1. ALMOGÀVERS I ROGER DE LLÚRIA
SANTIAGO: Almogàvers era la denominació que rebeien els soldats autònoms en forma de companyies
d'infanteria lleugera alçades a la Corona d'Aragó i a la Corona de Castella durant l'edat mitjana, entre els
segles XII i XV.
Vestien molt senzillament, tan sols una gonella o camisa curta (a l'estiu i a l'hivern), les polaines d'aquell
temps i unes avarques de cuir. L'armament era molt lleuger: la llança, un coltell i dos dards. A més a més
al sarró hi duien pa per a dos o tres dies, i a la cintura un foguer per encendre el foc. L'origen primigeni
d'aquests mercenaris-bandits anomenats «Al-Mogauar» es situa en els territoris de l'Àndalus vers el
segle X.
MARC: Scalatea-Calàbria, 17 de gener del 1250- València, 19 de gener del 1305. Militar d'origen calabrès
educat a la cort dels reis d'Aragó a Barcelona on va arribar amb el seguici de la reina Constança de
Sicília, muller de Pere III d'Aragó «el Gran». Fou el més famós i victoriós almirall de l'Armada Reial
durant el regnat de Pere el Gran; està enterrat als peus del sepulcre d'aquest sobirà al Reial Monestir de
Santa Maria de Santes Creus.
Veritable artífex de la preeminència marítima a la mediterrània per part de la Corona d'Aragó. Almirall
de l'estol català que comandà brillantment durant tot el regnat de Pere III d'Aragó "el Gran". Se li va
concedir el comtat de Cocentaina (esdevenint-se així el primer comte de Cocentaina) com a premi per la
seua trajectòria militar, i va obtenir la senyoria sobre l'illa de Gerba arran de l'Expedició a Tunis de 1282.