1. La vida d’un
pagès:
Conformement a les lleis
medievals, era un camperol
que no era amo de si mateix.
Tot, inclosa la terra que
treballava, els seus
animals, la seva casa, i fins al
seu menjar, pertanyia al
senyor del feu. Coneguts
com a serfs, els camperols
estaven obligats a treballar
per al seu senyor.

2. La vida dels pagesos;
La seva vida estava plena de penalitats. Molts s'afanyaven
per produir aliments suficients per a les seves famílies i per
complir amb el seu senyor. Els estava prohibit manxar-se
del feu sense permís, i per a un camperol, l'única manera
d'obtenir la llibertat era estalviar els diners necessaris per
comprar un lot de terres, o casant-se amb una persona
lliure.

3. La vida dels pagesos; La casa
La gent, sota el control d'amos feudals, vivia molt aïllada en els
llogarets dels pobles. L'amo exigia que la gent li rendís gran
part de la seva labor a canvi de la llibertat molt limitada de
conrear els seus propis petits terrenys. Les humils barraques
dels camperols estaven en contrast amb les enormes cases de
pedra i els castells dels acabalats terratinents.

4. La vida dels pagesos; El canvi
Es van cansar de la seva condició de servitud. Amb el temps, en
comptes d'exigir labor, alguns patrons van demanar que els
serfs els paguessin un lloguer... un arranjament que va resultar
en major llibertat per als camperols. A mesura que la
independència del camperol va ser creixent, est va tenir més
oportunitats de pensar i de prendre part en altres aspectes de
la vida social.

5. La vida dels pagesos; Món rural
El procés de noves
roturacions va ser avançant
des del segle X, molt
lentament, coincidint amb un
augment poblacional i una
posterior innovació tècnica,
que va augmentar la pressió
demogràfica i va provocar un
augment de les roturacions,
sent ja estimulat pels propis
senyors.