2. BIOGRAFIA
Santiago Rusiñol i Prats va néixer a Barcelona el 25 de febrer de
1861 i va morir a Aranjuez el 13 de juny de 1931.
Va ser un pintor, escriptor i dramaturg català. Va ser un dels
líders del Modernisme a Catalunya.
Les seves pintures estan actualment molt valorades
econòmicament i les seves obres literàries tenen una gran
importància en la història de la literatura.
3. VIDA
Provenia d’una família burgesa que tenia una fàbrica tèxtil a
Manlleu.
Als 28 anys Rusiñol va abandonar a la seva esposa ,Lluïsa
Denís, i a la seva filla de pocs mesos per anar-se’n a París per
aconseguir el seu somni, que era dedicar-se a la pintura.
Va viure al barri dels artistes de París, Montmartre, d’on va sorgir
la seva primera obra literària Desde el Molino (1894).
També va treballar a La Vanguardia escrivint articles, en els quals
expressava els seus pensaments.
Al exposar les seves obres pictòriques va rebre una gran crítica
de la burgesia , ja que el seu art en aquella època no era
comprés.
4. VIDA (II)
Col·laborava amb una revista molt important del moment, l’Avenç.
Sentia un gran apreci per la vila de Sitges i per aquest motiu va
crear el Cau Ferrat, casa on exposava obres i es reunia amb
altres artistes.
Va ser el creador de les festes Modernistes que tenien lloc a
Sitges. Aquestes consistien a reivindicar la renovació dels
llenguatges artístics, volien trencar amb el passat.
Rusiñol com a artista bohemi va caure en les drogues, més
específicament la morfina, i va estar en un centre de
desintoxicació a prop de la ciutat de París. Després d’això va
començar a dedicar-se a la pintura paisatgística i el teatre.
5. L’AUCA DEL SENYOR ESTEVE
Obra publicada l’any 1907.
Aquesta obra es podria considerar una autobiografia de
Rusiñol perquè el protagonista volia dedicar-se al món artístic i
no continuar amb el negocia familiar, igual que li passava al
propi escriptor.
L’argument d’aquesta obra consisteix en que Ramonet, fill
d’Esteve i Tomasa, volia dedicar-se a l’escultura i no continuar
treballant a La Puntual, botiga fundada l’any 1830 per la seva
família. Ramonet estudia d’amagat en una escola d’art, La
Llotja, perquè sap que la seva família no li hagués permès.
Quan els seus pares ho descobreixen Esteve es fica molt
malalt i mor.
6. RUTA DE L’AUCA DEL SENYOR ESTEVE
1. Convent de Sant Agustí
7.
8. FRAGMENT RELACIONAT
Diàleg entre una dona, Estevet, Senyor Ramon i Senyor Pau:
- Dona: Tindrien trenzilla morada?
- Estevet: Morada, no. L’hem acabada.
- Dona: Sí que hem sap greu...
- Ramon: Ho podem mirar
- Estevet: No, pare, que l’hem acabada.
- Ramon: Que l’hem acabada? I com?
- Estevet: Doncs , miri, perquè no n’hi ha.
- Ramon: Hi vostè què fa? Per què no en demana?
- Pau: He escrit als Sobrinos Hermanos.
- Ramon: Què sobrinos, ni què hermanos. En una casa com la nostra, fundada
el 1830, i que duu per nom << La Puntual>>, no hi pot faltar trenzilla morada!
Dispensi, noia. Demà en tindrem.
- Dona: Passi-ho bé.
11. ESPAI RELACIONAT
El carrer de Santa Llúcia, on es troba l’Arxiu
històric de la ciutat de Barcelona, és un lloc
pel qual el Senyor Esteve, pare de
Ramonet, passava molt sovint.
15. FRAGMENT RELACIONAT
Diàleg entre el Graner (pare de Tomasa) i senyor Pau:
- Graner: Quin tràngol! Quin brogit! Quin trànsit!
- Pau: Què li passa, senyor Graner?
- Graner: Que no he pogut aguantar més. He baixat del faietón i que arribin a l’hora que
puguin. No tinc gènit jo per a casaments, ni per a anar amb cotxe, ni per a empentes!
- Pau: Però, què ha passat?
- Graner: Que no podíem passar!
- Pau: Per on?
- Graner: Pel carrer. Pel barri. Figuris vostè que sortíem de l'església de Sant Cugat, amb la
noia casada, a Déu gràcies, i anàvem seguint avall pel carrer de Tantarantana, quan
dugues reingleres de carros que venien contrapuntats han aturat el faietón a dintre d’un
nus de comerç, de tràngol i de mercaderies, que no hi havia com desfer-ho. Allí hauria vist
un embús. Els d’un costat deien als altres que tiressin, els altres: << xóoo!>>; el cavall del
carro de darrera ficava el cap al faietón i posava el morro a la falda d’una de les tres
Maries; El cavall nostra pasturava una bala de cotó; el cotxer deia: <<Què hem de fer?
Què hem de fer? >> Renegar, hem de fer. El nostre ha baixat...Garrotada. Jo també he
baixat...Garrotada; però no jo an ells, sinó a mi; Fins que deixo d'impedimenta, i me’n vinc
a peu, i ben a peu, perquè això no és anar a casar-se: això és encastar una boda.
18. FRAGMENT RELACIONAT
Diàleg entre Pau i el fondista:
- Pau: Suposo que l’àpat s’ho valdrà! M’han encarregat que
no faltés res, i el senyor Esteve paga al comptat;però és
estricte en els seus assumptes.
- Fondista: A mi això no té de dir-m’ho. Sé lo que són
casaments i lo que és cuinar i lo que és servir. Que
arròs, que platillo, que fregit, que la seva llebre i
l’estofat, que la seva oca amb el seu
rostit, carquinyolis, panses, i vinguen paciències. D’aquí la
gent ne surt tipa. Cregui, això no és una posada. Això és un
engreixapersones.
21. - FRAGMENT RELACIONAT
Diàleg entre la mare del Ramonet i l’ajudant de la botiga, La
Puntual:
- Tomasa: Senyor Pau, vostè ho ha de saber.
- Pau: Ai, pobre de mi!
- Tomasa: vostè ho sospita. Què té en Ramonet? A on va?
- Pau: Doncs...Se’n va a Llotja.
- Tomasa: Ja ho sé. Però que hi fan a Llotja?
·Pau: Doncs hi fan...diu que hi dibuixen i fan escultures.
25. ESPAI RELACIONAT
El que coneixem actualment com el Museu d’Història
de Catalunya antigament era l’edifici dels Magatzems
Generals del Comerç (MGC). Situat al vell port
industrial de Barcelona, barri de la Ribera, on la
família del Ramonet tenia la seva botiga tèxtil, per
tant, aquest espai els hi era familiar.
28. FRAGMENT RELACIONAT
Fins un jorn,un diumenge a la tarda, va dir a la
Tomasa i al noi que es vestissin amb lo mellor, que
els portaria a Romea a veure La bona gent, una
comèdia que el Brusi deia que es podia anar a
sentir sense perill de perversió ni de capgirament
d’idees.
