El Mestre Competent

El mestre/a competent Pere Alzina Seguí Febrer 2010 [email_address] [email_address]

El mestre competent
El mestre competent: situació actual i perspectives
El mestre competent: condicions i elements importants
El mestre competent: apunts per a la reflexió

El mestre competent . Situació actual i perspectives
Se succeeixen molts canvis i molt ràpids ; canvis que volen transformar-ho tot, potser massa ambiciosos i, al cap de poc temps, d’allò que va ser no queda gairebé res.
Tots els avanços, les recerques i les innovacions aporten quelcom de positiu ; cada teoria, cada aportació, cada mètode aporten una mica més de comprensió, una mica més de llum, però mai la llum absoluta, allò que ho resol tot. Cada nova idea aporta una mica de raó, només un part esdevé positiva i seguim avançant.
Per tant, les coses noves se van incorporant lentament a les que ja funcionen, se replantegen aquelles que no obtenen bons resultats i se segueix avançant.

El mestre competent . Condicions i elements importants
És en aquest marc on cal situar el concepte de competències, en un marc mundial on l’economia impregna totes les visions del món i, necessitem, ens agradi poc o molt una visió més humanista
El treball de les competències a l’escola aportarà quelcom de positiu, sens dubte, ens permetrà millorar el que fem, repensar com ho fem i identificar els buits, llacunes o errors en els que incorrem, però no resoldrà tots els problemes.
L’escola necessita serenitat per anar fent i millorant i estar ben atenta als canvis continus que es produeixen a nivell mundial . La investigació ens aporta molt però ens ho hem de prendre amb serenor: revisar el que fem, analitzar-ho amb seriositat i identificar aquelles aportacions que ens permetran millorar la nostra tasca professional.
Només tenim un objectiu: aconseguir que tots els fillets i les filletes aprenguin cada dia més i millor.

El poc que he après no té valor, comparat amb el que ignoro i no desespero en aprendre (René Descartes, 1596-1650, filòsof i matemàtic francès ).

El mestre competent . Condicions i elements importants
De tot el que veurem, algunes coses ens serviran molt i d’altres, potser, gens, però d’això es tracta.
Hem de saber allò que és important; no ho podem escometre tots els mals socials ni carregar amb totes les responsabilitats.
Hem d’aprendre a desinflar els currículums ; prou inflació; prou materials didàctics, prou llibres de text que cal acabar...
Cal concentrar-nos amb allò que realment és important : ensenyar a ser persones reflexives capaces de pensar com pensen i de qüestionar el coneixement que els envolta.

El mestre competent. Condicions i elements importants
Treballar per competències implica acceptar que el coneixement és
CONTEXTUAL situar en contextos reals
FUNCIONAL útil per resoldre algun problema o per seguir plantejant-se nous dubtes.
COMPLEX per a la comprensió d’un fenomen necessitem les aportacions de diferents disciplines i àrees de coneixement; en tot cas, les explicacions mai no seran simples ni senzilles.
INTENCIONAL conèixer un determinat fet o una determinada cosa des d’una perspectiva concreta implica que el coneixement no és neutre.

El mestre competent . Apunts per a la reflexió
El mestre és la persona que sap, que sap fer i que sap trobar la resposta adequada per intentar assolir la millor salut per a tots i cadascun dels seus pacients (que no cal que estiguin malalts; poden estar perfectament) d’acord amb una manera concreta d’entendre la medicina i les relacions entre els humans. Per tant, els mestres:
Hem de creure amb la nostra professió . Educar és un acte d’esperança ; els mestres som gent d’anar fent camí; no veiem resultats immediats; necessitem disposar de capacitat d’esperança i projecte de futur. Per canviar allò que no ens satisfà hem de conèixer molt bé allò que volem canviar.
Llibertat significa tenir l’oportunitat de ser allò que mai van pensar que podríem arribar a ser
(Daniel J. Boorstin, educador americà, 1914-2004).

El mestre competent . Apunts per a la reflexió
Els mestres creiem amb la necessitat de formar en la llibertat, en la capacitat d’escollir i en la capacitat d’adquirir compromís social . Els mestres hem de creure amb la igualtat que implica ser capaç d’escoltar a tothom, fins i tot les veus més discrepants.
Els mestres hem de formar persones competents i compatents, és a dir, capaços de compartir el patiment, capaços de compadir-se i de tolerar també la frustració . És a dir, capaços de compartir, compadir i col·laborar conjuntament amb la solució dels nostres problemes.
Els mestres ens hem de meravellar del que són capaços de fer els fillets i les filletes : sense capacitat de meravellar-se no existeix ni l’ensenyament ni l’aprenentatge. Ex.

El mestre competent. Apunts per a la reflexió
Els mestres hem d’educar persones alegres . És molt difícil construir la felicitat; en tot cas, aquesta es construeix conjuntament amb la saviesa i n’esdevé un complement. La saviesa, és a dir, molt de coneixement, sense alegria i sense capacitat de compatir es pot convertir en una arma molt perillosa.
La professió d’ensenyar és una professió d’ajuda; els fillets i les filletes necessiten persones madures, persones emocionalment madures que els ofereixin confiança i els ajudin a madurar.
Necessitem sentir el pensament i pensar el sentiment
(Miquel de Unamuno, filòsof, 1864-1936).

Deixem de témer allò que hem après a entendre (Marie Curie)

Tots tenim mal moments i també necessitem disposar de la capacitat de recuperar-nos ; és a dir, hem de tendir contínuament a l’equilibri, encara que la realitat ens faci trontollar. Davant les adversitats necessitem reequilibrar-nos i refer l’esperança . Tots cometem errors, tots fem relliscades desafortunades; cal identificar-les i seguir endavant amb la intenció de millorar-les, de corregir-les.
Que no te doni tanta por equivocar-te que arribis a rebutjar provar coses noves
(Louis E. Boone, escriptor americà).

El mestres hem de saber i saber fer ; és necessiten molts coneixements, sempre hi ha coses noves, hauria de ser impossible avorrir-se. Ensenyar sense il·lusió pot arribar a ser un suplici.
Per ensenyar i aprendre hem de saber que s’aprèn amb dificultats i molt poc a poc ; introduir idees noves per refer els itineraris mentals consolidats se necessita molt de temps i cal intentar acollir i atendre a tots els alumnes; cal intentar que tots facin el màxim possible, que avancin al seu ritme però amb exigència i cal demostrar que és possible, cal donar confiança als alumnes de que poden superar les dificultats. Ens interessen tots i cadascun dels alumnes, ja que tots han de ser ciutadans.

Parlem i ho oblido, ensenyem i ho recordo, involucrem i ho aprenc (Benjamin Flanklin)

Els mestres hem de saber que, de segur, donarem respostes no adequades, respostes incertes a situacions també incertes però això no ens pot fer defallir ; els mestres també hem de saber que les decisions s’han de repensar, s’han de reflexionar i s’han de replantejar. De tot, n’hem de parlar conjuntament; d’això se’n dirà formació permanent ; entre tots seguirem buscant alternatives i solucions més ajustades als problemes plantejats.

L’autèntic valor d’educar
La persona que viu en un ambient ric, que espera el millor de la vida, que està envoltat de riqueses i de recursos i ha viscut reiterades experiències amb persones amb greus discapacitats, que presenten enormes problemes per aprendre i entendre els conceptes més elementals, que han planificat projectes compartits, que han viscut sortides, excursions i viatges, que han compartit alegries, emocions, vivències i sentiments... Que han compartit, ambdós, seients amb persones nouvingudes, desposseïdes, altes, baixes, grasses i primes, simpàtiques i cohibides, impertinents, gracioses, riques i pobres; persones que s’han hagut de posar d’acord per realitzar alguna tasca conjunta, encara que ni tan sols es considerin amics... Aquestes persones seran persones diferents...

L’autèntic valor d’educar
Hauran viscut l’experiència que els pot permetre entendre la diferència, que els pot permetre ser més solidaris i tolerants, que els pot permetre entendre i posar en pràctica l’empatia i fer funcionar un dels organismes més fantàstics que tenim: les neurones mirall, que ens fan entendre el patiment quan un altre pateix, que ens fan emocionar quan un altre s’emociona, que ens fan plorar quan un altre plora...
Potenciar l’educació inclusiva és fomentar la participació democràtica de tots i cadascun de les persones implicades en els processos educatius. Aquest és el gran valor de l’educació, aquest és el gran repte i el nostre gran potencial.

Gràcies, per tots vosaltres segueix valent la pena inventar noves utopies...

http://aprep1.blogspot.com	157
http://ticceppalma.blogspot.com	141
http://ticceppalma.blogspot.com.es	12
http://muntavernina.blogspot.com	5
http://www.slideshare.net	4
http://www.feedage.com	2
http://aprep1.blogspot.com.es	2
http://ticceppalma.blogspot.mx	1

El Mestre Competent

by aprep1 on Mar 01, 2010

Accessibility

Categories

Tags

Upload Details

Usage Rights

8 Embeds 324

Statistics

El Mestre Competent — Presentation Transcript