Viure Plegats

Projecte de prevenció i tractament de
l’assetjament escolar (bullying) a l’IES
             Ramon Llull
Assetjament escolar
    • L’assetjament és cosa de tot un grup
    • Millorant la convivència dins el grup, prevenim l’assetjament




http://www.xtec.cat/~jcollell/
Per tenir una bona convivència
• Hem de “fer grup”
• Els membres del grups s’han de conèixer
• Del coneixement neixen la confiança i al
  col·laboració

• Per prevenir l’assetjament escolar hem de
  millorar el funcionament del grup
• Aquesta millora en el grup repercutirà en tot el
  funcionament del grup
De l’assetjament a la convivència
• Prevenint l’assetjament

• Milloram el funcionament dels grups

• Prevenim conflictes

• Milloram la convivència en general
Formació dels grups                         Col·laboració

                                     Comunicació
                         Confiança

                Apreci

       Coneixement

Presentació
De l’agrupament al grup

Agrupament                                                Grup

 Els membres del grup                             Tothom en forma part,
      es coneixen                                     Cohesió grupal




     Estableixen normes                       Participen, col·laboren
         i objectius


                   Interaccionen, es comuniquen
Centrar esforços en millorar els grups
                        Situacions que necessiten
                        actuacions especialitzades

                         Situacions que requereixen
                         alguna actuació especial



                             La cohesió del grup evita
                             El 80 % dels conflictes



  Tot i prevenir, de vegades necessitarem intervenir
Actuacions proposades
• Actuació 1. Realitzar activitats de coneixement,
  confiança i col·laboració entre els alumnes d’un
  mateix grup d’ESO. Pel curs 2012-2013, ens
  centrarem en el 1r cicle d’ESO
  – Activitat 1. Formar els tutors en dinàmiques de
    formació de grup i en l’aplicació dels cercles de diàleg
    (Setembre de 2012)
  – Activitat 2. Fer activitats de formació de grup durant
    les hores de tutoria
  – Activitat 3. Realització de cercles de diàleg a les
    classes d’ESO
• Actuació 2. Formar a professors i alumnes per
  tal que coneguin millor el que és
  l’assetjament escolar
  – Activitat 1. Formar els tutors d’ESO sobre
    assetjament escolar (1r trimestre 2012-13)
  – Activitat 2. Formar els alumnes d’ESO sobre
    assetjament escolar
• Actuació 3. Programa d’alumnes ajudants
  (delegats de convivència)
  – Activitat 1. Sensibilitzar els tutors d’ESO sobre els
    alumnes ajudants (Novembre de 2012)
  – Activitat 2. Presentar el programa d’alumnes
    ajudants als alumnes d’ESO
  – Activitat 3. Formar els alumnes ajudants (final del
    1r trimestre de 2012-13)
  – Activitat 4. Coordinar els alumnes ajudants
• Actuació 4 Detectar possibles casos
  d'assetjament escolar
  – Activitat 1 Passar un sociograma per ordinador a les
    classes del 1r cicle d'ESO (Novembre de 2012)
     • Estudiar els resultats i fer propostes amb cada tutor
  – Activitat 2 Disposar d'una bústia per a comunicar
    casos d'assetjament escolar
• Actuació 5. Aplicar un protocol per tractar els
  possibles casos d'assetjament escolar
  – Afavorir les respostes educatives, més que les
    merament punitives
Tarja de visita
2 Aficions    2 característiques
                           personals



                Nom



Lloc que t’agradaria   Programa de TV
       visitar           o pel·lícula
Formació de
   grups
Nivells de funcionament dels grups

           Nivell Socioafectiu


          RELACIÓ
               (Clima)

             TASCA
           Nivell Organitzatiu
Clima i/o Tasca?
Davant un grup de desconeguts
• Imagina que has d’anar a un lloc (una festa,
  per exemple) on no coneixes gairebé a ningú

• Com et sents quan hi penses?
• Molta de gent no es sent segura quan està
  entre gent que no coneix.
• Si, com a professors, no cream oportunitats
  per a que els alumnes es coneguin, podem
  tenir una classe a la que bastants d’alumnes
  només es coneguin pel nom
• Com ho podem fer per tal que els alumnes es
  sentin part d’una comunitat I tenguin bones
  relacions entre ells?
Millora de la cohesió del grup
1.   Presentació
2.   Coneixement
3.   Estima/Reconeixement (pròpia i cap els altres)
4.   Confiança
5.   Comunicació
6.   Cooperació
Creixement del grup: Presentació
• Suposa
  – Tenir unes dades bàsiques sobre l’altre amb qui form un
    grup: el se nom, edat, ...


• Com?
  – Exercicis de dir el nom i alguna característica personal
Creixement del grup: Coneixement
• Suposa:
  – Saber més coses de l’altre. Això ens permet veure
    punts que tenim en comú i altres que no.


• Com?
  – Bingo
  – Tarja de visita del detectiu
  – Roda per a parlar d’alguna cosa que ens ha passat
Creixement del grup
               Afirmació personal
• Suposa
  – Que cada membre del grup pot mostrar al grup
    qualitats positives seves i pot rebre l’apreciació del
    grup.
• Com
  – Activitats a les que cadascú presenta característiques
    positives pròpies
  – Activitats a les que tothom rep una valoració positiva
    del grup.
Creixement del grup:
                Confiança
• Suposa
  – Confiar en les pròpies capacitats i en les dels
    altres.


• Com
  – Ser guiat per una altre, quan anam amb els ulls
    tancats.
  – Deixar-se caure, confiant en ser recollit pels altres.
    Cintes transportadores.
Creixement del grup:
                  Comunicació
• Suposa
  – Tenir capacitat per explicar clarament, per escoltar bé,
    per discriminar realitats i rumors, etc.


• Com
  – Exercicis d’escolta, d’expressió precisa (dictats de
    dibuixos), ...
Creixement del grup:
                Cooperació
• Suposa
  – Treballar plegats. Creure que el grup sap més que
    cada individu per separat.


• Com
  – Treball cooperatiu a l’aula
  – Dinàmiques que només es poden resoldre
    cooperant (travessar una sala sobre una estora)
Cercles de diàleg
• Tot el grup s’asseu en un cercle

• Es segueixen algunes regles:
  – Hi ha un objecte (pilota, p.e.) que es va passant
  – Només parla el que té l’objecte
  – Els que no parlen, escolten amb respecte
  – Quan a un li arriba l’objecte, pot “passar”
Parts d’un cercle
• Entrada

• [Mesclador]

• Tema

• [Energitzant]

• Sortida
Entrada
• Roda amb pregunta senzilla:
  – Com et trobes?
  – Un menjar que m’agrada
  – Una cosa que m’agrada fer els caps de setmana
  – Una cosa que me’n duria a una illa deserta
Mesclador
• Activitat de moure’s per canviar el company
  del costat i afavorir que tothom parli amb
  tothom.
• S’aixequen tots els que
  – Duen una cosa blava
  – Tenen germans
  – Tenen un animal domèstic
• I roden un (dos) lloc a la dreta (esquerra)
• Taronges i llimones
Tema
• Algun tema per debatre:
  – Una cosa de la classe que m’agrada (que no
    m’agrada)
  – Sobre un tema que s’està comentant, fer una roda
    per tal que tothom pugui dir la seva
  – Es pot parlar primer per parelles o petits grups i
    després es posa en comú entre tots
Energitzant
• Si és un cercle un poc llarg, fer una activitat
  per distendir:
   – Posar-se drets i, sense xerrar, ordenar-se per data
     de naixement o per ordre alfabètic
   – Cadires musicals
Sortida
• És una activitat per tancar el cercle amb bon
  peu:
Diagrama del comportament social
         Fer             Fer

          A              AMB
Repte
         Fer             Fer

        SENSE            PER

                Suport
Pots emprar els cercles aquest any?
• Te veus emprant cercles?
• Quan els podries fer?
• Quins problemes penses que pots
  tenir per emprar-los?
• Com es poden resoldre aquests
  problemes? (cal donar idees als
  altres)
Exercici d’escolta
1. Durant 3 minuts, un parla i l’altre fa breus
   resums

2. Es canvien rols
Escolta activa / empàtica
• Escoltar sense jutjar

• Fer saber a l’altre que l’hem entès

• Primer escoltar, després parlar
Preguntes restauratives
1.   Què ha passat?
2.   En què pensaves? (quan has actuat)
3.   Què penses ara? (del que has fet)
4.   A qui ha afectat (i com)?
5.   Què pots fer per millorar les coses?
Mètode de la responsabilitat
               compartida
•   Hola, vull parlar amb tu sobre com va la classe.
•   Te pareix que hi ha algú que ho passi malament a la classe?
•   Qui és?
•   Qui són els que el molesten?
•   Ets un d’ells?
•   Què li fan?
•   Com te pareix que es deu sentir? (Demanar que ho expliqui amb
    cert detall)
•   Tu vols que ell se senti així?
•   Què pots fer tu perquè es senti millor, perquè estigui content com
    els altres?
•   Estàs disposat a fer-ho? Tenc el teu compromís [de que faràs això
    que m’has dit]?
•   Gràcies. Ja pots anar a la classe.

Viure plegats

  • 1.
    Viure Plegats Projecte deprevenció i tractament de l’assetjament escolar (bullying) a l’IES Ramon Llull
  • 2.
    Assetjament escolar • L’assetjament és cosa de tot un grup • Millorant la convivència dins el grup, prevenim l’assetjament http://www.xtec.cat/~jcollell/
  • 3.
    Per tenir unabona convivència • Hem de “fer grup” • Els membres del grups s’han de conèixer • Del coneixement neixen la confiança i al col·laboració • Per prevenir l’assetjament escolar hem de millorar el funcionament del grup • Aquesta millora en el grup repercutirà en tot el funcionament del grup
  • 4.
    De l’assetjament ala convivència • Prevenint l’assetjament • Milloram el funcionament dels grups • Prevenim conflictes • Milloram la convivència en general
  • 5.
    Formació dels grups Col·laboració Comunicació Confiança Apreci Coneixement Presentació
  • 6.
    De l’agrupament algrup Agrupament Grup Els membres del grup Tothom en forma part, es coneixen Cohesió grupal Estableixen normes Participen, col·laboren i objectius Interaccionen, es comuniquen
  • 7.
    Centrar esforços enmillorar els grups Situacions que necessiten actuacions especialitzades Situacions que requereixen alguna actuació especial La cohesió del grup evita El 80 % dels conflictes Tot i prevenir, de vegades necessitarem intervenir
  • 8.
  • 9.
    • Actuació 1.Realitzar activitats de coneixement, confiança i col·laboració entre els alumnes d’un mateix grup d’ESO. Pel curs 2012-2013, ens centrarem en el 1r cicle d’ESO – Activitat 1. Formar els tutors en dinàmiques de formació de grup i en l’aplicació dels cercles de diàleg (Setembre de 2012) – Activitat 2. Fer activitats de formació de grup durant les hores de tutoria – Activitat 3. Realització de cercles de diàleg a les classes d’ESO
  • 10.
    • Actuació 2.Formar a professors i alumnes per tal que coneguin millor el que és l’assetjament escolar – Activitat 1. Formar els tutors d’ESO sobre assetjament escolar (1r trimestre 2012-13) – Activitat 2. Formar els alumnes d’ESO sobre assetjament escolar
  • 11.
    • Actuació 3.Programa d’alumnes ajudants (delegats de convivència) – Activitat 1. Sensibilitzar els tutors d’ESO sobre els alumnes ajudants (Novembre de 2012) – Activitat 2. Presentar el programa d’alumnes ajudants als alumnes d’ESO – Activitat 3. Formar els alumnes ajudants (final del 1r trimestre de 2012-13) – Activitat 4. Coordinar els alumnes ajudants
  • 12.
    • Actuació 4Detectar possibles casos d'assetjament escolar – Activitat 1 Passar un sociograma per ordinador a les classes del 1r cicle d'ESO (Novembre de 2012) • Estudiar els resultats i fer propostes amb cada tutor – Activitat 2 Disposar d'una bústia per a comunicar casos d'assetjament escolar
  • 13.
    • Actuació 5.Aplicar un protocol per tractar els possibles casos d'assetjament escolar – Afavorir les respostes educatives, més que les merament punitives
  • 14.
  • 15.
    2 Aficions 2 característiques personals Nom Lloc que t’agradaria Programa de TV visitar o pel·lícula
  • 16.
  • 17.
    Nivells de funcionamentdels grups Nivell Socioafectiu RELACIÓ (Clima) TASCA Nivell Organitzatiu
  • 18.
  • 19.
    Davant un grupde desconeguts • Imagina que has d’anar a un lloc (una festa, per exemple) on no coneixes gairebé a ningú • Com et sents quan hi penses?
  • 20.
    • Molta degent no es sent segura quan està entre gent que no coneix. • Si, com a professors, no cream oportunitats per a que els alumnes es coneguin, podem tenir una classe a la que bastants d’alumnes només es coneguin pel nom • Com ho podem fer per tal que els alumnes es sentin part d’una comunitat I tenguin bones relacions entre ells?
  • 21.
    Millora de lacohesió del grup 1. Presentació 2. Coneixement 3. Estima/Reconeixement (pròpia i cap els altres) 4. Confiança 5. Comunicació 6. Cooperació
  • 22.
    Creixement del grup:Presentació • Suposa – Tenir unes dades bàsiques sobre l’altre amb qui form un grup: el se nom, edat, ... • Com? – Exercicis de dir el nom i alguna característica personal
  • 23.
    Creixement del grup:Coneixement • Suposa: – Saber més coses de l’altre. Això ens permet veure punts que tenim en comú i altres que no. • Com? – Bingo – Tarja de visita del detectiu – Roda per a parlar d’alguna cosa que ens ha passat
  • 24.
    Creixement del grup Afirmació personal • Suposa – Que cada membre del grup pot mostrar al grup qualitats positives seves i pot rebre l’apreciació del grup. • Com – Activitats a les que cadascú presenta característiques positives pròpies – Activitats a les que tothom rep una valoració positiva del grup.
  • 25.
    Creixement del grup: Confiança • Suposa – Confiar en les pròpies capacitats i en les dels altres. • Com – Ser guiat per una altre, quan anam amb els ulls tancats. – Deixar-se caure, confiant en ser recollit pels altres. Cintes transportadores.
  • 26.
    Creixement del grup: Comunicació • Suposa – Tenir capacitat per explicar clarament, per escoltar bé, per discriminar realitats i rumors, etc. • Com – Exercicis d’escolta, d’expressió precisa (dictats de dibuixos), ...
  • 27.
    Creixement del grup: Cooperació • Suposa – Treballar plegats. Creure que el grup sap més que cada individu per separat. • Com – Treball cooperatiu a l’aula – Dinàmiques que només es poden resoldre cooperant (travessar una sala sobre una estora)
  • 28.
  • 29.
    • Tot elgrup s’asseu en un cercle • Es segueixen algunes regles: – Hi ha un objecte (pilota, p.e.) que es va passant – Només parla el que té l’objecte – Els que no parlen, escolten amb respecte – Quan a un li arriba l’objecte, pot “passar”
  • 30.
    Parts d’un cercle •Entrada • [Mesclador] • Tema • [Energitzant] • Sortida
  • 31.
    Entrada • Roda ambpregunta senzilla: – Com et trobes? – Un menjar que m’agrada – Una cosa que m’agrada fer els caps de setmana – Una cosa que me’n duria a una illa deserta
  • 32.
    Mesclador • Activitat demoure’s per canviar el company del costat i afavorir que tothom parli amb tothom. • S’aixequen tots els que – Duen una cosa blava – Tenen germans – Tenen un animal domèstic • I roden un (dos) lloc a la dreta (esquerra) • Taronges i llimones
  • 33.
    Tema • Algun temaper debatre: – Una cosa de la classe que m’agrada (que no m’agrada) – Sobre un tema que s’està comentant, fer una roda per tal que tothom pugui dir la seva – Es pot parlar primer per parelles o petits grups i després es posa en comú entre tots
  • 34.
    Energitzant • Si ésun cercle un poc llarg, fer una activitat per distendir: – Posar-se drets i, sense xerrar, ordenar-se per data de naixement o per ordre alfabètic – Cadires musicals
  • 35.
    Sortida • És unaactivitat per tancar el cercle amb bon peu:
  • 36.
    Diagrama del comportamentsocial Fer Fer A AMB Repte Fer Fer SENSE PER Suport
  • 37.
    Pots emprar elscercles aquest any? • Te veus emprant cercles? • Quan els podries fer? • Quins problemes penses que pots tenir per emprar-los? • Com es poden resoldre aquests problemes? (cal donar idees als altres)
  • 38.
    Exercici d’escolta 1. Durant3 minuts, un parla i l’altre fa breus resums 2. Es canvien rols
  • 39.
    Escolta activa /empàtica • Escoltar sense jutjar • Fer saber a l’altre que l’hem entès • Primer escoltar, després parlar
  • 40.
    Preguntes restauratives 1. Què ha passat? 2. En què pensaves? (quan has actuat) 3. Què penses ara? (del que has fet) 4. A qui ha afectat (i com)? 5. Què pots fer per millorar les coses?
  • 41.
    Mètode de laresponsabilitat compartida • Hola, vull parlar amb tu sobre com va la classe. • Te pareix que hi ha algú que ho passi malament a la classe? • Qui és? • Qui són els que el molesten? • Ets un d’ells? • Què li fan? • Com te pareix que es deu sentir? (Demanar que ho expliqui amb cert detall) • Tu vols que ell se senti així? • Què pots fer tu perquè es senti millor, perquè estigui content com els altres? • Estàs disposat a fer-ho? Tenc el teu compromís [de que faràs això que m’has dit]? • Gràcies. Ja pots anar a la classe.