Tecnologia, ESO, 2, Tèxtil

1. Tecnologia 2n ESO
Jordi Pipó Vicent

2.  Fases en la història segons la confecció:
 Individual: cada família es feia la pròpia roba.
 Especialitzada: es perfecciona l’ofici, es diferencien
gremis artesans com filadores o sastres.
 Industrial: el procés es fa en indústries amb màquines.

3.  Les colònies tèxtils:
 Eren construccions industrials a la vora dels rius com el
Llobregat, el Ter o el Cardener.
 Són importants a principis de s.XX a Catalunya.
 Colònia Güell (Sta. Cma. Cervelló) o Colònia Vidal
(Esparreguera).

4.  La globalització:
 La producció s’ha reduït en comarques o ciutats eminentment
tèxtils com l’Anoia, Terrassa o Alcoi.
 En altres països com la Xina, Blangadesh o Vietnam s’ha
traslladat la producció de diferents grups internacionals
afectant la qualitat dels productes i dels treballadors.

5.  Fibres vegetals:
 Cotó: del fruit del cotoner. Blanques, curtes, resistents i
flexibles. En samarretes, roba interior, vestits, cotonets, ...
 Lli: tacte suau i fresc. En peces de vestir i roba de llit.

6.  Fibres vegetals:
 Espart: de les gramínies (plantes amb gra). Fibres de tacte
rugós i sec. Cordes, espardenyes, cistells, ...
 Cànem: en desús. Color groguenc. Cordes, espardenyes, sacs.

7.  Fibres animals:
 Llana: ovelles de diferents races. Suau i calenta. Peces d’abric:
jerseis, abrics, mantes o bé tapissos.
 Seda: dels capolls dels cucs de seda. Brillant, tacte suau i
calent. En roba més cara.

8.  Fibres minerals:
 Amiant: roca incombustible i inatacable pels àcids. En
equipaments industrials, de bombers o com aïllament tèrmic.

9.  Fibres artificials:
 Raió: de la cel·lulosa dels arbres. Imita la seda i s'eixuga
fàcilment. En llenceria, tapisseria, vestits ,...
 Niló: plàstic del grup de les poliamides (PA). Elàstica, resistent,
no cal planxar. En mitges.

10.  Fibres sintètiques:
 Polièster: derivat del petroli. Fibres suaus, brillants, molt
resistents, no s’arruga ni s’encongeix. En camises, bruses,
pantalons, faldilles, ...
 Fibres compostes: es barregen diferents tipus de fibres per
a millorar les propietats. P.ex. mitjons de cotó amb material
elàstic per fixar-se als peus.

11.  Fibres vegetals: coco, jute, pita.
 Fibres animals: moher, caixmir, angora, alpaca, cavall.
 Fibres sintètiques:tergal, licra, terlenka, crilenka, perlé,...

12.  Processos:
 Filatura: s’obtenen fils a partir de les fibres tèxtils.
 Tint: es tinten els fils amb color.
 Tissatge: s’entrellacen fils horitzontals i verticals formant els
teixits.
 Acabat: estampacions o millora de les propietats dels teixits.
 Tall i confecció: es formen les peces de roba segons uns
patrons, tallant-les i cosint-les.

13.  Les fibres tèxtils acostumen a ser curtes; per això cal retòrcer-les
i ordenar-les per tal de formar els fils.
 Els fils són cilíndrics, molt prims, continus i amb les fibres
entrellaçades.
 Poden tenir diferents caps i també diferents fibres.
 Les seves característiques són:
 Torsió: voltes per centímetre que es dóna a les fibres per a
que el fil no es desfaci.
 Sentit de torsió: horari (Z) o antihorari (S).

14.  Més característiques són:
 Retorsió: la torsió que es dóna als fils de més d’un cap.
 Gruix: es mesura en texs (g/km de fil). En el cas de les
fibres, el gruix es mesura amb la micra () que són 1/1000mm.
 Presentació: pot ser en forma de rodet, con, tub o madeixa.

15.  Existeixen diferents màquines industrial automatitzades que fan
de filadores. Abans es feia de forma artesanal.

16.  Carda de llana: màquina emprada en la filatura de la llana que
agafa la napa (capa gruixuda i esponjosa de fibres), la pentina i
neteja i la converteix en cintes de carda.

17.  Manuar: màquina que comprimeix i estira les cintes de carda i
en dóna vetes (manyoc gruixut i curt format per fibres
paral·leles).

18.  Metxera: màquina que acaba d’estirar les vetes i les torça
lleugerament. En sortirà la metxa.

19.  Filadora d’anells: màquina que fabrica els fils.

20.  Els teixits s’obtenen a l’entrellaçar els fils.
 Característiques: fibres, flexibilitat, resistència a la tracció,
llargada, diàmetre, lligat dels fils, acabat, impermeabilització,...
 Hi ha dos grups: teixits de punt o plans.
 Hi ha diferents teixits segons el nom comercial: franel·la, pana,
vellut, ...

21.  Un sol fil s’entrellaça amb ell mateix. Elàstics i resistents.
 Es fan manualment o amb les tricotoses.
 Tècniques com el punt de trama o el punt d’ordit.

22.  S’entrelliguen dos o més fils perpendicularment.
 Estan formats per fils paral·lels, l’ordit. L’ordit s’entrecreua amb
un altre fil que es diu trama utilitzant una llançadora.
 Diferents tècniques com el tafetà, la sarja o el ras.

23.  S’obtenen amb els telers.

24.  Consisteix en donar colors als teixits i es pot fer de dues formes:
 Tintatge de fils: els fils es submergeixen en un tint d’un color i
després s’encaragolen en un rodet.
 Tintatge de teixits: es tenyeix tot el teixit d’un color.

25.  Un cas concret és l’estampat, en què s’estampa en el teixit un
dibuix concret.

26.  Milloren propietats dels teixits com la textura o la brillantor.
 Desfribatge: estripa les fibres d’un teixit amb unes cardes per
a donar-li una aparença més voluminosa. P.ex. en la franel·la
com els pijames d’hivern.
 Perxatge: elimina els pèls sobrers.
 Sanforització: evita que els teixits s’encongeixin quan es
mullen.

27.  A partir del disseny de les peces s’estableixen uns patrons que
són les figures de cada part de la roba. Després es dibuixen sobre
les teles per tal de tallar-los i posteriorment unir-los.
 Les unions de les parts de la roba poden ser permanents, com el
coll d’una camisa, o no permanents, com la cremallera d’una
jaqueta. Les unions permanents acostumen a ser fets amb fils.

28.  Punt de basta: es fa amb la mateixa direcció de la unió. Les
passades es veuen pels dos costats del teixit.
 Punt de fistó: les passades de la unió són paral·leles entre sí.

29.  Punt de fistó combinat: intercala punts curts i llargs.
 Punt de contorn: les passades són en diagonal.
 Punt de creu: cada punt està format per dues passades que
s’entrecreuen.

30.  Botons
 Velcro
 Cremallera
 Fermalls: dues peces cilíndriques que encaixen una amb
l’altra.
 Ullet: anella de metall per on es fa passar un cordó.

31.  Donen informació de la peça de roba sobre la talla, el tipus de
teixit i les condicions de rentada, eixugada i planxada.
Operacions:
 Rentada a mà o a màquina: el número indica la temperatura
màxima per a la rentada, una mà que s’ha de rentar a mà, un
símbol de fred que no es pot rentar en aigua calenta, ...
 Lleixiu: indica si admet lleixiu.
 Rentada en sec: la lletra a l’interior del cercle indica el
dissolvent que es pot utilitzar.
 Planxada: indica la temperatura de la planxada amb un punt
(110ºC), dos (150ºC) o tres (200ºC).
 Eixugada a màquina: un punt indica temperatura normal, en
canvi, dos per a temperatura reduïda.
 Eixugada: indica si s’ha d’estendre en una corda o sense
escórrer.
 Prohibició: la creu prohibeix qualsevol operació.