Jugadors de cartes

1. ELSJUGADORSDECARTES'' ''
Documentació General
Títol: Els jugadors de cartes
Autor: Cézabbe, Paul (1890-1892)
Cronologia: entre 1890-1895 (va pintar 5 versions del tema i és creu que aquesta es del període
que va 1890-1892)
Estil: postimpressionisme
Tècnica: oli
Suport: tela;47 cm x 57 cm
Localització orginal: el seu primer propietari fou un Ambroisie Vollard
Tema: retrat figuratiu de dos homes jugant a cartes, assegut al voltant d'una taula presidida per un
ampolla de vi.
Biografia de Cézanne
Paul Cézanne (19 de gener de 1839-22 d'octubre de 1906) va ser un pintor francès
postimpressionista, considerat el pare de la pintura moderna. Va començar els seus estudis al col ·
legi Bourbon de la seva ciutat natal, on va entaular relació amb Émile Zola. Va prosseguir a l'escola
de dibuix i posteriorment es va matricular, per influència paterna, a la facultat de dret, encara que
aviat va comprendre que la seva veritable vocació era la pintura.
Va instal · lar el seu primer estudi a la casa de camp del seu pare, fins que el 1861 la seva mare i la
seva germana van recolzar per reunir a París amb el seu amic Zola, que s'havia traslladat un any
abans. Un cop a la capital francesa, es va inscriure a l'Acadèmia Suïssa per preparar l'examen
d'ingrés a la de Belles Arts. Al Museu del Louvre va descobrir l'obra de Caravaggio i de Velázquez,
i aquesta troballa va marcar profundament la seva evolució artística.
Sentint-se incapaç de pintar, va tornar a Aix i va acceptar una ocupació en el banc del seu pare,
però el 1862 va decidir tornar a París per consagrar-se definitivament a la pintura. Allà va
reprendre la seva amistat amb Zola i va continuar els seus estudis a l'Acadèmia Suïssa, on va
conèixer a Guillaumin ia Pissarro. Gràcies al contacte amb aquest últim, Cézanne donaria un gir
radical en el seu estil, deslligant-se de tota norma acadèmica i de la paleta ombrívola i fortament
empastada que el caracteritzava.
El 1886 la seva obra va ser rebutjada pel Saló de Tardor per primera vegada, el que es repetiria una
i altra vegada fins al final dels seus dies i va provocar en ell un profund ressentiment. Va conèixer
en aquells dies a la model Hortense Fiquet, de la que tindria un fill, i es va traslladar amb ella a
L'Estaque, localitat en la qual va pintar paisatges i bodegons en què s'aprecia una major fluïdesa i
vivacitat dels colors gràcies a la influència dels impressionistes.
Com els seus coetanis, es va convèncer de la importància de pintar a l'aire lliure, i, després de
tornar novament a París el 1872, va realitzar una col · lecció de paisatges en Louveciennes costat de
Pissarro i altres artistes que van inaugurar el seu denominat «període impressionista». El 1878 es

2. va establir gairebé permanentment a Provença, aconseguint progressivament la maduresa
expressiva que anava a configurar un dels estils més representatius i influents de l'art del segle XX.
La tendència constructivista de Cézanne va ser la llavor que va germinar en el moviment cubista, a
més de ser pioner en la seva concepció del color, que va tractar com a element pictòric
independentment de la forma. Va compaginar així l'estil directe i vivaç de l'impressionisme amb la
precisió en la composició, el ritme i la cadència en un intent de «solidificar l'impressionisme», com
ell mateix va declarar. Consagrat definitivament en la retrospectiva que se li va dedicar un any
després de la seva mort, Cézanne és considerat una de les figures més influents de l'art del segle
XX.

3. ANÀLISI FORMAL
Elements plàstics
-Dos homes asseguts davant per davant en una taula jugant una partida de cartes. Hi ha predomini
dels colors càlids (ataronjats, ocres, marrons). Els colors de la roba dels dos personatges fa un
contrast al portar un els pantalons marrons i la jaqueta groga i l'altre els pantalons grocs i la
jaqueta marró (ús de contrastos cromàtics). Tot i aixo, hi ha dibuix, ja que era molt important per
Cézanne. El pintor creu que dibuix i pintura no es poden separar. La pinzellada és solta. El quadre
està fet a base de taques curtes, denses i fines, sobreposades unes sobre les altres. En les cinc
versions d'aquest tema figurutiu és on es detecta més bé la seva concepció arquitectònica de la
composició, segons la qual la natura es redueix a simples volums geomètrics.
Composició
-La composició és tancada. El quadre es divideix en dues parts gairebé simètriques
separades per l'ampolla que fa d'eix de simetria. El costat esquerre queda clarament més
gran que el dret; com es veu el personatge de l'esquerra surt sencer i el de la dreta tallat.
Diem que hi ha una falsa simetria.
Al mig dels dos homes hi podem dibuixar un triangle invertit que passa pels ulls de tos
dos fins les mans i aquestes serien el punt de fuga.
Hi ha predomini de la línia vertical (cadires, potes de la taula, ampolla) però queda força
equilibrat amb la horitzontalitat de la taula.
El més destacat de l’obra de Cézanne és que redueix els volums a figures geomètriques
bàsiques, com podem veure al barret, l'abric, les cartes, etc.
No hi ha gaires ombres, només una mica al fons, però no hi ha una ombra clara. El que queda més
il·luminat són les cartes de l'home de l'esquerra. Podem dir que la llum ve just del davant, com
veiem en el reflex que fa en l'ampolla de vidre. No hi ha gaire profunditat, però n’hi ha una mica
donada per la taula, l’ampolla i la disposició dels braços. Perspectiva lineal. No hi ha gaire
expressió, però els dos personatges donen sensació de concentració i atenció. L'home de la pipa
sembla més segur i amb més experiència que el més jove que es veu més insegur. El fet de dividir
l’escena en 2 parts intensifica la confrontació. El quadre és força estàtic. La concentració i l'atenció
es pot percebre, però l'escena és quieta. Hi ha algunes corbes i diagonals que donen un moviment
més relaxat i no tan estàtic. El quadre és figuratiu i no idealitzat. Podem reduir els objectes a
formes geomètriques regulars.
Estil
-L'estil és el post-impressionisme. Presenta característiques impressionistes, com el predomini del
color, però no només es vol captar la llum sinó també l'expressió. Està a mig camí entre
l'impressionisme i l'expressionisme. Es dóna més importància al dibuix que a l’ impressionisme.
El quadre conté característiques pròpies de Cézanne, com el fet de reduir els objectes a figures
geomètriques regulars. L'autor va començar pintant a l'aire lliure i va ser molt amic de Pissarro.
Posteriorment va passar a buscar un camí més personal i a utilitzar les figures geomètriques.
També es va interessar per obres de l'Escola de Venècia i autors com el Greco, però no van
influenciar gaire la seva obra.

4. INTERPRETACIÓ
Contingut i significació
- És un quadre costumista (dos homes jugant una partida de cartes).
També hi ha altres possibles interpretacions. Es diu que l'home més gran podria representar el pare
de Cézanne, que estava en contra que fos artista per l'estil de vida que això suposava. Aquest
estaria enfrontant-se al seu fill. Una altra possible interpretació és que ambdós personatges són el
mateix pintor; el de l'esquerra el seu costat més assenyat enfrontat al seu costat més rebel.Per
pintar l'home més gran es diu que es va inspirar en el jardiner del seu pare.
D'aquest mateix quadre en va fer 5 versions, on canvia el nombre de personatges i el decorat. Cada
vegada el dibuixava més simplificat.
Funció
-Cézanne va pintar una sèrie de cinc quadres amb la mateixa temàtica. Prèviament havia realitzat
molts esbossos dels personatges per separat. Aquesta llarga maduració de la composició i de les
formes és fruit de l’estudi i la recerca pictòrica i, per aquesta fet, podem dir que la funció real
d’aquesta obra va ser més la d’investigar en la tècnica i la pràctica pictòriques (funció estètica) que
no pas la funció decorativa. El quadre va ser venut pel jove galerista Ambroisie Vollard a un polític
i escriptor francès: el baró Denys Cochim. Més tard va passar a mans del famós marxant dels
impressionistes, Durand-Ruel i qui el va vendre Isaac de Camondo, reputat banquer i
col·leccionsita francès. Ell el cedí al Museu del Louvre. D’allà, finalment, va anar a parar al Museu
d’Orsay.
Models i influències
- El pintor, de formació autodidàctica, s’interessà per l’estudi de la pintura barroca
espanyola i italiana. A més, sempre va mostrar una gran admiració per Courbet. És
considerat el creador de l’art modern. «Cézanne és el pare de tots nosaltres», digué
Matisse. Cézanne, a més, és tingut per un precursor del cubisme i de gran part de les
manifestacions artístiques de les avantguardes del començament del XX.