1. PAU 2013 Juliol solucionat
OPCIÓ A
BLOC I
1
• Elevada cohesió molecular, degut als ponts d'hidrogen. La importancia biològica que aplica
aquesta propietat és el manteniment de l'estructura, és a dir, la turgència que te lloc a
l'òsmosi.També presenta la funció mecànica amortidora a les articulacions pel líquid
sinovial.
• L'elevada tensió superficial, per les forces d'atracció formen pel·lícules superficials on la
importància biològica que té aquesta propietat és que permet el desenvolupament
d'alguns organismes sobre aquesta o que suren alguns objectes de materials més densos
que l'aigua.
• L'elevada força d'adhesió, permet l'ascens de la saba bruta per els vasos llenyosos de les
plantes. La seua importància biològica es la funció de transport en cèl·lules vegetals com
animals.
• L'elevada calor latent o específica tracta de la temperatura que s'ha de solir per trencar
enllaços d'hidrogen i, per tant, el canvi d'estat de l'aigua. L'importancia biològica que té es
la funció termoreguladora, ja que permet mantenir constant la temperatura interna dels
essers vius.
• Elevada calor de vaportirzació, necesiita absorbir calor per trencar els enllaços d'hidrogen.
La seua importància és també la funció termoreguladora.
• La densitat, en estat líquid és més densa que en estat sòlid, per tant, la importancia
biològica posibilita la vida d'èssers vius en zones on hi ha gel.
• L'elevada constant dielèctrica. Aquest indica la tendència de l'aigua a oposar-se a les
atraccions electrostàtiques entre ions positius i negatius. La seua importància es que es
considera el dissolvent universal per la solvatació iónica, també la funció metabòlica, ja que
du a terme reaccions metabòliques, i també la funció del transport.
• El baix grau d'ionització permet que es forme aigua per la reacció d'ions hidròxids (OH-)
amb el ions ocsonis (H3O+).
2
Els compostos orgànics que són responsables de mantindre el pH són els amortidors, ja que són
dissolución de naturalesa veriada que es mantenen constant quan s'hi afig un àcid o una base.
Són imprescindibles per a mantenir la vida, ja que permeten dur a terme funcions bioquímiques i
fisiològiques en les diferents estructures dels organnismes, A demés, aquestos actuen com a
tampons i poden ser de dos tipus:
• El tampó compost per biocarbonats; (HCO3 -) + (H2CO3)
• El tampó compost per fosfat; (H2PO4 -) + (HPO4 2-)
BLOC II
1
• La matriu mitocondrial té com a funció despaçar els orgànuls d'un lloc a un altre i també la
participació en la síntesi de proteïnes mitocondrials i, a demés, en l'oxidació del àcid
pirúvic.
• En la membrana interna i en l'espai intermebrana es produeix l'intercanvi d'electrons.
2. També es sintetitza ATP en el mecanisme d'electrons per la membrana interna i per el pas
dels ions H+ entre la membrana interna i l'espai intermembrana.
2
En les cèl·lules animals es produeixe una estrangulació que divideix en dues parts de la cèl·lula
mare. A la altura de la placa equatorial apareic l'anell crotàctil format per filaments d'actina i
miosina. Aquest es va estrenit i origina un solc de segmentació que es fa cada vegada més estret
fins que es produeix l'estrangulació total i la separació de les cèl·lules filles.
En les cèl·lules vegetals a l'altura de la placa equatorial es forma una paret de separació entre les
dues cèl·lules filles anomenat fragmoplast. Es forma per fució de les vesícules de l'aparell de Golgi i
les restes de microtúbuls que formaven el fus acromàtic. El fragmoplast no es tanca
completament, sinó que està perforat per plasmodesmes que asseguren la comunicació entre les
dues cèl·lules filles.
BLOC III
1
Herència dominant
S>s Llisa domina sobre la rugosa.
Y>y Groc domina sobre el verd.
Gàmetes. SY Sy sY sy
SY SSYY SSYy SsYY SsYy
Sy SSYy SSyy SsYy Ssyy
sY SsYY SsYy ssYY ssYy
sy SsYy Ssyy ssYy ssyy
Genotips:
SSYY: 1/16 Ssyy: 2/16 ssyy: 1/16
SsYy: 4/16 Ssyy: 1/16
SsYY: 2/16 ssYy: 2/16
SSYy: 2/16 ssYY: 1/16
Fenotips:
• N'hi hauria 9/16 de probabilitat de que la descendència fora llisos i grocs.
• N'hi hauria un 3/16 de probabilitat de que la descendència fora llisos i verds.
3. • N'hi hauria un 3/16 de probabilitat de que la descendència fora rugosos i grocs.
• N'hi haura un 1/16 de probabilitat de que la descendència fora rugos i verd.
2
• Fenotip: És el nom que rep la manifestació observable del genotip: forma, color grandària,
etc. Pot canviar al llarg de la seua existència d'un individu, ja que la influència de l'ambient
por afavorir la seua modificació.
• Genotip: Combinació d'al·lels (AA, Aa, aa) que presenta un indicidu per a un determinat
caràcter, és a dir, el conjunt de gens que té un organisme i que roman constant al llarg de
la seua existència.
• Homozigòtic: si un individu presenta els dos al·lels iguals (AA, aa).
• Heterosigòtic: Si un individu presenta els dos al·lels diferents (Aa).
• Al·lel dominant: És aquell al·lel que presenta el caràcter dominant a l'hora de manifestar-
se com en el fenotip.
• Al·lel recessiu: És aquell al·lel que no presenta el caràcter dominant, sinó el recesiu, per
això a l'hora de manifestar-se l'al·lel sempre ix el dominant, perque el que mai ix sempre
serà recesiu.
• Haploide: És aquella cèl·lula que té sols un joc de cromosomes.
• Diploide: És aquella cèl·lula que té dos jocs de cromosomes.
BLOC IV
1
Els bacteris són èssers unicel·lulars i d'organització procariota. Poden nodrir-se, reproduir-se i
relacionar-se per si mateixos.
Es diferèncien de les eucariotes, per l'absència de membrana nuclear i pels orgànuls en el
citoplasma.
Les principals estructures que presenta un bacteri són les següents:
• La càpsula bacteriana: és la capa externa que presenten la majoria dels bacteris patògens.
Conté glucosa, glicoproteïnes, acetil-glucosamina, àcid urònic i glucurònic. Les seues
funcións són la regulació d'intercanvi d'aigua, ions i nutrients amb el medi, a més, dificulta
l'acció dels anticossos, bacteriòfags i cèl·lules fagocítiques.
• La paret bacteriana és un embolcall rígid. Com a funció manté la forma de la cèl·lula
enfront a canvis de pressió osmòtica i regula el pas d'ions. Aquesta pot ser de dos tipus:
1. Grampositiu: aquesta conté una capa gruixuda de mureïna que es un peptidoglicà
format per cadenes de molècules d'N- acetil- glucosamina (NAG) unides per l'enllaç O-
glucosídic amb molècules d'N-acetil- muràmic (NAM). Aquesta capa s'associa amb
proteïnes, polisacàrids i àcids teicoics.
2. Gramnegatiu: també presenta mureïna i sobre aquesta es situa una membrana externa
que és una bicapa lipídica amb lipopolisacàrids i proteïnes associades (permeabilitat,
per les porines que permeten el pas de molècules de baix pes molecular.
• La membrana plasmàtica és aquella que limita el citoplasma i regula el pas de subtàncies.
La presència de mesosomes fan que es puga parèixer un poc a les cèl·lules eucariotes.
• Citoplasma és una dissolució gelatinosa i de proteïnes lliures i petites.
• El material genètic és una llarga i única molècula d'ADN, circular i bicatenaria. També
poden haver plasmidis que són petites molècules circulars d'ADN extracromosòmic.
• Pili i fimbries: El pili són els anomenats pèls sexuals, perque es per on es produeix
l'intercanvi de material genètic. Fimbries permeteixen el moviment.
4. • Flagel: són estructures de locomoció. Presenten un cos basal i una llarg filament, poden
girar i transmeten així el mobiment al filament.
2
• Transformació bacteriana: és un mecanisme que pateix una bacteria quan capta l'ADN d'un
bacteri que ha sofrit una lisis per culpa dels virus o material genètic de una cel·lula que està
surant pel medi on es troba la bacteria i l'incorpora al seu cromosoma.
• Transducció bacteriana: és l'anomenat cicle lisogènic dels bacteris quan se'ls incorposa el
material genètic d'un bacteriòfag i l'incorpora al seu cromosoma. No es produeix la lisis del
bacteri, pero si que es duplica el material genètic de la bacteria i, per tant, es duplica
també l'ADN víric.
• Conjugació bacteriana: és el procés de transferència d'un fragment d'ADN bacterià, d'un
bacteri a un altre per mitjà dels pels sexuals o anomenats també els pilis.
3
• Síntesi d'antibiòtics com per ejemple la penicilina, descubert per Alexander Fleming. Es
tractava d'un fong. (Penicillium notatum).
• Fabricació del vi per mitjà de fermentació alcohòlica que duen a terme llevats del gènere
Sacharomyces cerevisae.
• Els fixadors dels nitrogen com per exemple el Rhizobium. Permeteixen la transformació del
N2 a nitrats per a les plantes.
OPCIÓ B.
BLOC I
1
• L'estructura primària de les proteïnes es presenta en forma de ziga-zaga i es deguda a
l'enllaç peptídic, la qual cosa provoca la rotació dels amoniàcids sobre el carboni alfa.
• L'estructura segundària de les proteïnes es presenta de diferents formes:
1. alfa-hèlix: es tracta d'una cadena `polipeptídica que s'enrrotlla en espiral sobre si
mateixa a causa dels girs que es produeixen al voltant del carboni alfa de cada
aminoàcid. Presenta enllaços d'hidrogen intractarenaris formats entre el grup- NH d'un
enllaç peptídic i el grup – C=O del quart aminoàcid que el segueix.
2. Làmina plegada: Aquests conserven l'estructura de ziga-zaga i s'associen entre si
establint unions entre els enllaços d'hidrogen intercatenaris. També participen enllaços
peptídics que participen entre aquest enllaç creuat.
3. L'hèlix del col·lagen: sols passa en el col·lagen, ja que forma tendons i teixits
connectius. Les cadenes individuals s'enrotllen cap a l'esquerra, per tant presenta una
volta d'hèlix per ada tres aminoàcids. No presenta enllaços d'hidrogen intracatenaris
• L'estructura terciària es troba plegada en l'espai. Presenta enllaços d'hidrogen entre grups
peptídics, atraccions electrostàtiques entre grus de càrrega oposada, atraccions
hidrofòbiques i forces de Van der Waals entre radicals alifàtics o aromàtics de les cadenes
laterals i el ponts de disulfur, que son enllaços covalents de -SH.
• L'estructura quaternària presenta proteïnes fibroses formades per dues cadenes
polipeptídiques o més que poden ser igual o diferents. Les proteïnes estàn unides per
unions dèbils, com enllaços d'hidrogen, forces de Van der Waals i fins i tot de ponts
disulfur.
2
5. Funció de reserva: algunes emmagatzement compostos químics per a utilitzar-los com a elements
nutritius o també per a col·laborar en la formació de l'embrió. Per ejemple la ovoalbúmina.
Funció contràtil: L'actina i la miosina duen a terme la contracció muscular i per tant possibiliten el
moviment de les cel·lules per mitjà de la flagel·lina (en els flagels) i per la dineïna (en els cilis). Per
ejemple en la citosicensi de les cèl·lules animals (anell cotractil).
Funció enzimàtica: Els enzims són proteïnes que catalitzen la pràctiva totalitat de les reaccions
químiques que tenen lloc en les cèl·lules vives. Aquestes augmenten la velocitat de la reacció. Per
ejemple les Liases.
Funció homeostàtica: Les proteïnes són molécules capaces de mantenir l'equilibri del medi intern i
la capacitat amortidora. També poden col·laborar en el manteniment del pH. Per ejemple els
tampons.
BLOC II
1
Es tracta d'un cloroplast.
2
El procés per el qual passa la fotosítesi és gracies a l'aportació d'energia necessaria per a produir
l'excitació dels electrons dels pigments anomenats clorofil·les dels fotosistemes I i II i també per a
la fotòlisi de l'aigua, i que els electrons excitats poden ser transferits a la cadena de transport
d'electrons per a produir ATP i NADPH.
3
Les autòtrofs per obtindre la seua propia energia el que fan es obtindre l'energia de la llum solar o
de les reaccions d'oxidació d'alguns compostes inorgànics que els organismes heteròtrofs
abandonen o els propis heteròtrofs han mort i els autòtrofs aprofiten l'energia que resta.
Mentre que els organismes heteròtrofs obtenen l'energia mitjançant la nutrició, és a dir, dels
compostos orgànics dels quals ens alimentem.
BLOC III
1
Aquesta imatge representa una eucariota sintetitzant ARN i seguidament una proteïna.
6. 2
La transcripció es basa en 3 procesos:
• La iniciació. Aquesta comensa quan l'ARN polimerasa reconeix en l'ADN que indicarà els
centres promotors. Aquest indica quina de les dues cadenes d'ADN s'usa com a motle. ARN
polimerasa obri l'ADN per a permetres que es puguen inconrporar les ribonucleòtids que
s'uniran.
• La elongació. Aquesta comensa quan s'han adherit ribonucleòtids per formar l'ARN. Es llig
de 3' → 5' i es sintetitza el ARN de 5' → 3'. S'uneixen per enllaços esters. Quan hi han 30
nucleòtids es forma una caputza de meti-guanosin-fosfat.
• La terminació. En aquesta en el cas de les eucariotes l'ARN polimerasa transcriu seqüències
llargues d'ADN per poder codificar proteïnes. En cets punts es talla, per la senyal de tall
(AAUAAA), el fragment d'ARN que porta la informació per a sintetitzar la proteïna. Al final
s'uneix la cua poli-A-.
Seguidament es produeix la maduració de l'ARN sintetitzat.
La maduració en eucariotes es més complexa perque la major part dels gens que codifiquen les
proteïnes estan fragmentats per introns i per exons intercalats els uns amb altes. Per això l'ARNm
pateix una maduració. Aquest procés es tracta d'eliminar els introns i de unit els expns per el
splicing, és a dir, un enzim ribonucleoproteïna petita nuclear.
Per finalitzar es produeix la traducció del ARNm amb l'ajuda de ARNr i ARNt per formar la
proteïna.
La traducció es fa en els ribosomes, orgànuls formats per dues subunitats, una petita i laltra gran,
formades per ARNr específic i per proteïnes. En la subunitat petita s'uneix l'ARNm, mentre que en
la subunitat gran s'uneixen l'ARNm,mentre que en la subunitat gran s'uneixen els aminoàcids per a
formar la cadena polipeptídica. Les dues subunitats s'uneixen quan se sintetizen proteïnes.
BLOC IV
1
• Infecció: és qualsevol situació en la qual un microorganisme patogen s'intal·la i creix en
l'hoste, independentment que aquest siga danyat o no ho siga.
• Virulència: és la capacitat que té un organisme per produir una malaltia.
• Toxina: és aquella substància nociva que produeix els organisme patògen.
2
• Al·lèrgia i anafilaxi: és un procés d'hipersensibilitat que impliquen respostes exagerades
contra un antigen, sent més forta l'anafilaxi qque l'al·lergia.
• Immunodeficiència i autoimmunitat: és aquella capacitat que té un organisme durant les
primeres etapes del desenvolupament de identificar i diferenciar entre els elements propis
i els estranys. En el cas de la immunodeficiència es quan les respostes immunitàries no són
efectives.
3
• El bacteriòfag es un tipus de virus que sol infectar als bacteris i utilitzar la seua maquinaria
de reproducció per reproduir-se ells mateixos.
• El retrovirus, és aquell virus que necessita fer la transcripció inversa per poder passa el
material genetic que conté ell de ARN a ADN per l'enzim transcriptasa inversa.
• El prió són molècules curtes infeccioses de proteïna que se situa en la membrana de les
neurones. Aquesta pot produïr el Kuru, en el cas de les persones, i el Sindrome de
