Revista invertebrats

1. 1r ESO C 2.014 - 2.015
MAR MAZCUÑAN - ALBA EXPOSITO
MARC MORROS - ROGER ARRIBAS
ELS ANIMALS INVERTEBRATS
CIÈNCIES DE LA NATURALESA

2. ELS PORÍFERS:
El cos té forma de sac i està perforat per nombrosos pous que es comuniquen
per mitjà de Canals. A l’interior hi ha una cavitat atrial , o cavitat general, que
comunica amb l’exterior per un orifici anomenat òscul
1, De quina característica del
cos d’una esponja fa referencia
el nom de porífer ? A que és
un animal d’una ganització
molt senzilla.2, En que es di-
ferencien el pòlip de la medu-
sa ? En que s’assemblen?Un
té forma de sac tubular il’al-
tre de paraigües.3, Copia e4,
i indica les parts:
25,Fes les preguntes a i b:
A)medusa coral pòlip esponja
B)medusa de medusa
ELS CLANTERATS:
Presenten un sistema radial que divideix el seu cos amb
diverses parts de geomatria.
Tenen el cos tou i també tenen tentacles aquesta ober-
tura comunica amb la cavitat gastrovascular.
Presennten dues funcions diverses:
 Forma de pòlipid, com els coralls
 Forma de medusa, com les maduses
Els polifers
tenen nom-
brosos porus
que es comu-
niquen per
mitja dels Ca-
nals.
Posen prestar
dues formes
d’organització
corporal molt
diferents:
 Forma
de pòlip
 Forma
de me-
dusa
ESPONJES
5. Els animals invertebrats
1. ELS PORÍFERS
I ELS CELENTE-
RATS
MEDUSES

3. 2. ELS CUCS
Definició i característiques generals
 Els platihelmints:
Tenen el cos pla.
Són hermafrodirtes
 Els nematodes
Tenen el cos cilíndrc
No tenen órgans respiratoris
 Els anèl·lids
Tenen una respiració metameria
Tenen uns aprèndix anomenats quetes
Tenen un gruixament anomenat citel
Són hermafrodites
Activitats 3, 4 ,5 , 28 i 30
3:quines diferències hi ha entre els tres grups de cucs? Que toots tenen el cos diferent.
4:busca en els conceptes clau el significat de platihelmint i anèlid.
ANELID: grup d’animals invertebrats dividit en segment o en anells.
PLATIHELMINT: grup d’animals invertebrats de cos pla i allargat.
5:Resposta : Perque al estar humit poden respirar més facilment.
28:Les fotografíes seüents són d’un anèlit i d’una eruga:A)
B)els dos són invertebrats i un té la pell humida i l’altre no
A)b anèlid i a eruga
30:Respon:

4. Com són els mol·luscs?
3. ELS MOL·LUSCS
La majoria dels mol·luscs són aquàtics, peró tam-
bé n’hi han de que viuen en ambients terrestres i
molt humits, com per exemple el cargol
Com són les funcions dels
Els aquàtics respiren mitjanat de brànquies i els
terrestres respiren mijançant pulmó.
La alimantació molt es variada. Tots tenen un apa-
rell digestiu ben desenvulupat.
Hi ha mol·luscs hermafrodites i de sexe separat.
La majoria són ovípars.
Alguns fan un procés demetamorfosi.
I han dos tipus de mol·luscs els gasteròpodes, bivalves, cefalòpodes.
Els gasteròpodes tenen quatre tentacles i el peu es musculós i el fan servir
per reptar.
Les bivalves están formats per dues valves articulades i es tanca perla forsa
de uns músculs molt putens
Els cefalòpodes tenen el cap ben desenbulupat i amb ulls grosos i te tenta-
cles que li envolten la boca.
Grups de mol·luscs
6. El peu és musculós i el fan servir per reparar
7. Tentacles, peu, ràdula
8. Els gasteròpodes tenen quatre tentacles i el peu es musculós i el fan servir per reptar, bival-
ves estan formats per dues valves articulades i es tanca per la forsa de uns músculs molt pu-
tens, cefalòpodes tenen el cap ben desembulupat i amb ulls grosos i te tentacles que li envolten
la boca
9. Les ostres són bivalves perque tenen dues valves.
Cargol mari
Patxina
Sipia

5. Com és el cos dels artròpodes
4. ELS ARTRÒPODES
Els artropòdes són un dels grups més nombrosos ita-
mbe tenrn un sistema bilateral peró també tenen un
apendixs articulats ij están dividita en: cap, tórax, ab-
domen.
Com són les funcions dels artròpodes
Tenen una alimantació variada relacionada amb la seva manera de viure.
Són ovípers i la fecundasió sol ser interna. Algunsfan la metamorfosi.
Per creixas’an de desprendre de l’esquelet extern i en formenun de nou, i aquet procés s’enome-
na muda.
Es clasifiquen en: insectes, aràgnids, crustacis i miriàpodes.
Aquet es un dels molts tipus de artrò-
podes.
10. Busca en els conceptes clau l’origen del terme artròpode.
Els artròpodes són insectes que viuen en tots els medis
11. Quina funció té l’exosquelet dels artròpodes?
El exosquelet dels artròpodes esta format per peses articulades
12. Per què els artròpodes han de mudar la coberta externa? Com s’anomena aquets prosés?
Per poder creixa i fer-se adulat i aquet proses s’anomena metamorfosis
Els artròpodes són un dels grups més nombrosos viuen en tots els medis: terreestrres, marins i
d’aigua dolça.

6. Com són els insectes
Els insectes
Tenen un parell d’ulls compostos, dos o tres ocels i un
parell d’antenes.El tòrax presenta tres parells depotes
articulades i generalment un o dos parells de ales.La respi-
racio es du a terme per mitjà d’uns tubs ramificats anome-
nats tràqueas. Tenen fecundació interna i són ovípars.
Experimenten la metamorfosi pasan per dues fases,la larva i
la de nimfa com en el cas de les papallones.
Aparells bucals dels insectes
Boca mastega-
dora (formiga)
Boca xucladora
(papallona)
Boca mastega-
dora (abella)
Metamorfosi de la papallona monar-
ca:De cada ou que ha post la femella,
neix una larva anomenada eruga.L’eruga
després d’un período de creixement i ma-
duració, passa per una fase de ninfa, en la
cual s’embolcalla dins d’un capoll, que rep
el nom de crisàlide, i experimenta un se-
guit de canvis que es converteix en una
papallona.
Foto larva
Foto crisàlida
Foto insecte adult
13:Per què creus que el insectes també s’anomenen hexàpodes?
Per què tenen set potes.
14:Com respiren els insectes?
La respiració es du a terme per mitjà d’uns tuubs ramificats anomenats tràques.
26:Les fotografíes següents són d’un anèl·lid i d’una euga
A) Identifica quin és cadascun? La a) és una eruga i la b es un anèl·lid
B) En què s’asemblem i en què es diferencien? La eruga es rasposa i un anèlid es viscoss i llafiscos i la
eruga té potes i un anèl·lid no.
37:Quins dels animals següents també es consideran insectes socials?
Formigues ,escarabats ,xinxes ,pugons.
Boca picadora i
xucladora
(mosquit)

7. Els aràcnids
Tenen el cos dividit en dues regions: el cefalòtorax i
l’abdomen pedipalps i quatre parells de potes.
Resiren per mitjà de tràquees la major part son carní-
vors.Per capturar les preses tenen ungles, garfis i glàndu-
les verinoses. Tenen diferents sexes. N’hi ha que son
ovípars i d’altre vivipers i ovivípars i no fan la metamor-
fosi.
Els crustacis
Els crustacis tenen el cos dividit en el cap iel tòraxque
en casos poden esar units formantel cefalotórax i el ab-
domen. Al cap hi tenen dos parells de antenes un pa-
rell d’ulls i mandíbues mastegadores. Al tórax tenen ge-
neralment ,cinc parells de potes .Respiren per mitja
de braànquies, situades a la base de les potes o através
de la superficie del cos. Normalment son carnívors
però també n’hi ha alguns que són filtradors i d’altres
que són paràsits. La majoria tenen sexes separats són
ovípers i presenten la metamrfosi.
En aquesta
foto apareixen
les parts fona-
mentals de
una aranya.
En aquesta fo-
to apareixen
les parts fona-
mentals d’un
cranc.
15:Què són els quelícers dels aràcnids i
quina utilitat tenen:
Els quelícers són peces vocals que els aràcnids
utilizen per a inocular verí a les preses o com
a mecanisme defensiu.
18:Quina és la principal diferència que
hi ha entre els cent peus i els milpeus:
Que els cent peus tenen un parell de potes
en cada segment del seu cos i els milpeus te-
nen dos parells de potes en cada segment.
Els miriàpodes
Tenen el cos allargat format pel cap
i el tronc en cada segment poden
tenir un parell de potes en el cas
del cent peus o dos parells de potes
en el cas de els milpeus. Al cap te-
nen un parell d’antenes ulls simples i
una boca amb mandíbules mastega-
dores. Resspiren per mitjà de
tràquees. Tenen una alimentació
molt variada : són carnívors com el
centpeus i d’altres són herbìvors
com el milpeus. Tenen sexes sepa-
rats són ovípars i no presenten la
metamorfosi.
En aquesta
foto apareixen
les parts fona-
mentals d’un
milpeus.

8. Com és el cos dels equinoderms
5. Els equinoderms
Les principals característiques dels equinoderms són:
 Tenen simetria radial.
 Tenen el cos arrodonit.
 Presenten un esquelet intern format per petites pla-
ques situades sota la pell i articulades o soldades en-
tre si.
 No tenen un cap diferenciat, i la boca sol estar situada
a la part inferior del cos.
Com són les funcions dels equinoderms
Els equinoderms es desplacen per l’aparell ambulacral.
Que consisteix en uns tubs plens d’aigua que formen els
peus ambulacrals. Respiren a través de la pell.
Són animals carnívors, i s’alimenten, bàsicament, de petits
crustacis i de mol·luscs. La majoria d’equinoderms presen-
ten sexes separats però hi ha algunes espècies hermafrodi-
tes. Tenen fecundació externa. Alguns, com l’estrella de
mar, tenen la capacitat de regenerar els braços perduts i
poder originar nous organismes a partir del d’un braç que
inclogui part del disc central.
Grups d’equinoderms
Aste-
roïdeus. Es-
trelles de
mar.
19. Busca en els conceptes clau el significat d’equi-
noderm.
Els equinodems, són uns animals marins que tenen si-
metria bilateral, un esquelet intern i que es desplacen
per l’aperell ambulacral.
20. Què és l’àparell ambulacral? Quina funció fa?
L’aparell ambulacral és un aprell exclusiu pels equino-
derms que fan servir per desplaçar.
Equinoïdeu
s. Garotes o
eriçons de
mar.
Ofiuroïdeus.
Falses estre-
lles.
Holotu-
rioïdeus.
Cogombres
de mar.
Crinoïdeus.
Clavellines o
lliris de mar.

9. A fons
Tipus d’insectes els insectes són el grup del regne animal, més gran i més nombrós de
tots.
Himenòpters. Formigues,
abelles, etc. Tenen dos pa-
rells d’ales membranoses,
tot i que alguns no en te-
nen.
Dípters. Mosques i mosquits.
Tenen un parell d’ales mem-
branoses.
Coleòpters. Escarabats.
Tenen dos parells d’ales.
Dermàpters. Estisoretes.
Tenen les ales anteriors
molt curtes i les posteriors
grosses i membranoses.
Òrtepters. Saltamartins i
grills. Tenen dos parells
d’ales.
Heteròpters. Xinxes. Te-
nen dos parells d’ales.
Lepidòpters. Papallones i
arnes. Tenen dos parells
d’ales membranoses amb
escates.
Odonats. Libèl·lules. Tenen
dos parells d’alesestretes,
grosses i membranoses.
Sifonàpters. Puces. No
tenen ales.