Poesia trobadoresca

La societat feudal En la societat feudal (del segle XI al segle XII), hi havia dues classes de persones: les qui manaven i no treballaven i els qui treballaven i obeïen. Els senyors feudals formaren un exèrcit de fidels o vassalls , els quals estaven lligats per mitjà d’un jurament de fidelitat i dependència. El vassalls es presentaven davant el senyor feudal i feien públic el seu jurament de fidelitat: Jo, ( nom i dades del vassall) us juro a vós, senyor meu (nom i dades del senyor), que d’ara endavant mentre visqui, us serè fidel i us ajudaré, sense cap mal enginy ni cap engany, contra tots els homes i dones que os volguessin prendre l’honor. I us seré fidel en totes les coses, tal com un home fidel ho ha de ser al seu més bon senyor.

En la societat feudal (del segle XI al segle XII), hi havia dues classes de persones: les qui manaven i no treballaven i els qui treballaven i obeïen.

Els senyors feudals formaren un exèrcit de fidels o vassalls , els quals estaven lligats per mitjà d’un jurament de fidelitat i dependència.

El vassalls es presentaven davant el senyor feudal i feien públic el seu jurament de fidelitat:

Jo, ( nom i dades del vassall) us juro a vós, senyor meu (nom i dades del senyor), que d’ara endavant mentre visqui, us serè fidel i us ajudaré, sense cap mal enginy ni cap engany, contra tots els homes i dones que os volguessin prendre l’honor. I us seré fidel en totes les coses, tal com un home fidel ho ha de ser al seu més bon senyor.

La cultura cortesana A partir del segle XI, les corts feudals de la zona occidental d’Europa van anar configurant una cultura pròpia, caracteritzada per l’exaltació d’una sèrie de virtuts heroiques o cavalleresques. Segons aquesta mentalitat, el cavaller cortesà havia de ser valent, generós, gentil, lleial i elegant. En aquest context cultural va néixer la poesia trobadoresca, una poesia de caràcter aristocràtic que reflecteix fidelment la vida.

A partir del segle XI, les corts feudals de la zona occidental d’Europa van anar configurant una cultura pròpia, caracteritzada per l’exaltació d’una sèrie de virtuts heroiques o cavalleresques. Segons aquesta mentalitat, el cavaller cortesà havia de ser valent, generós, gentil, lleial i elegant.

En aquest context cultural va néixer la poesia trobadoresca, una poesia de caràcter aristocràtic que reflecteix fidelment la vida.

Canço d’amor Un dia que os vaig veure, senyora, per primera vegada, quan us plagué deixar-vos veure per mi, vaig apartar del meu cor tot altre pensament i es feren ferem tots els meus volers en vós […]

Un dia que os vaig veure, senyora, per primera vegada,

quan us plagué deixar-vos veure per mi,

vaig apartar del meu cor tot altre pensament

i es feren ferem tots els meus volers en vós […]

La poesia, una arma política I Cançoneta lleu i plana Lleugereta, sense ufana Faré sobre Mon Marquès Traïdor de Mataplana Tan farcit d’engany i obès Ah, Marquès, Marquès, Marquès, Tan farcit d’engany i obès!

I

Cançoneta lleu i plana

Lleugereta, sense ufana

Faré sobre Mon Marquès

Traïdor de Mataplana

Tan farcit d’engany i obès

Ah, Marquès, Marquès, Marquès,

Tan farcit d’engany i obès!

La poesia trobadoresca als territoris de parla catalana La poesia culta catalana s’inicia amb els trobadors, que componien els seus poemes occità. Aquesta situació es mantingué fins al segle XV, quan el poeta Ausiàs March comènça a escriure la seva obra en llengua catalana.

La poesia culta catalana s’inicia amb els trobadors, que componien els seus poemes occità. Aquesta situació es mantingué fins al segle XV, quan el poeta Ausiàs March comènça a escriure la seva obra en llengua catalana.