Ciències per al Món Contemporani. Tema 1 Els límits de la ciència.

1. Tema 1 L‘UNIVERS I L‘ORIGEN DE LA TERRA
ELS LÍMITS DE LA CIÈNCIA
1

2. L’UNIVERS I L’0RIGEN DE LA TERRA

1. Els límits de la ciència.











Què és la ciència?
La filosofia de la ciència.
El coneixement científic de la realitat.
Característiques del coneixement científic.
Ciències formals i ciències empíriques.
El mètode científic.
Els límits de la ciència.
Evolució de la ciència.
Ciència i no-ciència. Pseudociències.
Mites i creences.
Preguntes per resoldre.
2

3. QUÈ ÉS LA CIÈNCIA?
Tots els animals necessiten conèixer per
poder sobreviure. En els humans el
coneixement és una necessitat biològica.
 Influeix sobre totes les àrees del saber i molts
camps de la vida.
 Ofereix una visió rigorosa i contrastada de la
realitat.
 És l‘origen de nombrosos avenços tecnològics.
 És universal, independentment dels
països, cultures, races, creences o sistema
polític.

3

4. LA FILOSOFIA DE LA CIÈNCIA


Intenta reflexionar sobre
l‘estructura, els mètodes, l‘evolució i
les funcions de la ciència.
Característiques:






Saber general (no particular ni
concret)
Produït i transmès per especialistes
(equips científics).
Segons el mètode científic.
Expressat amb un llenguatge precís
(tècnic i matemàtic)
Intersubjectiu (que pot ser entès de
la mateixa manera per qualsevol
persona).
Capaç de ser controlat públicament i
que permeti la descripció i l‘explicació
dels fets passats i presents, i la
predicció, en alguns casos, de fets
futurs.
4

5. EL CONEIXEMENT CIENTÍFIC DE LA REALITAT
El coneixement comú és útil a la nostra vida
quotidiana. Obtinguts a través dels sentits. És
subjectiva.
 El coneixement científic és especialitzat i
general o intervenen els sentits i la raó.
 La ciència és imparcial (no depèn de qui ho
descobreix) i objectiva (pretén descriure les
coses tal com són).
 Tots dos rebutgen l‘existència de realitats i
mitjans no naturals de coneixement (p.e.
esoterisme)

5

6. CARACTERÍSTIQUES DEL CONEIXEMENT
CIENTÍFIC


Fàctic  Observa, descriu i
explica els fets que investiga
tal com són, sense modificarlos en la mesura del
possible. No es deixa influir
per sentiments, prejudicis o
creences personals. Obtenim
dades empíriques (fet
comprovat).
Va més enllà dels fets 
Analitza els fets.
Experimenta sobre els fets.
Vol explicar la
realitat, esbrinar-ne les
causes i entendre el seu
mecanisme de funcionament.
Formula hipòtesis o teories.
6

7. CARACTERÍSTIQUES DEL CONEIXEMENT
CIENTÍFIC


Analític i especialitzat 
Estudia separadament la
realitat.
Claredat i precisió 
Exactitud




Formula específicament els
problemes a què s‘enfronta i
pretén resoldre.
Defineix els termes que
utilitza, ja siguin ordinaris
com nous.
Utilitza llenguatges artificials
(p.e. Matemàtica).
Mesura i quantifica el més
exactament els fets que
investiga.
7

8. CARACTERÍSTIQUES DEL CONEIXEMENT
CIENTÍFIC

Comunicable Públic i intersubjectiu. Per
tal d‘arribar als mateixos resultats en les
mateixes condicions experimentals.
Jesús Mosterín (1941): «Els resultats exposats pels científics són
públics i estan sotmesos a l’anàlisi, la crítica i el control de tothom i, en
especial, dels col·legues, desitjosos de refutar els resultats dels seus
companys per augmentar, així, el seu propi prestigi dins de la comunitat
científica»
8

9. CARACTERÍSTIQUES DEL CONEIXEMENT
CIENTÍFIC

Comprovable La
ciència, per entendre els
fets, crea o inventa unes
suposicions explicatives
anomenades hipòtesis o
conjectures. Pretenen
explicar per què passen
certs fets o per què
passen de la forma que ho
fan. Ha de ser
comprovada per
l’observació (―prendre
nota dels fets‖) i
l’experimentació.
(modificar variables o
paràmetres). Ciències
9

10. CARACTERÍSTIQUES DEL CONEIXEMENT
CIENTÍFIC
Metòdic Segueixen un ―camí amb una
finalitat precisa. Planifica la seva investigació i
es planteja els passos a seguir per arribar al
coneixement: mètode hipoteticodeductiu.
 Sistemàtic  Imatge coherent i versemblant de
la realitat. Elaboren hipòtesis i teories que si
són corroborades es converteixen lleis
científiques.


Una teoria és un sistema de lleis o idees
interconnectades entre sí.
10

11. CARACTERÍSTIQUES DEL CONEIXEMENT
CIENTÍFIC

Legal Pretén obtenir
lleis
científiques, explicacio
ns de regularitats.


Lleis deterministes o
universals. (p.e.
Graviació universal)
Lleis probabilístiques
o estadístiques. (p.e.
Física Quàntica)
11

12. CARACTERÍSTIQUES DEL CONEIXEMENT
CIENTÍFIC

Predictiu No està
limitada al present. Es
pot conèixer pautes de
regularitat (p.e.
Cometa Halley). Pot
ajudar al futur (p.e.
Metereologia). Diferent
a la profecia (que no
diu el mecanisme pel
qual passarà el fet).
12

13. CARACTERÍSTIQUES DEL CONEIXEMENT
CIENTÍFIC

ObertTots els coneixements són
provisionals.
 La
ciència és revisable i fal·lible (es pot
equivocar) i perfectible (rectifica i aprèn dels
seus errors).
 És tancada en la mesura que només amb el
mètode científic es poden contrastar la validesa
de les seves hipòtesis.
13

14. CARACTERÍSTIQUES DEL CONEIXEMENT
CIENTÍFIC

Útil Aplicable en el disseny d‘artefactes i
objectes eficaços en diversos camps.
 Eficaç
en sí mateixa pel coneixements que
proporciona i la imatge que dóna de la realitat.

Vídeo:
 CSI
Què ha passat?
 Observación: Quién lo hizo? Pases
14

15. CIÈNCIES FORMALS I CIÈNCIES FÀCTIQUES

Formals o deductives

Les seves proposicions es demostren sense la necessitat de
l‘experimentació. Usen únicament la deducció. No estudien
fets reals sinó conceptes i idees abstractes.



Lògica.
Matemàtica. (Aritmètica, geometria, àlgebra, estadística...)
Fàctiques o empíriques

Tenen com a objectiu fonamental la investigació, la
descripció, l‘explicació i la predicció dels fets que s‘han
donat, es donen o es donaran a l‘Univers. Necessiten de
l‘experimentació.


Naturals. (Física, química, astronomia, biologia, geologia...)
Socials o humanes.
(Sociologia, psicologia, economia, política, antropologia...)
15

16. CIÈNCIES FORMALS I CIÈNCIES FÀCTIQUES

Classifica les següents "ciències" en les
categories anteriors. Separa les que consideris
"pseudocientífiques" o no científiques:
Lògica, Física, Filosofia, Astronomia, Astrologia,
Medicina, Religió, Veterinària, Biologia, Química
, Mitologia, Psicologia, Economia, Història, Geol
ogia, Matemàtiques, Arquitectura, Farmàcia, Inf
ormàtica, Antropologia, Arqueologia, Lingüística,
Quiromància, Astrobiologia, Ufologia, Astrofísica
, Bioquímica, Enginyeria.
16

17. EL MÈTODE CIENTÍFIC

Video: Método científico y pensamiento crítico

Què vol dir que la Ciència és una empresa col · lectiva?

Quins són els rituals de la Ciència?

Quina és per a la Ciència l'única veritat sagrada?

Què vol dir que totes les suposicions han de ser examinades
críticament? i què significa que els arguments de l'autoritat no valen
res?

Què fer amb el que no és coherent amb els fets?

Per què la Ciència és el millor que tenim?
17

18. EL MÈTODE CIENTÍFIC

1. Identificació del
problema


Observació 
Problema concret.
S‘exposa amb un
enunciat interrogatiu.

Exemple: Experiment
de Redi


Teoria de la generació
espontània.
Aquests organismes
poden sorgir de la
matèria en
descomposició?
18

19. EL MÈTODE CIENTÍFIC

2. Formulació
d’hipòtesis.

Suposicions que es
consideren correctes en
principi i que podrien
donar solució al
problema.


Exemple: Experiment
de Redi
La descomposició
només servia de niu per
a la posta d‘ous. La
reproducció és sexual
no espontània.
19

20. EL MÈTODE CIENTÍFIC

3. Procediment
deductiu.

Es dedueixen algunes
conclusions o
prediccions que poden
ser contrastades per
l‘experiència.



Exemple: Experiment
de Redi
Si aïllem matèria en
descomposició en
recipients tancats no
apareixeran animals.
Si apareixen la teoria
de la generació
espontània és correcta.
20

21. EL MÈTODE CIENTÍFIC

4. Disseny
experimental.


Es prepara un
experiment per tal de
verificar si, a partir de la
hipòtesi, s‘obtenen els
resultats previstos.
Ha de tenir un punt de
referència per al seu
control, mantenir
constants variables i
repetible.



Exemple: Experiment
de Redi
Es deixen 4 recipients
oberts amb matèria en
descomposició i 4 més
tancats.
S‘observà que en els
tancats no apareixien
cucs i mosques. Als
oberts sí apareixien.
21

22. EL MÈTODE CIENTÍFIC

5. Acceptació o
refutació de la
hipòtesi.

Es comparen els resultats
previstos en teoria amb
els experimentals. (Si hi
ha contradicció es rebutja
la hipòtesi, si es
corrobora, s‘accepta la
hipòtesi.)



Exemple: Experiment
de Redi
L‘experiment refuta la
teoria de la generació
espontània.
Al segle XVII Spallanzani
i al XIX Pasteur ho
refutaren de manera
definitiva amb els seus
estudis sobre la
putrefacció i la
fermentació.
22

23. EL MÈTODE CIENTÍFIC
23

24. EL MÈTODE CIENTÍFIC
24

25. EL MÈTODE CIENTÍFIC

Método científico. Mundo de Beakman
25

26. MÈTODE CIENTÍFIC: EXEMPLES

L’economia del joc net
 Quin
experiment es realitza?
 Quins resultats serien els esperats amb una
conducta egoista?
 Quines variables entren en joc?
 Quines conseqüències en traiem?
26

27. ECONOMIA DEL JOC NET 1

Imagínese que alguien le ofrece cien euros. Usted lo
único que tiene que hacer es ponerse de acuerdo con
otra persona, de la que no sabe nada, en cómo se
repartirán el dinero. Las reglas son estrictas. Están en
habitaciones distintas y no pueden intercambiar
información. Una moneda lanzada al aire decide quién
propondrá cómo se reparte el dinero. Le ha tocado a
usted. Sólo puede hacer una oferta de cómo se divide la
suma; al otro jugador le compete aceptarla o rechazarla.
Nada más. El otro conoce también las reglas y la
cantidad total de dinero que debe repartirse. Si la
acepta, se sella el trato. Si la rechaza, ambos se
quedarán sin nada. En los dos casos se acaba el juego.
No hay más opciones. ¿Qué haría usted?
27

28. 
Instintivamente, muchos piensan que habría
que ofrecer el 50% porque tal división es "justa"
y, por tanto, es probable que se acepte. Lo
único que puede hacer quien responde es decir
sí o no a una cantidad dada de dinero. Si la
oferta fuese del 10%, ¿aceptaría usted los
diez euros y dejaría que alguien se fuese con
90, o preferiría quedarse sin nada? ¿Y si sólo le
ofreciesen el 1%? ¿No es mejor un euro que
ninguno? Recuerde que no se puede regatear.
Sólo cabe la oferta, única, de quien propone:
quien responde puede tomarlo o dejarlo.
28

29. 
No le sorprenderá, seguramente, que dos tercios de las
ofertas estén entre el 40 y el 50 por ciento. Sólo cuatro de
cada cien personas ofrecen menos de un 20%. Ofrecer
una proporción tan pequeña es arriesgado; puede que se
rechace. Pero algo no encaja ahí: ¿por qué iba alguien a
rechazar una oferta por ser "demasiado pequeña"? A
quien responde sólo le quedan dos opciones: aceptar lo
que se le da o conformarse con nada. La única opción
racional para un individuo egoísta es aceptar cualquier
oferta. Un mísero euro es mejor que nada. Si quien
propone es egoísta y está seguro de que quien
responde lo es también, hará la menor oferta
posible, pues, y se quedará con lo demás.
29

30. ECONOMIA DEL JOC NET 2




El experimentador da a cada uno veinte euros, y han de decidir, con independencia los unos de
los otros, cuánto invertirán en un fondo común. El experimentador dobla el fondo común y lo
distribuye entre los cuatro miembros del grupo.
Si cada jugador contribuye con sus veinte euros, todos doblan su capital. La cooperación
es muy rentable. Pero la tentación de retener la propia contribución es grande. Un jugador
egoísta no pondría nada, porque de cada euro que invierta sólo cincuenta céntimos volverán a
su cuenta. (El experimentador dobla el dinero, pero luego se divide por cuatro entre los
jugadores.)
El experimentador se asegura de que los jugadores entienden perfectamente esto
preguntándoles que calculen con cuánto acabaría cada uno si, digamos, Alicia pone 10
euros, Roberto y Carolina sólo cinco y Daniel nada en absoluto. Tras estos preparativos se
juega de verdad. Si todos siguiesen la estrategia racional egoísta predicha por los
economistas, no se invertiría nada y nadie mejoraría sus veinte euros de partida. La gente no
juega así en la realidad; la mayoría invierte al menos la mitad de su capital.
Si el mismo grupo repite el juego diez veces, los individuos seguirán invirtiendo alrededor de la
mitad de su capital durante las primeras rondas. Pero hacia el final la mayoría no invertirá ya
nada. Este declive desde un nivel alto de cooperación se interpretaba antes como un
proceso de aprendizaje: los jugadores aprenden la estrategia egoísta a las malas, a golpe de
decepciones. Pero ésta no puede ser la explicación correcta, ya que otros experimentos han
mostrado que la mayoría de los jugadores que se incorporan a grupos nuevos, con otros
jugadores a los que no conocían de antes, vuelven a empezar con contribuciones grandes.
¿Cuál es la justificación de este comportamiento?
30

31. MÈTODE CIENTÍFIC:

Si afirmo: En Pere va fumar moltes
cigarretes i no va patir càncer, en Pau també
va fumar molt i no li va passar res; per tant el
tabac no produeix càncer: quin raonament
estic fent? On falla?
31

32. MÈTODE CIENTÍFIC: LA RADIOACTIVITAT

L‘any 1896, el físic Henri
Becquerel (1852-1908) va
deixar per accident una placa
fotogràfica verge en un calaix
que contenia sals d‘urani i
observà posteriorment que la
placa s‘havia velat. Això el va
portar a deduir que l‘urani
emetia unes radiacions que
velaven les plaques
fotogràfiques. Aquest
fenomen s‘anomenà
‗radioactivitat‘. Explica per
què el procés d‘investigació
d‘aquest fenomen va seguir
les passes del mètode
hipotètic-deductiu.
32

33. MÈTODE CIENTÍFIC: EL CAS SEMMELWEIS:



Ignác Fülöp Semmelweis (1818-1886) era
un metge hongarès que treballava al
departament de maternitat d‘un hospital
vienès on hi havia dues seccions
destinades al naixement de nadons: la
primera secció, de la qual s‘encarregaven
els metges, i la segona secció, a càrrec de
llevadores. A la primera secció es produïa
una gran mortalitat entre les dones que
anaven de part, a causa d‘una malaltia
anomenada «febre pauperal» — fet que no
succeïa en la segona.
Curiosament l‘epidèmia de febre pauperal
no es produïa a cap altre hospital de Viena
i fins i tot les mares que parien soles o en
un carreró rarament en morien. Per acabar
de fer les coses més difícils, quan el
pavelló de la primera secció es tancava
(per pintar-lo o per reparacions), s‘aturava
la mortaldat.
Semmelweis es proposà descobrir les
raons que poguessin clarificar un fet que
resultava del tot incomprensible a partir
dels coneixements de l‘època.
33

34. MÈTODE CIENTÍFIC: EL CAS SEMMELWEIS:





1.- Estudià les possibles diferències en el tractament de les dones. Veié que, a la segona secció, les dones s‘ajeien de
costat, mentre que a la primera s‘ajeien d‘esquena. La hipòtesi podria ser aquesta: la postura de la dona seria significativa a l‘hora
de contraure la «febre pauperal». Derivà una conseqüència empírica d‘aquesta hipòtesi: si canvio la postura de les dones de la
primera divisió deixaran de contraure la febre. La comprovació no donà els resultats esperats i la hipòtesi fou rebutjada.
2.- Una altra intent d‘explicació fou que per la primera secció passava sovint un sacerdot que atenia les moribundes. Formulà una
hipòtesi agosarada: el sacerdot provoca un efecte terrorífic i debilitant en les dones, i això fa que tinguin més possibilitat de
contraure la malaltia. Per tal de contrastar la hipòtesi canviaren el recorregut del mossèn, fent que no passés per la primera
secció, però van veure que aquest fet no era significatiu, ja que no se solucionà res.
3.- Va intentar correlacionar també la mortalitat de les parteres amb el clima i amb l‘època de l‘any i va veure que no hi havia cap
relació estadística.
4.- Finalment, Semmelweis arribà a la solució del problema quan un metge company seu va morir també de «febre pauperal»
després de ser ferit al dit pel bisturí d‘un estudiant en el moment de fer una autòpsia. Aquest fet posà Semmelweis sobre la pista:
afirmà que la «matèria cadavèrica» que hi havia en l‘escalpel de l‘estudiant havia provocat la mort del metge. I s‘adonà que ell
mateix i els estudiants que feien el reconeixement de les dones anaven a la sala de parts després de practicar disseccions a la sala
d‘autòpsies, sense netejar-se les mans acuradament. En canvi, a la segona secció la mortalitat era menor perquè les llevadores
que atenien les pacients no tenien contacte amb matèria cadavèrica. D‘aquesta hipòtesi en derivà una conseqüència contrastable:
netejant a fons l‘instrumental mèdic i rentant-se molt bé les mans s‘evitaria el problema. Aquest últim intent funcionà: mercès a una
higiene més acurada morien menys dones.
Quan entre 1851 i 1857 se li encarregà la direcció d‘un hospital a Pest (Hongria) Semmelweis aconseguí que la taxa de mortalitat
per febre pauperal disminuís fins un 0,85 %, gràcies a una política d‘estricta profilaxi, que obligava els metges a rentar-se les mans
regularment. Tot i això va tenir molts problemes per tal que la seva hipòtesi fos acceptada, no per raons científiques sinó per motius
de tipus polític (Semmelweis pertanyia al partit liberal i com a hongarès era discriminat a Viena).
34

35. MÈTODE CIENTÍFIC: BISTON BETULARIA:
PAPALLONA DEL BEDOLL
Un bon exemple és un estudi, realitzat a Anglaterra per H.B.D.
Kettlewell, sobre la papallona del bedoll o Biston betularia, espècie
freqüent en els boscos de bedolls europeus i de la qual existeixen dues
varietats: una blanquinosa amb taques fosques i una altra de color
negre.
I – Observació: fins a mitjans del segle passat, la varietat blanca
predominava de bon tros sobre la negra però, en pocs anys i amb motiu
de la incessant industrialització, la proporció de papallones clares i
fosques es va invertir en la majoria de les àrees boscoses, altament
contaminades per les partícules de sutge.
II – Plantejament del problema: a què pot deure's un augment tan
espectacular de la població fosca?.
III – Formulació d'una hipòtesi: Kettlewell va suggerir que la coloració
de les papallones els servia de camuflatge front als ocells
insectívors, encara que mai s'havia observat la captura de Biston
betularia per aquestes aus. Segons Kettlewell, en les zones no
contaminades, les escorces dels arbres estaven cobertes de líquens i
les papallones clares posades en ells resultaven menys visibles per als
ocells que les fosques; per contra, en les zones contaminades, on els
arbres estaven coberts de sutge, les formes fosques es camuflaven
millor.
IV – Experimentació: encara que Kettlewell va realitzar diversos
experiments per a provar la seva hipòtesi, únicament descriurem el més
significatiu. Va triar dues zones –una industrial, on predominava de bon
tros la varietat negra, i altra rural no contaminada, on normalment no es
trobaven formes negres- i en ambdós llocs va col·locar papallones
blanques i negres sobre l'escorça dels arbres. A continuació va
aconseguir filmar als ocells insectívors en acció i la pel·lícula va
demostrar que, quan havia el mateix nombre de papallones clares i
fosques, en la zona contaminada els ocells capturaven moltes més
papallones blanques que negres, mentre que en la zona no
contaminada ocorria exactament ho contrari.
35

36. ELS LÍMITS DE LA CIÈNCIA






Límits epistemològics (impossibilitat d‘arribar a la veritat en alguns temes).
Límits tècnics.
Límits econòmics.
Fraus científics.
Condicionants ètics i legals.
Problemes socials:
 Conflictes institucionals (internacionals, empresarials, religiosos)
 Impactes medioambientals (desenvolupament sostenible)
 Modificacions genètiques amb conseqüències futures
 Invenció d‘armes de destrucció massiva. Militarització de la ciència
36

37. ELS LÍMITS DE LA CIÈNCIA
Entrevista a Severo Ochoa. Són els científics persones especials?
Em mira als ulls i ho diu sense una ombra de dubte en la veu:
Li confessaré una cosa: m'he acostumat a seguir vivint perquè sóc massa covard per treure‘m del mig.
¿Tant troba a faltar a la seva dona? (Carmen l'esposa, va morir una nit de juny de 1986, quan tot just feia un any que els Ochoa havien tornat a Espanya, després de 55 anys
de matrimoni i del seu exili científic)
.. Jo vaig estar bojament enamorat de Carmen tota la vida. I ara la vida sense ella no és vida. Això no vol dir que ho passi malament, no. Viatjo, escolto música, etc. Ja no treballo, però
parlo molt amb científics joves, els aconsello si cal. El temps està ocupat. Però no tinc interès per la vida.
Potser vostè, biòleg i alhora enamorat, ha descobert on està la clau secreta de l'amor?
- L'amor és física i química ... Però una física i química molt sofisticades, eh? Jo crec que som això, i res més física i química.
He entendre que, segons ell, l'ànima no existeix?
- Cada vegada que contesto negativament a una pregunta d'aquest tipus rebut un munt de cartes intentant convèncer-me que estic equivocat. Els espanyols són intolerants, volen que els
altres pensin com ells. La meva dona era creient, jo no, però sempre vivim molt feliços, respectant-les nostres idees. Mai va ser un problema, i no tractàvem de convèncer. De
vegades ella s'oblidava d'anar a missa i jo li deia: «Carmen, la missa ...
A molts científics la ciència els ha portat a creure en Déu.
- En efecte. Hi ha científics molt religiosos, fins i tot en extrem, i altres que no ho són. Però jo no crec en el sobrenatural.
Ni tan sols després de la mort de la seva dona ha sentit vostè la temptació del consol religiós?
- Jo no busco el consol fàcil. Prefereixo no tenir consol.
I això?
- Consolar amb la mort de Carmen em semblaria una traïció cap a ella.
Creu que cal posar límits ètics a la investigació?
- Per descomptat que el científic ha de tenir plantejaments ètics. Jo crec que els que col · laboren conscientment per desenvolupar alguna cosa amb fins destructius, com va passar amb la
bomba atòmica, són condemnables. Ara bé, quan un està investigant no pensa gaire si l'aplicació dels seus descobriments pot ser perillosa. Jo sempre dic que tot el que
contribueixi a augmentar el coneixement humà s'ha de fer, encara que no se sàpiga el que pot venir darrere. Naturalment, ha d'intentar impedir la utilització d'allò que pot ser
perjudicial per a la humanitat.
I hi ha de veritat aquests laboratoris de les pel · lícules en què s'obliga els savis a treballar en misterioses i potents armes?
- Jo crec que sí. Hi ha una investigació de defensa, que als Estats Units es diu classificada, és a dir, secreta. Això passa en molts països. Encara que no crec que en aquests llocs treballi
ningú obligat, perquè a un científic no se li pot obligar a fer el que no vol. Però sí que hi ha persones a les quals se'ls demana aquesta dedicació amb xantatges morals ... I quan
l'anomenat patriotisme va darrere mala cosa ...
Activitat
Llegeix detingudament el text, anota el significat dels termes i expressions que no coneguis i després d'estudiar-les i aprendre-les. Realitza un breu resum del text, assenyalant les idees principals.
Realitza un comentari personal sobre el mateix
Creus que la vida és alguna cosa més que física i química? Està l'ànima construïda d'àtoms?
Estàs d'acord amb que tot el que contribueixi a augmentar el coneixement humà s'ha de fer?
Analitza el paper del científic en la Societat. Creus que són persones d'una mentalitat diferent? ¿Les seves opinions són objectives? Són responsables de l'ús que es faci dels seus descobriments?
37

38. ELS LÍMITS DE LA CIÈNCIA
SEVERO OCHOA









Bioquímic espanyol
Neix a Luarca, Oviedo el 24 de setembre de 1905.
Estudi el batxillerat a Màlaga graduant-se en 1921. Va estudiar medicina a la Universitat de Madrid, obtenint el
seu títol de metge el 1929, sent deixeble del Doctor Juan Negrín López
El 1936 va abandonar Espanya, exiliat després del cop d'estat i la Guerra Civil, passant un any a Alemanya i
tres a Anglaterra.
Va arribar als Estats Units el 1940, fent-seciutadà americà el 1956.
Des de 1942 ha estat treballant com a professor i investigador a la New York University College of Medicine.
Ha realitzat i publicat treballs considerables sobre els mecanismes químics de l'organisme. En particular ha
estudiat com les molècules de diòxid de carboni s'incorporen als compostos i com són alliberades. Aquests
treballs juntament amb els de Lipmann (1899-1986), del Rockefeller Institute for Medical Research a Nova
York, el 1951, va ajudar a identificar el «fragment bicarbonatado», que és un dels compostos claus en els
processos metabòlics, ja que es combina amb el coenzim A donant lloc a la acetilcoenzima A del cicle de Krebs
(1900 - 1981)
La seva fama va sorgir en connexió amb els seus treballs sobre els àcids nucleics. Gràcies al treball de
Watson (1928 -) i Crick (1916-2004) els bioquímics dels anys 50 estaven concentrats en el problema dels àcids
nucleics. L'organisme estava clarament capacitat per sintetitzar els àcids nucleics a partir dels nucleòtids però
en el procés es necessitava la participació dels enzims.
El 1955 Ochoa va aïllar un enzim d'una estirp de bacteris fent que reaccionés amb els nucleòtids, als quals
s'havia afegit una segona unitat fosfatada. Es seleccionaven els nucleòtids que en unir formarien molècules
d'ARN (àcid ribonucleic). La producció d'ARN sintètic va ser un èxit. A l'any següent Kornberg (1918-2007) va
estendre el treball d'Ochoa sintetitzant l'ADN.
El 1959 Ochoa i Kornberg compartir el Premi Nobel de Medicina i Fisiologia.
38

39. EVOLUCIÓ DE LA CIÈNCIA

La ciència es
desenvolupa i
evoluciona, a més de per
la lògica i
l‘experimentació, condicio
nada per factors
socials, les normes i els
procediments seguits
pels científics per
l‘avaluació d‘hipòtesis es
modifiquen amb el
desenvolupament de les
diferents tradicions
científiques.
39

40. EVOLUCIÓ DE LA CIÈNCIA

Criteris utilitzats per una comunitat científica per
valorar i decantar-se cap a un determinat Paradigma:
• Precisió. Concordança entre les prediccions i els resultats
experimentals.
• Consistència lògica. Relació lògica que manté amb altres
teories.
• Extensió del camp d‘aplicació. Com més camp millor ja
que dóna més possibilitats d‘explicació de la realitat.
• Simplicitat.
• Fecunditat. Possibilitat d‘obrir nous horitzons a la
investigació; major potència per a resoldre els problemes
que puguin aparèixer al llarg del temps.
40

41. EVOLUCIÓ DE LA CIÈNCIA
Época
Hitos
Paleolítico-Neolítico
Cálculo y conocimientos de Botánica y Astronomía. Desarrollo y uso de
materiales diversos.
Periodo Grecolatino
Sistematización del conocimiento e inicio de la ciencia contemporánea.
Edad Media
Oscurantismo por predominio del poder eclesiástico y de las ideas de
Aristóteles.
Los árabes sirven de puente entre Oriente y Occidente.
Siglos XVI-XVII, Renacimiento
Revolución científica. Se establecen los fundamentos conceptuales e
institucionales de la ciencia moderna. La teoría heliocéntrica es uno de los
ejemplos de esta revolución.
Consolidación de la ciencia en casi todos los campos (Descartes, Leibniz y
Newton)
Siglo XVIII, Ilustración
Consolidación de las Sociedades Científicas y Universidades. Elaboración de
las primeras enciclopedias.
Predominancia del mecanicismo con creación de la máquina de vapor que daría
paso a la revolución industrial.
Siglo XIX, siglo de la Ciencia
Edad dorada de la medicina, biología, química y física, con gran interés social
por la ciencia.
Cambio de paradigma impulsado por la mecánica cuántica y gran desarrollo
tecnológico.
Siglo XX
Cambio de paradigma, con la teoría de la relatividad, desarrollo atómico y
revolución genética.
Avances enormes en todos los campos de la ciencia.
41

42. Ciencia y economía
Ciencia y arte
Ciencia y religión
La consideración de la
economía como una ciencia
parte de la época de la
Ilustración pero tiene
limitaciones al ser difícil
reproducir experimentos
sociales.
Aunque parecen contrapuestos
están relacionados. Así
matemática y geometría son la
base de la arquitectura.
El conocimiento revelado,
obtenido a través de la
meditación, la oración o las
prácticas religiosas no es
conocimiento científico, aunque
gracias a él, grandes filósofos y
pensadores hayan llegado a
avanzar posteriormente en sus
disciplinas.
La relación entre economía y
ciencia queda reflejada en el
desarrollo industrial y la
productividad (maquinaria y
tecnología abaratan y agilizan
los procesos).
A partir del siglo XIX las
industrias tienen así
departamentos de investigación.
Los proyectos de I+D, con
transferencia de ciencia y
tecnología, son los que
posibilitan el desarrollo de las
sociedades actuales.
En ingeniería civil se aplica el
diseño, donde ciencia y
tecnología están presentes a
través de nuevos materiales y
de programas de simulación y
modelación.
Otro ejemplo es el arte fractal,
en el que usando programas de
ordenador se obtienen
resultados de alto valor estético.
Del debate entre ciencia y
religión surgen dos ideas:
•La fe religiosa forma parte de la
creencia personal de un individuo y
debe distinguirse del conocimiento
científico.
•Desde la ciencia no puede refutarse
ni probarse la existencia de Dios.
En las sociedades democráticas
los problemas surgen cuando
se cuestionan los límites éticos
y morales de determinados
experimentos y prácticas
científicas.
42

43. ELS CONSTRUCTORS DE LA CIÈNCIA MODERNA
Quins personatges serien ―imprescindibles·‖
en la Història de la Ciència?
 Vídeo: Redes. Los inventores del mundo

Cada dia en coneixerem un.


Explica quines són les tres grans concepcions o paradigmes en la
història del pensament científic.
Expliqueu les característiques de la revolució científica dels Segles
XVI i XVII seva importància i els principals precursors.
43

44. ELS CONSTRUCTORS DE LA CIÈNCIA MODERNA

Activitat de recerca:
Llibre
Autor / Segle
Importància social
"De humani corporis fabrica"
"De Revolutionibus Orbium
Coelestium":
"De Magnete"
"Discursos i demostracions
matemàtiques al voltant de les
dues noves ciències
"Principis matemàtics de filosofia
natural"
"Tractat elemental de química"
"New system of chemical
philosophy"
"L'origen de les espècies per mitjà
de la selecció natural"
"Principis de química"
44

45. LES PSEUDOCIÈNCIES


Una pseudociència es pot definir com un conjunt de
creences i pràctiques que, de bona o mala fe, alguns
volen fer passar per autèntica ciència, sense que
arribin a compartir les característiques exigibles al
coneixement científic.
Els qui s‘hi dediquen (astròlegs, parapsicòlegs,
curanderos, xamans, etc.) pretenen tenir un poder
especial que els permet entrar en contacte directe
amb les suposades forces còsmiques ocultes, que
aspiren a controlar fins a cert grau.
45

46. LES PSEUDOCIÈNCIES


L’astrologia, basada en
l‘antiga astronomia, es
construeix a partir d‘una
hipòtesi central
inacceptable: la influència
astral. El destí i el caràcter
d‘una persona estan fixats
permanentment en la
posició concreta de certs
astres en el moment del
seu naixement o, segons
altres, de la seva
concepció.
Article a El País: L'astrologia ¿ciència o enganyifa? De cartes
astrals i altres impostures.
José A. de Azcárraga 3 setembre 2000
46

47. LES PSEUDOCIÈNCIES



La parapsicologia o investigació psíquica
parteix de l‘antiga tradició de l‘espiritisme,
la cartomància (endevinació del futur
mitjançant les cartes), la quiromància
(endevinació mitjançant la lectura de les
ratlles de la mà), etc.
Actualment, es dedica a la «investigació»
de suposats fenòmens com la telepatia
(transmissió del pensament sense el
suport del llenguatge); la vidència a
distància; la vidència del futur; la telecinesi
(desplaçament d‘objectes amb el
pensament); la comunicació amb els
esperits dels difunts mitjançant diversos
procediments (com, per exemple, la taula
ouija; la reencarnació de l‘ànima, que
passa d‘un cos a un altre mentre no estigui
totalment purificada, etc.
Segons la parapsicologia, tots aquests
fenòmens impliquen l‘existència d‘una
capacitat paranormal que només alguns
individus posseirien, la percepció
extrasensorial (ESP).
47

48. LES PSEUDOCIÈNCIES


El creacionisme científic
defensa l‘afirmació que totes
les espècies foren creades
d‘una vegada per totes i la
negació consegüent de la
seva evolució, en contra de
totes les evidències
empíriques i d‘altres
consideracions teòriques.
Aquesta creença acostuma
a anar associada a la
cosmologia
creacionista, hipòtesi que
afirma la creació de l‘Univers
a partir del no-res.
48

49. LES PSEUDOCIÈNCIES

L‘art dels saurins.
Consisteix en l‘habilitat
especial que tindrien
certs individus
capaços de percebre
certes irregularitats en
el subsòl a través
d‘una vareta de cirerer
o avellaner o d‘un
pèndol, per així
determinar l‘existència
d‘aigua subterrània.
49

50. LES PSEUDOCIÈNCIES

L’ufologia és la
creença en suposats
contactes amb
intel·ligències
extraterrestres que
haurien visitat la Terra
amb ovnis (objectes
voladors no
identificats) i que
segrestarien
temporalment
persones a qui volen
estudiar (abduccions).
50

51. LES PSEUDOCIÈNCIES

La criptozoologia és
l‘estudi d‘animals
ocults, com ara els
famosos Yeti o el
monstre del llac Ness.
51

52. LES PSEUDOCIÈNCIES

Diverses teràpies o
tècniques curatives
com la naturopatia o
curació a través del
sol, l‘aigua, etc., la
reflexologia o curació
a través de
massatges,
l’aromateràpia...
52

53. LES PSEUDOCIÈNCIES

El mentalisme, que
inclou creences i
tècniques tan diverses
com la hipnoteràpia, la
risoteràpia (curació a
través del riure), la
meditació, la
piramidologia (efectes
de conservació i
preservació d‘aliments
dins d‘una estructura
piramidal)...
53

54. LES PSEUDOCIÈNCIES

La frenologia és la
doctrina que analitza
la psicologia de les
persones mitjançant
l‘observació de la
forma del crani; és a
dir, examinant la
morfologia externa del
cap seria possible
conèixer les
tendències internes de
l‘individu.
54

55. PSEUDOCIÈNCIES




Les pseudociències apareixen aïllades entre elles i de la resta del saber
assumit per la comunitat científica.
Es nega a contrastar empíricament les seves afirmacions mitjançant
proves objectives. I, quan ho fa, interpreta qualsevol resultat, sigui advers o
no, com una confirmació parcial de la seva teoria (una fotografia borrosa és una
«prova evident» d‘un ovni, una lleugera millora en la salut d‘una persona és una
«prova evident» de l‘eficàcia de la nova teràpia). A vegades, s‘exigeix una
creença prèvia a l‘observador imparcial per tal que pugui conèixer la realitat
estudiada.
No té mecanismes autocorrectors: no li interessen ni assimila les noves
dades empíriques ni les noves teories científiques (l‘astrologia és basa en
l‘astronomia antiga i medieval) ni, menys encara, les diverses crítiques a què
s‘ha hagut d‘enfrontar (qualsevol crítica és vista com un atac). Per això, les
pseudociències no són perfectibles i, en aquest sentit, realment no progressen.
L‘objectiu últim de la pseudociència no és produir coneixement (noves
teories), sinó influir sobre les persones i les coses, tal com ja feien la màgia i les
tècniques primitives. Els seus fins són eminentment pràctics, tot i que es
presenten amb l‘aparença i el llenguatge de la ciència.
55

56. MITES I CREENCES

L‘ésser humà sempre ha tractat de
compendre el món que l‘envolta 
Cosmologies.
 Des
de la mitologia (Teogonia d‘Hesíode sVIII
aC)
 Des de la filosofia.
 Des de la religió.
 Des de la ciència.
56

57. MITES I CREENCES

Vídeo: Els mites de la Ciència

























Només fem servir un 10% del nostre cervell.
La memòria dels peixos només dura uns segons.
El fred causa els refredats.
Si tots els xinesos saltessin alhora es produiria un terratrèmol.
Els cactus absorbeixen les radiacions que emeten els ordinadors.
L‘homeopatia és una alternativa a la medicina.
L‘aigua de l‘aixeta gira en sentit contrari a l‘hemisferi sud.
No s‘ha de despertar mai a un sonàmbul.
Si et menges un xiclet trigaràs 7 anys a digerir-lo.
Si toques una ortiga sense respirar no et picarà.
Has de tallar les puntes del cabell que creixerà més fort.
Si una cosa cau a terra triga 5 segons a contaminar-se.
L‘home prové del mico.
És possible aprendre coses mentre dormim.
Els estruços enterren el cap.
Els gats sempre cauen de peus.
Les serps reaccionen al so de la flauta.
La Terra està més a prop del Sol a l‘estiu.
La dieta vegetariana és més sana.
Els cabells i les ungles continuen creixent al morir.
Si et treus una cana apareixen més.
Una cullereta al coll d‘un ampolla de cava evita que el gas marxi.
Neixen més nadons en lluna plena.
Els espinacs contenen molt de ferro.
Si et banyes després de dinar se‘t talla la digestió.
57

58. PREGUNTES PER RESOLDRE

1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.
13.
14.
15.
16.
17.
18.
19.
20.
21.
22.
23.
24.
25.
26.
27.
28.
29.
30.
Al juliol de 2005, la prestigiosa revista Science va publicar 125 qüestions que, segons prestigiosos científics de tot el món, resumien els grans reptes als quals s'enfrontaria la
ciència en els pròxims anys http://www.sciencemag.org/sciext/125th /
Quins canvis genètics ens fan humans?
Com de relacionades estan la variació genètica i la salut personal?
Poden unificar les lleis de la física?
Què controla la regeneració dels òrgans?
Com una cèl·lula de la pell pot convertir-se en una cèl·lula nerviosa?
Com funciona l'interior de la Terra?
Estem sols a l'Univers?
Com i on va sorgir la vida a la Terra?
Què determina la diversitat d'espècies?
Podem suprimir selectivament la resposta immunitària?
Quines són les bases de la consciència?
Com s'emmagatzemen i recuperen els records?
Com va aparèixer el comportament cooperatiu?
Com sorgiran les visions de conjunt d'un mar de dades biològiques?
Per què els humans tenim tan pocs gens?
Quins són els límits de la informàtica convencional?
De què està fet l'Univers?
Seguirà Malthus equivocat?
És el nostre l'únic Univers?
Quina és la naturalesa de la gravetat?
Com i quan es van formar les primeres galàxies i estrelles?
Quina és l'eficiència màxima de les cèl·lules fotovoltaiques?
Què causa les eres glacials?
Existeix o ha existit vida en algun planeta del sistema solar diferent de la Terra?
Quantes formes de mort cel·lular existeixen?
Què causa l'esquizofrènia?
Què substituirà el petroli? I quan?
És possible una vacuna efectiva contra el VIH?
Com de calent serà el món amb el canvi climàtic?
Què és una espècie?
58