Power Point TYextil

1. Professora: Puri Molina

2.  Catalunya és un país amb una llarga tradició
tèxtil.
 Des de l’època de la Revolució Industrial
Catalunya ha estat capdavantera en les insústries
de filat i teixits.
 Aquí teniu un vídeo que explica com Catalunya
era la fàbrica d’Espanya
 http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=16514&p_ex=C

4.  Fibres
Origen natural: vegetal,
animal i mineral (- seda)
Definició: són substàncies
sólides i flexibles, de forma
allargada, molt primes i amb
una llargada limitada.
 Filaments
Origen artificial i
sintètic i la seda
Característiques: són
com les fibres però amb una
llargària il-limitada, perque
es fabriquen artificialment.

6. Origen Fibra Propietats Aplicacions
Vegetal Cotó Suaus, absorbeixen bé la
humitat, fresc, fàcils de
tenyir,dissipen
l’electricitat estàtica
Roba interior i
d’estiu
Lli S’arruguen molt i són
fresques
Roba d’estiu
Espart, pita Aspres, llargues i
resistents
Cordes,
espardenyes, sacs
Animal Llana Càlida i aïllant Roba d’hivern
Seda Suau i fina Camises, corbates
Mineral Amiant No es fan servir per
vestir
Trajes especials
(radioactivitat)
Fibra de
vidre
No es fan servir per
vestir
Aïllants a les
cases

7.  Les fibres artificals s’obtenen per un procés de
transformació de la cel·lulosa dels vegetals amb una
màquina anomedada extrusora
 Pasta(cel·lulosa cotó+ producte químic)
 Força

 Èmbol Filera Filament
 Segons els porductes químics que es facin servir, s’obté:
viscosa, acetat o fibrana
 Les aplicacions són: vestits, corbates, mitges, roba de
fantasia,..

8. Tipus de
fibres
Exemple Propietats
Poliamides niló Resistents i
impermeables
Polièsters tergal S’arruguen
molt
Acrílics orló Semblants a la
llana
Poliuretant
s
licra Són molt
elàstics
 Propietats
 Resistència, uniformitat,
impermeabilitat, acumulen
electricitat estàtica,dificultat
en tenyir-se, poca resistència a
les temperatures altes
 Aplicacions
 Roba esportiva, anoracs,
motxilles, tapisseries, cortines.
 Barrejades amb fibres naturals
s’utilitzen per fer jerseis,
camises, mitges...

9.  Fibres naturals
Netejar: eliminar
brutícia
Pentinar: fibres
paral-leles
Estirar : aprimar les
fibres
Torçar o cargolar:
donar resistència i
cohesió
 Filaments
(fibres artificials i
sintètiques i la seda)
Doblar :ajuntar dos o
més filaments de
manera que quedin
paral.lels
Torçar: cargolar
donant resistència

11. Bales de cotó Napa Cinta
Veta Metxa Fil
Batà obridor
Netejar
Carda
Acabar de
netejar i
pentinar
Manuar
Estirar i
doblegar
Metxera Filadora
Estirar i
torçar
Últim
estiratge i
cargolament

16.  Teixits plans
Té dos fils: l’ordit i
la trama
L’ordit: fils
disposats paral-
lelament
La trama: un sol fil
que passa per sobre
i per sota dels fils
de l’ordit.
Màquina: Teler
 Teixits de punt
Té un sol fil que va
formant malles
Màquina: Tricotosa
També es poden fer
a mà: fer mitja

17. Tafetà
 TAFETÀ
 La trama pot passar per
sobre d’un fil i per sota
del següent (un si un no)
 Exemple: taulell escacs
 SARJA
 La trama passa per sobre
d’un i per sota del
següent (un si dos no)
 Exemple: dibuix en
diagonal

19.  Preparació de l’ordit
Màquina: ordidor
Funció: recullir els fils
ordenadament i per
colors als plegador de
l’ordit
 El teixit amb telers
 Màquina: teler
 Parts del teler
 Malles dels lliços
 Pua
 Plegador del teixit
 Plegador de l’ordit
 Llançadora

20. Plegador d’ordit Fileta

21.  Plegador de l’ordit: cilindre que prové de
l’ordidor i que conté el fil de l’ordit.
 Lliços:aixequen els fils senars de l’ordit i
baixen els parells al mig queda un espai:
la calada per on passa la llançadora.
 Llançadora: conté una bobina: la bitlla,
que conté la trama.
 Pua: abat la trama per formar el teixit
 Plegador del teixit: cilindre que conté el
teixit

22.  Un dels lliços aixeca els fils imparells i
l’altre els parells, al mig queda la calada
per on passa la llançadora que desprén la
trama. La pua en un moviment de vaivé
ajusta la trama cap al plegador de teixit.
 S’inverteix la posició dels lliços, els fils
senars a baix i els parells a dalt i torna a
passar la llançadora per la calada en
sentit contrari, la pua torna a ajustar la
trama per formar el teixit i s’enrrotlla al
plegador del teixit

24. Detall garrot, lliços i llançadora

25.  Maquineta Jacquard
 Va situada damunt del teler i pot aixecar o
baixar els fils de l’ordit un a un
independentment.
 Es forma un dibuix segons si la trama passa per
sobre o per sota dels fils de l’ordit una a un.
 El control dels fils de l’ordit que cal aixecar o
baixar es feina a través d’un sistema de targetes
perforades.
 Actualment, les maquinetes Jacquard controlen
els fils a través de sistemes informàtics

26. Detall maquineta

27.  Antigament la llançadora es passava a mà i
els lliços es movien accionant uns pedals.
 Actualment, tots els moviments es
produeixen sincronitzadament per motors
elèctrics controlats per ordinadors.
 El fil de la trama ja no necessita llançadora
perquè l’impulsa un raig d’aire a pressió o
un sistema de pinces.

28. Teler de pinces

29.  Fa servir un sol fil
 Forma malles
 Es poden realitzar de dues formes:
 Artesanalment: amb una troca de llana i un
parell d’agulles rectes i llargues :fer mitja
 Industrialment: d’elaboren amb la tricotosa,
utilitzen moltes agulles d’un tipus especial,
anomenat llengüeta

30. Malles

31. Tricotosa circular

33.  Teixits plans
Són molt resistents
Són poc elàstics
Exemples:
 Llençols
 Camises
 Estovalles
 Cortines
 Tapisseries
 Teixits de punt
Són molt elàstics
Còmodes
S’adapten bé al cos
Exemples:
 Jerseis
 Jaquetes
 Mitges, mitjons,
 Roba interior

34.  La tintura consisteix a
submergir les fibres, els
fils o els teixis en unes
substàncies colorants .
 Si hem tintat teixits,
seran d’un sol color
 Si hem acolorit fibres o
fils podrem obtenir
teixits de diversos colors

35.  L’estampació
consisteix a utilitzar
uns motlles cilíndrics
amb un dibuix gravat a
la seva superfície que
un cop impregnats amb
un líquid colorant , es
pressionen sobre el
teixit, que va passant
entre una cinta
transportadora i un
cilindre gravat
 Els teixits amb
dibuixos estampats,
només apareixen en
una cara del teixit
 Els teixits amb
dibuixos estampats
amb maquineta
Jacquard està per les
dues cares, són més
apreciats i de major
qualitat

37.  Conjunt de tractaments que s’apliquen als
teixits per millorar les seves
característiques. Com per exemple:
 L’encongiment
 Les arrugues
 Els bacteris i les arnes
 L’electricitat estàtica
 ....

38.  Confecció artesanal
Sastres o modistes
Petits tallers
La peça de vestir es fa a
mida: és única
És més car
Es fa en ocasions
especials
 Confecció industrial
Grans indústries
Es fa per talles
Les peces de vestir es
produeixen en sèrie
És més econòmic

39.  El tall
 Es realitza sobre el teixit
resseguint els contorns
marcats amb l’ajut de patrons.
 S’utilitzen màquines amb
fulles circulars amb raig làser
o un raig d’aigua a alta pressió
 La costura
 Unir les peces de roba amb
màquines de cosir que porten
un motor incorporat.
 Es necessita molta mà d’obra.
 L’acabat
 Consisteix a planxar, etiquetar i embalar les peces de roba ja
cosides i deixar-les a punt per a la seva comercialització.