1. 5. ANIMALS INVERTEBRATS
1. ELS PORIFERS I CELENTARATS
2. ELS CUCS
3. ELS MOL·LUSCS
4. ELS ARTRÒPODES
5. ELS EQUINODERMS
AUTORS:
FEBRER DE 2013
PAULA AMOR
NÚRIA BELTRAN
1 ESO C GERARD PESSARRODONA
MARINA ROIG
Ciències de la Naturalesa, curs 2012/2013

2. 5. Els animals invertebrats
1. ELS PORÍFERS Les esponges formen part del grup dels porífers. Algunes són marines, encara que hi ha
I ELS CELENTE-
RATS algunes d’aigua dolça.
Les esponges tenen forma de sac amb forats anomenats porus, es comuniquen a través de
canals. A l’interior hi ha una cavitat atrial, que comunica a l’exterior per un orifici nome-
Les caracterís- nat òscul.
La esponja si li falta un tros es torna fer, es torna a regenerar.
tiques dels porí-
fers i els celen-
terats són ani-
mals d’una orga-
nització molt
senzilla, ja que
no tenen ni òr-
gans ni aparells.
celenterat
Porífer
1.A quina característica del cos d’una
esponja fa referència el nom de porí-
fer?
Que són marines encara que algunes d’ai-
gua dolça. Els coralls i les meduses són celenterats.
2. En què es diferencien el pòlip i la Presenten simetria radial. El seu cos es tou, amb una única ober-
medusa? En què s’assemblen? tura envoltada de tentacles. L’obertura comunica amb la capaci-
Es diferencien en la forma que tenen, la tat gastrovascular.
cobertura i on viuen. No s’assemblen en Els celenterats són carnívors.
res.
Hi ha dos grups:
24. copia el dibuix d’aquesta esponja i
Forma de pòlip. Com els coralls.
indica-hi per mitjà de fletxes el recor-
regut que fa el corrent de l’aigua des Forma de medusa. Com les meduses.
de que hi entra fins que surt.
L’aigua, carregada de nutrients , entra
pels porus i , després de deixar les subs-
tancies nutritives, torna a sortir per l’òs-
cul.
25. En el dibuix següent es poden ob-
servar diversos porífers i celenterats.
A) identifica-hi els animals de cada
grup. medusa=celenterat,
corals=celenterats, espon-
ja=porífer.
B) Dels celentarats identificats, in-
dica quins tenen forma de polip i
quins de medusa. pòlip=corals i
medusa=medusa

3. 2. ELS CUCS
El terme cuc inclou animals que tenen simetria bilateral, el cos tou i sense esquelet.
Els platihelmints, són els cucs més senzills. Tenen el cos pla , prim, tou, dividit
en segments i sense òrgans de locomoció. Alguns són aquàtics o de medis humits.
Els nematodes, tenen el cos cilíndric, tou, no està dividit en anells i els extrems
acaben en punta. La majoria són de vida lliure, i habiten en ambients aquàtics i en
ambients terrestres. Alguns són paràsits, que transmeten malalties als animals i a
les plantes. No tenen òrgans respiratoris.
Els anèl·lids, tenen el cos tou, cilíndric i dividit en anells. Tots els anells són sem-
blants i tenen els mateixos òrgans. Aquesta repetició dels anells en el cos s’ano-
mena metameria. En la part inferior de tots els anells hi ha una apèndixs rígids
anomenats quetes. Alguns cucs tenen un engruiximent anomenat clitel.
Hi ha espècies que són hermafrodites i altres amb els sexes separats. Gairebé
tots són capaços de regenerar individus a partir de un fragment del seu cos.
3 .Quines diferències hi ha entre els tres grups de cucs?
Els nematodes no són hermafrodites, els nematodes tampoc tenen anells en el cos i els platihelmints tenen el cos pla i els
altres cilíndric.
4. Busca en els conceptes clau el significat de platihelmints i anèl·lid.
Els platihelmints són grups d’animals invertebrats, en forma de cuc, de cos pla i en forma allargada. La majoria són parà-
sits, com les tènies. Del grec, poikílos: variat, i thermós: calent.
Els anèl·lids són un grup d’animals invertebrats, amb el cos allargat i tou, dividit en segments o en anells, com per exem-
ple el cuc de terra. Del llatí, anellus: anell petit.
5. Els anèl·lids terrestres sempre mantenen la pell humida.
Quina relació pot tenir aquesta característica amb el tipus de respiració?
Perquè tenen brànquies i tenen que tenir la pell humida per respirar, com els peixos.
28. Els anèl·lids són un grup d’invertebrats que tan sols poden viure en medis aquàtics o terrestres molt humits.
Justifica a què creus que és degut aquest fet. Perquè respiren per brànquies i sinó esta humida la seva pell no poden
respirar.
30. La tènia o solitària és un cuc platihelmint en forma de cinta que pot arribar a fer quatre metres de longitud.
A la part anterior del cos presenta una protuberància anomenada escòlex o cap, proveïda de quatre ventoses i
d’una corona de garfis punxeguts. A continuació té una porció prima, anomenada coll, i també nombrosos segments,
la mida i l’edat dels quals augmenta a mesura que ens allunyem de l’escòlex.
A) Per a què utilitza la tènia les ventoses i els garfis? les ventoses per absorbir els nutrients del intestí de les per-
sones, i els garfis per menjar.
B) Investiga com es reprodueix la tènia i com és el seu cicle vital.

4. 3. ELS MOL·LUSCS
Com són els mol·luscs? Grups de mol·luscss
Els mol·luscs tenen simetria bilateral, tenen un cos tou i dividit
en tres regions: el cap, la massa visceral i el peu, el peu es mus- els bivalves
Es un musclo que
culós i el fan servir per nadar, repta i excava. Tenen el cos co-
viu fixat a les
bert d’una fina membrana.
roques.
els gasteròpodes
Aquest es un
cargol terrestre.
Com són les funcions dels mol·luscs?
Hi ha dos tipus de mol·luscs els aquàtics que tenen les funcions
de respirar a traves de les brànquies, en canvi els terrestre
respiren a través dels pulmons. Els cefalòpodes
Però tots tenen una alimentació molt variada, són hermafrodites Aquest es un pop
i neixen a traves de la metamorfosi. que viu els mars i
esta compost per
quatre tentacles.
Els gasteròpodes
Tenen el cap desenvolupat amb quatre tactes. El peu és musculós i el fan servir per reptar. Gairebé tenen una conquilla en-
rullada en forma d’espiral.
Els Bivalves
No tenen un cap diferenciat. Tenen un peu petit, en forma de destral, i es excavador. Respiren a través de brànquies i s’ali-
menten filtrant l’aigua. De la qual prenen aliment.
Els cefalòpodes
La majoria no tenen conquilla, encara que alguns en tenen una molt petita, respiren a través de brànquies. Són carnívors i
caçant a través dels tentacles.
6. Quines funcions té el peu dels mol·luscs?
Fan la funció de reptar, nadar i excavar.
7. Quines són les parts principals del cos d’un mol·lusc?
El cos que esta dividit en cap, massa viscosa i peu.
8. Busca en els conceptes clau el significat d’aquests termes: gasteròpodes, bivalve i cefalòpode.
Gasteròpodes: grup de mol·luscs, la majoria amb la conquilla en forma d’espiral.
Bivalves: grup de mol·luscs que no presenten un cap diferenciat i que tenen un peu aplanat en forma de destral. Cefalòpodes:
grup de mol·luscs que tenen el cap envoltat de tentacles.
9.A quin grup de mol·luscs pertanyen les ostres? Per què?
Pertany al grup dels bivalves perquè té dues valves que formen la conquilla.

5. 4. ELS ARTRÒPODES
Un escorpí , un cranc, un milpeus i un escarabat són artròpodes . Actualment es coneixen més d’un milió d’espè-
cies diferents d’artròpodes.
Viuen en tots els medis . Presenten una gran varietat d'adaptacions a diferents maneres de viure.
Com és el cos dels artròpodes
 Presenten una simetria bilateral
 Tenen el cos cobert per un exosquelet, format per pe-
ces articulades i compost d’una substancia, anomenada
quitina
 Tenen apèndixs articulats: potes, antenes, ales o peces
bucals. El nombre de potes i d’ales varia d’uns grups a
uns altres
 La majoria tenen el cos dividit en 3 zones: cap, tòrax i
abdomen. Si tenen el cap i el tòrax fusionats, formen el
cefalotòrax .Els sentits estén molt desenvolupats. Els
ulls poden ser simples anomenats ocels, o composts
Parts de l’abella: cap, tò-
rax i abdomen
Com són les funcions dels artròpodes
Tenen una alimentació molt variada i relacionada amb la seva manera de viure. Poden ser carnívors, herbívors,
carronyaires, etc.
Tenen sexes separats. Els mascles i les femelles són diferents. Son ovípars amb la fecundació interna . En al-
guns de l’ou neix una larva. Que després de la metamorfosi es converteix en adult.
Per créixer s’ha de despendre de l’exosquelet i n’han de formar un de nou. Aquet procés rep el nom de muda.
les mudes succeeixen diverses vagades a la vida.
Es classifiquen en: insectes, aràcnids, crustacis i miriàpodes.
10. Busca en els conceptes clau l’origen del terme artròpode.
Prové del grec, árthrom: articulat, i podós: peu.
11. Quina funció té l’exosquelet dels artròpodes?
Les seves funcions són protegir-los dels depredadors i evitar la dessecació del cos.
12. Per què els artròpodes han de mudar la coberta externa? Com s’anomena aquest procés?
Per créixer s’han de despendre del exosquelet i n’han de formar un de nou. Aquest procés rep el nom de muda.

6. Els insectes
Aparells bucals dels insectes
Com són els insectes
Boca mastega-
dora Al cap i solen tenir un parell d’ulls compostos, dos o tes ocels i un
(formiga) parell d’antenes. L'estructura de la boca es molt variable
El tòrax presenta tres parells de potes articulades i generalment
un o dues ales. Les potes depenen del tipus de vida dels animals.
L’abdomen està segmentat i no té apèndixs. La respiració es duu a
terme per mitja de uns tubs ramificats anomenats tràquees. Pre-
senten sexes separats i diferents dels mascles i el de les feme-
Boca xucladora
lles. Tenen fecundació interna i ovípars. De l’ou neix una larva que
(papallona)
fa la metamorfosi, en la qual poden passar per una o dues fases,
la de la larva i la de la nimfa
Foto larva
Boca mastega-
dora i llepadora
(abella)
Foto crisàlida
Boca picadora i
xucladora
(mosquit)
A fons
Metamorfosi de la papallona monarca. Foto insecte adult
De cada ou que ha post la femella neix una
eruga. L’eruga després d’un temps de creixe-
ment i maduració, passa per una fase de
nimfa, en la qual s’embolcalla dins d’un capoll
anomenat crisàlide i experimenta un seguit
de canvis fins arribar a ser una papallona
13. Per què creus que els insectes també s’anomenen hexàpodes?
Perquè tenen sis potes.
14. Com respiren els insectes?
Respiren per mitja d’uns tubs ramificats anomenats, tràquees, que s’obren a l’exterior a través d’uns orificis petits situats
a l’abdomen i al tòrax a vegades.
29. Les fotografies següents són d’un anèl·lid i d’una eruga
A) Identifica quin es cadascun: a) eruga i b) anèl·lid.
B) En que s’assemblen i en que es diferencien? S’assemblen en que els dos són allargats i es diferencien en que un fa
la metamorfosi i l’altre no.
37. Quins del animals següents també es consideren insectes socilas?
A) Tèrmits, formigues i vespes
B) Papallones, arnes i escarabats

7. Els aràcnids
Gairebé tots són terrestres i solen viure en zones càlides i
seques. Tenen el cos dividit en dos parts: el cefalotòrax i
l’abdomen. Al cefalotòrax tenen dos quelícers, que servei- Parts d’un
xen per menjar i dos pedipalps, amb funció defensiva i tàc- aràcnid
til i quatre parells de potes més.
Respiren per mitjà de tràquees. Són carnívors i estan pro-
veïts d’ungles, garfis i glàndules verinoses per capturar
presses.
Tenen sexes separats. N’hi ha que són ovípars, d’altres viví-
pars i també d’ovovivípares
Els crustacis
Gairebé tots són marins, però també n’hi han d’aigua dolça i
alguns són terrestres.
Tenen el cos dividit en el cap, el tòrax i l’abdomen, tot i que
ens molts casos el cap i el tòrax estan units formant el ce-
falotòrax
Parts dels
Al cap i tenen dos parells d’antenes, un parell d’ulls i mandí-
crustacis
bules mastegadores. Al tòrax i tenen cinc parells de potes.
L’abdomen està segmentat.
Respiren per mitjà de brànquies o a través del cos.
Tenen una alimentació molt variada.
La majoria tenen sexes separats. Són ovípars i presenten
metamorfosi.
Els miriàpodes
Son terrestres i viuen en llocs foscos
15. Què són els quelícers dels aràcnids i qui-
i humits .
na utilitat tenen?
Tenen el cos allargat i format pel cap
Els quelícers són dues peces bucals dels aràc-
i el tronc, amb un nombre variable de
nids, al cefalotòrax. Serveixen per menjar.
segments poden tenir un parell de
16. Busca en els conceptes clau el significat
potes o dos parells de potes. Al cap
de miriàpode.
tenen un parell d’antenes, ulls simples
Grup d'artròpodes que tenen dues antenes i un
Parts dels mi- i una boca amb mandíbules mastega-
cos llarg i dividit en nombrosos segments. Cada
riàpodes dores.
segment té un o dos parells de potes.
Respiren per mitjà de tràquees.
17. A quin grup d'artròpodes pertany els es-
Tenen una alimentació molt variada.
corpins i les paparres?
Tenen sexes separats. Són ovípars.
Els escorpins als aràcnids i les paparres també
18.Quina és la principal diferència que hi ha
entre el centpeus i el milpeus?
Que el centpeus té un parell de potes a cada
segment i el milpeus en té dos parells a cada
segment.

8. 7. Els equinoderms
Grups d’equinoderms
Com és el cos dels equinoderms
Equinoïdeus.
Garotes o eri-
Tenen simetria radial, tot i que en les larves és bilateral.
çons de mar
Tenen el cos de forma arrodonida, com les garotes, cilíndrica, com
les holotúries, o estrellada, com les estrelles de mar.
Presenten un esquelet intern format per petites plaques situades
sota la pell i que poden estar lliures, articulades o, fins i tot, sodades
entre si.
No tenen un cap diferenciat, i la boca sol estar situada a la part in-
ferior del cos
Asteroïdeus.
Estrelles de mar.
Com són les funcions dels equinoderms
Els equinoderms es desplacen per mitjà d’un aparell exclusiu d’aquest
grup, l’aparell ambulacral. Consisteix en un sistema de tubs interns,
plens d’aigua, que formen els anomenats peus ambulacrals, acabats en Ofiuroïdeus.
ventoses. Falses estre-
Respiren a través de la pell, utilitzen l’aparell ambulacral. lles
Són animals carnívors, i s’alimenten de petits crustacis i de mol·luscs.
Normalment presenten sexes separats, tot i que hi ha algunes espè-
cies hermafrodites.
Les estrelles de mar tenen una gran capacitat regeneradora
Holoturioïdeus.
Cogombres de
mar.
19. Busca en els conceptes clau el significat del terme equinoderm.
Equinoderm: Grup d’animals invertebrats de simetria radial coberts per pla-
ques i espines. Es desplacen pel fons del mar gràcies als múltiples peus am-
bulacrals que tenen. Crinoïdeus.
20. Què és l’aparell ambulacral? Quina funció fa? Clavellines o
Els equinoderms es desplacen per mitjà d’un aparell exclusiu d’aquest grup, lliris de mar
l’aparell ambulacral. Consisteix en un sistema de tubs interns, plens d’aigua,
que formen els anomenats peus ambulacrals, acabats en ventoses.

9. A fons
Himenòpters: Tenen dos parells d’a- Dípters: Tenen dos d’ales. Les potes Coleòpters: Tenen dos parells d’ales.
les , L’aparell bucal està adaptat per posteriors estan reduïdes a òrgans Les anteriors són gruixudes, dures i
llepar, mossegar i xuclar líquids. Vi- que mantenen l’equilibri quan volen, opaques, i les posteriors, les tenen
uen en societats. anomenats balancins. L’aparell bucal plegades L’aparell bucal és mossegador
és xuclador. i mastegador.
Dermàpters: tenen les ales anteriors Ortòpters: tenen dos parells d’ales, Heteròpters: tenen dos parells
molt curtes i les posteriors molt les anteriors endurides i les posteri- d’ales. Les anteriors tenen una part
grosses i membranoses, plegades ors plegades sota les primeres. L’apa- engruixida i les posteriors son
sota les primeres en estat de repòs.
rell bucal és mastegador. membranoses. La boca està adapta-
L’aparell bucal és mastegador.
da per perforar i xuclar.
Lepidòpters: tenen dos parell d’ales Odonats: tenen dos parells d’ales es- Sifonàpters: no tenen ales. Les
membranoses amb escates. L’aparell tretes, grosses i membranoses. L’apa- potes estan adaptades per fer
és xuclador, i està enrotllat en es- rell bucal és mastegador salts. La boca és xucladora i està
tat de repòs.
adaptada per perforar la pell.