El model de dona del franquisme

2,362 views

Published on

la situació de la dona durant el franquisme, legislació, moralitat vigent ..

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
2,362
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
309
Actions
Shares
0
Downloads
18
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

El model de dona del franquisme

  1. 1. El model de dona del franquisme La Sección Femenina de la Falange Española <ul><li> La dona en la família i el matrimoni </li></ul><ul><li>El règim franquista inicià un procés de canvi per crear una nova societat basada en la utopia de Falange: </li></ul><ul><li>una societat manipulable, </li></ul><ul><li>dòcil i </li></ul><ul><li>obedient . </li></ul>
  2. 2. La família <ul><li>“ La mano de hierro del capitalismo industrialista arrebató la rueca de las manos de la dulce Margarita… Pues el retorno a ese hogar, como madre y señora ama, entre patriarcal e idílico… eso significa la restitución de la mujer a su puesto familiar.” </li></ul>
  3. 3. Cartell de la SF del 1945
  4. 4. Recuperació de la legislació de l’època napoleònica <ul><li>Les principals mesures que afectaren la dona d’aquesta legislació foren: </li></ul><ul><li>1.Les dones no podien heretar. </li></ul><ul><li>2.No podien emancipar-se i marxar de la casa paterna fins als 25 anys, si no era per matrimoni o per fer-se monges. </li></ul><ul><li>3.No podien disposar dels seus béns sense el permís del marit i, per tant, no podien comerciar amb ells. </li></ul>
  5. 5. Recuperació de la legislació de l’època napoleònica <ul><li>4. No podien treballar sense el permís del pare o del marit, ni cobrar el seu propi sou, que passava a mans masculines. </li></ul><ul><li>5. Eren majors d’edat després que els homes. </li></ul><ul><li>6. No podien exercir certes professions, ja que seria un esforç massa gran per a elles. Més tard se’ls permeté jurídicament l’accés a qualsevol professió, però la realitat era que hi havia una forta discriminació que no ho permetia. </li></ul>
  6. 6. L’educació <ul><li>Inculcà a nens i nenes des de ben petits les seves futures “missions” com adults, educació que el mateix Franco encarregà a l’Església i a la Sección Femenina. </li></ul><ul><li>La Sección Femenina separà els alumnes segons el sexe (es proposà preparar les nenes per al seu futur com a mares i mestresses de casa). </li></ul>
  7. 7. Model de família <ul><li>Família de </li></ul><ul><li>Povedilla(Albacete), </li></ul><ul><li>1944 </li></ul>
  8. 8. Quines idees inculcà la Sección a les nenes? <ul><li>El seu objectiu a la vida era: casar-se , trobar un marit que les mantingués i, dins del sagrat matrimoni , tenir fills , perquè tenir fills per a la Pàtria era l’objectiu de vida d’una dona, perquè una dona, més que “dona” era mare . </li></ul>
  9. 9. La maternitat <ul><li>La dona no es res per ella mateixa, la seva raó de ser és la maternitat, és allò que la defineix com a ésser, és més, és la seva única funció (a part de servir al marit). </li></ul><ul><li>la pàtria compta amb ella per tal d’augmentar la població i així arribar a ser un imperi. </li></ul><ul><li>“ Dijo el Caudillo: <<Salvad la vida de los niños por la educación de las madres>>. España tiene prisa por doblar el número de habitantes.” </li></ul>
  10. 10. Legislació laboral <ul><li>Els governs de la dictadura legislaren en contra del treball femení. </li></ul><ul><li>També donaren ajudes per convèncer les dones de deixar la feina en un moment de crisis i dificultats econòmiques grandioses: el 1942 s’estipulà que les dones rebrien dots de les empreses en deixar la feina després de casar-se (era obligatori) i el mateix Estat donava ajudes directes ( préstamos por nupcialidad ) a aquelles dones que deixaven la feina voluntàriament en casar-se. </li></ul>
  11. 11. L’Església <ul><li>La pressió més gran fou la que exercí l’Església. En una Espanya molt catòlica, on l’Església tenia una gran influència, el fet que aquesta donés suport a l’Estat en la seva opinió sobre la dona fou decisiu. </li></ul><ul><li>L’Església sempre ha ressaltat la subordinació de la dona respecte del marit i als mateixos valors tradicionals als quals donava suport el règim. </li></ul><ul><li>“ La misión asignada por Dios a la mujer es la maternidad en el hogar; a este fin hemos de subordinar cuanto haga y cuanto nosotras hagamos por ella. Es decir, que su fin histórico lo cumplirá sin apartarse del fin natural de Dios le ha señalado, y en el cumplimiento de la Sección Femenina este fin acumulará méritos de vida eterna para salvar su alma.” </li></ul><ul><li>Sección Femenina </li></ul>
  12. 12. L’Església <ul><li>Les dones havien d’inspirar-se en la figura de la Verge Maria: casta, pura, bona i religiosa . Així havien de ser elles, creant una família i obeint el marit (creat a imatge i semblança de Déu) i imitant el sacrifici de la Verge: a la maternitat s’hi arriba patint, sacrificant-se, ja que no s’ha d’oblidar que el món és una vall de llàgrimes, on es ve a patir, sobretot les dones, causants del pecat original. </li></ul><ul><li>Cartell d’Auxilio Social,1938 </li></ul>
  13. 13. Societat patriarcal <ul><li>L’Estat prohibí els anticonceptius i l’avortament. </li></ul><ul><li>L’única opció moralment correcta que es donava era treballar cuidant dels seus. </li></ul><ul><li>“ Ella tiene por misión divina derrochar amor (…), la mujer que es madre se olvida de sí misma para no pensar en nadie más que en los demás.” </li></ul>
  14. 14. L’oci <ul><li>Les activitats amb què podia entretenir-se eren menyspreades o es consideraven reprotxables. </li></ul><ul><li>el ball era <<vestíbulo de las casas públicas>> </li></ul><ul><li>la platja <<inmenso pudridero moral, donde entre montones de carnaza se revuelven los sapos de la sociedad>> </li></ul><ul><li>les novel·les <<confeccionadas con retazos de adulterios de aventuras pasionales, de intrigas sexuales, de evoluciones de amor libre>> </li></ul><ul><li>el cinema, gran centre de corrupció </li></ul><ul><li>per no parlar de la moda <<(…) ni tampoco os importa oír que esas malditas modas son caprichos y ocurrencias de modistos afeminados, vendidos al oro judío, a la masonería, a la frivolidad extranjera, a todos los enemigos de Dios y de España, los cuales encuentran en vosotras sus magníficos aliados> </li></ul>
  15. 15. Factors de la marginació de la dona <ul><li>Un Estat autoritari i repressiu. </li></ul><ul><li>Una Església radical pel que fa a la dona (un bisbe amb el suport de l’Església prohibí a qualsevol dona major de 12 anys entrar a l’església sense mitges, sota amenaça d’expulsió). </li></ul><ul><li>Una educació persuasiva i insistent. </li></ul><ul><li>Una societat inculta. </li></ul>
  16. 16. Anys 60 <ul><li>Inici del moviment feminista. </li></ul><ul><li>Nou sistema econòmic, creat pels tecnòcrates (de caràcter molt més aperturista). </li></ul><ul><li>participació silenciosa de la dona en el món laboral durant els anys 40 i 50 en sectors feminitzats. </li></ul><ul><li>Començament del turisme europeu cap a Espanya: turistes sueques, franceses, etc. que vestien d’una forma “poc catòlica” i que duien una vida d’home, amb unes llibertats i una independència. </li></ul><ul><li>Inici del “ destape ” de la dona. </li></ul><ul><li>Pas revolucionari: tenir una autonomia econòmica implicava tenir un lloc propi en la societat, una independència social. </li></ul><ul><li>Aconseguiment de drets. </li></ul>

×