1. Repensem les drogues?
Informació i propostes per a l’abordatge
amb joves i adolescents
Jordi Bernabeu Farrús
jordibernabeufarrus@gmail.com
UVic – 4 de maig de 2012
www.jordibernabeu.cat/repensem
Està permesa, i vivament aconsellada, la reproducció total o parcial dels continguts
d’aquest document. L'única condició és que figuri primer el nom de l'autor i/o les
referències a d’altres autors i després el de tots els qui hi hagin introduït millores. Totes les
còpies han de portar aquesta nota de copyleft. No estan permesos els usos comercials

2. 0. Partirem de quatre hipòtesis i punts de partida
1. Estem davant un nou model de joves?
2. Cap a la prevenció 2.0:
noves polítiques davant nous escenaris
3. Diferents lectures davant una mateixa realitat
4. Els principis de la intervenció

3. #0
Hipòtesis i punts de partida

4. 1. Probablement estem fent una lectura de
l’adolescència i joventut segons paràmetres d’epoques
antigues. I l’adolescència actual esdevé una etapa per se,
diferent a l’infància i la joventut, amb les seves necessitats
educatives i de conceptualització.

5. 2. El discurs que es genera al voltant de la salut segueix
condicionat per l’experiència viscuda anys anteriors amb
els consums problemàtics d’heroïna i VIH-SIDA (amb tot el
que això comporta: idea d’addicció, sobredosi, VIH, etc.). I
actualment el panorama és totalment diferent. Així com les
noves formes d’exclusió i inclusió.

6. 3. El consequent discurs preventiu i d’atenció no respon
a les necessitats més evidents. I s’apliquen des d’una
perspectiva massa adulta. Hem incorporat noves metodologies
(reduccció de danys). Però, hem acceptat la filosofia de base?

7. 4. La irrupció de l’entorn 2.0 està condicionant un nou
perfil de joves i de societat en general. Pel que ha de
portanr-nos a replantejar noves estratègies de treball i
transformar aspectes bàsics i troncals dels nostres
models d’intervenció.

8. #1
Característiques dels
adolescents i joves 2.0

9. Estem davant d’un nou model de joves?

10. L’errònia percepció d’una
adolescència cada cop més
“canyera”

11. Estem davant d’una de les poblacions adolescents més
tranquiles pel que fa a les drogues dels últims 15 anys.

12. Estem davant d’una de les poblacions adolescents més
tranquiles pel que fa a les drogues dels últims 15 anys.

13. Estem davant d’una de les poblacions adolescents més
tranquiles pel que fa a les drogues dels últims 15 anys.

14. Ús del preservatiu
IJE - 2008

15. Número de parelles sexuals

16. La metàfora de la “saleta d’estar”

17. Abans
Infància Adolescència Edat adulta
Ara
Infància Adolescència Edat adulta

18. El projecte del “nen tresor”. La
planificació familiar. I els nous models
de famílies.

19. La reconceptualització
de l’oci i de la feina

20. “Lo que distingue a los hombres no es
su manera de ganarse la vida, sino más
bien su manera de perder el tiempo”
Frederik Pohl

21. Concepte de treball Concepte d’oci des del
des del món adult món jove
“Esclau” Llibertat
Aïllat Compartit
Monóton Divertit

22. L’excessiu “proteccionisme” vers
l’infància i adolescència

23. Les dificultats per a l’emancipació
La crisi de la noció de futur

24. Punk. Manuel Fontdevila. Público. 28 de gener de 2011

25. El Roto. El País. 14 de febrer de gener de 2011

26. Adolescents i joves consumidors.
El mercat com a principi sobiranista

27. L’egocentrisme adolescent
(paradoxa de l’individualisme)

28. Adolescents i joves 2.0:
Les noves formes de comunicació i relació

29. Cap a la persona connectada i
sobreinformada

30. #2
Cap a la prevenció 2.0
7 idees per a la intervenció

31. #primera
Sobre la identitat digital

32. Sobre com construir la nostra
identitat a la xarxa.
Sobretot si tenim en compte que estem
redifinint aspectes troncals com privacitat i
intimitat.

33. #segona
El papel de la tecnología

34. “Internet esdevé socialment
interessant quan deixa
de ser-ho tecnològicament”
Josep Maria Ganyet

35. #tercera
De la participació social

36. Participació, col·laboració, cooperació…

37. #quarta
Produïm més

38. “Mai hi ha hagut tanta gent creant”
Josep Maria Ganyet
Desde que hem començat el seminari…
45.000.000 de posts al Facebook
175.000.000 de tweets
180 dies pujats al YouTube

39. #cinquena
De les oportunitats i
escenaris d’intervenció

40. “És més fàcil
inventar el futur que
predir-lo”
Alan Kay, 1971

41. #sisena
Els riscos

45. #setena
Cap a l’acció crítica

47. Festa des del mòbil d’un ciutadà i penjada a l’Instagram

51. #3
El paper de les drogues

52. Les drogues: un element de consum més?

53. Consum de drogues
Consum de drogues

54. Percebem el consum de drogues com
quelcom…
1. Normalitzat (integrat)
“Porque estoy harta de ver en los institutos un grupito de chavales que están
fumando porros y al lado hay otro grupo de chavales de los típicos que no
fuman porros, tal vez los más estudiosos, los más no sé qué, ¿no? que en teoría
es eso, de cara al instituto, y pasan olímpicamente, ven los que están fumando
porros y lo ven súper normal. Quiero decir no es que se escandalicen de decir,
¡ah! ¡no! ¡fuman porros! es que en absoluto. Y si hablas en las clases es que
nadie está escandalizado de los porros, de hecho nadie, ¿eh?” (de l'avaluació
del "Qué rule").
2. Estès i generalitzat
3. Fàcilment accessible

55. Percebem el consum de drogues com
quelcom…
4. Voluntari
“Jo decideixo consumir”
“Jove, tu decideixes”
5. Precoç
6. En constant augment

56. Quin paper juguen les drogues
en l’adolescència?

57.  Segurament un paper diferent al que nosaltres atorguem
En molts casos, receptes de plaer, felicitat i diversió. Altres
vegades, actuaran com elements de connexió o desconnexió,
d’integració o exclusió -fonamentadors de problemes-.
 “Las drogas no son buenas pero a mi me son útiles”
 Integrades en un marc de consum més ampli
Compte quan darrera del consum de drogues s’amaguen
altres problemes o serveixen d’evasió.

58. Diferents lectures
davant una mateixa realitat

59. Lectures adultes vs Lectures adolescents
A. La seva lògica no és la nostra lògica
B. Dues idees: “experimentar i passar-m’ho bé, fent el que em
dona la gana”.
C. “Als adults se’ns escapa tota aquesta història. Ells tenen més
informació, en saben més...”
D. Nosaltres també hem estat adolescents. I probablement
hauríem fet el mateix.
"Pienso que se olvidan de que han estado jóvenes e hicieron lo mismo.
Probablemente se escondían más. Lo que pasa es que únicament se quedan
con lo malo y se olvidan de lo bueno”.
E. “La nostra intranquilitat” vs “La seva percepció
d’accessibilitat”
F. A vegades algunes qüestions estan més presents en els seus
discursos que en els seves pràctiques reals...

60. #4
Els principis de la intervenció
Com i què trasmeten sobre els joves per desfer el problema?

61. Quan no tothom entén el mateix per
prevenir…

66. La reducció de riscos
com a element transversal
de tota intervenció…

67. Canviar el discurs implica...
(Adaptat de Funes)
...reconèixer que les polítiques de prevenció universal han
estat ineficaces. I en alguns moments, fins i tot,
contraproduents.
...que en les estratègies més específiques de prevenció
(indicada, selectiva, escolar, etc.) haurem de parlar
d’”elements” que van més enllá de l’abstinència
...que aquests canvis no ens portin a pensar que les
drogues són “bones”, pero sí mirar-les “diferent”:
pensaments i idees positives, sense anticipar problemes
ni prejudicis.

68. L’atenció, prevenció i informació no poden
tenir como eix central i únic l’abstinència.
• Centrem-nos més en els usos que en les pròpies substàncies
•Alguns usos son més greus que altres: determinem doncs
quins usos són els que realment donen problemes
• L’adicció no ha de ser el problema més important (i
finalitzador del procés problemàtic”)
•No utilitzem la regulació legal de les drogues com a excusa
per abstenir-se

69. Idees per a la intervenció:
CONSUM REDUCCIÓ
PROBLEMÀTIC DE DANYS
??????
CONSUM NO PROBLEMÀTIC
REDUCCIÓ
DE RISCS
NO CONSUM

70. Idees per a la intervenció:
Sobre la disminució de riscos i danys amb joves
• Contempla l’abstinència com la millor manera d’evitar problemes amb les
drogues
• No es tracta d’una feina concreta, sinó d’una línia d’intervenció que pot fer-se
present a qualsevol actuació (converses, tallers, materials, etc).
• Implica posicionar-se d’una forma concreta davant la persona consumidora:
de manera que se senti respectada i acceptada (pel que permet introduir
informació molt més permeablement)
• És un punt de partida: Com consumeixes i seguiràs fent-ho, primer reduïm la
possibilitat d’aparició de problemes…

71. Tot plegat si ho apliquem a adolescents...
1. Darrere de molts consums de drogues adolescents
existeixen més disfuncions familiars i/o socials que
no pas problemes de drogues.
2. Compte amb l'excèssiva tendència al diagnòstic
adolescent: sovint és necessària però alhora justifica,
etiqueta i condiciona.
3. Els usos de drogues adolescents poden tenir
diferents graus de gravetat/problematicitat.
4. Els consums de drogues problemàtics solen ser el
resultat d'uns hàbits de consum lligats a uns estils de
vida determinats.
5. Existeixen riscos i problemes més importants que
l'addició.

72. Gràcies per haver arribat fins aquí
Jordi Bernabeu Farrús
jbernabeu@ajuntament.granollers.cat
SobreDrogues.net – SobrePantalles.net

73. Crèdits

74. Aquestes reflexions i idees exposades han estat inspirades a partir
de la lectura, escolta i reflexió de les fonts següents:
La salud de la juventud 2008.
Domingo Comas. Injuve
Salut i joves
Espluga, Boso, Gallego, Martí. Juliol de 2010. Secretaria de Jvoentut
http://www20.gencat.cat/docs/Joventut/Documents/Arxiu/Publicacions/Col_Estudis/Estudi
La salut dels joves a Catalunya
Romaní, O. (dir.) (2006). La salut dels joves a Catalunya. Un estudi exploratori,
Barcelona, Secretaria General de Joventut

75. 9 ideas para educar en la adolescencia
Jaume Funes. Editorial Graó.
I qualssevol dels seus textos, i exposicions.
Energy Control – ABD
www.energycontrol.org
I la seva intervenció.
Los hijos de la desregulación
Fernando Conde. Editorial Crefat.
I qualssevol dels seus articles.
Enquesta escolar sobre consum de drogues 2008
Departament de Salut (Gencat) i PNSD (Ministerio de Salud)
Treballant com a educadora o educador social
Carles Sedó. Edicions Pleniluni.
I qualssevol de les seves xerrades.
Granollers_Acció municipal en el consum de drogues
www.sobredrogues.net
I de la pràctica sorgida d’aquesta i d’altres feines…

76. Força inspiració en: El món dels joves a través dels mitjans. Un nou paradigma de
comunicació.
Josep Maria Ganyet
http://www.slideshare.net/ganyet/xarxes-socials-i-joventut-5813571
Social Media Revolution
http://www.youtube.com/watch?v=lFZ0z5Fm-Ng
Las e-adicciones. Dependencias en la era digital.
Gonzalez, V. Merino, L, Cano, Margarita. Edtorial Nexusmédica. 2009.
Sempre connectat!
Ajuntament de Granollers i Educació per a l’acció Crítica
http://sobredrogues.net/connectat
Riscos associats a les pantalles.
Educació per a l’Acció Crítica (www.edpac.cat)
Sobredrogues.net - Sobrepantalles.net
Servei de Salut Pública (Ajuntament de Granollers)
http://www.sobredrogues.net/pantalles - http://www.sobrepantalles.net
http://www.slideshare.net/sobredrogues/parlem-de-pantalles
http://www.sobredrogues.net/resultatsconcurs

77. www.gaturro.com
Aprender en la escuela 2.0
Francisco Muñoz de la Peña
http://www.slideshare.net/aula21/aprender-en-la-escuela20
Las redes sociales en eduación
Pedro Cuesta Morales
http://www.slideshare.net/pedrocuesta/las-redes-sociales-en-educacin-2476047
Guía sobre uso seguro de Internet, videojuegos y móviles
http://www.obrasocialcajamadrid.es/os_cruce/0,0,98428_413358_98576$P1=823,00.html
Per a més informació :_
jbernabeu@ajuntament.granollers.cat - 93.842. 66.68
www.sobredrogues.net – www.sobrepantalles.net – www.jordibernabeu.cat/bloc
Com i què trasmeten sobre els joves per desfer el problema?