Your SlideShare is downloading. ×
Unitat 1. Els GèNeres Literaris
Unitat 1. Els GèNeres Literaris
Unitat 1. Els GèNeres Literaris
Unitat 1. Els GèNeres Literaris
Unitat 1. Els GèNeres Literaris
Unitat 1. Els GèNeres Literaris
Unitat 1. Els GèNeres Literaris
Unitat 1. Els GèNeres Literaris
Unitat 1. Els GèNeres Literaris
Unitat 1. Els GèNeres Literaris
Unitat 1. Els GèNeres Literaris
Unitat 1. Els GèNeres Literaris
Unitat 1. Els GèNeres Literaris
Unitat 1. Els GèNeres Literaris
Unitat 1. Els GèNeres Literaris
Unitat 1. Els GèNeres Literaris
Unitat 1. Els GèNeres Literaris
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Unitat 1. Els GèNeres Literaris

23,453

Published on

Published in: Travel, Entertainment & Humor
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
23,453
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
12
Actions
Shares
0
Downloads
33
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. UNITAT 1. ELS GÈNERES LITERARIS
  • 2.
    • ÍNDEX
    • 1. Definició
    • 2. Característiques
    • 3. Classificació
    • 3.1. La poesia
    • 3.2. La narrativa
    • 3.3. El teatre
    • 4. Fonts consultades
  • 3.
    • Definició
    • Gèneres literaris: Manifestacions formals de les obres literàries que es classifiquen tenint en compte l’estructura i el contingut.
    • 2. Característiques
    • • Predomini de la funció poètica del llenguatge: l’atenció de l’acte comunicatiu se centra en el missatge, en la manera com aquest s’estructura i s’expressa.
    • • El llenguatge literari: creatiu, carregat d’expressivitat amb l’ús de figures retòriques (efecte estètic).
  • 4.
    • 3. Classificació
    • 3.1. La poesia
    • 3.1.1. La poesia narrativa
    • La poesia narrativa és la poesia èpica (narració de les gestes dels herois o dels fets històrics o llegendaris d’un poble, d’una comunitat ; per exemple: l’ Odissea d’Homer).
    • 3.1.2. La poesia lírica
    • La poesia lírica és l’expressió dels sentiments i de les emocions del poeta. Hi predomina, doncs, la subjectivitat.
  • 5.
    • 3.1.3. Elements bàsics de la poesia
    • • Els versos: Versos d’art menor (versos de menys de nou síl·labes) i versos d’art major (versos de nou síl·labes o més).
    • • El ritme: Repetició de combinacions de síl·labes tòniques i àtones. Les unitats rítmiques o peus rítmics més corrents en català: la combinació de dues síl·labes (àtona-tònica o tònica-àtona).
    • • La rima: Repetició dels sons al final dels versos a partir de l’última vocal tònica.
    • Classificació:
    • . Consonant: Repetició de sons vocàlics i consonàntics.
  • 6.
    • . Assonant: Repetició de sons vocàlics.
    • .Masculina: Paraula rimada: aguda.
    • .Femenina: Paraula rimada: plana o esdrúixola.
    • .Versos blancs: Versos sense rima, però subjectes a una regularitat mètrica i a un ritme.
    • .Versos lliures: Versos sense rima ni regularitat mètrica.
    • • Les estrofes
    • Classificació:
    • .L’apariat: Dos versos amb rima consonant.
    • .El tercet: Estrofa de tres versos.
  • 7.
    • . La quarteta: Estrofa de quatre versos d’art menor.
    • .El quartet: Estrofa de quatre versos d’art major.
    • .El quintet: Agrupament de cinc versos d’art menor o major.
    • .El sextet: Estrofa de sis versos, d’art menor o major.
    • .L’octava: Estrofa de vuit versos, generalment d’art major.
    • .La dècima: Composició mètrica de deu versos, generalment d’art menor.
    • .El sonet: Composició mètrica formada per dos quartets i dos tercets.
    • (Versos isosil·làbics : Versos amb el mateix nombre de síl·labes; Versos anisosil·làbics : Versos amb un nombre de síl·labes diferent.)
  • 8.
    • 3.1.4. Les figures retòriques (Vegeu pàgines 12-14 del llibre de text.)
    • • Les fonètiques: Incideixen en els sons de les paraules. A tall d’exemple, l’ homofonia : identificació fonètica total de dues paraules de significat diferent (exemple: tems i temps ) .
    • • Les morfosintàctiques: Incideixen en la forma. A tall d’exemple, el polisíndeton : ús abundant de conjuncions coordinades.
    • • Les semàntiques: Incideixen en el significat. A tall d’exemple, la hipèrbole : exageració (exemple: personatges que es feien ombra amb els peus ).
  • 9.
    • 3.2. La narrativa
    • Gènere literari l’autor del qual narra uns fets reals, imaginaris o fantàstics.
    • 3.2.1. Classificació
    • ▪ Narrativa de ficció
    • a) Culta
    • Conte: Narració breu, en prosa, de gran intensitat narrativa.
    • Novel·la: Narració extensa, en prosa, que explica una història de ficció (novel·la realista; històrica; d’aventures; psicològica...).
  • 10.
    • b) Popular
    • Rondalla: Narració breu de caràcter oral destinada als nens, situada en un espai i en un temps indeterminats, que combina fets reals i fantàstics, amb una finalitat moralitzadora.
    • Llegenda: Narració fantàstica que parteix d’un fet històric, situada en un espai i en un temps determinats, concrets.
    • ▪ Narrativa de no ficció (prosa literària) més representativa
    • Assaig: Exposició de les opinions de l’autor sobre temes ben diversos (política, història...).
    • Dietari: Registre de les anotacions que l’autor fa diàriament de les vivències, de les reflexions...
  • 11.
    • Memòries: Narració de fets públics i privats viscuts per l’autor.
    • Biografia: Obra narrativa sobre la vida d’un personatge escrita per estudiosos amb l’objectiu de destacar-ne el protagonisme en la vida pública i en les activitats diverses (professionals, creatives...).
    • 3.2.2. Elements bàsics de la narrativa
    • • Estructura: Manera com s’ordenen els fets d’una narració.
    • .Lineal: Fets narrats cronològicament.
    • .No lineal: Fets narrats que es presenten a partir d’anticipacions o retrospeccions.
    • .Oberta: Sense desenllaç concret de la història.
  • 12.
    • • El punt de vista: Perspectiva del narrador en relació als fets que explica i l’actitud que hi adopta.
    • .Intern (1a persona) : El narrador és un personatge de la història.
    • .Extern (3a persona) : El narrador és un personatge que no participa dels fets de la història. Pot ser omniscient (narrador que ho sap tot sobre els personatges i sobre la història) o objectiu (narrador que només sap tot allò que es pot veure; no entra, doncs, en l’interior dels personatges).
    • • L’espai: Marc ambiental (tancat o obert) on passen els fets de la narració.
  • 13.
    • • El temps
    • . Extratextual o històric : Època en la qual passen els esdeveniments narrats.
    • . Intern (textual) o narratiu: Durada dels esdeveniments narrats.
    • • Els personatges
    • . Principals: Protagonistes de l’acció.
    • . Secundaris: Personatges que no formen el nucli de l’acció.
    • . Plans: Personatges simples en la seva caracterització. No pateixen canvis al llarg de la narració.
    • . Rodons: Personatges complexos en la seva caracterització. L’entorn, els altres personatges i els fets que els passen els fan canviar en la manera de pensar, d’actuar...
  • 14.
    • 3.3. El teatre
    • Gènere literari que representa fets reals o imaginaris en un espai concret, davant d’un públic.
    • 3.3.1. Classificació
    • ▪ El teatre culte
    • a) La tragèdia (origen: antiga Grècia) : Presenta un conflicte irresoluble amb conseqüències tràgiques. El llenguatge és culte.
    • b) El drama (origen: drama satíric grec) : Gènere mixt (a mig camí entre la tragèdia i la comèdia). També presenta un conflicte desgraciat (com la tragèdia), però se sol ambientar en un món real i els personatges són més propers a l’espectador que no pas els tràgics. Utilitza un llenguatge estàndard.
  • 15.
    • c) La comèdia (origen: antiga Grècia) : Presenta una acció des d’un punt de vista humorístic, amb desenllaç feliç. Utilitza un llenguatge col·loquial. Té una intenció crítica o moralitzadora.
    • ▪ El teatre popular
    • Teatre religiós: Els misteris (temàtica religiosa), agrupats en cicles segons el tema i l’època de l’any (per exemple: els Pastorets, la Passió d’Esparreguera...).
    • b) Teatre profà
    • Entremès: Peça teatral breu escrita en un llenguatge simple, representada entre les parts d’una comèdia.
    • Sainet: Peça teatral d’un sol acte que retrata les classes socials amb ironia (precedent de la comèdia de costums).
  • 16.
    • 3.3.2. Elements bàsics del teatre
    • • Els actes: Parts principals en què es divideix una obra de teatre.
    • • Les escenes: Parts en què es divideix cada acte.
    • • Els quadres: Parts de cada acte amb el mateix escenari.
    • • L’estructura argumental
    • .Plantejament: Presentació dels personatges i exposició del conflicte.
    • .Nus: Part en què es desenvolupa la trama.
    • .Desenllaç: Part en la qual es resol el conflicte.
  • 17.
    • 4. Fonts consultades
    • ARMENGOL, R. i altres. Llengua catalana i literatura 1 . Barcelona: Castellnou, 2008.
    • CARBONELL, A. i altres. Entre línies. Llengua catalana i literatura 1 . Barcelona: Teide, 2000.
    • GUILUZ, T. ; JUANMARTÍ, E. Llengua catalana i literatura 1. Barcelona: Text. La Galera, 2006.

×