Microsoft power point   rind 2013 copy
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Microsoft power point rind 2013 copy

on

  • 1,045 views

 

Statistics

Views

Total Views
1,045
Views on SlideShare
426
Embed Views
619

Actions

Likes
0
Downloads
3
Comments
0

3 Embeds 619

http://pugavi-clioblog.blogspot.com.es 594
http://pugavi-clioblog.blogspot.com 24
http://pugavi-clioblog.blogspot.mx 1

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Microsoft power point   rind 2013 copy Microsoft power point rind 2013 copy Presentation Transcript

    • LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL © VICENT PUIG I GASCÓ 1r. Batxillerat. Curs 2013-2014
    • 1. Concepte. Què és? Quan es produeix? On es produeix? 2. Causes de la Revolució Industrial. a) Revolució Agrària b) La revolució Demogràfica c) Revolució comercial a) La Revolució tecnològica b) Revolució dels Transports. 3. Els Sectors industrials. 1. Indústria Textil 2. Indústria Siderúrgica 4. EL Sistemes de Finançament de les noves indústries 5. L’expansió de la Revolució Industrial. 1. Industrialització europea 2. Industrialització extra-europea 6. Conseqüències Econòmiques i socials de la Revolució Industrial. a) Conseqüències econòmiques a) El Liberalisme econòmic i capitalisme b) Conseqüències socials Procés d’Urbanització La Societat de Classes. El paper de la dona
    • QUÈ ÉS? PER QUÈ IMPORTANT? ÉS Definició Influències posteriors ON ES DÓNA? I QUAN ? LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL COM? DE QUINA MANERA? DESENVOLUPAMENT I ESDEVENIMENTS PER QUÈ APAREIX ? CAUSES
    • És un conjunt de transformacions econòmiques, basades en l’aplicació de la màquina a la producció, que van impulsar un gran creixement en tots els sectors de l’economia. • És un procés lent i gradual, que va significar una transformació radical no sols en l’economia sinó també en l’organització social. • Es va passar d’una economia agrària a una industrial i d’una societat estamental a una de classes. • Es va iniciar a la Gran Bretanya al segle XVIII i s’estengué cap a Europa, primerament, i després a altres parts del món. • Suposa la desaparició de l’Antic Regim econòmic i la implantació del capitalisme liberal. • és el resultat d’una sèrie de revolucions paral·leles que, connectades entre elles, van incidir profundament en tots els àmbits de la vida social, econòmica i política d’Europa. • Es produeix en Anglaterra, Revolució industrial (1750-1820) = Take-off= ARRANCADA, a la resta del continent europeu (1820-1870) = Industrialització • Etapes: • 1a. Revolució Industrial (1780-1870): era del vapor, cotó, carbó i ferrocarril. • 2a. Revolució Industrial (1870-1914): era del petroli, electricitat, automòbil. • 3a. Revolució Industrial (1945...): era atòmica, electrònica, informàtica, espacial...
    • FACTORS DE LA REVOLUCIÓ ANGLESA REVOLUCIÓ AGRÀRIA REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA AUGMENT DE LA PRODUCCIÓ AUGMENT DE LA POBLACIÓ I DE LA DEMANDA REVOLUCIÓ COMERCIAL AUGMENT DEL CAPITAL REVOLUCIÓ TRANSPORTS TRANSPORT RÀPID I BARAT REVOLUCIÓ TECNOLÒGICA INNOVACIONS MÀQUINES APLICADES A LA PRODUCCIÓ I AL TRANSPORT
    • Arades
    • Naps, trèvols i alfals ajuden a fixar el nitrogen al sòl i van fer pujar el farratge augmenta la cabanya ramadera (a més permet la ramaderia estabulada en granges = millor alimentat = més carn i llet). Més excrements millora de la fertilitat de la terra
    • NOVA ESTRUCTURA DE MENTALITAT DE CULTIVAR LA PROPIETAT = CANVI DE A Anglaterra més de la meitat de les terres eren propietat de la baixa noblesa (gentry), que les arrendava als camperols sense terra. L’altra meitat pertanyia a l’alta noblesa i a propietaris lliures. Tancament de terres comunals (openfields) comporten la privatització mitjançant les lleis de tancament (Enclousure Acts, 1760 fins 1860). Pujada del preu dels cereals estimula els grans propietaris a apropiar-se les terres d’ús col—lectiu per poder produir més i incrementar els beneficis. Privatització incentiva millora dels sistemes de conreu augment de la producció destinada al mercat Tancament de terres provoca concentració de la propietat perjudica els petits propietaris i pagesos pobres (perden el dret a utilitzar les terres comunals) No disposaven de recursos per tancar les terres venen les propietats = se converteixen en jornalers (salari) elevat Nº pagesos que buscaven feina = salaris baixos pagesos emigrar ciutats. Decisiva aparició de nous empresaris agrícoles amb mentalitat capitalista. DEFINICIÓ CLARA DELS DRETS DE PROPIETAT DE LA TERRA INTRODUCCIÓ D’INNOVACIONS: ADOBS, MECANITZACIÓ, ETC ORGANITZACIÓ RACIONAL DE PARCEL—LES I CAMINS CONTROL DE LES TERRES PER MITJANS I GRANS PROPIETARIS MAJOR CAPITALITZACIÓ DE LES ESTRUCTURES AGRÀRIES
    • SOCIALES ECONÒMIQUES EMPOBRIMENT CAMPEROLS MÉS POBRES ÈXODE RURAL DESENVOLUPAMENT AGRARI AFAVOREIX INDUTRIAL L’ARRENCADA MAJOR PRODUCTIVITAT (90%) MILLORA DE LES CONDICIONS DE VIDA AUGMENT DELS GUANYS EL CAMP SUBMINISTRA • • • ALIMENTS MATÈRIES PRIMERES PER A LA INDÚSTRIA MÀ D’OBRA PER A LES INDÚSTRIES AUGMENTA LA DEMANDA PRODUCTES INDUSTRIALS ACUMULACIÓO DE CAPITAL ABASTIMENT DE LA POBLACIÓ URBANA REINVERSIÓ DE CAPITAL REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA DESVIACIÓ DE PART DEL CAPITAL A ALTRES ACTIVITATS ECONÒMIQUES CAPITALITZACIÓ DE LES ACTIVITATS AGRÀRIES
    • La població anglesa es va triplicar en un segle i mig: 5 milions de persones al 1701 17,9 milions del 1851. Fases del creixement demogràfic: Començaments del segle XVIII (1710-1740) creixement lent però ininterromput (no fou espectacular) a pesar de que la Pesta Negra havia desaparegut de l’Europa Occidental com a casa més greu de mortalitat (darrera = port de Marsella el 1720). Aquesta fase creixement normal propi de l’Antic Règim alta natalitat + alta mortalitat (especialment infantil = pèssimes condicions higièniques en els parts, l’endarreriment de la medicina i epidèmies). A partir de 1740-1760 ritme de creixement es va disparar i l’increment demogràfic fou el major que permet una estructura demogràfica tradicional. El salt espectacular 1760 a 1800 = REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA altes taxes de natalitat + brusc descens de les taxes de mortalitat = fort creixement natural de la població.
    • Aquest creixement va ser resultat de canvis de la natalitat i la mortalitat. NATALITAT: va pujar del 32,5 per mil al començament de segle al 37 per mil al final Religió cristiana favorable a la natalista Escàs ús d’anticonceptius Va disminuir l’edat de contreure matrimoni i el nombre de celibataris a causa de la millora de la situació econòmica). MORTALITAT: la reducció de la taxa de mortalitat (del 32 per mil al 1700 al 20 per mil al final del segle XIX) va ser resultat de: Una millor alimentació la dieta va millor gràcies a l’augment de la producció i als nous mitjans de transport, que van possibilitar la importació d’aliments. 2a meitat del segle XIX: avanços mèdics i higiènics (vacuna verola de Jenner, difusió de l’ús del sabó, extensió de l’aigua potable). CREIXEMENT DE L’ESPERANÇA DE VIDA.
    • REVOLUCIÓ COMERCIAL
    • LA CREACIÓ DE LA DEMANDA DEMANDA EXTERNA DEMANDA INTERNA CREIXEMENT POBLACIÓ MILLORA DEL NIVELL DE VIDA A CAUSA DEL DESENVOLUPAMENT COMERCIAL , INDUSTRIAL I AGRÀRI (menor % de despesa en productes alimentaris) = CAPACITAT ADQUISITIVA Desenvolupament MERCAT INTERIOR (eliminació de les duanes interiors, millora dels transports, Especialització producció) Inicis del Colonialisme Matèries Primeres barates i mercats reservats Acumulació de Capital Expansió del comerç britànic: Amèrica del Sud, zones d’Àsia, Àfrica , Europa Superàvit comercial
    • REVOLUCIÓ AGRÀRIA REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA LA DEMANDA AUGMENT DEMANDA PRODUCTES INDUSTRIALS • LIBERTAT DE LOCALITZACIÓ • FORÇA ARTIFICIAL MOTRIU AUTÒNOMA • DEMANDA DE COMBUSTIBLE (CARBÓ) INNOVACIONS TÈXTILS LLANÇADORA VOLANT, John Kay (1773) FILADORES (Spinning Jenny, Mule, Water Frame) TELERS MECÀNICS ENERGIA HIDRÀULICA Màquina de Vapor (Watt, 1769) INDÚSTRIA SIDERÚRGICA LIMITACIONS DELS SISTEMES ARTESANALS (DOMÈSTIC I GREMIS) NECESSITAT D’AUGMENTAR LA PRODUCCIÓ TECNOLÒGIQUES MÀQUINA DE VAPOR INTRODUCCIÓ INNOVACIONS PRODUCTIVES FÀBRIQUES MINES Ús de bigues de ferro, rails i vagonetes TRANSPORTS Carbó de Coc (Darby, 1732) ALT FORN Pudelació i laminatge ferro (Cort, 1783) Convertidor Bessemer (1856): ACER Locomotora de Stephenson (1829) Vaixell de Vapor (Robert Fulton, 1807) TREBALL EN CADENA
    • REVOLUCIÓ DELS TRANSPORTS
    • FACTORS Necessitat de nous mitjans de transport = transport de persones i mercaderies lent = XVIII Expansió del comerç interior i exterior Excedent de capital procedent de l’agricultura i el comerç XARXA DE CANALS Unió dels centres productors de matèries primeres amb les zones industrials Construcció de canals i millora de les vies fluvials CARRETERES CAMINS Carreteres de peatge (turnpicke roads) Construcció d’una xarxa de carreteres amb centre a Londres. FERROCARRIL Aplicació del vapor al transport terrestre = Locomotora (Rocket) de Stephenson (1829) Conseqüències: a) Transport de grans càrregues b) Reducció dels temps de desplaçament c) Abaratiment de matèries primeres i productes d) Estímul per a la indústria siderúrgica
    • EL FERROCARRIL ORIGEN PRIMERS FERROCARRILS MINERIA • LIVERPOL- MANCHESTER, 1830. • BARCELONA -MATARÓ, 1840 • MADRID- ARANJUEZ, 1851 Transport del mineral fins a la boca de la mina: vagonetes arrossegades per cavalls sobre rails de fusta) DESENVOLUPAMENT COMERÇ CONSEQÜÈNCIES DESENVOLUPAMENT SIDERÚRGIA DEMANDA CREIXENT DE FERRO I CARBÓ APLICACIÓ A UNA MÀQUINA DE VAPOR (STEPHENSON, 1829, ROCKET) DESENVOLUPAMENT SISTEMES FINANCERS NECESSITAT DE CAPITALS SOCIETATS ANÒNIMES SOCIETATS D’INVERSIÓ • REDUCCIÓ DE LES DISTÀNCIES : informació, mobilitat, creixement urbà, millora abastiment, control estatal, oci, etc. • ABARATIMENT DEL TRANSPORT I AUGMENT CAPACITAT • ESPECIALITZACIÓ PRODUCTIVA I CREACIÓ D’UN “MERCAT NACIONAL”
    • 1a. Fase: Indústria Tèxtil
    • INDÚSTRIA DEL COTÓ Cotó= teixit suau, fàcil de rentar, producció abundant = abaratiment del preu Manufactura lligada al comerç colonial • Prohibició d’importació d’Indianes (cotó estampat) de la Índia (1700) • Cotoners anglesos comencen a estampar cotó blanc important • Pressions del sector llaner = prohibició importació de qualsevol teixit de cotó (1750)= els cotoners anglesos elaboren tot el procés • Concentració de la indústria cotonera al Lancashire= centre tradicional llaner Producció d’Indianes angleses : creixement, qualitat i anul·la la indústria llanera Matèria primera barata : cotó en pèl= Índia i sud EUA (més barat) A partir de 1850 Anglaterra exporta 13 m. De teixit per 8 m. (mercat interior) a EUA, Europa i Extrem Orient- Índia MECANITZACIÓ a) LLANÇADORA VOLANT (1733) aplicada al teler mecànic, John Kay. • Desequilibri entre el teixit i el filat • Filat manual amb filosa i torn • El filat no satisfeia la “demanda” de fil per a teixir = 3 o 4 filadors per fornir fil a un teixidor
    • b) Innovacions en el procés del FILAT. a) SPINNING JENNY (1760), Hargreaves. a) Disposa de Fusos múltiples b) Augmenta la quantitat de fil produïda per operari c) fila 8 fils a l’hora b) WATER FRAME (1768), Arckwraight a) Funciona amb energia hidràulica b) Moviment continuat c) MULE JENNY (1779), Crompton= a) funciona amb vapor. b) fila 400 fusos a l’hora c) TELER MECÀNIC de Cartwright (1785), equilibra ambdós processos (filarteixir) • Augment de la qualitat • Reducció de costos (=salaris) • Elevada producció Amb totes aquestes innovacions la indústria conquereix els mercats exteriors.
    • FILADORA / TELER MANUAL LLANÇADORA VOLANT DE JOHN KAY (TELER) SPINNING JENNY DE HARGREAVES = + FIL X OPERARI WATER FRAME DE ARKWRAIGHT (HIDRÀULICA) MULE JENNY DE CROMPTON (VAPOR) TELER MECÀNIC DE CARTWRIGHT
    • 2a. Fase: LA INDÚSTRIA SIDERÚRGICA PRODUCCIÓ TRADICIONAL DE FARGUES AMB CARBÓ VEGETAL I FERRO DE GRAN PURESA • DEMANDA AGRÀRIA (EINES I MÀQUINARIA) • DEMANDA INDUSTRIAL (FÀBRIQUES I MÀQUINES) • GUERRES NAPOLEÒNIQUES (MUNICIÓ) • PRIMERS FERROCARRILS , VAIXELLS • MINES: bigues de ferro(POUS MINERS) ,rails i vagonetes (TRANSPORT DEL MINERAL) 10.000 tones (1780) AUGMENT DE DEMANDA DE FERRO Ferro produït sobre el carbó vegetal = car i poder calorífic baix INNOVACIONS LA
    • a) CARBÓ DE COC (hulla destil·lada dels elements sulfurosos) Substitució del carbó vegetal pel mineral (A. Darby, 1709): generalització a finals del XVIII per l’encariment de la fusta= major poder calòric del carbó mineral. • Major poder calorífic= fosa en ALT FORN • Impuls a la mineria del carbó • Producció de ferro en grans quantitats= Bigues de ferro, Rails, Vagonetes b) Introducció del vapor en la fundició (1776, Wilkinson): aire calent a pressió, augmentant la temperatura de la combustió i permetent major temperatura en un temps menor i amb menys combustible. c) Augmenta la demanda de Ferro a finals del XVIII = renovació utillatge agrari i introducció de les màquines en la indústria tèxtil = ESTÍMUL NOVES INNOVACIONS d) Depuració del metall (PUDELACIÓ) I LAMINACIÓ a vapor (Henry Cort, 1784-95)= millora la qualitat i permet millorar el carbó • Procés de fosa • Eliminació de les escòries del ferro e. Demanda de ferro per a la construcció del Ferrocarril i vaixells de ferro= ESTÍMUL f. Forn d'Injecció d’aire calent de J. Neilson (1829), conversió del ferro en ACER= material flexible i dur= construcció de locomotores, rails, etc. • Consolidació definitiva de la siderúrgia i la mineria del carbó • Reducció de les depeses de transport mineral i major rapidesa (Ferrocarril) g) Procés de refinatge i reducció del ferro per a produir acer en quantitats industrials a baix cost. Patent de Henry Bessemer, 1855
    • ALT FORN
    • PROCÉS DE LAMINAT DEL FERRO. ( CORT, 1783)
    • EL FINANÇAMENT DE LES NOVES INDÚSTRIES
    • NECESSITAT DE CAPITAL A LLARG TERMINI Cap estalviador privat disposa de quantitats tan importants o No vol arriscar-les a tan llarg termini o No vol realitzar una sola inversió (massa risc) Necessitat de nous canals que: Recullen els estalvis del conjunt de la població i Els adrecen cap a les empreses Però permeten que: L’estalviador recupere el seu capital a curt termini Les empreses han de disposar de capitals a llarg termini BORSA BANCS D’INVERSIÓ
    • DIPÒSITS A CANVI D’INTERÉS PETITS INVERSORS ACCIONS BANC CRÈDIT AL CONSUM CRÈDIT A LES EMPRESES INTERÉS BANC SA INVERSIONS EN BORSA EMPRESES INERSIONS DIRECTES GUANYS DIVIDENDS X ACCIONISTES INTERESSOS PELS DIPOSITANTS BENEFICIS PEL BANC GUANYS
    • INVERSORS INVERSIÓ EN ACCIONS (BORSA) BANCS SOCIETAT ANÒNIMA Capital dividit en accions oferides en la Borsa EMPRESES D’INVERSIÓ BORSA L’inversor obté GUANYS si ven més car del que ha comprat Els guanys de l’empresa es reparteixen proporcionalment entre els seus accionistes Valor de les accions es fixa en la SUBHASTA (cotització), en funció de les • Perspectives d’obtenir ( guanys) • Perspectives de la venda de les accions en un futur L’inversor pot recuperar els diners venent les accions a un altre inversor dividends L’empresa manté el seu capital social
    • REVOLUCIÓ ÀGRÀRIA Guanys Impostos més elevats Dipòsits en els bancs DESENVOLUPAMENT PRODUCCIÓ INDUSTRIAL INDÚSTRIA RURAL PRIMERES FÀBRIQUES (REINVERSIÓ) REVOLUCIÓ COMERCIAL SUPERAVIT COMERCIAL DESENVOLUPAMENT COLONIAL INDÚSTRIA SIDERÚRICA I FERROCARRIL INDÚSTRIA TÈXTIL BANCS AUTOFINANÇAMENT (Estalvi) SOCIETATS LIMITADES (Amics i parents) PRÉSTECS (Baix interès) ESTAT SOCIETATS ANÒNIMES ACCIONS DIVIDENDS BANCS DE DIPÒSITS ESTALVI PRIVAT BANCS D’INVERSIÓ SUBMINISTREN CAPITAL BORSA DE VALORS
    • a) Mnes , Plantes Siderúrgiques , FF.CC. = Capital elevat = desenvolupament mecanismes bancaris, borsaris i administració de més capitals b) Noves condicions de treball, Mecanització i major necessitat d’acumular capital = SOCIETATS MERCANTILS = agrupacions de diversos inversors que hi aporten el capital i se’n reparteixen els beneficis. c) SOCIETAT ANÒNIMA = capital fraccionat en participacions (accions) que compren diversos inversors (accionistes) • Accionista= propietari de la part proporcional de l’empresa, en funció del nombre d’accions (participacions del capital de la societat). • Rep un DIVIDEND= part proporcional dels beneficis obtinguts per la societat no reinvertits, en funció del nombre d’accions • OBLIGACIONS: interès anual fix al comprador fins a l’amortització idel capital que hi ha aportat , però no té propietat.
    • d) BORSA DE VALORS: • mercat de capital on es compren accions i obligacions • Baròmetre de la situació econòmica en general • Oscil·lacions de les cotitzacions reflecteixen el volum de negocis i el funcionament de les empreses i l’economia d’un país e. BANCS: • Financen el procés d’industrialització • Emissors de paper- moneda • Consoliden el paper d’intermediaris entre els posseïdors de capital (inversors) i els que necessiten préstecs per finançar l’activitat industrial • Societats per accions • • • Apareix el BANC CENTRAL= banc estatal encarregar d’avalar el paper moneda amb les reserves en or de l’estat i controlar-ne la seua circulació BANCS DE DIPÒSITS, guarden els estalvis , dipòsits a la vista, es poden retirar en qualsevol moment. BANCS D’INVERSIÓ, concedeixen préstecs a llarg termini, participen del capital de les empreses (accions); subministradors de capital a la indústria (inversions, préstecs, agilitant els pagaments (lletres, xecs, pagarés,etc) , faciliten els intercanvis en paper moneda
    • L’EXPANSIÓ DE LA INDUSTRIALITZACIÓ
    • INDUSTRIALITZACIÓ En Europa parlem de PROCÉS D’INDUSTRIALITZACIÓ gradual i regional PROCÉS DESIGUAL, no afecta a tots els països d’igual manera: ECONOMIES DUALISTES DESENVOLUPAMENT • FIRTS COMERS= enceten l’arrencada a partir de 1830-40: BÈLGICA, FRANÇA, I ALEMANYA • LATE COMERS = enceten el procés a partir del darrer 1/3 del segle XIX: ESPANYA, ITÀLIA, ÀUSTRIA O RÚSSIA MOTORS DE LA INDUSTRIALITZACIÓ EUROPEA CONTINENTAL BASES DIFERENTS A LA REVOLUCIÓ ANGLESA, I AMB UNA REDUCCIÓ D’ETAPES EN EL PROCÉS FERROCARRILS Arrencada per a industrialitzar una àrea, encara que no era prioritari. L’ATRACCIÓ DE LES INFRAESTRUCTURES SIDERÚRGIA Complementa l’expansió del FERROCARRIL. INDÚSTRIA PESANT CONNECTADA AMB LA BANCA BANCA MAJOR NECESSITAT DE CAPITAL= CREACIÓ DE BANCS INVERSORS: ROTHSCHILD, CREDIT MOBILIER ESTAT SUBSTITUEIX LA MANCA D’INICIATIVA INDIVIDUAL I ELS CAPITALS PRIVATS= SUPORT ESTATAL A LA INDÚSTRIA I EL FF.CC.
    • NOU MODEL D’INDUSTRIALITZACIÓ a) Primeres transformacions en el sector agrari b) Industrialització a partir de la siderúrgia, mineria i els ferrocarrils = arriba al seu apogeu amb la 2a. Revolució industrial c) Major paper de l’estat = per a salvar la competència amb GB i la inexistència de condicions (mercat interior, mentalitat capitalista, mercat mundial...) emprenedor, Organitzador = canalitza capitals vers la indústria (banca pública, recolza la banca d’inversió, aliança terratinents + bancs + empreses industrials) i crea el mercat interior (creació infraestructures de transport + eliminació duanes interiors) Generador de la demanda (constructor d’infraestructures, política colonial, armament) Potenciador I+D (suport a la recerca, desenvolupament sistema educatiu per a proporcionar investigadors, importació de tecnologia, impulsa l’arribada de tècnics estrangers) Protector (des de la crisi econòmica 1871) = suport a les exportacions (subvencions), obstacles a les importacions (aranzel, límits, criteris de qualitat)
    • FRANÇA • Arrencada industrial a partir de 1830 • Xarxa Fluvial • Industrialització lenta • Fonamentada en la importància de la propietat agrària a) Repartiment de terres durant la Revolució b) Desenvolupament d’una massa de petits propietaris (aturada de l’èxode rural) c) Demanda de productes orientada a l’agricultura (consum, eines) • Creixement demogràfic més modest = debilitat de la demanda i mà d’obra • Inversions de capital orientades al sector immobiliari o a l’estranger BÈLGICA Comença entre 1800-1830 Sota l’àrea d’influència britànica (aprovà la independència) Xarxa Fluvial Antecedents: la mineria de Charleroi Potencialitats: recursos miners, Canal de la Mànega (accessibilitat), tradició tèxtil.
    • ALEMANYA Unificació política i econòmica (Zollverein, 1834) Sistema educatiu de qualitat (I+D que fomentarà les branques innovadores) Jaciments de ferro i carbó. Concentració del capital financer en la siderúrgia i química Iniciativa compartida entre l’estat i el sector privat (aristocràcia i burgesia) Sectors: Ferrocarril, siderúrgia (FFCC i armament), béns d’equipament ALTRES PAÏSOS EUROPEUS 1. Industrialització tardana 2. Forta inversió estrangera 3. Sense reforma agrària integral a) ESPANYA (Euskadi, Catalunya) b) ITÀLIA (Piemont) c) IMPERI AUSTRO-HONGARÉS (Bohemia, Moravia, Viena, Hongria) d) IMPERI RUS (Moscou, Sant Petersburg)
    • ESTATS UNITS D’AMÈRICA a) Enorme mercat interior Arribada massiva d’immigrants europeus i altres Colonització de l’oest Ràpida construcció d’una xarxa extensa de ferrocarrils (Atlàntic-Pacífic) b) Abundants matèries primeres (minerals, petroli, agricultura) c) Divisió geogràfica del treball Oest agrari Nord-oest industrial Sud-est productor de matèries primeres d) Elevada mecanització (per a compensar la manca de mà d’obra i els salaris elevats) e) Sistemes d’organització / divisió del treball (especialització) per tal d’abaratir costos) f) Desenvolupament de la gran empresa JAPÓ. 1. Copia el model occidental (per a fer front a l’amenaça de colonització occidental) 2. i Industrialització accelerada i entesa com a tema de poder (convertir-se en potència del Pacífic) 3. Mà d’obra abundant i barata 4. L’estat actua com a MOTOR = 1. Creació d’empreses públiques, 2. Subvencions a la creació d’empreses privades, 3. Demanda (infraestructures i armament), 4. Importació de tecnologia, Creació de Bancs, 5. Recolza la canalització de capitals vers la indústria, 6. Creació d’un sistema educatiu de qualitat
    • CONSEQÜÈNCIES ECONÒMIQUES
    • NOVA ORGANITZACIÓ ECONÒMICA SOCIETAT NOVES CLASSES SOCIALS ECONOMIA LIBERAL EVOLUCIÓ • DEFENSA PROPIETAT PRIVADA (TERRA I CAPITALS •INTERÉS PERSONAL I LLIURE INICIATIVA • EL MERCAT REGULA ELS INTERESSOS = LLEI OFERTA I LA DEMANDA •NI PLANIFICACIÓ NI INTERVENCIÓ ESTATAL •MERCAT SATISFA ELS INTERESSOS GENERALS •EXALTACIÓ DE L’ACUMULACIÓ DEL CAPITAL •DIVISIÓ DEL TREBALL • Formació de Societats Anònimes • Tendència a la concentració d’empreses • Superació de les crisis de subsistència • Conflictes socials en les fàbriques FALLIDA GENERAL EMPRESES ATUR PROBLEMES INICIALS DESEQUILIBRI OFERTA- DEMANDA SOBREPRODUCCIÓ REDUCCIÓ DEMANDA BURGESIA I PROLETARIAT AUGMENTA + RÀPIDAMENT L’OFERTA QUE LA DEMANDA
    • NOVA TEORIA ECONÒMICA: EL CAPITALISME (I) Adam Smith (1723-1790) • LLIBERTAT A L’HORA DE PRODUIR I INTERCANVIAR BÉNS= LA BASE DEL DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC. Així ho va definir ADAM SMITH en la seua obra LA RIQUESA DE LES NACIONS (1776), considera inconvenient qualsevol intervenció de l’estat en els afers econòmics • TEORIA DEL “LAISSEZ-FAIRE” els governs no han d’intervindre en la regulació de la tasca dels empresaris, ni en la fixació dels aranzels al comerç exterior ni tampoc regular les relacions entre obres i empresaris. Creu en la bondat de l’individualisme i que tot home que tracta de satisfer els seus desitjos de riquesa, si se’l deixa en completa llibertat per part de l’estat en aquesta tasca, acabarà contribuint al profit de tota la societat. Idealitza la “mà invisible” del mercat, pensa que condueix a la més correcta utilització dels nostres recursos materials per tal d’aconseguir el màxim benestar social.
    • EL CAPITALISME (II): POSTULATS TEÒRICS 1. El mercat ha d’estar regulat únicament per la llei de la oferta i la demanda. Per tal que prospere l’economia no ha d’haver obstacles ni entrebancs que impedisquen el lliure comerç ni la iniciativa privada per a crear negocis: llibertat de producció i comerç. 2. La llei de l’oferta i la demanda també s’aplica al mercat de treball: el contracte laboral entre treballadors i empresaris es realitzarà lliurement, i també es pot trencar amb llibertat per qualsevol de les dues parts. 3. L’estat ha d’abstenir-se de qualsevol intervenció econòmica. El seu paper es limita a la defensa de la lliure iniciativa dels ciutadans: l'exercici de la llibertat econòmica individual conduirà al progrés i l’harmonia de tota la societat, sense que siga necessari el paper regulador de l’estat.
    • EL SISTEMA CAPITALISTA (III): CARACTERÍSTIQUES 1.- La propietat privada dels mitjans de producció (el control de la producció depén dels propietaris) . Tanmateix, l’aparició de sectors industrials que necessitaven grans capitals feu que no foren suficients les fortunes familiars, per això hom hagué de cercar l’aportació de diversos socis i particulars = SOCIETATS ANÒNIMES, què no podien pertànyer als que les dirigien, sinó a qui haguera invertit el seu capital, són els capitalistes. En qualsevol cas, existeix una separació clara entre capital i treball: els treballadors realitzen la producció en comú, però el guany de la seua activitat no es reparteix en comú, sinó que la majoria resta en mans del capitalista. Per tant, l’apropiació dels guanys és privada. 2.- El motor de l’economia és la cerca del màxim benefici. Cada empresa rivalitza amb la resta, i ha d’estar en les millors condicions i ser més eficient que la resta (competitivitat), per a vendre les mercaderies i així aconseguir sobreviure. Els esmentats guanys, o una part, són reinvertits en l’empresa i serveixen pel seu autofinançament, l’altra part es destina a pagar dividends als accionistes. 3.- Llibertat de mercat. En teoria qualsevol persona pot engegar un negoci. A més, els preus dels productes a la venda hom els fixa, en teoria, lliurement segons el seu consum. Per això, l’economia capitalista se l’anomena economia de lliure mercat. 4.- El creixement constant de la producció per la inversió constant de capital (autofinançament, crèdits bancaris, cerca de nous accionistes, subvencions estatals) i per l’aplicació de noves tecnologies (producció en cadena o renovació de maquinària ). L’objectiu, a més a més, es tenir uns baixos costos de producció per a competir en el mercat front a altres empreses. Si l’empresa no disposara de capital suficient per a efectuar tots els canvis que demanda el mercat, es convertiria en una empresa sense guanys i hauria de tancar.
    • David Ricardo (1772 — 1823) fou un economista britànic. Fou un dels economistes clàssics més influents. Fou també un home de negocis, financer i especulador i amassà una fortuna considerable. La llei del ferro dels sous, també coneguda com a llei de bronze dels salaris, és una teoria econòmica pel que els salaris tendeixen espontàniament cap a un nivell mínim, que correspon a les necessitats mínimes de subsistència dels assalariats. Qualsevol increment en els salaris d'aquest nivell portarà a un increment de la població, i llavors l'augment de la competència per obtenir una feina farà que els salaris es redueixin de nou a aquest mínim. David Ricardo basava la seva argumentació en la Llei dels rendiments decreixents de la terra. A mesura que les millors terres s'anaven ocupant, la creixent població es desplaçava a terres amb una productivitat menor, és a dir, terres marginals. Quan les terres només donen per subsistir, el salari és per tant de subsistència. A causa de la competència entre els treballadors, a més, aquest salari serà el mateix per a tots els treballadors (fins i tot per a aquells que treballen en terres amb major productivitat). L'argument de David Ricardo s'extrapola també a una economia industrial (no només agrícola) si suposem també rendiments decreixents del factor capital.
    • Thomas Robert Malthus (1776 - 1834) més conegut com a Thomas Malthus tot i que ell preferia que se l'anomenés Robert Malthus, va ser un economista i demògraf anglès conegut principalment per les seves teories pessimistes, però altament influents, pel que fa a l'evolució de la població mundial. Publicà el seu famós "Assaig sobre la població“ (1798) on exposà el principi segons el qual la població humana estava abocada a la pobresa i l'extinció. Les seves prediccions es basaven en la idea que la població creix en progressió geomètrica (això és a un ritme d'1, 2, 4, 8, 16, 32, 64, 128, 256, etc.) mentre que els recursos alimentaris ho fan en progressió aritmètica (és a dir, a un ritme d'1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, etc.). D'acord amb això, Malthus considerava que arribaria un moment en què la població no trobaria recursos suficients per a subsistir ja que aquests, a més a més, són limitats raó per la qual, quan s'hagueren esgotat, la vida humana desapareixeria (catàstrofe maltusiana).
    • LES CRISIS CÍCLIQUES RÀPID DESENVOLUPAMENT INDUSTRIAL QUE CREIX MÉS RÀPIDAMENT QUE LA DEMANDA TRENCAMENT DE L’EQUILIBRI ENTRE OFERTA I DEMANDA SOBREPRODUCCIÓ TANCAMENT D’EMPRESES CAIGUDA DE LA DEMANDA ATUR
    • CRISI: 1. Caiguda brutal de la producció industrial o agrària. 2. Caiguda accions. 3. Pel tipus de moneda (crisi monetària). Esdeveniment puntual, pot continuar o no amb una DEPRESSIÓ = contracció del AUGMENT DE LES consum , baixada de preus i augment de COTITZACIONS l’atur. Quan la contracció és de dèbil SALARIS I PREUS amplitud i de curta durada parlem de AUGMENT OCUPACIÓ RECESSIÓ BOOM EXPANSIÓ RECESSIÓ ATUR DESCENS DE LA PRODUCCIÓ I DEL CONSUM AUGMENT DE LA PRODUCCIÓ I DEL CONSUM SALARIS I PREUS PERTORBACIÓ TEMPORAL DEL MERCAT ? SOBREPRODUCCIÓ DESCENS COTITZACIONS DEPRESSIÓ
    • CRISIS PERIODIQUES CRISIS DE TIPUS ANTIC MANIFESTACIÓ I ORIGEN MALES COLLITES PENÚRIA ALIMENTARIA DEPENDENCIA CLIMATICA EVOLUCIÓ DELS PREUS ELEVATS PREUS AGRÍCOLES OFERTA INSUFICIENT CRISIS CÍCLIQUES CAPITALISTES SUPERPRODUCCIÓ ENFONSAMENT DELS PREUS DEMANDA INSUFICIENT EXTENSIÓ REGIONAL O NACIONAL PERIODICITAT DE VEGADES CONSEQÜENCIES FAMS QUE ELEVEN LA FALLIDES D’EMPRESES I BANCS MORTALITAT CONCENTRACIONS EMPRESARIALS MORTALITAT CATASTROFICA ATUR MUNDIAL CICLES DE 10 ANYS APROXIMADAMENT
    • CONSEQÜÈNCIES SOCIALS
    • PROCÉS D’URBANITZACIÓ ÈXODE RURAL A CAUSA TRANSFORMACIONS AGRÀRIES (REVOLUCIÓ AGRÀRIA CREIXEMENT DE LA (REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA) POBLACIÓ CONCENTRACIÓ DELS TREBALLADORES AFORES DE LES CIUTATS= FÀBRIQUES MANCHESTER, LIVERPOOL, BIRMINGHAM SNSE PREPARACIÓ PER UN CREIXEMENT RÀPID I EN POCS ANYS CREIXEMENT CIUTATS INDUSTRIALS ALS CANVI DE LOCALITZACIÓ DE LA POBLACIÓ EN EL TERRITORI= AUGMENT POBLACIÓ URBANA PROBLEMES Resultats 1. Segregació urbana : BARRIS RESIDENCIALS =confortables amb tots els serveis i bens ventilats= avingudes àmplies amb enllumenat i serveis públics= edificis d’oficines, botigues i habitatges residencials BURGESOS 2. BARRIS OBRERS = CARRERS sense planificació ni paimentació 3. Habitatges anomenats “back-to- back terrace housing” = habitatges adossats amb un única entrada i pati entre cada filera de cases. 4. Ús de materials pobres i de mala qualitat: humitat, sense bany individual i sense les mínimes condicions d’higiene (sense clavegueram, ni aigua corrent) = TIFUS, CÒLERA. 5. Amuntegament de persones i mancança de serveis públics (hospitals, escoles i zones d’oci) 1. NECESSITAT D’HABITATGES BARATS PER LA POBRESA DE LA POBLACIÓ IMMIGRADA 2. ESCASSA REGULACIÓ MUNICIPAL SOBRE LES EDIFICACIONS I LES SEUES CONDICIONS 3. BENIFICIS SENSE CONTROL = ÚNICA MOTIVACIÓ DELS CONSTRUCTORS
    • MOVIMENTS DE LA POBLACIÓ a) Migracions Interiors = Èxode rural b) Migracions Europees c) Migracions Intercontinentals
    • 1. GREUS PROBLEMES LABORALS a) HORARIS RÍGIDS I EXCESSIUS b) TREBALL INFANTIL I FEMENÍ c) SOUS BAIXOS d) ABSÈNCIA D’ASSEGURANCES D’ENFERMETAT, VELLESA, ETC. e) MANCA DE DRETS LABORALS 2. ALIMENTACIÓ INSUFICIENT 3. ABSÈNCIA DE LEGISLACIÓ LABORAL PROTECTORA DEL TREBALLADORS
    • NOVA SOCIETAT INDUSTRIAL NOVA SOCIETAT INDUSTRIAL (MÈRIT I DINERS) IGUALTAT JURÍDICA DAVANT LA LLEI (CIUDATANS ACTIUS I PASSIUS) VALORS BURGESOS: PROPIETAT PRIVADA, TREBALL FÍSIC, ESTALVI, INDIVIDUALISME DIVISIÓ SOCIAL DE CLASSES ( LA RIQUESA ELEMENT DIFERENCIADOR) a) BURGESIA (Propietaris de fàbriques, Banquers i grans propietaris agraris, antiga aristocràcia) • Controla els mitjans de producció de la nova societat • Classe dirigent dels estats liberals • Imposa la seua ideologia i valors • La família burgesa: centre de transmissió i consolidació del patrimoni • Elements distintius: Habitatge familiar, servei domèstic, tutors i institutrius b) CLASSE MITJANA (Advocats, metges, professors, tècnics, enginyers, empleats de comerç, funcionaris) • No exerceixen tasques manuals c) PROLETARIAT (Llauradors i jornalers emigrats, artesans arruïnats) • PROLE: MOLT FILLS • Obrers industrials que venen la seua força de treballa per un salari • Sense drets laborals reconeguts i Jornades de treball esgotadores (12-13 hores) • En el límit de la supervivència
    • DIFERENCIACIÓ SOCIAL PER GÈNERES Àmbit públic (negocis, cultura, política, art) pertany a l’home, mentre l’àmbit privat (llar, fills, etc) es reserva per a la dona La dona s’orienta cap al matrimoni: situació jurídica inferior (obediència i dependència de l'espòs), sense drets polítics, educació subsidiària (nocions bàsiques de lectura, escriptura i càlcul) i restrictiva a matèries “femenines” (religió, música i la llar Conforme descendim en l’escala social menor educació i major activitat laboral La dona treballadora obrera= compagina el treball en la fàbrica i en la llar= menor compensació econòmica Servei domèstic: fadrines, tota la vida al servei d’una família burgesa Dides de les famílies burgeses i benestants
    • REFERÈNCIES I ENLLAÇOS a) http://webs.ono.com/pedabagon/pedro/Historiacontemporanea/indice.html b) http://historiacontemporanea-tomperez.blogspot.com.es/ c) http://ccsocials.blogspot.com.es/ d) http://alexamorosiesbiar1erb.blogspot.com.es/