1. Ciències Socials 4t d’ESO
Col·legi Sagrada Família PJO

2. L’ ANTIC RÈGIM:
- Societat estamental.
- Política monarquica.
- Economia feudal.

3. SOCIETAT ESTAMENTAL.

4. “L'orde eclesiàstic no compon sinó un sol cos. En canvi la societat està
dividida en tres ordenes. A banda del ja citat, la llei reconeix altres dos
condicions: el noble i el serf, que no es regixen per la mateixa llei.
Els nobles són els guerrers, els protectors de les esglésies. Defenen a
tot el poble, als grans el mateix que als xicotets i al mateix temps es
protegixen a ells mateixos. L'altra classe és la dels serfs. Esta raça de
desgraciats no posseïx res sense patiment. Provisions i vestits són
subministrats a tots per ells, perquè els hòmens lliures no poden
valdre's sense ells. Així, doncs, la ciutat de Déu, que és tinguda com
una, en realitat és triple. Uns resen, altres lluiten i altres treballen. Els
tres ordenes viuen junts i no patirien una separació. Els servicis de cada
un d'estos ordenes permeten els treballs dels altres dos. I cada un al
seu torn presta suport als altres. Mentres esta llei ha estat en vigor el
món ha estat en pau”.
Del monjo Adalberón en la seua obra Carmen ‘ad' Robertum reregem
francorum, any 998.

5. ORIGE: Societat medieval dels tres ordens i pactes de vassallatge.(text Abalberó)
DEFINICIÓ ESTAMENTS: Grup social tancat en funció del naiximent i sense mobilitat.
PRIVILEGI:
SOCIETAT ESTAMENTAL.
NO PAGAR IMPOSTOS..
LLEIS I JUTGESESPECIALS.
MILLORS CÀRRECS PÚBLICS.
PRIVILEGIATS.
NO PRIVILEGIAT.
NOBLESA. % alta i baixa (titolats o cavallers),orige familiar per
naiximent, funció militar, en comú el privilegi.
CLER. Dif. Orige alt i baix cler, via de promoció social per a no
privilegiats i fills petits de nobles.Grans terratinyents i control art,
acultura, educació i ciència, INQUISICIÓ
TERCER ESTAT. 80-90% de la població, diferència entre
lliures i serfs, paguen impostos, inferioritat legal, jerarquia
interna x diners,molta casuística:
BURGESIA: Alta i baixa, comerciants i mercaders que habiten les
ciutats,tenen diners però no poder polític, governen les ciutats,
aspiren a comprar un títol i ennoblir-se
ARTESANS: Treballadors manuals de les ciutats.
LLAURADORS: La gran majoria de la població europea fins al S.XX,
poden ser lliures amb terra pròpia o no o serfs,
ESCLAUS I EXCLOSOS. No tenen cap dret, captaires, rodamons,
delinquents, captius, herejes…
GRUPS
CAL TINDRE EN COMPTE QUE
AIXÒ ÉS UNA SIMPLIFICACIÓ,
L’ANTIC RÈGIM DURA MOLT
DE TEMPS I A MOLTS LLOCS
DIFERENTS.
(1*)
(1*)

6. POLÍTICA:
MONARQUIA.

7. LLUÍS XIV, Declaració al Parlament de París, 3 de març de 1766
Com si estiguera permés oblidar que només en la meua persona residix el poder sobirà (...) que és
exclusivament de mi de qui els meus Talls obtenen la seua justícia i la seua autoritat; que la plenitud d'esta
autoritat, que exercixen en el meu nom, Roman sempre en mi i que el seu ús mai pot ser posat en mon contra;
que és a mi a qui pertany el poder legislatiu (...); que tot l'orde públic emana de la meua persona.
BOSSUET, La política segons les Sagrades Escriptures
Déu va establir als reis com els seus ministres i reina a través d'ells sobre els pobles (...)
Els prínceps actuen com a ministres de Déu i els seus lloctinents en al terra. Per mitjà d'ells Déu exercita el seu
imperi. Per això el tron real no és el tron d'un home sinó el de Déu mateix.
Es desprén de tot això que la persona del rei és sagrada i que atemptar contra ella és un sacrilegi.
ACT 1.- Com has pogut
cpmprovar el poder del rei varia
molt d’un territori a altre i al llarg
del temps dins un mateix regne.
A continuació explica i justifica a
quín tipus de monarquia pertany
cada ún d’ aquests texts.
CARTA DE CONVOCATÒRIA AL SERVEI D’ARMES:
Carlos, pacífic i gran emperador, a Fulrado, abat.
T'informem que hem convocat al nostre "plaid" general, enguany, a Saxònia oriental, sobre el riu Boc, en el lloc
denominat Stassfurt. Et preguem que assistisques amb tots els teus hòmens, ben armats i equipats, amb armes,
bagatges i tot l'aprovisionament de guerra pel que fa a queviures i vestimenta, el 15 de les calendes de juliol.
Que cada genet tinga un escut, una llança, una espasa llarga i una espasa curta, un arc i un carcaix ple de
fletxes. Que hi haja en les vostres carretes estris de tot tipus, i també queviures per a tres mesos a partir del
moment de reunió, així com armes i vestimentes per a un semestre. Et preguem que vígils que no s'exigisca cap
prestació fora del farratge, aigua i fusta.
Quant als dons que has de presentar-me en el nostre "plaid", envia'ls a mitjan mes de maig, allí on estarem en
eixe moment. Vela en no cometre cap negligència, en la mesura que desitges beneficiar-te amb la nostra bona
gràcia.
CONCESSIÓ D'UN FEU
"Siga per tots conegut com jo, Alfonso(1), per la gràcia de Déu, rei d'Aragó, comte de Barcelona,
Marqués de Provença, done i concedisc a tu, Guillem d'Anglesola (2), el meu castell de Mur (Lleida), per mi i
Pels meus successors i ho tindràs amb servici i fidelitat. Et done i concedisc este castell amb tots els seus
Termes i pertinences; a més rebràs aquells 8.400 litres de blat, els quals em solien donar els
Habitants del terme d'eixe castell. Te'ls done i t'ho concedisc en feu, em faràs servici i em tindràs
Fidelitat perpètua tant a mi coem als meus successors. També t'atorgue que pugues socórrer i defendre
Este castell contra tots els hòmens, no podent-ho fer contra mi, contra els meus i contra els meus Successors.
I jo Guillem d'Anglesola, renuncie a perpetuïtat, tot dany i queixa que tinga fins al dia de hui
Contra vós, senyor, i contra els vostres. Esta carta va ser escrita a Barbastre en el mes de novembre del
Any 1192. "
Memorial de 1624 presentado por el Conde Duque de Olivares.
“Tenga Vuestra Majestad por el negocio más importante de su Monarquía el hacerse rey de España: quiero decir,
señor, que no se contente Vuestra Majestad con ser rey de Portugal, de Aragón, de Valencia, Conde de
Barcelona, sino que trabaje y piense, con consejo maduro y secreto, por reducir estos reinos de que se compone
España al estilo y leyes de Castilla sin ninguna diferencia, que si Vuestra Majestad lo alcanza será el príncipe más
poderoso del mundo”

8. POLÍTICA: MONARQUIA.
MONARQUIA MEDIEVAL
O JUDICIAL FINS S. XVI
“PRIMUS INTER PARES”
Equilibri:
Rei – Corts - Nobles
EXÈRCIT: MAINADA FEUDAL
INGRESSOS: PERSONALS
COM A SENYOR FEUDAL.
EIX. JAUME I
M. AUTORITARIA S:XVII
REI CORTS NOBLES
EXÈRCIT MERCENARI
PERSONALS + DONACIONS
CORTS
EIX. AUSTRIES A VALÈNCIA
M. ABSOLUTA S:XVIII
“L’ESTAT SÓC JO”
“REI X LA G. DE DÉU”
EXÈRCIT “NACIONAL”
IMPOSTOS
EIX. AUSTRIES A CASTELLA i
BORBONS
La monarquia és la forma imperant de govern a Europa fins a l’inici del S.XX, cal tindre present que el poder del rei canvia molt d’un regne a altre i
també al llarg del temps. De totes maneres a tot arreu es produeix un augment del poder dels reis fins les revolucions liberals del S.XIX.
*

9. ECONOMIA
FEUDAL.

10. ECONOMIA FEUDAL.
Economia preindustrial, on allò és la TERRA (FEU) + que els DINERS ( CAPITALISME).
CAMP
MAJORIA DE LA
POBLACIÓ
CASUÍSTICA.
AGRICULTURA
VILES LLIURES
VILES SENYORIALS
RESERVA SENYORIAL.
TERRES LLIURES.
TERRES COMUNALS.
CIUTAT
ARTESANIA
COMERÇ
DIFERÈNCIA
(FEUDAL)
(CAPITALISTA)
GREMIS (Composició, Jerarquia )
PETIT
GRAN ( Comerç Triangular)
BURGESIA

11. 1.- ENRIQUIMENT
BURGESIA,
REVOLUCIÓ
INDUSTRIAL
. (COMERÇ TRIANGULAR,
MANOFACTURES, PODER
ÉCONÒMIC PERÒ NO POLÍTIC)
2.- IL·LUSTRACIÓ,
REVOLUCIONS
LIBERALS.
(RACIONALISME, CRÍTICA
RACIONAL SOCIETAT ESTAMENTAL,
LIBERALISME )
+
ANTIC
RÈGIM
MÓN
COMTEMPORANI
( Noblesa i cler) ( burgesia)

12. L’ANTIC RÈGIM I EL MÓN CONTEMPORANI
ANTIC RÈGIM, SISTEMA DE RELACIONS DOMINANTS A
ANTIC RÈGIM MÓN CONTEMPORANI
SOCIETAT
ESTAMENTAL
POLÍTICA:
CONTROL
MONÀRQUIC
ECONOMIA
FEUDAL
MÓN CONTEMPORANI, RELACIONS DOMINANTS A
SOCIETAT
CLASSES
POLÍTICA
DEMOCRÀCIA
ECONOMIA
CAPITALISTA
FACTORS
DE CANVI:
INDUSTRIALITZACIÓ
REVOLUCIONS
LIBERALS
SOCIALS
POLÍTIQUES
ECONÒMIQUES
ESPAI: EUROPA
TEPMPS: DESDE FEUDALISME FINS LA
IND. I LES REV. LIB. AL S.XIX
SOCIALS
POLÍTIQUES
ECONÒMIQUES
ESPAI: MÓN OCCIDENTAL
TEMPS: FINS 1989

13. Professor: Txema Gil
Autor: Joan Daniel Salvador
Pròximament el Món
Contemporani