Ppt sociolingüística, marina calero

1,426 views

Published on

0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
1,426
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
414
Actions
Shares
0
Downloads
16
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Ppt sociolingüística, marina calero

  1. 1. <ul><li>MARINA CALERO 2 BATX B </li></ul>
  2. 7. <ul><li>La sociolingüística és una part de la lingüística que estudia les relacions entre la llengua i la societat. </li></ul><ul><li>Exemples de les seues funcions són: </li></ul><ul><li>l’analisi de la variació linguüística </li></ul><ul><li>la identificació de les comunitats lingüístiques </li></ul><ul><li>La descripció de les actituds i els prejudicis dels parlants envers la llengua pròpia. </li></ul>
  3. 8. <ul><li>Està formada pel conjunt de persones que parlen una llengua que la coneixen el codi i la fan servir per comunicar-se entre si. </li></ul><ul><li>Les fronteres entre comunitats lingüísitques són difícils de fixar ja que no coincideixen amb les fronteres polítiques ni a cap criteri ètnic ni religiós. </li></ul><ul><li>Poden ser: </li></ul><ul><li>estables: es mantenen els usos comunicatius de la llengua </li></ul><ul><li>procés de canvi : expansió o disminució dels nombres d’usuaris de la llengua. </li></ul>
  4. 9. <ul><li>Per parlar de llengües minoritàries utilitzem el criteri del nom de parlants. Segons el marc de referència que es faça servir varia la manera de considerar una llengua minoritària o majoritària. </li></ul><ul><li>Llengua minoritzada és aquella que pateix la interposició d’una altra llengua i està immersa en un procés de retrocés en els usos dins de la pròpia comunitat lingüística. Tots els seus parlants es veuen obligats a practicar un bilingüisme unilateral, ja que la llengua pròpia és insuficient per viure-hi. </li></ul>
  5. 10. <ul><li>Al món hi ha més de 6.000 llengües i menys de 200 estats. Les llengües no estan aïllades, sinó que sempre es troben en contacte amb moltes altres llengües. </li></ul><ul><li>Del contacte entre llengües diferents poden sorgir les següents siutacions: </li></ul><ul><li>B i lingüisme,multilingüisme i plurilingüisme </li></ul><ul><li>Conflicte lingüístic: diglòssia i subsititució . </li></ul>
  6. 11. <ul><li>Afecta els individus. Si ens referim a una societat s’empra el terme de conflicte lingüístic o diglòssia abans que bilingüisme social. </li></ul>
  7. 12. <ul><li>Es parla de bilingüisme com a fet individual i de diglòssia quan el bilingüisme afecta tota una comunitat lingüística Es poden distingir dos tipus de diglòssia: </li></ul><ul><li>DIGLÒSSIA INTERNA: </li></ul><ul><li>Es dóna quan a més dels dialectes d’una llengua, hi ha una varietat superposada molt éstandarditzada emprada en àmbits cultes però que ningú no empra com a llengua de conversa ordinària. </li></ul><ul><li>DIGLÒSSIA EXTERNA: </li></ul><ul><li>Una llengua ocupa els usos formals i de prestigi (llengua A) i una altra llengua redueix el seu ús als contextos informals sense prestigi (llengua B). </li></ul><ul><li>Dins de aquesta pot haver-hi diferents tipus de situacions. </li></ul>
  8. 13. <ul><li>Alguns sociolingüistes interpreten el contacte de les llengües com a conflicte lingüístic, ja que es tracta d’una situació de diglòssia inestable en la qual la llengua A ( la de més prestigi i poder) intenta subsituir la llengua B ( menor prestigi i menor poder) . </li></ul><ul><li>A la vista de la evolució històrica s’observa que aquestes situacions condueixen a tres possibles solucions: </li></ul><ul><li>substitució lingüística </li></ul><ul><li>lleialtat lingüística :Normalització lingüística </li></ul><ul><li>creació de pidgins. </li></ul>
  9. 14. <ul><li>Apareix quan una llengua B desapareix després d’un arraconament en els àmbits més col·loquials. Es distingeixen les etapes següents: </li></ul>
  10. 15. <ul><li>transferència lingüística: manlleu massiu de lèxic, calc d’estructures sintàctiques, pèrdua de regles fonològiques, morfològiques de la llengua A a la llengua B. </li></ul><ul><li>substitució a les zones urbanes </li></ul><ul><li>reducció o fragmentació de la base territorial de la llengua recessiva </li></ul><ul><li>Reducció de les funcions d’una llengua </li></ul><ul><li>Degradació de l’estatus de la llengua i dels parlants. </li></ul>
  11. 16. <ul><li>Demografia : Els moviments migratoris poden ser una causa que altere el nombre de parlants d’una llengua. </li></ul><ul><li>Prestigi: L ’individu percep que la llengua materna no té prestigi i per aquest motiu decideix abandonar-la. Hi ha variables que influeixen en el prestigi d’una llengua. </li></ul><ul><li>Educació: P ot utilitzar-se com a arma per fer desaparèixer una llengua. </li></ul><ul><li>Exemple: la prohibició del català a les escoles durant la postguerra fa afavorir la substitució de la llengua catalana. </li></ul>
  12. 19. <ul><li>Davant una situació de diglòssia els parlants d’una comunitat lingüística poden decidir defensar la seua llengua. </li></ul><ul><li>Així s’inicien processos de normalització lingüística l’objectiu dels quals és recuperar la normalitat lingüística incidint en els següents aspectes bàsics: </li></ul><ul><li>Augmentar el nombre de parlants. </li></ul><ul><li>Augmentar la freqüència d’ús de la llengua. </li></ul><ul><li>Ocupar tots els àmbits d’ús de la llengua. </li></ul><ul><li>Unes normes d’ús favorables a la llengua dominada. </li></ul><ul><li>Cal distingir aquest procés del de normativització. La normativització és el procés a través del qual es dota la llengua d’una regulació ortogràfica, lèxica i gramatical per aconseguir un estàndard unificat </li></ul>
  13. 20. <ul><li>Un pidgin és una llengua que sorgeix arran del contacte entre grups amb llengües diverses que necessiten un codi per a entendre’s . </li></ul><ul><li>Si aquests codis passen a ser una llengua materna es denomina crioll </li></ul>

×