi obligue, i encara més, sense que ningú no ens ho demane explícitament. Per tant, en totes aquestes ocasions, mantenir-nos en valencià depèn exclusivament de nosaltres mateixos i ho podrem fer sempre que vulguem. Senzillament ens cal aprendre a fer-ho d’una manera que ens resulte raonablement còmoda