Treball sobre fibres tèxtils.

1. Fibres
Carlos Caralps

2. Definició
Una fibra tèxtil és una unitat de matèria que:
• és flexible
• de longitud molt superior al seu
diàmetre
• i que s’utilitza per a la fabricació de
fils.

3. Classificació
• Fibres naturals
o Cel·lulòsiques
o Proteiques
o Minerals
• Fibres químiques
o Artificials
• Cel·lulòsiques
• Proteiques
o Sintètiques

4. Fibres naturals

5. Cel·lulòsiques
Són d’origen vegetal, per exemple:
o Fibres de fruit o llavor (cotó, fibra de coco)
o Fibres de tija o liberianes (lli, cànem, jute i el rami)
o Fibres de fulles (sisal, abacà, pita, espart)

6. Cotó
• És la fibra que més es ven
• Tipus de cotons:
o Americans: USA, Mèxic, Perú
o Egipcis
o India i Pakistan
o Orient Mitjà: Turquia i Pèrsia

7. Cotó
Vista del cotó al microscopi.
La fibra de cotó té un canal
central buit, que quan
s’asseca queda aixafat i li
dóna a la fibra forma de
ronyó. També té uns
doblecs en forma de cinta
molt característica.

8. Cotó: característiques
• Com totes les fibres cel·lulòsiques (naturals i
artificials) quan crema fa olor de paper cremat.
• És molt absorbent i això fa que sigui molt
confortable
• És molt resistent, poc elàstica i s’arruga.
• Suporta bé els rentats enèrgics, altes temperatures i
el llegiu.
• Amb el sol es torna groc i pot florir-se si està molt de
temps en condicions ambientals càlides i humides.
(taques i males olors)
• És una fibra mala conductora del calor: a l’estiu és
fresca i a l’hivern abriga.

9. Cotó: aplicacions
• Com a fibra tèxtil s’utilitza per a tot tipus de peces
de vestir, roba de la llar (tovalles, llençols...),
tapisseries, tendals, fils de cosir...
• De les llavors es fa oli per fregir patates (molt
popular a EEUU).
• De les fibres curtes enganxades a les llavors es fan:
o Nitrocel·lulosa (Explosiu)
o Cel·luloide (per a pel·lícules)
o I un fil que es posa en els vidres blindats
o Fibres artificials

10. Lli
Es treu de la tija de la
planta. Es talla i es deixa
assecar sobre el terra.

11. Lli És una fibra cara
degut a que no
s’obté directament
de la planta com el
cotó. Ha de passar
per un procés de:
• Rastellat- separa
les llavors
• Maceració- en el
camp amb la
rosada
• Assecat
• Espadellat- per
trencar la fusta
• Asedat – per
donar lluentor

12. Lli: característiques
• És molt fresc i confortable i es fa servir per
roba d’estiu.
• Absorbeix molta aigua però s’asseca molt
ràpidament
• És resistent, poc elàstic i s’arruga moltíssim.
• Suporta bé l’aigua a 100 ºC i el llegiu.
• És més resistent que el cotó al sol, a la
humitat i al calor.

13. Lli: aplicacions
• Roba d’estiu
• Tapisseries
• Antigament: roba de la llar d’alta qualitat, tovalloles i les veles dels vaixells

14. Proteiques
Són d’origen animal, per
exemple:
o Llana.
o Pèls d’animals.
o Seda

15. Llana
• És la fibra que procedeix del pèls de l’ovella.
• Té una arrissada natural que varia segons la raça,
igual que el volum i la longitud.

16. llana
Les fibres de llana, al igual que la resta de pèls d’animals
està recoberta d’escates.
Quan es renta amb aigua calenta les escates s’obren
(com una pinya) i si li donem moviment les fibres es
travaran i escorçarem el teixit, direm que s’ha enfeltrat.

17. Llana: característiques
• Com totes les fibres proteiques quan crema fa olor de
cabell cremat.
• Degut a la seva rissada conserva molt bé el calor i és un
material aïllant.
• Té poca resistència però és una fibra elàstica i
esponjosa.
• Acumula electricitat estàtica, fa boletes i s’arruga molt
poc.
• S’ha de tenir cura en el rentat: no alta temperatura, no
massa moviments, no centrifugar i no utilitzar
assecadora.
• Absorbeix molta aigua i triga moltíssim ha assecar-se
• És atacada per les arnes.

18. Llana: aplicacions
Tot tipus de teixits i de fils per fer mitja.

19. Pèls d’animals

20. mohair

21. cashemir

22. alpaca

23. vicunya És la fibra tèxtil més cara que
hi ha, degut a que la vicunya
és un animal en perill
d’extinció.
Es fa servir per fer teixits
d’abric que són
extremadament suaus i que
costen uns 900 € el metre
(14.000 € l’abric
confeccionat).

24. camell

25. angora

26. Seda
És la fibra produïda per les larves
d’insectes abans de la metamorfosi.
És la única fibra natural produïda de
forma continua (filament) ja que no té
una longitud discontinua.
Costa vint vegades més que el cotó.
Morfologia de la fibra- Està constituïda
per dos filaments de fibroïna enganxats
per una cola, la sericina.

27. Seda
• Hi ha dos tipus de seda:
o La de morera- Es cria en granges i per extreure la seda es mata la larva
amb aigua bullent. En el procés d’obtenció de la fibra es perd tota la
sericina i queda la fibroïna que és de color blanc i molt brillant.
o La salvatge- Es recull de la natura i la larva generalment ja ha sortit del
capoll. En el procés d’obtenció de les fibres no es perd tota la sericina,
queda una fibra més basta i menys brillant, i per suposat no és un filament
continu.
Seda de morera Seda salvatge

28. Seda: característiques
• És la fibra natural més brillant i resistent. Totes les
fibres artificials intenten imitar-la.
• Té poca tendència a arrugar-se.
• S’ha de rentar a la bugaderia i si es pot rentar a
casa ha de ser a mà amb sabó per peces
delicades sense fregar, ni retorçar i amb aigua
freda. Mai utilitzar llegiu.
• És molt sensible a la suor i a la llum del sol.
• Té uns colors molt vius i tornassolats.

29. Seda: aplicacions
Tot tipus de teixits per vestits de festa, bruses,
corbates, mocadors, xals...

30. Minerals
Són d’origen mineral, per exemple:
o Fibres d'asbest (amianto)
o Fibres de metalls: or, argent, bor, acer
inoxidable...
o Fibres de vidre i ceràmica

31. Asbest
• Aquest material és molt bon aïllant i suporta altes
temperatures, es feia servir en la construcció i per
vestits de protecció contra el foc. En l’actualitat
esta prohibida la seva utilització ja que és un
material cancerigen.

32. Fibres Químiques

33. Fibres Químiques
Les fibres químiques són les produïdes per
l’home. Mitjançant un procés químic anomenat
polimerització sobte una pasta (el dope) que
s’extrusiona per un element anomenat filera.
La filera esta feta de platí per aguantar la
pressió i té milers de forats amb la forma i les
dimensions de les fibres que volem obtenir.
fileres
Formes de les fileres i fibres.

34. Artificials
Tenen una base natural que mitjançant una reacció
química es transformen en filaments continus:
o Fibres cel·lulòsiques: viscosa, acetat i triacetat.
o Fibres proteiques: Alginats (provenen d’algues) i
caseïnats (provenen de la llet).

35. Artificials: viscosa
• Prové de regenerats de cotó, fibres curtes
de cotó enganxades a la llavor i de polpa
de la fusta.
• Va ser la primera fibra inventada per l’home
i es coneix com a seda artificial.
o Molt absorbent: S’utilitza també per fer bolquers i compreses.
o Poc resistent en mullat: Rentat delicat.
o S’arruga moltíssim
o És molt fresca i confortable

36. Sintètiques
• Són les fibres obtingudes a partir de síntesis
químiques (reaccions químiques sense base
natural) en les que s’obtenen polímers com:
• Polièster
• Poliamida
• Polipropilè
• Poliuretà
• ....
o Poli= miltitud

37. Sintètiques: polièster
• Després del cotó és la segona fibra més venuda
• Com totes les fibres sintètiques quan crema fa olor
de plàstic cremat, es carrega de electricitat
estàtica, i té poca absorció.
• Es pot rentar molt bé i inclús utilitzar llegiu.
• S’utilitza per:
o Tot tipus de peces de vestir.
o Tendals, tendes de campanya, motxilles...
o Folres polars
o Quan la fibra està buida actua d’aïllant: farciment d’anoracs, nòrdics,
coixins i matalassos

38. Bibliografia
• Apunts de matèries tèxtils de MªÀngels Rueda
(Enginyera tècnica especialitat tèxtil i professora de
cicles formatius de Tèxtil i Moda)