1. Característiques generals del gòtic
El gòtic és l'estil artístic que es va desenvolupar a l'Europa occidental a partir del romànic tardà. Comprèn
des de la segona meitat del segle xii fins al començament del segle xv o, segons els països, fins ben avançat
el segle xvi. El seu naixement coincideix amb l'auge de l'orde del Cister, un dels seus màxims difusors.
El gòtic es va estendre des d'un centre, l'Illa de França, però un cop implantat, cada país va crear un estil
propi.
2. Característiques de l'arquitectura gòtica
En oposició amb el romànic, les construccions gòtiques presenten aquestes característiques:
• Una clara tendència a la verticalitat.
• La màxima reducció dels murs.
• La recerca de la sensació d'amplitud.
La construcció gòtica per excel·lència és la catedral.
Si es comparen els elements constructius, la capacitat de sosteniment dels elements gòtics és
molt superior a la dels romànics, cosa que permet bastir edificis molt més grans, tot i
disminuir el gruix dels murs i augmentar la superfície de les obertures. Aquestes obertures,
cobertes amb vitralls, fan que les catedrals gòtiques s'inundin de llum (entri la llum de Déu).
Algunes de les catedrals més importants són:
6. L'escultura gòtica
Bona part dels elements escultòrics van associats a l'arquitectura. Així, les imatges decoren els
timpans, els pòrtics i l'interior de les naus de les catedrals. El centre de l'escultura gòtica és França.
L'art gòtic va destacar també en la producció d'altres elements. Així trobem:
•Els vitralls, que es van desenvolupar com a conseqüència de l'obertura de grans finestrals. Destaquen
especialment les rosasses, una mena d'obertures circulars de les esglésies i les catedrals que
acostumen a tenir vidrieres de colors.
•Els tapissos, grans peces de roba teixida amb figures o paisatges per a decorar estances, que
segueixen les mateixes orientacions que la pintura.
7. La pintura gòtica
En el gòtic, la pèrdua de murs als edificis religiosos va reduir la pintura mural i el fresc. Es van
perfeccionar, en canvi les miniatures, els retaules i, en general, la pintura sobre fusta.
No hi havia gaire expressió a la cara, bàsicament eren pintures religioses. A Flandes, es van
reunir diversos pintors i van crear l’escola flamenca, Jan Van Eyck , era el mestre de l’escola.
