5. Biografia de l’autor
Paul Cézanne va començar els estudis d’art a
l’inici de la dècada de 1860 a l’acadèmia suïssa
de París, encoratjat per l’escriptor Émile Zola,
que l’havia presentat a Manet i Courbet.
A París va coincidir amb els impressionistes, i va
estar vinculat a aquest moviment durant la
dècada de 1870, quan va pintar a l’aire lliure, si
bé mai no es va identificar amb el grup ni en va
assumir la tècnica. Aviat, però va deixar de
banda el realisme i es va interessar més per l’an{lisi estructural de
la pintura.
L’any 1895, Cézanne va rebre l’elogi i el reconeixement unànime
dels mitjans artístics parisencs, i aquesta anomenada li va
proporcionar la celebració d’un gran nombre d’exposicions.
PaulRetrat llegint a Émile Zola (1899)
Alexis d’Ambroise Vollard (1869-1870)
La piscina(1876)
6. Amb natures mortes, retrats
i paisatges de la Provença, el
pintor francès va inaugurar
un camí en solitari centrat en
l’estudi dels volums, la
geometrització de la forma i
l’austeritat cromàtica. Amb
tot això, Cézanne va
assentar les bases de la
revolució que, ja al segle XX,
van representar les Primeres
Avantguardes.
Chrysanthemums (1896-1898)
7. Descripció formal
El quadre mostra dos homes asseguts davant per davant en una
taula, de manera que l’espectador només en veu el perfil.
L’ampolla que hi ha damunt de la taula marca l’eix compositiu,
que està desplaçat lleugerament cap a la dreta, de manera que
la figura de l’esquerra queda totalment dins del quadre, mentre
que l’altre personatge està retallat per la vora del quadre.
Malgrat això, la seva figura robusta compensa la part perduda
pel fet que, amb el cos una mica tirat endavant, ocupa un espai
més gran a la taula.
El tors dreçat del jugador de l’esquerra forma una columna
vertical amb la línia horitzontal del fons a l’alçada del seu cap.
Per acabar amb l’explicació de les línies bàsiques d’aquesta
complexa composició, cal assenyalar el triangle imaginari invers
format a partir de les mirades dels dos jugadors fixades a les
cartes.
8. L’ús
de
les
figures
geomètriques no solament se
cenyeix a la composició, sinó
que, en certes parts, la
conformació de les figures
geomètriques. Això no vol dir,
però, l’artista supediti el color a
la línia, perquè per al pintor
francès tots dos conceptes
tenen la mateixa importància.
9. La seva pinzellada, breu i disposada en superposició per mitjà
de l’ús de diferents tonalitats, ajuda a modelar els cossos dels
objectes i les persones de l’espai i no solament com un efecte
realista, ja que la seva intervenció no respon a criteris
naturalistes, sinó a la funció que realitza com a contrast tonal.
10. Pel que fa al color, en el qual predominen determinades
tonalitats cromàtiques com ara els ocres, el pintor l’utilitza per
reforçar la contraposició formal de tots dos jugadors, invertint
els colors de la jaqueta i els pantalons de l’un i l’altre.
11. Temàtica
El pintor reprodueix una escena quotidiana en la qual dos
personatges juguen una partida de cartes asseguts davant una
taula. El jugador de l’esquerra, que fuma amb pipa, ha estat
identificat amb Alexandre, el jardiner del pare de l’artista.
Aquesta tela és un dels cinc quadres que l’artista va fer durant la
primera meitat de la dècada de 1890. Sembla que uns llauradors
de Jas de Bouffan, que Cézanne havia observat mentre jugaven
a cartes, van fer de models per a la sèrie. Cal remarcar que
aquesta temàtica va ser tractada abundantment per la pintura
francesa durant els segles XVII i XVIII i que, al mateix museu
Granet d’Aix-en-Provence, Cézanne en va poder trobar i
contemplar un bon exemple en una tela pintada per Louis le
Nain.
12. Models i influències
Cézanne va trobar en els clàssics la seva font d’inspiració
principal. Entre d’altres, destaca la figura de Nicolas Poussin, la
tradició estructural del qual, emmarcada en el classicisme
francès, Cézanne va volen combinar amb el millor realisme
contemporani conreat per Courbet.
Les seves experimentacions amb la forma i el color el van fer
mereixedor del reconeixement d’un gran nombre d’artistes de
les primeres avantguardes. La seva manera de representar la
realitat per mitjà de les figures geomètriques va portar a
Cézanne a ser considerat un precursor del moviment cubista
liderat per Picasso i Braque. També va influir en uns altres
moviments com el Fauvisme i l’Expressionisme, gràcies al fet
que en els seus quadres va prescindir de l’obligació de copiar
amb precisió de l’obligació de copiar amb precisió naturalista
els colors i les formes dels objectes.
13. Models i influències
Cézanne va trobar en els clàssics la seva font d’inspiració
principal. Entre d’altres, destaca la figura de Nicolas Poussin, la
tradició estructural del qual, emmarcada en el classicisme
francès, Cézanne va volen combinar amb el millor realisme
contemporani conreat per Courbet.
Les seves experimentacions amb la forma i el color el van fer
mereixedor del reconeixement d’un gran nombre d’artistes de
les primeres avantguardes. La seva manera de representar la
realitat per mitjà de les figures geomètriques va portar a
Cézanne a ser considerat un precursor del moviment cubista
liderat per Picasso i Braque. També va influir en uns altres
moviments com el Fauvisme i l’Expressionisme, gràcies al fet
que en els seus quadres va prescindir de l’obligació de copiar
amb precisió de l’obligació de copiar amb precisió naturalista
els colors i les formes dels objectes.