SlideShare a Scribd company logo

Revista invertebrats

A
A

Revista invertebrats

Revista invertebrats

1 of 9
Download to read offline
El invertebrats
Títol de la lliçó 5.
Noms i comnoms: Núria Mires, Gerar
lazaro
Ariana Trapé i Diego rodriguescame-
lo.
Classe: 1 ESO C
Data: Gener 2015
Els porífers.
La majoria són marins, però n’hi ha alguns que viuen a l’aigua dolça. El seu cos te forma de
sac i està perforat per bastants porus, que es comuniquen per mitjà de canals. A l’interior hi
ha una cavitat atrial que comunica a l’exterior per unorifici anomentat òscul. Un tros
d’esponja es pot originar una nova esponja.
Ex 1 pàg 76
A quina característica delcos d’una es-
ponja fa referència el nom de porífer?
Als porus.
Ex 2 pàg 76
En que es diferencien un pòlip i una
medusa? En que s’assemblen?
Diferencies: En la forma del cos i en que
una medusa és un celenterat i no un porífar.
Sembances: En que els dos són animals
marins i no tenen òrguens ni aparells.
Ex 24 pàg 86
Dibuix d’una esponja i el recorregut de
l’aigua.
Ex 25 pàg 86
Celenterats: Medusa (f.medusa), coralls
(f.pòlip)
Poréfers: Coralls.
Els celenterats
Gairebé tots són marins pero n’hi ha alguns que viuen a l’aigua
dolça. Presenten simetría radial (el seu cos eestà dividit per diver-
sos plans de simetria). Tenen el cos tou, amb una única obertura
evoltada de tentacles. L’obertura comunica amb el seu estòmag,
que es diu cavitat gastrovacular. Són carnívors. Poden presentar
dues formes d’organització corporal molt diferents:
-Forma de pòlip: Forma de sac tubular, amb l’obertura a l’extrem
superior del cos. Viuen fixats al fons del mar. Alguns viuen indivi-
dualment, o agrupats en colònies.
-Forma de medusa: Tenen forma de paraigua amb l’obertura a l’ex-
trem inferior del cos. Viuen o nadant o surant per l’aigua.
Els porífers i
els celenterats
són animals
d’una organi-
tzació molt
sencilla per-
què no tenen
ni orguens ni
aparells.
Esponja, animal porífer.
5. Els animals invertebrats
1. ELS PORÍFERS
I ELS CELENTE-
RATS
Medusa, animal celenterat,
Revista invertebrats
Com són els mol·luscs?
3. ELS MOL·LUSCS
 -Els mol·luscos tenen simetria bilateal.
 Tenen el cos tou i dividit en tres regions: el cap, la massa visceral
i el peu
 El peu es musculós i el fan servir per nadar, reptar o exavar,
segons el tipus de mul·lusc
 El seu cos està cobert per una fina membrana, anomenada
mantell
Com són les funcions dels mol·luscs?
Respiren per mitjs de brnquies es a dir son aquatics mentra que hi ha
un grupo.
Tenen una alimentació molt variada.
En moltes espècies l’enbrió que surt del ou es transforma directement
en adult mentre quee en molts altres de l’ou en surten larbes.
Els mul·luscs es divideixen principalment en:
-gasteropodes: tenen un cap ben desenbolupat amb quatre tentacles en els dos tentaclesmés grans hi tenen els ulls. El seu
peu es musculos i el fan servir per reptar els marins respiren per branquies i els terrestres per mitja d’un pulmó,
-Bivalves:com el seu nom ja indica tenen dues valves que obren i tenquen i que formen la conquilla la majoria són aquatics
hi n’hi ha de marins no tenen cap diferencia tenen el peu petit en forma de destral que els serveix per escavar
-Els cefalòpodes: tenen el cap ben desenbolupat amb ulls grossos. El seu peu es conberteix en tentacles que envolten la
boca per exemple un calamar.
Grups de mol·luscs
6.Quines funcions té el peu dels mol·luscs?
El fan servir per nadar, reptar o excavar, según el tipus de mol·lusc
7.Quines són las parts principals del cos d’un mol·lusc
El peu i tenen simetría bilateral.
Informació de la foto
Un cargol es un mol·lusc que es molt vabos i lent
Com és el cos dels artròpodes
4. ELS ARTRÒPODES
 Presenten simetría bilateral
 Tenen el cos cober per el que es diu exosquelet
 Tenen apèndix articulàdes
 La inmensa majoria tenen el cos dividit en tres zones: el cap, el tó-
rax i l’abdomen. Alguns tenen el cap i el tronc fusionats en un de sol,
format per el cefalotórax.
Com són les funcions dels artròpodes
Tenen una alimentació molt variada depen de la seva manera de viura n’hi ha que en són carnivors, d’altres hervivors i també de ca-
ronyaires…
Són ovipars i la facundació es interna. En el process de la metamorfosi es converteix en un individu adult. Per creixer and de treures el
escalet intern i crear-ne un de nou aquest process s’hel anomena muda.
Es clasifiquen en: insectes, aràcnits, crustacis i miriàpodes.
Les abelles es un clar exemple de un que té exoesquelet
10.Busca en els termes clau l’origen de artròpode
Grup d’animals que estan coberts per un exoescalet
11.Quina funció te l’exoesquelet dels artròpodes?
Fer que el canvïn i així creixin per mitja del process anomeat muda
12.Per què els artròpodes han de mudar la coberta externa? Com s’anomea aquest procés?
Per poder créixer i s’anomena mudar la pell o l’exoescalet.
Un cranc un escorpí i un escarabat són artròpodes. Construeixen el grup més nombrós d’animals
Com són els artròpodes.
Els insectes
Són el grup més nombrós d’animals del món. Viuen en tots els
medis (terra, aigua, aire, etc…). Presenten simetría bilateral.
Tenen el cos cobert de un exoesquelet compost per una substàni-
cia anumenada quitina.
Tenen l’apèndixs articulats (potes, entenes, etc...) .
La mojoria tenen el cos dividit en tres zones : el cap, el tórax l’ab-
domen. Uns tenen cefalotórax (cap, torax fucionats ). Els orguens
dels sentits están mol desenvolupats. Els ulls podes ser simples
(ocels), o compostos.
Alguns són hervívors, d’altres carnívors, etc… La majoria tenen
els dos sexes separats (femella i mascle). Són ovípars i alguns pre-
senten la metamorfosi. Alguns muden (es desprenen del exoes-
quelet i en formen un de nou).
Es classifiquen en: insectes, aràcnnids, crustacis i miriàpodes.
Aparells bucals dels insectes
Boca mastegado-
ra i xucladora de
les formigues.
Boca xucladura
de les papallones.
Boca mastegadora
i llepadora de les
abelles.
Metamorfosi de la papallona monarca:
De cada ou neix una larva, anomenada eruga,
que després de un período de creixement, pas-
sa un etapa en la qual s’embolcalladins d’un
capoll, que es diu crisàlide i experimenta un
seguit de canvis fins que es converteix en pa-
pallona.
Larva de papallona.
Crisàlida de papallona.
Larva després de la metamorfsi
(papallona).
Ex 13 pàg 81 Ex 29 pàg 86
Perquè creus que els insectes també a) Identifica quin és un anèl·lid i quin una eruga.
s’anomenen hexàpodes? L’A és una eruga i el B un anel·lid.
Perquè hexàpode vol dir que te 6 potes i els b) Semblançes: Els dos són de mides semlants.
insectes tots tenen 6 potes. Diferencies: L’eruga és un insecte i l’anel·lid un cuc.
14 pàg 81 Ex 37 pàg 87
Com respiren els insectes? Els animals següents ex consideren insectes socials:
Respiren per les tràquees, uns tubs situats b) Papallones, arnes i escarabats.
a l’abdomen o al tòrax.
Boca picadora i
xucladora del mos-
quit.

Recommended

Animals invertebrats
Animals invertebratsAnimals invertebrats
Animals invertebratsalex_mascu
 
revista invertebrat 1A
revista invertebrat 1Arevista invertebrat 1A
revista invertebrat 1Aalex_mascu
 
Núria torres 5B
Núria torres 5BNúria torres 5B
Núria torres 5Balex_mascu
 
Joan castellà 2A
Joan castellà 2AJoan castellà 2A
Joan castellà 2Aalex_mascu
 
Revista invertebrats
Revista invertebratsRevista invertebrats
Revista invertebratsalex_mascu
 
Berta boixadé 2B
Berta boixadé 2BBerta boixadé 2B
Berta boixadé 2Balex_mascu
 
Montse santos 4B
Montse santos 4BMontse santos 4B
Montse santos 4Balex_mascu
 

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Grup 3
Grup 3Grup 3
Grup 3
 
Animals invertebrats
Animals invertebratsAnimals invertebrats
Animals invertebrats
 
Animals invertebrats
Animals invertebratsAnimals invertebrats
Animals invertebrats
 
Grup 2
Grup 2Grup 2
Grup 2
 
Revista invertebrats
Revista invertebratsRevista invertebrats
Revista invertebrats
 
Robert vargas 6A
Robert vargas 6ARobert vargas 6A
Robert vargas 6A
 
Revista invertebrats
Revista invertebrats Revista invertebrats
Revista invertebrats
 
animals invertebrats
animals invertebratsanimals invertebrats
animals invertebrats
 
Grup 5
Grup 5Grup 5
Grup 5
 
Pol leal 6B
Pol leal 6BPol leal 6B
Pol leal 6B
 
Animals invertebrats
Animals invertebratsAnimals invertebrats
Animals invertebrats
 
revista invertebrats
revista invertebratsrevista invertebrats
revista invertebrats
 
Revista invertebrats
Revista invertebratsRevista invertebrats
Revista invertebrats
 
Grup 5
Grup 5Grup 5
Grup 5
 
Martina coll 4A
Martina coll 4AMartina coll 4A
Martina coll 4A
 
Grup 2
Grup 2Grup 2
Grup 2
 
Núria subirana 5A
Núria subirana 5ANúria subirana 5A
Núria subirana 5A
 
Grup 3
Grup 3Grup 3
Grup 3
 
Grup 7
Grup 7Grup 7
Grup 7
 
Grup 2
Grup 2Grup 2
Grup 2
 

Viewers also liked

Enric Martín eclipsi de sol
Enric Martín eclipsi de solEnric Martín eclipsi de sol
Enric Martín eclipsi de solalex_mascu
 
Dídac betoret forats negres
Dídac betoret  forats negresDídac betoret  forats negres
Dídac betoret forats negresalex_mascu
 
Grup 2 efecte hivernacle
Grup 2 efecte hivernacleGrup 2 efecte hivernacle
Grup 2 efecte hivernaclealex_mascu
 
Grup 7 la destrucció dels hàbitats
Grup 7 la destrucció dels hàbitatsGrup 7 la destrucció dels hàbitats
Grup 7 la destrucció dels hàbitatsalex_mascu
 
Grup 1 contaminació radioactiva
Grup 1 contaminació radioactivaGrup 1 contaminació radioactiva
Grup 1 contaminació radioactivaalex_mascu
 
Estació espacial
Estació espacialEstació espacial
Estació espacialalex_mascu
 
Anna bonet eclipsis de sol
Anna bonet eclipsis de solAnna bonet eclipsis de sol
Anna bonet eclipsis de solalex_mascu
 
Grup 5 afebliment de la capa d'ozó.
Grup 5 afebliment de la capa d'ozó.Grup 5 afebliment de la capa d'ozó.
Grup 5 afebliment de la capa d'ozó.alex_mascu
 
Charles darwin eric gabarrós
Charles darwin eric gabarrósCharles darwin eric gabarrós
Charles darwin eric gabarrósalex_mascu
 
Grup 4 la contaminació de l’aigua dolça
Grup 4 la contaminació de l’aigua dolçaGrup 4 la contaminació de l’aigua dolça
Grup 4 la contaminació de l’aigua dolçaalex_mascu
 
Diana sagues 3B
Diana sagues 3BDiana sagues 3B
Diana sagues 3Balex_mascu
 
Linx nòrdic tots
Linx nòrdic totsLinx nòrdic tots
Linx nòrdic totsalex_mascu
 
Àguila imperial ibèrica
Àguila imperial  ibèricaÀguila imperial  ibèrica
Àguila imperial ibèricaalex_mascu
 
Rata d’aigua
Rata d’aiguaRata d’aigua
Rata d’aiguaalex_mascu
 
La tortuga mediterrània
La tortuga mediterràniaLa tortuga mediterrània
La tortuga mediterràniaalex_mascu
 

Viewers also liked (20)

Enric Martín eclipsi de sol
Enric Martín eclipsi de solEnric Martín eclipsi de sol
Enric Martín eclipsi de sol
 
Dídac betoret forats negres
Dídac betoret  forats negresDídac betoret  forats negres
Dídac betoret forats negres
 
Grup 2 efecte hivernacle
Grup 2 efecte hivernacleGrup 2 efecte hivernacle
Grup 2 efecte hivernacle
 
Grup 7 la destrucció dels hàbitats
Grup 7 la destrucció dels hàbitatsGrup 7 la destrucció dels hàbitats
Grup 7 la destrucció dels hàbitats
 
Grup 1 contaminació radioactiva
Grup 1 contaminació radioactivaGrup 1 contaminació radioactiva
Grup 1 contaminació radioactiva
 
Estació espacial
Estació espacialEstació espacial
Estació espacial
 
Anna bonet eclipsis de sol
Anna bonet eclipsis de solAnna bonet eclipsis de sol
Anna bonet eclipsis de sol
 
Grup 5 afebliment de la capa d'ozó.
Grup 5 afebliment de la capa d'ozó.Grup 5 afebliment de la capa d'ozó.
Grup 5 afebliment de la capa d'ozó.
 
Charles darwin eric gabarrós
Charles darwin eric gabarrósCharles darwin eric gabarrós
Charles darwin eric gabarrós
 
Grup 4 la contaminació de l’aigua dolça
Grup 4 la contaminació de l’aigua dolçaGrup 4 la contaminació de l’aigua dolça
Grup 4 la contaminació de l’aigua dolça
 
Diana sagues 3B
Diana sagues 3BDiana sagues 3B
Diana sagues 3B
 
Linx nòrdic tots
Linx nòrdic totsLinx nòrdic tots
Linx nòrdic tots
 
El samaruc
El samarucEl samaruc
El samaruc
 
Àguila imperial ibèrica
Àguila imperial  ibèricaÀguila imperial  ibèrica
Àguila imperial ibèrica
 
Fura de bosc
Fura de boscFura de bosc
Fura de bosc
 
Rata d’aigua
Rata d’aiguaRata d’aigua
Rata d’aigua
 
Turó comú
Turó comúTuró comú
Turó comú
 
Els llops
Els llopsEls llops
Els llops
 
Linx ibèric
Linx ibèricLinx ibèric
Linx ibèric
 
La tortuga mediterrània
La tortuga mediterràniaLa tortuga mediterrània
La tortuga mediterrània
 

Similar to Revista invertebrats

Plantilla publicacio dossier zoologic invertebrats
Plantilla publicacio dossier zoologic invertebratsPlantilla publicacio dossier zoologic invertebrats
Plantilla publicacio dossier zoologic invertebratsalex_mascu
 
Els animals invertebrats
Els animals invertebratsEls animals invertebrats
Els animals invertebratsAnna Fané
 
Els invertebrats
Els invertebratsEls invertebrats
Els invertebratsPaquikas
 
Aina altadill 1B
Aina altadill 1BAina altadill 1B
Aina altadill 1Balex_mascu
 
Alonso irene nat_3r_t_10 _ 11
Alonso irene nat_3r_t_10 _ 11Alonso irene nat_3r_t_10 _ 11
Alonso irene nat_3r_t_10 _ 11Juan Carlos
 
Animals invertebrats pdf
Animals invertebrats pdfAnimals invertebrats pdf
Animals invertebrats pdfclara_ramirez
 
Tema 4. Els animals invertebrats
Tema 4. Els animals invertebratsTema 4. Els animals invertebrats
Tema 4. Els animals invertebratstagullo2
 
Els animals-invertebratscinque-1234971263870170-1
Els animals-invertebratscinque-1234971263870170-1Els animals-invertebratscinque-1234971263870170-1
Els animals-invertebratscinque-1234971263870170-1annasoler79
 

Similar to Revista invertebrats (14)

Grup 4
Grup 4Grup 4
Grup 4
 
Plantilla publicacio dossier zoologic invertebrats
Plantilla publicacio dossier zoologic invertebratsPlantilla publicacio dossier zoologic invertebrats
Plantilla publicacio dossier zoologic invertebrats
 
Els animals invertebrats
Els animals invertebratsEls animals invertebrats
Els animals invertebrats
 
Grup 1
Grup 1Grup 1
Grup 1
 
Grup 1
Grup 1Grup 1
Grup 1
 
Els invertebrats
Els invertebratsEls invertebrats
Els invertebrats
 
Grup 6
Grup 6Grup 6
Grup 6
 
Aina altadill 1B
Aina altadill 1BAina altadill 1B
Aina altadill 1B
 
Grup 1
Grup 1Grup 1
Grup 1
 
Alonso irene nat_3r_t_10 _ 11
Alonso irene nat_3r_t_10 _ 11Alonso irene nat_3r_t_10 _ 11
Alonso irene nat_3r_t_10 _ 11
 
Animals invertebrats
Animals invertebratsAnimals invertebrats
Animals invertebrats
 
Animals invertebrats pdf
Animals invertebrats pdfAnimals invertebrats pdf
Animals invertebrats pdf
 
Tema 4. Els animals invertebrats
Tema 4. Els animals invertebratsTema 4. Els animals invertebrats
Tema 4. Els animals invertebrats
 
Els animals-invertebratscinque-1234971263870170-1
Els animals-invertebratscinque-1234971263870170-1Els animals-invertebratscinque-1234971263870170-1
Els animals-invertebratscinque-1234971263870170-1
 

More from alex_mascu

Projecte cassini
Projecte cassiniProjecte cassini
Projecte cassinialex_mascu
 
Mart en el dia d’avui
Mart en el dia d’avuiMart en el dia d’avui
Mart en el dia d’avuialex_mascu
 
L’home a mart
L’home a martL’home a mart
L’home a martalex_mascu
 
Astronomia i astrologia xinesa
Astronomia i astrologia xinesaAstronomia i astrologia xinesa
Astronomia i astrologia xinesaalex_mascu
 
Astronomia egipcia antiga
Astronomia egipcia antigaAstronomia egipcia antiga
Astronomia egipcia antigaalex_mascu
 
Projecte apolo 11
Projecte apolo 11Projecte apolo 11
Projecte apolo 11alex_mascu
 
Maies inques asteques
Maies inques astequesMaies inques asteques
Maies inques astequesalex_mascu
 
Estació espacial nasa
Estació espacial nasaEstació espacial nasa
Estació espacial nasaalex_mascu
 
Els ovnis (16)
Els ovnis (16)Els ovnis (16)
Els ovnis (16)alex_mascu
 
El cometa halley
El cometa halleyEl cometa halley
El cometa halleyalex_mascu
 
Coets i llançadores especials
Coets i llançadores especialsCoets i llançadores especials
Coets i llançadores especialsalex_mascu
 
Astronomia grega
Astronomia gregaAstronomia grega
Astronomia gregaalex_mascu
 
Nous projectes de la NASA
Nous projectes de la NASANous projectes de la NASA
Nous projectes de la NASAalex_mascu
 
Projectes NASA
Projectes NASAProjectes NASA
Projectes NASAalex_mascu
 
Temes astronomia
Temes astronomiaTemes astronomia
Temes astronomiaalex_mascu
 
Sputnik i Laika
Sputnik i LaikaSputnik i Laika
Sputnik i Laikaalex_mascu
 

More from alex_mascu (20)

Voyager
VoyagerVoyager
Voyager
 
Projecte cassini
Projecte cassiniProjecte cassini
Projecte cassini
 
Mart en el dia d’avui
Mart en el dia d’avuiMart en el dia d’avui
Mart en el dia d’avui
 
L’home a mart
L’home a martL’home a mart
L’home a mart
 
Forats negres
Forats negresForats negres
Forats negres
 
Astronomia i astrologia xinesa
Astronomia i astrologia xinesaAstronomia i astrologia xinesa
Astronomia i astrologia xinesa
 
Astronomia egipcia antiga
Astronomia egipcia antigaAstronomia egipcia antiga
Astronomia egipcia antiga
 
Tintín
TintínTintín
Tintín
 
Projecte apolo 11
Projecte apolo 11Projecte apolo 11
Projecte apolo 11
 
Maies inques asteques
Maies inques astequesMaies inques asteques
Maies inques asteques
 
Estació espacial nasa
Estació espacial nasaEstació espacial nasa
Estació espacial nasa
 
Els ovnis (16)
Els ovnis (16)Els ovnis (16)
Els ovnis (16)
 
El cometa halley
El cometa halleyEl cometa halley
El cometa halley
 
Coets i llançadores especials
Coets i llançadores especialsCoets i llançadores especials
Coets i llançadores especials
 
Astronomia grega
Astronomia gregaAstronomia grega
Astronomia grega
 
Nous projectes de la NASA
Nous projectes de la NASANous projectes de la NASA
Nous projectes de la NASA
 
Aigua a Mart
Aigua a MartAigua a Mart
Aigua a Mart
 
Projectes NASA
Projectes NASAProjectes NASA
Projectes NASA
 
Temes astronomia
Temes astronomiaTemes astronomia
Temes astronomia
 
Sputnik i Laika
Sputnik i LaikaSputnik i Laika
Sputnik i Laika
 

Recently uploaded

Normativa_Sales_Campus_de_Gandia_2024
Normativa_Sales_Campus_de_Gandia_2024Normativa_Sales_Campus_de_Gandia_2024
Normativa_Sales_Campus_de_Gandia_2024CampusdeGandiaUPV
 
U4N1A6EP2-La millor consola_Crespo_Javier_Cordoba_Ares.pdf
U4N1A6EP2-La millor consola_Crespo_Javier_Cordoba_Ares.pdfU4N1A6EP2-La millor consola_Crespo_Javier_Cordoba_Ares.pdf
U4N1A6EP2-La millor consola_Crespo_Javier_Cordoba_Ares.pdfacordobasastre
 
Pràctica Política i gestió educativa.pdf
Pràctica Política i gestió educativa.pdfPràctica Política i gestió educativa.pdf
Pràctica Política i gestió educativa.pdfRaulGomez822561
 
DOCUMENT PORTES OBERTES INSTITUT LAIA L'ARQUERA
DOCUMENT PORTES OBERTES INSTITUT LAIA L'ARQUERADOCUMENT PORTES OBERTES INSTITUT LAIA L'ARQUERA
DOCUMENT PORTES OBERTES INSTITUT LAIA L'ARQUERAsmartinselles
 
L'ELECTRICITAT: ELEMENTS I CIRCUITS ELÈCTRICS
L'ELECTRICITAT: ELEMENTS I CIRCUITS ELÈCTRICSL'ELECTRICITAT: ELEMENTS I CIRCUITS ELÈCTRICS
L'ELECTRICITAT: ELEMENTS I CIRCUITS ELÈCTRICSSilviatecno
 
REVISTA ESCOLAR: BOLI VIU. FEBRER 2024
REVISTA ESCOLAR:   BOLI VIU. FEBRER 2024REVISTA ESCOLAR:   BOLI VIU. FEBRER 2024
REVISTA ESCOLAR: BOLI VIU. FEBRER 2024EMMAMUOZMARTINEZ
 
U4N1A6EP2 - La millor consola_Casiñol_Pol.pdf
U4N1A6EP2 - La millor consola_Casiñol_Pol.pdfU4N1A6EP2 - La millor consola_Casiñol_Pol.pdf
U4N1A6EP2 - La millor consola_Casiñol_Pol.pdfcasiexpo10
 
SMX-MP01-U4N1A6EP2 - La millor consola_Morillas_Romero_Jose_Antonio.pdf
SMX-MP01-U4N1A6EP2 - La millor consola_Morillas_Romero_Jose_Antonio.pdfSMX-MP01-U4N1A6EP2 - La millor consola_Morillas_Romero_Jose_Antonio.pdf
SMX-MP01-U4N1A6EP2 - La millor consola_Morillas_Romero_Jose_Antonio.pdfisaacguisset
 
Què tenen en comú la RA, l’Escolta Activa, els jalapenys, els ODS a l’aula i ...
Què tenen en comú la RA, l’Escolta Activa, els jalapenys, els ODS a l’aula i ...Què tenen en comú la RA, l’Escolta Activa, els jalapenys, els ODS a l’aula i ...
Què tenen en comú la RA, l’Escolta Activa, els jalapenys, els ODS a l’aula i ...Neus Lorenzo
 

Recently uploaded (10)

Normativa_Sales_Campus_de_Gandia_2024
Normativa_Sales_Campus_de_Gandia_2024Normativa_Sales_Campus_de_Gandia_2024
Normativa_Sales_Campus_de_Gandia_2024
 
FOTOMUNTATGE
FOTOMUNTATGEFOTOMUNTATGE
FOTOMUNTATGE
 
U4N1A6EP2-La millor consola_Crespo_Javier_Cordoba_Ares.pdf
U4N1A6EP2-La millor consola_Crespo_Javier_Cordoba_Ares.pdfU4N1A6EP2-La millor consola_Crespo_Javier_Cordoba_Ares.pdf
U4N1A6EP2-La millor consola_Crespo_Javier_Cordoba_Ares.pdf
 
Pràctica Política i gestió educativa.pdf
Pràctica Política i gestió educativa.pdfPràctica Política i gestió educativa.pdf
Pràctica Política i gestió educativa.pdf
 
DOCUMENT PORTES OBERTES INSTITUT LAIA L'ARQUERA
DOCUMENT PORTES OBERTES INSTITUT LAIA L'ARQUERADOCUMENT PORTES OBERTES INSTITUT LAIA L'ARQUERA
DOCUMENT PORTES OBERTES INSTITUT LAIA L'ARQUERA
 
L'ELECTRICITAT: ELEMENTS I CIRCUITS ELÈCTRICS
L'ELECTRICITAT: ELEMENTS I CIRCUITS ELÈCTRICSL'ELECTRICITAT: ELEMENTS I CIRCUITS ELÈCTRICS
L'ELECTRICITAT: ELEMENTS I CIRCUITS ELÈCTRICS
 
REVISTA ESCOLAR: BOLI VIU. FEBRER 2024
REVISTA ESCOLAR:   BOLI VIU. FEBRER 2024REVISTA ESCOLAR:   BOLI VIU. FEBRER 2024
REVISTA ESCOLAR: BOLI VIU. FEBRER 2024
 
U4N1A6EP2 - La millor consola_Casiñol_Pol.pdf
U4N1A6EP2 - La millor consola_Casiñol_Pol.pdfU4N1A6EP2 - La millor consola_Casiñol_Pol.pdf
U4N1A6EP2 - La millor consola_Casiñol_Pol.pdf
 
SMX-MP01-U4N1A6EP2 - La millor consola_Morillas_Romero_Jose_Antonio.pdf
SMX-MP01-U4N1A6EP2 - La millor consola_Morillas_Romero_Jose_Antonio.pdfSMX-MP01-U4N1A6EP2 - La millor consola_Morillas_Romero_Jose_Antonio.pdf
SMX-MP01-U4N1A6EP2 - La millor consola_Morillas_Romero_Jose_Antonio.pdf
 
Què tenen en comú la RA, l’Escolta Activa, els jalapenys, els ODS a l’aula i ...
Què tenen en comú la RA, l’Escolta Activa, els jalapenys, els ODS a l’aula i ...Què tenen en comú la RA, l’Escolta Activa, els jalapenys, els ODS a l’aula i ...
Què tenen en comú la RA, l’Escolta Activa, els jalapenys, els ODS a l’aula i ...
 

Revista invertebrats

  • 1. El invertebrats Títol de la lliçó 5. Noms i comnoms: Núria Mires, Gerar lazaro Ariana Trapé i Diego rodriguescame- lo. Classe: 1 ESO C Data: Gener 2015
  • 2. Els porífers. La majoria són marins, però n’hi ha alguns que viuen a l’aigua dolça. El seu cos te forma de sac i està perforat per bastants porus, que es comuniquen per mitjà de canals. A l’interior hi ha una cavitat atrial que comunica a l’exterior per unorifici anomentat òscul. Un tros d’esponja es pot originar una nova esponja. Ex 1 pàg 76 A quina característica delcos d’una es- ponja fa referència el nom de porífer? Als porus. Ex 2 pàg 76 En que es diferencien un pòlip i una medusa? En que s’assemblen? Diferencies: En la forma del cos i en que una medusa és un celenterat i no un porífar. Sembances: En que els dos són animals marins i no tenen òrguens ni aparells. Ex 24 pàg 86 Dibuix d’una esponja i el recorregut de l’aigua. Ex 25 pàg 86 Celenterats: Medusa (f.medusa), coralls (f.pòlip) Poréfers: Coralls. Els celenterats Gairebé tots són marins pero n’hi ha alguns que viuen a l’aigua dolça. Presenten simetría radial (el seu cos eestà dividit per diver- sos plans de simetria). Tenen el cos tou, amb una única obertura evoltada de tentacles. L’obertura comunica amb el seu estòmag, que es diu cavitat gastrovacular. Són carnívors. Poden presentar dues formes d’organització corporal molt diferents: -Forma de pòlip: Forma de sac tubular, amb l’obertura a l’extrem superior del cos. Viuen fixats al fons del mar. Alguns viuen indivi- dualment, o agrupats en colònies. -Forma de medusa: Tenen forma de paraigua amb l’obertura a l’ex- trem inferior del cos. Viuen o nadant o surant per l’aigua. Els porífers i els celenterats són animals d’una organi- tzació molt sencilla per- què no tenen ni orguens ni aparells. Esponja, animal porífer. 5. Els animals invertebrats 1. ELS PORÍFERS I ELS CELENTE- RATS Medusa, animal celenterat,
  • 4. Com són els mol·luscs? 3. ELS MOL·LUSCS  -Els mol·luscos tenen simetria bilateal.  Tenen el cos tou i dividit en tres regions: el cap, la massa visceral i el peu  El peu es musculós i el fan servir per nadar, reptar o exavar, segons el tipus de mul·lusc  El seu cos està cobert per una fina membrana, anomenada mantell Com són les funcions dels mol·luscs? Respiren per mitjs de brnquies es a dir son aquatics mentra que hi ha un grupo. Tenen una alimentació molt variada. En moltes espècies l’enbrió que surt del ou es transforma directement en adult mentre quee en molts altres de l’ou en surten larbes. Els mul·luscs es divideixen principalment en: -gasteropodes: tenen un cap ben desenbolupat amb quatre tentacles en els dos tentaclesmés grans hi tenen els ulls. El seu peu es musculos i el fan servir per reptar els marins respiren per branquies i els terrestres per mitja d’un pulmó, -Bivalves:com el seu nom ja indica tenen dues valves que obren i tenquen i que formen la conquilla la majoria són aquatics hi n’hi ha de marins no tenen cap diferencia tenen el peu petit en forma de destral que els serveix per escavar -Els cefalòpodes: tenen el cap ben desenbolupat amb ulls grossos. El seu peu es conberteix en tentacles que envolten la boca per exemple un calamar. Grups de mol·luscs 6.Quines funcions té el peu dels mol·luscs? El fan servir per nadar, reptar o excavar, según el tipus de mol·lusc 7.Quines són las parts principals del cos d’un mol·lusc El peu i tenen simetría bilateral. Informació de la foto Un cargol es un mol·lusc que es molt vabos i lent
  • 5. Com és el cos dels artròpodes 4. ELS ARTRÒPODES  Presenten simetría bilateral  Tenen el cos cober per el que es diu exosquelet  Tenen apèndix articulàdes  La inmensa majoria tenen el cos dividit en tres zones: el cap, el tó- rax i l’abdomen. Alguns tenen el cap i el tronc fusionats en un de sol, format per el cefalotórax. Com són les funcions dels artròpodes Tenen una alimentació molt variada depen de la seva manera de viura n’hi ha que en són carnivors, d’altres hervivors i també de ca- ronyaires… Són ovipars i la facundació es interna. En el process de la metamorfosi es converteix en un individu adult. Per creixer and de treures el escalet intern i crear-ne un de nou aquest process s’hel anomena muda. Es clasifiquen en: insectes, aràcnits, crustacis i miriàpodes. Les abelles es un clar exemple de un que té exoesquelet 10.Busca en els termes clau l’origen de artròpode Grup d’animals que estan coberts per un exoescalet 11.Quina funció te l’exoesquelet dels artròpodes? Fer que el canvïn i així creixin per mitja del process anomeat muda 12.Per què els artròpodes han de mudar la coberta externa? Com s’anomea aquest procés? Per poder créixer i s’anomena mudar la pell o l’exoescalet. Un cranc un escorpí i un escarabat són artròpodes. Construeixen el grup més nombrós d’animals
  • 6. Com són els artròpodes. Els insectes Són el grup més nombrós d’animals del món. Viuen en tots els medis (terra, aigua, aire, etc…). Presenten simetría bilateral. Tenen el cos cobert de un exoesquelet compost per una substàni- cia anumenada quitina. Tenen l’apèndixs articulats (potes, entenes, etc...) . La mojoria tenen el cos dividit en tres zones : el cap, el tórax l’ab- domen. Uns tenen cefalotórax (cap, torax fucionats ). Els orguens dels sentits están mol desenvolupats. Els ulls podes ser simples (ocels), o compostos. Alguns són hervívors, d’altres carnívors, etc… La majoria tenen els dos sexes separats (femella i mascle). Són ovípars i alguns pre- senten la metamorfosi. Alguns muden (es desprenen del exoes- quelet i en formen un de nou). Es classifiquen en: insectes, aràcnnids, crustacis i miriàpodes. Aparells bucals dels insectes Boca mastegado- ra i xucladora de les formigues. Boca xucladura de les papallones. Boca mastegadora i llepadora de les abelles. Metamorfosi de la papallona monarca: De cada ou neix una larva, anomenada eruga, que després de un período de creixement, pas- sa un etapa en la qual s’embolcalladins d’un capoll, que es diu crisàlide i experimenta un seguit de canvis fins que es converteix en pa- pallona. Larva de papallona. Crisàlida de papallona. Larva després de la metamorfsi (papallona). Ex 13 pàg 81 Ex 29 pàg 86 Perquè creus que els insectes també a) Identifica quin és un anèl·lid i quin una eruga. s’anomenen hexàpodes? L’A és una eruga i el B un anel·lid. Perquè hexàpode vol dir que te 6 potes i els b) Semblançes: Els dos són de mides semlants. insectes tots tenen 6 potes. Diferencies: L’eruga és un insecte i l’anel·lid un cuc. 14 pàg 81 Ex 37 pàg 87 Com respiren els insectes? Els animals següents ex consideren insectes socials: Respiren per les tràquees, uns tubs situats b) Papallones, arnes i escarabats. a l’abdomen o al tòrax. Boca picadora i xucladora del mos- quit.
  • 7. Els aràcnids Informació de la foto Informació de la foto (Fer les activitats 15 a 18) Els aràcnids Tenen el cos dividit en dues regions: el cefalotórax i l’abdamen. Al cefalotórax tenen dos quelícer, que els serveix per menjar, dos pedipal- pa, amb funcío defensiva i tàtica i quatre parells de potes. Respei- ren per tràquees Els crustacis Tenen el cos dividit en el cap, el tórax i l’abdomen, tot i en molts cosas el cap i el tórax están units formant el cefalotórax. Al cap hi tene dos parells d’antenes Aquet animal in- vertebrat per tan- ya el grup del arànids. La Aquet animal per- tany a la familia dels crustaci tene tene (Fer les activitats 15 a 18) Els miriàpodes Tenen el cos allargat i format pel cap i el tronc, amb un nombre variable de segments iguals. A cada segment poden tenir un parell de potes, com en el cas dels centpeus, o dos parells de potes, com tene milpeus. Aquet animal es del grup dels mi- riàpodes.
  • 8. Com és el cos dels equinoderms 7. Els equinoderms Les funcios dels equinoderns són:  Simetria radial  Esquelet intern  No tenen el cap diferenciat Com són les funcions dels equinoderms Els equinoterns es desplacen per mitjà d’un aparell exclusiu d’a- quest grup d’animals, l’aparell ambulacral. Respiren a través de la pell, i fer-ho utilitzen l’aparell amulacral. Son animals carnívors, s’alimenten de petits custracis i de mol·luscs. Normalment presenten sexes separats, tot i que hi ha algunes espèieshermafrodites. Tenen fecundació externa. Dels ous neixen unes larves que fan la metamorfosi, es converteixen en adults. Grups d’equinoderms Ateroïdeus: 19– Busca en els conseptes clau el ssignificat del terme equinodern. Tipus d'animals marins invertebrats i radiats, amb el cos cobert de punxes, al qual pertanyen les estrelles de mar, els eriçons, etc. 20– Què és l’aperell ambulacral? Quina funció fa? L’aparell ambulacral es un conjunt de canals i vesícules distribuïts pel cos dels equinoderms, pels quals circula l'aigua de mar. Equinoïdeus: Ofiuroïdeus: Holoturioïdeus Crinoïdeus
  • 9. A fons Els insectes constividus més nombrós. Es coneixen molts tupus d’insectes els més importants són aquests: Himenòpters. Tenen dos paerlls d’ales membranoses, tot i que alguns no en tenen. L’aparell bucal està adaptat ès llapar, mossegar xuclar líquids. En societats organitzades Díipters. Tenen un parell d’ales mem- branoses, les posteriors están reduïdes a òrgans que mantenen l’equilibri quan volen, anomentats balancins. L’aparell bucal és xuclador Coleòpters. Tenen dos parells d’ales. Les anteriors són gruixudes durs i opaques i les tenen plagades sota les primeres quan están en repòs. L0aparell bucal és mossega- dor Dermàpters. Tenen dos parells d’ales molt curtes i le posteriors molt grosses i membranoses, plaga- des sota les primeres en estat de repòs. L’aparell bucal és mastegador. Ortòpters. Tenen dos parells d’ales, les anteriors endurides i les posteriors plegades sota les primeres. L’aparell bucal és mastegador. Heteòpters. Tenen dos parells d’ales. Lesanteriors tenen una part enguixida i les posteriors són mem- ranoses. La boca està adaptada per perforar i per xuclar. Ledipòptes. Tenen dos parells d’ales membranoses amb escates. L’aparell bulucal és xucador, i està enrotllat en estat de repòs. Odonats. Tenen dos parells d’ales estretes grosses membranoses. L’apa- rell bucal és mastegador. Sifonàpters. No tenen ales. Les potes están edaptades per fer salts. La boca és xucladora i està adaptada per perforar la pell.