Resistència bacteriana als antibiòtics: què podem fer?Jordi Vila
Voc biomedicina
1. ADN
Àcid desoxiribonucleic. Conté les instruccions biològiques que fan que cada
espècie sigui única i individual. L’ADN és hereditari.
Agència Europea dels Medicaments (EMEA)
L’EMEA ofereix als Estats membres i a les institucions de la Unió Europea (UE)
l’assessorament científic sobre qualsevol qüestió relacionada amb l’avaluació
de la qualitat, la innocuïtat i l’eficàcia dels productes medicinals per a ús humà
o veterinari, d’acord amb les provisions de la legislació de la UE.
Antibiòtic
Substància química creada com a producte derivat de bacteris o fongs i
utilitzada per al tractament de les infeccions bacterianes.
Anticòs
Proteïna d’immunoglobulina produïda per limfòcits B del sistema immunitari que
s’uneix a una molècula d’un antigen específic.
Antigen
Qualsevol substància estranya, com ara un virus, un bacteri o una proteïna,
que provoca una resposta immunitària mitjançant l’estimulació de la producció
d’anticossos.
Arma biològica
Utilització com a arma contra patògens, parts de patògens o les seves toxines.
Pot implicar la modificació del microorganisme.
Assaig clínic
Estudi experimental d’un producte, substància, medicament o tècnica de
diagnosi o terapèutica per avaluar l’eficàcia i seguretat de la seva aplicació en
humans.
Bacteri
Gran grup de microorganismes unicel·lulars. Alguns causen infeccions i
malalties a animals i humans.
Bactericida
Classe d’antibiòtics que elimina cèl·lules bacterianes.
Banc de gens
1) Lloc on s'emmagatzemen les col·leccions de material genètic en forma de
llavors, teixits o cèl·lules reproductores de plantes o animals.
2) Col·lecció de fragments clonats de l'ADN d'un genoma.
Biofàrmac o fàrmac biològic
Producte farmacèutic obtingut a partir de materials d’origen biològic.
2. Biomolècula
Compost químic present de manera natural en els organismes vius.
Constituïdes principalment per carboni i hidrogen, juntament amb nitrogen,
oxigen, fòsfor i sofre.
Cèl·lula mare
Cèl·lules capaces de diferenciar-se en diversos tipus de teixit, en funció de
l'ambient fisiològic en què se situïn. Poden ser cèl·lules mare totipotents,
d'origen embrionari i capaces de donar origen a qualsevol tipus de teixit, o
cèl·lules mare pluripotents, derivades de teixits de fetus o d'adults i amb menor
plasticitat.
Clonació
La clonació descriu els processos utilitzats per crear una rèplica genètica
exacta d’una altra cèl·lula, teixit o organisme.
Cromosomes
Filaments de material genètic presents en el nucli de totes les cèl·lules,
constituïts per gens, i que transmeten informació genètica d'una generació de
cèl·lules a la següent.
Diana
En proves diagnòstiques, la molècula o seqüència d'àcids nucleics que
s'analitza en una mostra. En mutagènesi, la seqüència gènica que cal alterar
per aconseguir el canvi que es desitgi en el fenotip.
Enginyeria genètica
Conjunt de tècniques aplicades en la transferència de gens construïdes
mitjançant talls i la unió dels fragments adequats d'ADN a organismes estranys
per aconseguir que expressin el gen del donant.
Estudis preclínics
Estudi experimental d’un fàrmac en el qual s’utilitzen animals per avaluar-ne
l’eficàcia i la seguretat.
Ex vivo
Recerca mitjançant l’ús d’òrgans extrets d’un organisme viu que es mantenen
funcionals durant la realització de l’assaig.
Farmacogenètica
Estudi sobre els efectes de les variacions genètiques individuals en la resposta
als fàrmacs.
Genèric
Especialitat farmacèutica amb la mateixa formulació i composició química
qualitativa i quantitativa en els principis actius que l’especialitat de referència.
Medicament orfe
Fàrmacs no desenvolupats per la indústria farmacèutica per raons
econòmiques, però que responen a una necessitat de salut pública.
3. Patogen
Agent causant de malaltia, normalment un microorganisme infecciós, com ara
els bacteris, els virus o els fongs.
Placebo
Substància inert des del punt de vista farmacològic que peret descartar
curacions produïdes per causes desconegudes i que no es poden atribuir a una
teràpia en qüestió.
Teràpia gènica
Introducció d'un gen normal en una persona amb l'objectiu de reemplaçar un
gen absent o defectuós.
Xenotrasplantament
Transferència de cèl·lules, teixits o un òrgan d’un individu d’una espècie a un
individu d’una altra espècie.
Zoonosi
Malaltia que pot passar d’animals a humans.