LES POLÍTIQUES   HÍDRIQUES Bruna Molins Bertha Cantero Aina Arbat Ariadna Ballús Geografia 2n. Batxillerat 2009/2010
LA POLÍTICA DE TRANSVASAMENTS La política de transvasaments es porta a terme a causa de la desigual distribució dels recur...
Generalment, els grans transvasaments són molt discutits, ja que aquests comporten varies conseqüències: <ul><li>Exigeix o...
http://www.larioja.com/20091030/sociedad/gobierno-compra-nueve-fincas-20091030.html EL GOBIERNO COMPRA NUEVE FINCAS PARA R...
L’ACORD SOBRE L’EBRE POSARÀ L’ACCENT EN LA TEMPORALITAT DEL PLA http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&...
LA DESSALINITZACIÓ DE L’AIGUA DEL MAR:  La dessalinització consisteix en què s’instal·len unes maquinàries, anomenades pla...
A Espanya hi ha escassetat d’aigua dolça potable i per això s’ha hagut de recórrer al recurs de les dessalinitzadores i gr...
LA DESALINIZACIÓN CONSIGUE PONER FIN A VEINTE AÑOS DE ESCASEZ DE AGUA PARA LA POBLACIÓN. (LA VERDAD, 16/10/19). Aquesta no...
EL 80% DEL AGUA DE LA COSTA DE ALICANTE VIENE DE DESALADORAS. (EL PAÍS. 08/07/09/). http://www.elpais.com/articulo/Comunid...
LA RECUPERACIÓ  DELS AQÜÍFERS: <ul><li>Els aqüífers són embassaments </li></ul><ul><li>d’aigua subterrània compostos de ca...
<ul><li>La contaminació de les aigües subterrànies fa que l’aigua quedi irreversible per al consum humà degut a: </li></ul...
LA PLANTA DE LA TORDERA HA AJUDAT  A REGENERAR ELS AQÜÍFERS NATURALS EL PERIÓDICO (21/07/09) <ul><li>http://www.atlesnacio...
LA CULTURA DE REGADIU ESGOTA  ELS AIGUAMOLLS DE LA MANXA EL PERIÓDICO (18/10/09) <ul><li>La notícia ens informa que a la M...
ELS PLANS DE SANEJAMENT DELS RIUS: A Espanya tenim una sèrie de plans de sanejament per a les aigües dels rius, ja que cad...
Aquests plans van destinats majoritàriament al control dels abocaments, tant industrials com urbans sobre les aigües dels ...
L’AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA MILLORA EL SANEJAMENT DE SORT AMB LA CONSTRUCCIÓ DE DUES DEPURADORES: (16 D’OCTUBRE 09) L’Ag...
 
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Polítiques Hidràuliques

1,372 views

Published on

Published in: Technology, Business
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
1,372
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
8
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide
  • Exigeix obres d’enginyeria i de bombeig molt costoses. Es perd molta aigua amb l’evaporació. Pot arribar a produir canvis als aqüífers. Pot arribar a produir canvis en l’aportació de sediments. Comporta limitacions a l’hora d’utilitzar l’aigua.
  • Polítiques Hidràuliques

    1. 1. LES POLÍTIQUES HÍDRIQUES Bruna Molins Bertha Cantero Aina Arbat Ariadna Ballús Geografia 2n. Batxillerat 2009/2010
    2. 2. LA POLÍTICA DE TRANSVASAMENTS La política de transvasaments es porta a terme a causa de la desigual distribució dels recursos hídrics als diferents territoris. A la península, trobem la presència de petits transvasaments a Barcelona, Madrid, Bilbao, València, Múrcia, Alacant, Sevilla o Cadis. El Pla Hidrològic Nacional, proposa una sèrie de mesures per assegurar la disponibilitat d’aigua a diverses zones d’Espanya. Un dels plans que cal destacar és el transvasament de l’Ebre cap a les zones del llevant i del sud, les quals són deficitàries d’aigua.
    3. 3. Generalment, els grans transvasaments són molt discutits, ja que aquests comporten varies conseqüències: <ul><li>Exigeix obres d’enginyeria i de bombeig molt costoses. </li></ul><ul><li>Es perd molta aigua amb l’evaporació. </li></ul><ul><li>Pot arribar a produir canvis als aqüífers. </li></ul><ul><li>Pot arribar a produir canvis en l’aportació de sediments. </li></ul><ul><li>Comporta limitacions a l’hora d’utilitzar l’aigua. </li></ul>
    4. 4. http://www.larioja.com/20091030/sociedad/gobierno-compra-nueve-fincas-20091030.html EL GOBIERNO COMPRA NUEVE FINCAS PARA RECUPERAR LAS TABLAS DE DAIMIEL La noticia ens explica que el Ministeri de Medi Ambient va comprar nou finques per tal d’aportar l’aigua d’aquests terrenys a Las Tablas de Daimiel. A més, també es durà a terme un transvasament de l’acord Tajo – Segura per aportar més aigua. Finalment, el Secretari de Medi Ambient diu que encara que les seves decisions siguin criticades, i hi hagi desacord per part de la població, tiraran endavant totes les mesures ja que s’ha de resoldre aquest problema urgentment.
    5. 5. L’ACORD SOBRE L’EBRE POSARÀ L’ACCENT EN LA TEMPORALITAT DEL PLA http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=500374&idseccio_PK=1021 El Pla Hidrològic Nacional ha manifestat queixes sobre el minitransvasament de l’Ebre cap a l’àrea de Barcelona. El PNH no està d’acord en que es dugui a terme abans aquest transvasament que els altres transvasament que aquest havia demanat molt abans de que es demanés el de Barcelona. Els responsables es defensen dient que a diferència dels altres transvasaments demanats anteriorment, aquest és molt més petit i de costos menors.
    6. 6. LA DESSALINITZACIÓ DE L’AIGUA DEL MAR: La dessalinització consisteix en què s’instal·len unes maquinàries, anomenades plantes dessalinitzadores, que el que fan és extreure la sal de l’aigua perquè es pugui convertir en aigua dolça potable. Trobem plantes dessalinitzadores a les Illes Canàries i a Almería (Andalusia), tot i que se’n estan instal·lant més a diferents parts de la costa Mediterrània. A Catalunya en trobem una a Tordera la qual l’han construït per obtenir aigua per usos urbans, industrials i agrícoles. El problema d’aquesta dessalinitzadora és que el mar està entrant terra endins i això provoca la degradació del delta de Tordera. A part de la dessalinitzadora de Tordera, també n’han construït una recentment al Prat.
    7. 7. A Espanya hi ha escassetat d’aigua dolça potable i per això s’ha hagut de recórrer al recurs de les dessalinitzadores i gràcies a elles s’obté aigua dolça de bona qualitat. <ul><li>Alguns dels problemes que comporten aquestes plantes dessalinitzadores són els següents: </li></ul><ul><li>Les instal·lacions tenen un cost molt elevat. </li></ul><ul><li>Es consumeix molta energia. </li></ul><ul><li>En el procés d’extracció de la sal de l’aigua de mar es produeixen residus salins que una vegada abocats al mar, perjudiquen a la flora i la fauna marina. </li></ul>
    8. 8. LA DESALINIZACIÓN CONSIGUE PONER FIN A VEINTE AÑOS DE ESCASEZ DE AGUA PARA LA POBLACIÓN. (LA VERDAD, 16/10/19). Aquesta notícia ens parla de que a la zona de la conca del Segura es necessita molta aigua del transvasament del Tajo, però gràcies a les plantes dessalinitzadores que s’han construït ara se’n necessita un 25 % menys. http://www.laverdad.es/murcia/20091016/region/desalinizacion-consigue-poner-veinte-20091016.html
    9. 9. EL 80% DEL AGUA DE LA COSTA DE ALICANTE VIENE DE DESALADORAS. (EL PAÍS. 08/07/09/). http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/agua/costa/Alicante/viene/desaladoras/elpepiespval/20090708elpval_10/Tes/ La notícia ens diu que el 80% de l’aigua que es consumeix des de Alicant a Mazarrón (Murcia), que és una zona de pluges escasses, prové del mar, gràcies a la dessalinització. A més a més, per culpa de la crisi el consum d’aigua ha baixat.
    10. 10. LA RECUPERACIÓ DELS AQÜÍFERS: <ul><li>Els aqüífers són embassaments </li></ul><ul><li>d’aigua subterrània compostos de capes </li></ul><ul><li>de roca o d’altres estrats porosos i </li></ul><ul><li>permeables que tenen la capacitat de </li></ul><ul><li>retenir, emmagatzemar i permetre el </li></ul><ul><li>corrent i l’extracció de l’aigua del subsòl. </li></ul><ul><li>Constitueixen, aproximadament, el 35% </li></ul><ul><li>del total dels recursos hídrics utilitzats. </li></ul><ul><li>L’aprofitament de les aigües </li></ul><ul><li>subterrànies té un paper rellevant contra la falta d’aigua potable. </li></ul><ul><li>Até abastiments urbans i industrials i la superfície de reg. </li></ul><ul><li>Però a la vegada, existeixen diversos problemes: </li></ul><ul><li>La costosa recuperació dels aqüífers i de gran complexitat tècnica. </li></ul><ul><li>L’exigència de tractaments molt cars. </li></ul>
    11. 11. <ul><li>La contaminació de les aigües subterrànies fa que l’aigua quedi irreversible per al consum humà degut a: </li></ul><ul><li>L’ús incorrecte dels compostos químics agrícoles en els conreus intensius. </li></ul><ul><li>L’abocament de residus urbans i industrials. </li></ul><ul><li>La gestió inadequada en els aqüífers costaners ha afavorit que els sols agrícoles acabin sent contaminats amb l’aigua salada del mar. </li></ul><ul><li>La sobreexplotació provoca un minvament important del seu nivell d’aigua, un deteriorament de la seva qualitat i un encariment de les extraccions pel cost energètic més elevat que comporten pel fet de fer més profunds els pous, d’adquirir bombes... </li></ul><ul><li>El ritme de renovació de l’aigua subterrània és molt lent i depèn de les precipitacions i de la quantitat d’aigua arrossegada pels rius. </li></ul>
    12. 12. LA PLANTA DE LA TORDERA HA AJUDAT A REGENERAR ELS AQÜÍFERS NATURALS EL PERIÓDICO (21/07/09) <ul><li>http://www.atlesnacional.cat/icc/atles-nacional/resource/static/mini/4_3.jpg </li></ul><ul><li>http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=631152&idseccio_PK=1021&h = </li></ul>La notícia ens explica que la planta dessalinitzadora ha ajudat a la regeneració dels aqüífers afectats per l’aigua salada de les zones marítimes i la ha convertida en potable, fet que ha pogut permetre el seu subministrament pel consum.
    13. 13. LA CULTURA DE REGADIU ESGOTA ELS AIGUAMOLLS DE LA MANXA EL PERIÓDICO (18/10/09) <ul><li>La notícia ens informa que a la Manxa, concretament a Daimiel, la superfície de regadiu s’ha multiplicat per 50 </li></ul><ul><li>els últims 25 anys. </li></ul><ul><li>Aquesta extracció continuada i descontrolada d’aigua ha provocat la dessecació del gran aqüífer del centre de la Península Ibèrica, l'anomena't aqüífer 23. </li></ul><ul><li>L’impediment de més captació d’aigua, ajudarà a recuperar el seu cabal inicial. </li></ul>http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idtipusrecurs_PK=7&idnoticia_PK=654040
    14. 14. ELS PLANS DE SANEJAMENT DELS RIUS: A Espanya tenim una sèrie de plans de sanejament per a les aigües dels rius, ja que cada vegada més, la qualitat de l’aigua es va reduint, a causa del deteriorament continu i, per crear un bon estat ecològic (aigües no contaminades, control de l’índex de malalties, recuperació de la vegetació inicial de les voreres dels rius, etc).
    15. 15. Aquests plans van destinats majoritàriament al control dels abocaments, tant industrials com urbans sobre les aigües dels rius, els quals obliguen a apostar per la instal·lació de col·lectors i depuradores d’aigua, per tal de sanejar els rius i les seves aigües. Aquests plans s’han posat en marxa, per exemple a: el riu Ego (País Basc), al Guadiaro (Andalusia) i el Besòs (Catalunya).
    16. 16. L’AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA MILLORA EL SANEJAMENT DE SORT AMB LA CONSTRUCCIÓ DE DUES DEPURADORES: (16 D’OCTUBRE 09) L’Agència Catalana d’Aigua ha iniciat unes obres que milloraran el sanejament de les aigües del municipi de Sort (Pallars Sobirà), amb la construcció de dues noves depuradores. Una al nucli de Sauri i, l’altra a Llessui. El preu estimat per als dos projectes és de 547.000€ (el 80% finançat per el Fons de Cohesió de la Unió Europea). L’objectiu final és que l’aigua sanejada en aquestes depuradores possibiliti una reutilització indirecte o planificada que contribuirà a mantenir el cabal ecològic del riu i l’aprofitament per a usos urbans, agrícoles i industrials.

    ×