1. Anatomia: Estudi de l'estructura d'un ésser viu
mitjançant la dissecció de les parts que l'integren.
Bioquímica: és la ciència que estudia les reaccions
químiques i interaccions produïdes en organismes
vius, incloent l'estudi i l'estructura de proteïnes,
glúcids, lípids, àcids nucleics i altres molècules
presents en cèl·lules. L'etimologia de la paraula
bioquímica prové del grec βίος, bios, "vida" i de
química.
Epidèmia: és una descripció en la salut comunitària
que ocorre quan una malaltia afecta un nombre
d'individus superior a l'esperat en una població
durant un temps determinat. Per evitar el
sensacionalisme que comporta aquesta paraula en
ocasions s'utilitza el sinònim de brot epidèmic o
brote.
Endèmia: és un procés patològic que es manté al
llarg de molt temps en una població o zona
GLOSSARI

2. geogràfica determinada. Generalment es tracta de
malalties infeccioses. La malaltia es manté al llarg
del temps en un nivell estable, incloent variacions
estacionals.
Endocrinologia: és un procés patològic que es
manté al llarg de molt temps en una població o
zona geogràfica determinada. Generalment es
tracta de malalties infeccioses. La malaltia es manté
al llarg del temps en un nivell estable, incloent
variacions estacionals.
Malalties cròniques: són aquelles malalties de
llarga durada i en general de progressió lenta. No hi
ha un consens sobre el termini a partir del qual una
malaltia passa a considerar-se crònica; però de
mitjana, tota malaltia que tingui una durada major a
sis mesos pot considerar-se com crònica.
Farmacologia: és la ciència que estudia la història,
l'origen, les propietats físiques i químiques, la
presentació, els efectes bioquímics i fisiològics, els
mecanismes d'acció, l'absorció, la distribució, la
biotransformació i l'excreció així com l'ús terapèutic
de les substàncies químiques que interactuen amb
els organismes vivos. En un sentit més estricte, es
considera la farmacologia com l'estudi dels fàrmacs,

3. sigui que aquestes tinguin efectes beneficiosos o bé
tòxics. La farmacologia té aplicacions clíniques quan
les substàncies són utilitzades en el diagnòstic,
prevenció i tractament d'una malaltia o per a
l'alleugeriment dels seus símptomes.
Genètica: és la ciència que estudia la història,
l'origen, els propietats físiques i químiques, la
presentació, a els Efectes bioquímics i fisiològics, a
els Mecanismes d'acció, l'absorció, la Distribució, la
biotransformació i l'excreció així com l 'Ús
terapèutic de les substàncies químiques que
interactuen con los Organismes vivos. En un sentit
més estricte, és considera la farmacologia com
l'estudi dels fàrmacs, va seguir que aquestes tinguin
Aporteu beneficiosos o bèl Tòxics. La farmacologia
te aplicacions clíniques Quan els substàncies són
utilitzades en el Diagnòstic, prevenció i Tractament
de la ºMalaltia o per a l'alleugeriment dels seus
símptomes.
Ginecologia: és l'especialitat mèdica que tracta les
malalties del sistema reproductor femení (úter,
vagina i ovaris).
Immunologia: és l'estudi de les bases biològiques i
bioquímiques dels mecanismes de defensa del cos

4. contra patògens, com ara bacteris, virus i fongs, o
altres substàncies alienes, com ara toxines i verins.
És una subdisciplina de les ciències de la salut. La
immunologia també estudia els desajustaments i les
disfuncions d'aquests mecanismes de defensa.
Microbiologia: és l'estudi dels microorganismes,
incloent-hi els virus, procariotes i eucariotes
simples.
Neurocirurgia: és una especialitat mèdica que
s'encarrega de l'estudi i el tractament mèdic i
quirúrgic de les malalties neurològiques, del sistema
nerviós central (SNC), del sistema nerviós perifèric
(SNP) i de les lesions que es troben situades al crani
i a la columna vertebral.
Neurologia: és l'especialitat mèdica que,
conjuntament amb la neurocirurgia, s'ocupa de les
malalties del sistema nerviós, tant central com
perifèric. Els metges especialitzats en aquest àmbit
reben el nom de neuròlegs.
Neurona: és una cèl·lula del teixit nerviós. És
formada pel cos cel·lular i l'axó. Al cos cel·lular hi ha
el nucli i el citoplasma de la cèl·lula. Del cos creixen
dos tipus de prolongacions: les dendrites, curtes i

5. amb ramificacions arborescents, i l'axó, envoltat per
la beina de mielina i que acaba en ramificacions
independents, les quals, entren en contacte amb un
altre cos neuronal, amb un òrgan efector o amb
prolongacions dentrítiques d'una altra neurona.
Oncologia: és l'especialitat mèdica que estudia els
tumors benignes i malignes, però amb atenció
especial als malignes, o dit d'altra manera, el
càncer.
Patent: és un conjunt de drets exclusius garantits
per un govern o autoritat a l'inventor d'un nou
producte (material o no material) susceptible de ser
explotat industrialment per al bé del sol·licitant de
tal invenció (com a representant) durant un espai
limitat de temps (generalment vint anys des de la
data de presentació de la sol·licitud) i per a
mantenir-la en vigor cal pagar taxes anuals a partir
de la seva concessió. Com a contrapartida, la Patent
es posa a disposició del públic per a coneixement
general i el dret atorgat per una Patent no és tant el
de la fabricació, l'oferiment en el mercat i la
utilització de l'objecte de la Patent, que sempre té i
pot exercir el titular, sinó, sobretot i singularment,
el dret d'excloure a altres de la fabricació, utilització

6. o introducció del producte o procediment patentat
en el comerç.
Patologia: és la part de la medicina encarregada de
l'estudi de les malalties en el seu més ampli sentit,
és a dir, com a processos o estats anormals de
causes conegudes o desconegudes.
Patogen: agent infecciós o, més habitualment,
germen, és un agent biològic que causa malalties o
trastorns al seu hoste. El terme "patogen" deriva
del grec "allò que produeix sofriment". Hi ha
diversos substrats i rutes pels quals un patogen pot
envair un hoste; les rutes principals tenen escales
de temps diferents, però la contaminació del sòl és
la que té el potencial més llarg o persistent
d'allotjar un patogen.
Radiodiagnòstic: Branca de la radiologia es tracta
d'exàmens de raigs X, és a dir, les radiografies i la
radioscòpia per a fins de diagnòstic.
Símptoma: es la referència subjectiva que dóna un
malalt per la percepció o canvi que pot percebre
com a anòmal o causat per un estat patològic o
malaltia. El terme "símptoma" s'oposa al senyal
clínic, que és una dada objectivable. El símptoma és

7. un avís útil que la salut pot estar amenaçada per
quelcom de psíquic, físic, social, o una combinació.