20. La teoria del coneixement
(Experiència: participació dels sentits en el procés de coneixement.)
Tot coneixement comença sempre amb l’experiència: si no hi ha experiència, no hi
ha coneixement.
poma
Lebron James
Papaia
21. La teoria del coneixement
1. Impressions, molt vives i intenses, que poden ser:
Impressions de sensació Impressions de reflexió
2. Idees, més dèbils i fosques.
Per a Plató i els racionalistes: impressió IDEA
Per a Hume i els empiristes: IMPRESSIÓ idea
22. La teoria del coneixement
Impressions i idees poden ser simples o complexes:
Impressió simple > idea simple Combinació d’idees simples > idea complexa
Lleis d’Associació d’idees simples, per crear-ne de complexes:
De semblança De causa-efecte
De contigüitat
23. La teoria del coneixement
Importància de l’hàbit empíric en el procés de coneixement:
- hàbit: quelcom que fem repetidament, per costum
- empíric: percebut amb els sentits
Tot el que coneixem, percebem i entenem a cada moment és gràcies a un hàbit empíric.
24. La teoria del coneixement
Si el coneixement comença sempre amb l’experiència i l’experiència sensitiva és pròpia i,
per tant, diferent per a cada persona, aleshores el coneixement també és propi i, per tant,
diferent per a cada persona.
Conclusió: no hi ha una única veritat, res no es pot conèixer i afirmar amb seguretat
(d’això se’n diu ESCEPTICISME)
26. La teoria del coneixement
Els objectes de coneixement poden ser de dos tipus:
a) Relacions d’idees: són universals, invariables, veritats indiscutibles. Coneixements
matemàtics o lògics. Per exemple:
La negació d’una frase
vertadera és sempre falsa, i
la negació d’una frase falsa
és sempre vertadera.
b) Qüestions de fet: no són universals, ni invariables, són veritats locals o provisionals.
Ciències físiques. Per exemple:
28. La Crítica al Principi de Causalitat
Segons Aristòtil, tot allò que passa i que existeix té una causa. De fet, en té més d’una.
Causa: principi a partir del qual una cosa s’esdevé, es produeix. Allò que fa que una cosa
sigui, i que sigui així com és.
El savi és aquell que coneix no les coses sinó les seves causes.
Causa material: el bronze.
Causa final:
Causa formal:
Causa eficient:
la idea que l’escultor en té al cap
abans de posar-s’hi.
l’escultor
homenatjar els caiguts a la Batalla
de les Termòpiles (480 aC).
29. La Crítica al Principi de Causalitat
Principi de Causalitat: tot té una causa. Segur?
Hume ho nega: causa i efecte són dos fets diferents i independents. Sóc jo qui els
associo dins la meva ment per algun motiu. Els meus hàbits empírics m’ajuden a
relacionar aquests fets que he percebut i a establir que, per a mi, A és causa de B.
30. La Crítica al Principi de Causalitat
Que fins ara A hagi estat causa de B, no demostra que en el futur torni a passar. Puc
esperar, creure (believe) que passarà, però mai no en podré estar segur. Els
coneixements, també els científics, passen a ser provisionals.
Fins ara a partir d’ara,
esperem el mateix,
però no es pot
demostrar
