2. Almogàvers era la denominació que rebeien els soldats autònoms en forma de companyies
d'infanteria lleugera alçades a la Corona d'Aragó i a la Corona de Castella durant l'edat
mitjana, entre els segles XII i XV.
Vestien molt senzillament, tan sols una gonella o camisa curta (a l'estiu i a l'hivern), les
polaines d'aquell temps i unes avarques de cuir. L'armament era molt lleuger: la llança, un
coltell i dos dards. A més a més al sarró hi duien pa per a dos o tres dies, i a la cintura un
foguer per encendre el foc.

3. L'origen primigeni d'aquests mercenaris-bandits anomenats «Al-Mogauar» es situa en els
territoris de l'Àndalus vers el segle X.

4. Scalatea-Calàbria, 17 de gener del 1250- València, 19 de gener del 1305. Militar d'origen
calabrès educat a la cort dels reis d'Aragó a Barcelona on va arribar amb el seguici de la reina
Constança de Sicília, muller de Pere III d'Aragó «el Gran». Fou el més famós i victoriós almirall
de l'Armada Reial durant el regnat de Pere el Gran; està enterrat als peus del sepulcre d'aquest
sobirà al Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus.

5. Veritable artífex de la preeminència marítima a la mediterrània per part de la Corona d'Aragó.
Almirall de l'estol català que comandà brillantment durant tot el regnat de Pere III d'Aragó "el
Gran". Se li va concedir el comtat de Cocentaina (esdevenint-se així el primer comte de
Cocentaina) com a premi per la seua trajectòria militar, i va obtenir la senyoria sobre l'illa de
Gerba arran de l'Expedició a Tunis de 1282.