Your SlideShare is downloading. ×
  • Like
Plantilla publicacio dossier zoologic invertebrats
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Now you can save presentations on your phone or tablet

Available for both IPhone and Android

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

Plantilla publicacio dossier zoologic invertebrats

  • 466 views
Published

 

  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
466
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2

Actions

Shares
Downloads
2
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. 5. ANIMALS INVERTEBRATS 1. ELS PORIFERS I CELENTARATS 2. ELS CUCS 3. ELS MOL·LUSCS 4. ELS ARTRÒPODES 5. ELS EQUINODERMS AUTORS:FEBRER DE 2013 PAULA AMOR NÚRIA BELTRAN1 ESO C GERARD PESSARRODONA MARINA ROIGCiències de la Naturalesa, curs 2012/2013
  • 2. 5. Els animals invertebrats1. ELS PORÍFERS Les esponges formen part del grup dels porífers. Algunes són marines, encara que hi ha I ELS CELENTE- RATS algunes d’aigua dolça. Les esponges tenen forma de sac amb forats anomenats porus, es comuniquen a través de canals. A l’interior hi ha una cavitat atrial, que comunica a l’exterior per un orifici nome- Les caracterís- nat òscul. La esponja si li falta un tros es torna fer, es torna a regenerar. tiques dels porí- fers i els celen- terats són ani- mals d’una orga- nització molt senzilla, ja que no tenen ni òr- gans ni aparells. celenterat Porífer 1.A quina característica del cos d’una esponja fa referència el nom de porí- fer? Que són marines encara que algunes d’ai- gua dolça. Els coralls i les meduses són celenterats. 2. En què es diferencien el pòlip i la Presenten simetria radial. El seu cos es tou, amb una única ober- medusa? En què s’assemblen? tura envoltada de tentacles. L’obertura comunica amb la capaci- Es diferencien en la forma que tenen, la tat gastrovascular. cobertura i on viuen. No s’assemblen en Els celenterats són carnívors. res. Hi ha dos grups: 24. copia el dibuix d’aquesta esponja i Forma de pòlip. Com els coralls. indica-hi per mitjà de fletxes el recor- regut que fa el corrent de l’aigua des Forma de medusa. Com les meduses. de que hi entra fins que surt. L’aigua, carregada de nutrients , entra pels porus i , després de deixar les subs- tancies nutritives, torna a sortir per l’òs- cul. 25. En el dibuix següent es poden ob- servar diversos porífers i celenterats. A) identifica-hi els animals de cada grup. medusa=celenterat, corals=celenterats, espon- ja=porífer. B) Dels celentarats identificats, in- dica quins tenen forma de polip i quins de medusa. pòlip=corals i medusa=medusa
  • 3. 2. ELS CUCSEl terme cuc inclou animals que tenen simetria bilateral, el cos tou i sense esquelet.Els platihelmints, són els cucs més senzills. Tenen el cos pla , prim, tou, dividiten segments i sense òrgans de locomoció. Alguns són aquàtics o de medis humits.Els nematodes, tenen el cos cilíndric, tou, no està dividit en anells i els extremsacaben en punta. La majoria són de vida lliure, i habiten en ambients aquàtics i enambients terrestres. Alguns són paràsits, que transmeten malalties als animals i ales plantes. No tenen òrgans respiratoris.Els anèl·lids, tenen el cos tou, cilíndric i dividit en anells. Tots els anells són sem-blants i tenen els mateixos òrgans. Aquesta repetició dels anells en el cos s’ano-mena metameria. En la part inferior de tots els anells hi ha una apèndixs rígidsanomenats quetes. Alguns cucs tenen un engruiximent anomenat clitel.Hi ha espècies que són hermafrodites i altres amb els sexes separats. Gairebétots són capaços de regenerar individus a partir de un fragment del seu cos.3 .Quines diferències hi ha entre els tres grups de cucs?Els nematodes no són hermafrodites, els nematodes tampoc tenen anells en el cos i els platihelmints tenen el cos pla i elsaltres cilíndric.4. Busca en els conceptes clau el significat de platihelmints i anèl·lid.Els platihelmints són grups d’animals invertebrats, en forma de cuc, de cos pla i en forma allargada. La majoria són parà-sits, com les tènies. Del grec, poikílos: variat, i thermós: calent.Els anèl·lids són un grup d’animals invertebrats, amb el cos allargat i tou, dividit en segments o en anells, com per exem-ple el cuc de terra. Del llatí, anellus: anell petit.5. Els anèl·lids terrestres sempre mantenen la pell humida.Quina relació pot tenir aquesta característica amb el tipus de respiració?Perquè tenen brànquies i tenen que tenir la pell humida per respirar, com els peixos.28. Els anèl·lids són un grup d’invertebrats que tan sols poden viure en medis aquàtics o terrestres molt humits.Justifica a què creus que és degut aquest fet. Perquè respiren per brànquies i sinó esta humida la seva pell no podenrespirar.30. La tènia o solitària és un cuc platihelmint en forma de cinta que pot arribar a fer quatre metres de longitud.A la part anterior del cos presenta una protuberància anomenada escòlex o cap, proveïda de quatre ventoses id’una corona de garfis punxeguts. A continuació té una porció prima, anomenada coll, i també nombrosos segments,la mida i l’edat dels quals augmenta a mesura que ens allunyem de l’escòlex.A) Per a què utilitza la tènia les ventoses i els garfis? les ventoses per absorbir els nutrients del intestí de les per-sones, i els garfis per menjar.B) Investiga com es reprodueix la tènia i com és el seu cicle vital.
  • 4. 3. ELS MOL·LUSCSCom són els mol·luscs? Grups de mol·luscssEls mol·luscs tenen simetria bilateral, tenen un cos tou i dividiten tres regions: el cap, la massa visceral i el peu, el peu es mus- els bivalves Es un musclo queculós i el fan servir per nadar, repta i excava. Tenen el cos co- viu fixat a lesbert d’una fina membrana. roques. els gasteròpodes Aquest es un cargol terrestre.Com són les funcions dels mol·luscs?Hi ha dos tipus de mol·luscs els aquàtics que tenen les funcionsde respirar a traves de les brànquies, en canvi els terrestrerespiren a través dels pulmons. Els cefalòpodesPerò tots tenen una alimentació molt variada, són hermafrodites Aquest es un popi neixen a traves de la metamorfosi. que viu els mars i esta compost per quatre tentacles.Els gasteròpodesTenen el cap desenvolupat amb quatre tactes. El peu és musculós i el fan servir per reptar. Gairebé tenen una conquilla en-rullada en forma d’espiral.Els BivalvesNo tenen un cap diferenciat. Tenen un peu petit, en forma de destral, i es excavador. Respiren a través de brànquies i s’ali-menten filtrant l’aigua. De la qual prenen aliment.Els cefalòpodesLa majoria no tenen conquilla, encara que alguns en tenen una molt petita, respiren a través de brànquies. Són carnívors icaçant a través dels tentacles.6. Quines funcions té el peu dels mol·luscs?Fan la funció de reptar, nadar i excavar.7. Quines són les parts principals del cos d’un mol·lusc?El cos que esta dividit en cap, massa viscosa i peu.8. Busca en els conceptes clau el significat d’aquests termes: gasteròpodes, bivalve i cefalòpode.Gasteròpodes: grup de mol·luscs, la majoria amb la conquilla en forma d’espiral.Bivalves: grup de mol·luscs que no presenten un cap diferenciat i que tenen un peu aplanat en forma de destral. Cefalòpodes:grup de mol·luscs que tenen el cap envoltat de tentacles.9.A quin grup de mol·luscs pertanyen les ostres? Per què?Pertany al grup dels bivalves perquè té dues valves que formen la conquilla.
  • 5. 4. ELS ARTRÒPODESUn escorpí , un cranc, un milpeus i un escarabat són artròpodes . Actualment es coneixen més d’un milió d’espè-cies diferents d’artròpodes.Viuen en tots els medis . Presenten una gran varietat dadaptacions a diferents maneres de viure.Com és el cos dels artròpodes Presenten una simetria bilateral Tenen el cos cobert per un exosquelet, format per pe- ces articulades i compost d’una substancia, anomenada quitina Tenen apèndixs articulats: potes, antenes, ales o peces bucals. El nombre de potes i d’ales varia d’uns grups a uns altres La majoria tenen el cos dividit en 3 zones: cap, tòrax i abdomen. Si tenen el cap i el tòrax fusionats, formen el cefalotòrax .Els sentits estén molt desenvolupats. Els ulls poden ser simples anomenats ocels, o composts Parts de l’abella: cap, tò- rax i abdomenCom són les funcions dels artròpodesTenen una alimentació molt variada i relacionada amb la seva manera de viure. Poden ser carnívors, herbívors,carronyaires, etc.Tenen sexes separats. Els mascles i les femelles són diferents. Son ovípars amb la fecundació interna . En al-guns de l’ou neix una larva. Que després de la metamorfosi es converteix en adult.Per créixer s’ha de despendre de l’exosquelet i n’han de formar un de nou. Aquet procés rep el nom de muda.les mudes succeeixen diverses vagades a la vida.Es classifiquen en: insectes, aràcnids, crustacis i miriàpodes.10. Busca en els conceptes clau l’origen del terme artròpode.Prové del grec, árthrom: articulat, i podós: peu.11. Quina funció té l’exosquelet dels artròpodes?Les seves funcions són protegir-los dels depredadors i evitar la dessecació del cos.12. Per què els artròpodes han de mudar la coberta externa? Com s’anomena aquest procés?Per créixer s’han de despendre del exosquelet i n’han de formar un de nou. Aquest procés rep el nom de muda.
  • 6. Els insectes Aparells bucals dels insectes Com són els insectes Boca mastega- dora Al cap i solen tenir un parell d’ulls compostos, dos o tes ocels i un (formiga) parell d’antenes. Lestructura de la boca es molt variable El tòrax presenta tres parells de potes articulades i generalment un o dues ales. Les potes depenen del tipus de vida dels animals. L’abdomen està segmentat i no té apèndixs. La respiració es duu a terme per mitja de uns tubs ramificats anomenats tràquees. Pre- senten sexes separats i diferents dels mascles i el de les feme- Boca xucladora lles. Tenen fecundació interna i ovípars. De l’ou neix una larva que (papallona) fa la metamorfosi, en la qual poden passar per una o dues fases, la de la larva i la de la nimfa Foto larva Boca mastega- dora i llepadora (abella) Foto crisàlida Boca picadora i xucladora (mosquit)A fonsMetamorfosi de la papallona monarca. Foto insecte adultDe cada ou que ha post la femella neix unaeruga. L’eruga després d’un temps de creixe-ment i maduració, passa per una fase denimfa, en la qual s’embolcalla dins d’un capollanomenat crisàlide i experimenta un seguitde canvis fins arribar a ser una papallona13. Per què creus que els insectes també s’anomenen hexàpodes?Perquè tenen sis potes.14. Com respiren els insectes?Respiren per mitja d’uns tubs ramificats anomenats, tràquees, que s’obren a l’exterior a través d’uns orificis petits situatsa l’abdomen i al tòrax a vegades.29. Les fotografies següents són d’un anèl·lid i d’una erugaA) Identifica quin es cadascun: a) eruga i b) anèl·lid.B) En que s’assemblen i en que es diferencien? S’assemblen en que els dos són allargats i es diferencien en que un fa la metamorfosi i l’altre no.37. Quins del animals següents també es consideren insectes socilas?A) Tèrmits, formigues i vespesB) Papallones, arnes i escarabats
  • 7. Els aràcnidsGairebé tots són terrestres i solen viure en zones càlides iseques. Tenen el cos dividit en dos parts: el cefalotòrax il’abdomen. Al cefalotòrax tenen dos quelícers, que servei- Parts d’unxen per menjar i dos pedipalps, amb funció defensiva i tàc- aràcnidtil i quatre parells de potes més.Respiren per mitjà de tràquees. Són carnívors i estan pro-veïts d’ungles, garfis i glàndules verinoses per capturarpresses.Tenen sexes separats. N’hi ha que són ovípars, d’altres viví-pars i també d’ovovivíparesEls crustacisGairebé tots són marins, però també n’hi han d’aigua dolça ialguns són terrestres.Tenen el cos dividit en el cap, el tòrax i l’abdomen, tot i queens molts casos el cap i el tòrax estan units formant el ce-falotòrax Parts delsAl cap i tenen dos parells d’antenes, un parell d’ulls i mandí- crustacisbules mastegadores. Al tòrax i tenen cinc parells de potes.L’abdomen està segmentat.Respiren per mitjà de brànquies o a través del cos.Tenen una alimentació molt variada.La majoria tenen sexes separats. Són ovípars i presentenmetamorfosi. Els miriàpodes Son terrestres i viuen en llocs foscos 15. Què són els quelícers dels aràcnids i qui- i humits . na utilitat tenen? Tenen el cos allargat i format pel cap Els quelícers són dues peces bucals dels aràc- i el tronc, amb un nombre variable de nids, al cefalotòrax. Serveixen per menjar. segments poden tenir un parell de 16. Busca en els conceptes clau el significat potes o dos parells de potes. Al cap de miriàpode. tenen un parell d’antenes, ulls simples Grup dartròpodes que tenen dues antenes i un Parts dels mi- i una boca amb mandíbules mastega- cos llarg i dividit en nombrosos segments. Cada riàpodes dores. segment té un o dos parells de potes. Respiren per mitjà de tràquees. 17. A quin grup dartròpodes pertany els es- Tenen una alimentació molt variada. corpins i les paparres? Tenen sexes separats. Són ovípars. Els escorpins als aràcnids i les paparres també 18.Quina és la principal diferència que hi ha entre el centpeus i el milpeus? Que el centpeus té un parell de potes a cada segment i el milpeus en té dos parells a cada segment.
  • 8. 7. Els equinoderms Grups d’equinodermsCom és el cos dels equinoderms Equinoïdeus. Garotes o eri-Tenen simetria radial, tot i que en les larves és bilateral. çons de marTenen el cos de forma arrodonida, com les garotes, cilíndrica, comles holotúries, o estrellada, com les estrelles de mar.Presenten un esquelet intern format per petites plaques situadessota la pell i que poden estar lliures, articulades o, fins i tot, sodadesentre si.No tenen un cap diferenciat, i la boca sol estar situada a la part in-ferior del cos Asteroïdeus. Estrelles de mar.Com són les funcions dels equinodermsEls equinoderms es desplacen per mitjà d’un aparell exclusiu d’aquestgrup, l’aparell ambulacral. Consisteix en un sistema de tubs interns,plens d’aigua, que formen els anomenats peus ambulacrals, acabats en Ofiuroïdeus.ventoses. Falses estre-Respiren a través de la pell, utilitzen l’aparell ambulacral. llesSón animals carnívors, i s’alimenten de petits crustacis i de mol·luscs.Normalment presenten sexes separats, tot i que hi ha algunes espè-cies hermafrodites.Les estrelles de mar tenen una gran capacitat regeneradora Holoturioïdeus. Cogombres de mar.19. Busca en els conceptes clau el significat del terme equinoderm.Equinoderm: Grup d’animals invertebrats de simetria radial coberts per pla-ques i espines. Es desplacen pel fons del mar gràcies als múltiples peus am-bulacrals que tenen. Crinoïdeus.20. Què és l’aparell ambulacral? Quina funció fa? Clavellines oEls equinoderms es desplacen per mitjà d’un aparell exclusiu d’aquest grup, lliris de marl’aparell ambulacral. Consisteix en un sistema de tubs interns, plens d’aigua,que formen els anomenats peus ambulacrals, acabats en ventoses.
  • 9. A fonsHimenòpters: Tenen dos parells d’a- Dípters: Tenen dos d’ales. Les potes Coleòpters: Tenen dos parells d’ales.les , L’aparell bucal està adaptat per posteriors estan reduïdes a òrgans Les anteriors són gruixudes, dures illepar, mossegar i xuclar líquids. Vi- que mantenen l’equilibri quan volen, opaques, i les posteriors, les tenenuen en societats. anomenats balancins. L’aparell bucal plegades L’aparell bucal és mossegador és xuclador. i mastegador.Dermàpters: tenen les ales anteriors Ortòpters: tenen dos parells d’ales, Heteròpters: tenen dos parellsmolt curtes i les posteriors molt les anteriors endurides i les posteri- d’ales. Les anteriors tenen una partgrosses i membranoses, plegades ors plegades sota les primeres. L’apa- engruixida i les posteriors sonsota les primeres en estat de repòs. rell bucal és mastegador. membranoses. La boca està adapta-L’aparell bucal és mastegador. da per perforar i xuclar.Lepidòpters: tenen dos parell d’ales Odonats: tenen dos parells d’ales es- Sifonàpters: no tenen ales. Lesmembranoses amb escates. L’aparell tretes, grosses i membranoses. L’apa- potes estan adaptades per ferés xuclador, i està enrotllat en es- rell bucal és mastegador salts. La boca és xucladora i estàtat de repòs. adaptada per perforar la pell.