Videoexpre1

El vídeo. Estratègies i recursos didàctics

Activitats sobre el vídeo com a mitjà d’expressió

99


TÍTOL DE L’ACTIVITAT: L’entrevista i l’enquesta
Edats: Trípode (opcional).
A partir del Cicle Mitjà i Superior de Primària i ESO. Auriculars (opcional).
Si cal fer postproducció, amb la infraestructura bàsica en
Durada aproximada:
tindrem prou.
Realització de l’activitat: 40-60 m.
Espais:
Agrupament(s) de l’alumnat:
- L’aula ordinària i/o la de mitjans audiovisuals.
Petit grup de dos o tres alumnes.
- Exteriors (carrer, entrada d’un cinema, un camp d’esports,
Material: etc.) o interior aliè a l’escola (una botiga, un mercat, els
vestidors d’un camp esportiu, etc.).
Càmera de vídeo.
- Un interior adaptat –si fa no fa– com a “plató”.
Cinta.
Bateria o adaptador.
Micro de mà connectable a la càmera (o el mateix de la
càmera si aquesta no disposa de la connexió).

Presentació de l’activitat
Explicar els recursos i la metodologia general per elaborar una entrevista i/o enquesta.

Descripció detallada de l’activitat

Activitats prèvies
El primer pas serà decidir si volem que els nostres alumnes passin a ser productors
d’una enquesta o entrevista en vídeo, o bé, si creiem que cal fer uns passos previs per
familiaritzar-los amb aquest gènere informatiu, motivar-los l’interès pel tema, etc.
Si partim del segon supòsit, ens caldrà preparar una sèrie d’activitats de coneixement
i anàlisi del gènere. Per això proposem que, o bé nosaltres, o bé els nostres alumnes, enre-
gistrin de les televisions diferents tipologies d’entrevistes i enquestes, com ara:
• Preguntes breus sobre un determinat tema que es fan d’una manera seriosa a gent del
carrer.
• Això mateix, però quan les preguntes tenen un to humorístic pel seu contingut, etc.
• Entrevistes una mica més llargues sobre un determinat tema, en què participen “gent
del carrer” i alguns especialistes sobre el tema.
• Entrevistes en un plató de televisió.
• Altres.
• Haurem de decidir, també, si volem entrar en el contingut temàtic o només en el
formal (recursos i llenguatge propis d’enquestes i entrevistes). Possiblement, la millor
solució és escollir un tema que interessi els alumnes i veure com se’ns pot presentar
–emprant-hi el mateix gènere– de maneres ben distintes.
• Amb els materials enregistrats iniciarem l’anàlisi. L’objectiu principal consistirà que
els nostres alumnes arribin a descobrir o conèixer les característiques bàsiques del llenguat-
ge d’una entrevista o enquesta televisiva.
• Presentem un model de qüestionari que pot orientar sobre el que cal que sàpiguen de
l’enquesta i l’entrevista:
— Forma part d’un determinat programa? Quin? O bé es tracta d’un material independent?

101

Els audiovisuals a l’aula

— Durada total de l’enquesta o entrevista / Temps dedicat a cada entrevistat / Si el
temps dedicat als entrevistats és diferent, raonar-ne el perquè.
— Característiques de les preguntes: breus i precises? Llargues? Una cada vegada
o més d’una?
— El locutor: apareix o no a la pantalla? Pot haver-hi alguna raó respecte a una opció
o l’altra?
— El tipus de plans: hi predominen els plans curts per alguna causa?
— Moviments de la càmera: per quina raó acostuma a haver-hi pocs moviments de
càmera?
— Altres.

Procés de realització
Abans
1. Caldrà decidir un tema i formar un equip de treball (màxim tres alumnes per qüesti-
ons d’operativitat).
2. Caldrà decidir el lloc en què es du a terme l’entrevista. Si ens cal un “plató”, caldrà
decidir-ne les característiques i preparar-lo.
3. Calcular la durada del videograma. En funció del tipus d’entrevista o enquesta, però
no més enllà d’uns pocs minuts.
4. Preparar per escrit les corresponents preguntes i una presentació del tema. Les pre-
guntes han de ser fàcils d’entendre i no moltes, per no carregar el “programa”. També cal
decidir si les preguntes són un bloc tancat o el presentador en pot afegir o modificar-les en
funció de les respostes de l’entrevistat.
5. Repartir les tasques (que poden ser rotatòries): presentador, càmera i “ajudant
general”.
6. No ens caldrà un guió tècnic, però potser sí que necessitarem unes orientacions de
tipus general: per exemple, definir els tipus de plans que s’empraran, que en aquest cas
—pel que fa els entrevistats— han de ser mitjans i primers.
7. Seleccionar el material i preparar-lo. Abans de sortir al carrer controlar que ho tin-
guem tot i en condicions (la cinta, bateria carregada, portar les preguntes, etc.).
Exemple:
- A classe de 5è, a l’Àrea de Llengua, s’està treballant el tema de la influència de la televisió
sobre la vida diària dels adults i dels nens i nenes de l’escola.
- Un grup de tres alumnes ha decidit fer una enquesta-entrevista sobre el tema a alguns via-
nants i també a algunes persones que treballen en alguna botiga prop de l’escola.
- Per això han preparat per escrit una presentació del tema i una llista, curta, amb les preguntes
que els farien. També han decidit que podrien afegir alguna pregunta improvisada segons les
respostes que els donessin.
- Han repartit les tasques: en Jordi faria de presentador i la Berta i en Carles s’anirien alternant
la feina de càmera i la d’ajudant (per portar el trípode, vigilar que la gent no passi pel mig
mentre estem gravant, etc.).
- Han parlat sobre com ho enregistrarien i han decidit que la millor manera era que, primer, el
locutor expliqués el problema i després sortissin els entrevistats i entrevistades. Sempre els
enregistraran en pla mitjà o primer pla. Si el lloc ho permet faran servir el trípode.
- Han elaborat una llista del material que necessiten (vegeu l’apartat de material) i l’han
preparat.

102


Durant
1. Planificar on farem l’entrevista i decidir si podem o no utilitzar el trípode.
2. Situar correctament davant de la càmera el locutor o els enquestats, entrevistats. Si
cal, fer algun assaig amb algun alumne per evitar enquadraments defectuosos, etc. Si la
càmera té sortida d’auriculars, serà bo emprar-los per controlar la qualitat del so.
3. Un cop ho tenim tot preparat, es pot començar a enregistrar l’enquesta o entrevista.
- Han sortit al carrer a gravar. Després d’enregistrar la presentació davant de l’aparador d’una
botiga que ven televisors, han anat demanat a alguns vianants si els volien contestar la seva
enquesta i els han enregistrat (tres entrevistes). Després han entrat a tres botigues i han fet això
mateix.

Després
Visionar el que hem enregistrat i fer-ne una valoració.
Decidir –si no ho hem fet abans– la funció, la utilitat que donem a aquest enregistra-
ment.
Quan han tornat a l’escola han visionat juntament amb el mestre el que havien gravat. Han
valorat que les imatges estaven molt bé, però la veu, de vegades, se sentia una mica malament
perquè no havien apropat prou el micro a la gent que els parlava.

103


Altres possibilitats o suggeriments
Una entrevista o enquesta pot ser un material independent o el podem incorporar a una
altra producció: un reportatge, un documental, un telenotícies, etc.
En l’exemple que exposàvem, l’enquesta-entrevista es va afegir a la que un altre equip de la
classe va fer sobre el mateix tema a diferents nens i nenes de l’escola. I un cop visionada pel grup-
classe és va utilitzar en un debat per reforçar alguns plantejaments teòrics sobre el tema que el grup
havia exposat anteriorment.
De la mateixa manera, podem enriquir l’entrevista o l’enquesta amb imatges inserides
(com un petit reportatge que il·lustra el tema de què es parla).

Algunes especificacions pel que fa a l’entrevista
Una altra possibilitat seria la realització d’una entrevista a una determinada persona
sobre un tema concret. Tot el que hem dit abans ens és igualment útil, però ens cal fer-hi
algunes especificacions:
En aquest cas els més pràctic és buscar un lloc tranquil i amb bona llum natural (nor-
malment interior, però també podem trobar un exterior adequat).
Presentador i entrevistat han d’estar en una postura que els sigui còmoda i propers l’un
de l’altre, per provocar una impressió de “conversa” i reduir la sensació freda de pregunta-
resposta-pregunta-resposta.
Podem treballar amb el micro de càmera, però el més adequat seria connectar-li un
d’exterior, per tal de millorar la qualitat del so.
Excepte el pla inicial de presentació i el final, el més adequat per potenciar el fet comu-
nicatiu és enregistrar amb plans curts (primers i mitjans).

Exemple:
Els alumnes de sisè que han participat en una representació teatral, que, a més, han enregistrat
en vídeo, contacten amb una exalumna de l’escola, actriu professional de teatre i televisió.
Es posen d’acord per trobar-se un dia determinat a l’escola per fer-li una entrevista.
El grup-classe proposa totes les preguntes que li vol fer. Escullen un petit equip de producció
(quatre persones) que seleccionen i ordenen les preguntes i que, al mateix temps, serà l’encarregat de
dur a terme l’entrevista.
Segueixen el procés de preparació que ja hem exposat en aquesta mateixa fitxa.
L’entrevista comença per la presentació del personatge; les primeres preguntes fan referència als
seus records com a actriu a l’escola. Això motiva, després del visionat, que una alumna proposa
incorporar l’entrevista al final de la gravació de l’obra de teatre que el grup-classe ha representat, a
fi d’”animar la gent a fer teatre”. La proposta és acceptada.
Altres preguntes fan referència a la sèrie televisiva en què participa. Després del visionat el
mateix equip proposa inserir imatges molt curtetes d’alguna de les seves actuacions al serial.
D’una manera una mica inesperada hem anat una mica més enllà del tòpic enregistrament en
vídeo d’una representació escolar, alhora que inseríem en un determinat context i amb una certa
intencionalitat l’entrevista.

104


TÍTOL DE L’ACTIVITAT: El debat i la taula rodona
Edats: Bateria o adaptador.
A partir del Cicle Superior de Primària i ESO. Micro de mà connectable a la càmera (o el mateix de la
càmera, si aquesta no disposa de la connexió).
Durada aproximada:
Trípode.
El que duri el debat, però recomanem que no superi els 15 o
Auriculars (opcional).
20 minuts.
Joc de focus (només en cas de necessitat per manca de llum
És recomanable gravar-ho de manera que no se n’hagi de
o perquè la il·luminació de l’indret on enregistrem crea
fer la postproducció
ombres molestes).
Agrupament(s) de l’alumnat: Si treballem amb una sola càmera és recomanable no fer-ne
Hi pot participar tot el grup-classe, però caldrà fer equips la postproducció; però, si calgués, amb la infraestructura
de dos-tres alumnes per dur a terme el treball de vídeo. bàsica en tindrem prou.
Taula d’efectes, només en cas de gravar amb dues càmeres
Material: (opcional).
Una o dues càmeres. Si és amb 2 també haurem de doblar
el material que indiquem a continuació. Espai:
Cinta. El lloc on es desenvolupi l’activitat.

Explicar els recursos i la metodologia per enregistrar un debat o una taula rodona.
Aquesta activitat ens permet treballar actituds democràtiques, la tolerància envers
l’opinió dels altres i l’hàbit de respectar els torns de paraules.


Activitats prèvies
Ens caldrà preparar una sèrie d’activitats de coneixement i anàlisi del gènere. Per això
proposem que o bé nosaltres o bé els nostres alumnes enregistrin de les televisions dife-
rents tipologies d’entrevistes i enquestes:
• Haurem de decidir si volem entrar en el contingut temàtic i/o només en el formal
(recursos i llenguatge propis dels debats i taules rodones). Possiblement, la millor solució
és escollir un tema que interessi els alumnes i veure com se’ns pot presentar –emprant-hi el
mateix gènere– de maneres ben diferents.
• Amb els materials enregistrats iniciarem l’anàlisi. L’objectiu principal serà que els
nostres alumnes arribin a descobrir o conèixer les característiques bàsiques del llenguatge
del debat i la taula rodona televisiva.
• Presentem un model de qüestionari que pot orientar sobre el que cal que sàpiguen:
— Forma, el debat, part d’un determinat programa? Quin? O és un material “indepen-
dent”?
— Durada total del debat / Temps dedicat a cada ponent / Si el temps dedicat als
ponent és diferent, raonar-ne el(s) possible(s) motiu(s).
— Característiques de les preguntes i de les intervencions: breus i precises? Llargues?
Una cada vegada o més d’una?
— El locutor: apareix o no a la pantalla? Pot haver-hi alguna raó respecte a una opció
o l’altra?
— El tipus de plans: hi predominen els curts per alguna causa?

105


— Moviments de la càmera: per quina raó acostuma a haver-hi pocs moviments de
càmera.
— Etc.

Abans
Quan nosaltres anem a produir un debat o taula rodona amb els nostres alumnes:
• Caldrà escollir el tema del debat i decidir si cal fer-ne o no una preparació prèvia
(cercar informació, etc.).
• Caldrà decidir si hi participa tothom o només un determinat grup. (Aquesta decisió
pot condicionar el tipus d’enregistrament). I si els participants defensen lliurement les
seves opinions o han d’adoptar una postura determinada.
• Caldrà escollir un moderador o moderadora.
• I caldrà escollir un o uns equips de rodatge que hauran d’estar molt ben informats
dels aspectes que acabem d’exposar per poder fer bé la seva feina.
• Les decisions que haurà de prendre l’equip de rodatge dependran bàsicament de dos
factors:
— Si han d’enregistrar el grup-classe o un petit grup.
— Si disposen d’un o de dos equips de gravació.

Durant
Començarem per la possibilitat més senzilla:
a) Una càmera i un petit grup de debat.
• El més pràctic és col·locar el grup de debat frontalment respecte a la càmera. Aquest
estarà situat, doncs, en mig cercle a una distància perquè, en angulació normal, el grup
sencer entri en camp.
• Haurem de tenir cura que la llum no produeixi ombres estranyes en el rostre dels
participants (si calgués, utilitzarem focus).
• Pel que fa al so, l’ideal seria tenir un micro auxiliar fix (damunt la taula dels partici-
pants, etc.), omnidireccional, de prou qualitat per enregistar correctament les veus dels
participants. Si enregistrem “amb talls” (vegeu el model que hi ha a continuació) els partici-
pant es poden anar passant el micro auxiliar, si no és així haurem d’evitar-ho (visualment
és molt molest) i usar el de la càmera.
• Si és possible el càmera usarà auriculars connectats a aquesta per controlar la qualitat
del so.
• Per evitar una única seqüència estàtica en pla general i amb constants moviments de
la càmera per anar a buscar qui parla, podrem fer el següent:

Prs. Acció Pla, mov. càmera, etc. Àudio
1 Presentació del grup Fosa. Pla gral. del grup, tancar Música
i del moderador a pla mitjà al moderador presentació
2 El moderador exposa Pla mitjà curt. Tall Text
el tema de debat presentació
3 Un alumne exposa Pla mitjà curt. Tall.
les seves opinions
4 Ídem, un altre Pla mitjà curt, tanquem Exposició
a primer pla. Tall

106


• És a dir, al llarg del debat anirem fent diferents preses, en plans curts, de les persones
que parlen. El moderador és qui indicarà als participants en el debat o taula rodona quan
han de començar a parlar, o bé es pot utilitzar el recurs de passar un micro al que demani la
paraula (encara que no estigui connectat a la càmera) .
• Pensem, però, que amb aquesta tècnica d’enregistrament cal fer pauses en el debat i
això li pot treure espontaneïtat.
• Per tant, el millor és, si el debat és prou llarg, anar-ne alternant les seqüències amb el
moviment de càmera, amb diferents preses estàtiques.

b) Dues càmeres
• L’avantatge de treballar amb dues càmeres és que evitem aturar el debat per
enregistar les diverses preses.
• L’inconvenient és que hem de disposar d’una taula d’efectes.
• Es connecten les dues càmeres a la taula i un magnetoscopi que grava en la sortida.
• El realitzador anirà escollint a través de la taula quina càmera entra.

107


TÍTOL DE L’ACTIVITAT: Un noticiari
Edats: Magnetoscopi editor (amb audiodub i entrada de micro).
A partir del Cicle Inicial, però especialment del Superior de Micro.
Primària i ESO. Reproductor d’àudio (radiocasset, cd).
Durada aproximada: Tres o quatre sessions. Cintes de vídeo i de casset.
Fonts musicals (opcional) (cintes de música o cd).
Un monitor per visionar.
En grup-classe i en grups de cinc o sis alumnes.
Auriculars (per al muntatge).
Material:
Espai:
Càmera.
L’aula. Sala de muntatge o aula al màxim de silenciosa
Magnetoscopi lector. possible.

El noticiari és un dels tipus de programa que s’emet més vegades al dia pels canals
televisius i que l’alumnat de totes les edats ha vist. Es tracta, doncs, d’aprofitar aquesta
qüestió per fer una anàlisi del noticiari veient-ne els esquemes bàsics de funcionament
i comprovar com viuen els alumnes aquests programes i què hi entenen, d’un noticiari,
amb la finalitat que en coneguin el funcionament perquè s’animin a elaborar-ne un.
Aquesta activitat permet treballar altres aspectes, com ara llenguatge, valors, expressió,
socials, i tipus de gèneres com les entrevistes i els reportatges.


1a part (opcional)
1. Cada grup de treball gravarà un noticiari d’un canal de televisió diferent.
2. Visionat i anàlisi. En funció de les edats amb les quals es treballa ens fixarem en
diversos aspectes, centrant-nos sols en uns pocs o en tots.

Model de qüestionari (no necessàriament ha de ser tancat, després quan es posin en comú les
respostes, pot generar debats):

tv 7 tv 8 tv 9
Quants presentadors hi intervenen?
Són homes o dones? Proporció
Quants blocs informatius hi ha?
Quins blocs informatius són?
En quin ordre apareixen i per què?
Quantes notícies apareixen il·lustrades amb imatges?
Quantes són només llegides o expressades oralment?
Quantes són explicades per gràfics?
Hi ha sobreimpressions?
(segueix)

108


tv 7 tv 8 tv 9
El llenguatge s’utilitza d’una manera sexista?
Quins tipus de plans s’utilitzen?
Amb els més grans es podria tractar dels continguts dels noticiaris…

2a part
1. Retallar fotografies de revistes o diaris i, a partir de les imatges, redactar una notícia
real o fictícia.
2. Els components del grup fan la prova de simular ser un presentador llegint en veu
alta les notícies redactades i, posteriorment, es graven fent el mateix. Experimenten que no
és gens fàcil parlar a un forat (objectiu de la càmera). Després d’aquesta prova ells escolli-
ran el presentador.

3a part
1. Fer un noticiari. El tipus de noticiari pot tenir diversos enfocaments, per exemple:
• verídic, utilitzant tot allò que és susceptible de ser notícia del centre o del seu entorn
més proper (vegeu l’activitat de telenllaunada).
• irreal, fet a partir de muntatges amb notícies inventades per elaborar el noticiari
“ideal”.
• humorístic, amb notícies inventades surrealistes, iròniques, o paròdies, etc.
Per tant, el primer pas consistirà que el grup de treball esculli l’estil o enfocament del
noticiari que vol produir.
2. Dur a terme el projecte. Per exemple: com fer un noticiari d’escola.
• Fer un projecte de noticiari pensant quines coses de l’escola es poden convertir en
notícies i quins blocs poden haver-hi.
• Enregistrar d’una manera ordenada i sintètica una selecció de les activitats i els esde-
veniments escolars durant un període de temps: un trimestre, mensualment, etc. (gravats
en cinta) (vegeu l’article dels reporters d’escola).
• El grup elabora un guió per blocs temàtics amb les distintes notícies (vegeu la fitxa de
guió).

Temps i plans Vídeo (què es veu) Àudio (què se sent)
PG Text: “Telepassada”, Música de Dario Verte,
3 segons un logotip dibuixat. cançó: “El dit”.
PM de perfil Presentadora dreta al costat - Hola, us volem presentar un
esquerra del logotip de “Telepassada”. resum del que ha succeït al
6 segons centre aquest darrer trimestre.
PM de front Presentadora (asseguda). - Parlarem dels següents blocs:
12 segons de les sortides, de les festes, de
qui ens ha visitat, de com tenim
el mobiliari, dels últims acords
dels Consells Escolars…,
enquestes a l’AMPA.
(segueix)

109


Temps i plans Vídeo (què es veu) Àudio (què se sent)
PS de títol Text: les sortides. Música pròpia: xilofó.
PP Presentadora. Ara veureu imatges del grup de
4t que han anat a un abocador…

• No es farà el muntatge directament: per la seva complexitat es proposa seguir
aquests passos:
1. Es distribueixen les tasques de cada membre de l’equip (presentador, muntadors,
càmeres, tituladors (vegeu l’activitat de com fer títols), tècnics de so, realitzador, decora-
dors, etc.).
2. Aquests grups treballaren simultàniament en espais diferents.
3. Grups:
Grup A, que prepara el lloc i el decorat on se situaran el presentador i grava la part del
guió que correspon a la seva actuació.
Nota: cal parar atenció que quan els presentadors diguin “Ara veureu les imatges de ...”,
s’han de gravar uns 4 o 5 segons més en silenci per quan es faci l’editatge poder engan-
xar bé les imatges sense trepitjar la imatge del presentador.
Grup B, que prepara i grava en una altra cinta els diversos titulars (cinta amb els títols,
logotips, crèdits).
Grup C, que minuta (vegeu el full de minutatge) i selecciona les gravacions vàlides i les
cintes en què es troben. Les gravacions de les imatges que acompanyaran les notícies
anunciades pels presentadors.
Grup D, que selecciona les músiques que acompanyaran cada bloc de notícies. I, si pot
ser, es graven en una cinta de casset totes seguides en l’ordre en què s’han d’introduir.
Grup E, que fa l’editatge (vegeu com editar i sonoritzar) del noticiari amb tot el mate-
rial gravat, seguint l’ordre del guió.

4ª part
1. Cal visionar el resultat amb el grup sencer i fer un debat sobre com ha anat l’activi-
tat.
2. Seria bo fer-ne còpies i passar-ho a les altres classes perquè és una manera d’impli-
car-los en el projecte. També se’n poden veure els efectes, les reaccions dels altres i compro-
var si les intencions comunicatives i/o expressives han assolit el seu objectiu (vegeu l’acti-
vitat de “telenllaunada”).

Suggeriments o altres possibilitats

Amb alumnat de Cicle Inicial
Es pot fer un noticiari més senzill partint del que volen que sigui notícia.
1. Se’ls demana que pensin què explicarien a la resta del grup com una notícia, i que
escriguin i busquin en revistes, contes, dibuixos, la manera com il·lustrarien aquesta notí-
cia.
2. Es graven totes les imatges com a imatges fixes (vegeu com gravar imatge fixa) en
una cinta.
3. Es busca el decorat apropiat ( per exemple, una taula grossa i una cadira) on es po-
dria actuar com a presentador.

110


4. En una cinta graven cada alumne presentant la seva notícia. Seria bo que ells matei-
xos gravessin els seus companys. Això és factible si hi ha un circuit tancat que permeti que
es vegi pel monitor el que s’està gravant.
5. Fer l’editatge final dels presentadors més les imatges. El podrien fer alguns alumnes
de cicles superiors o el professor.
6. També es podria gravar tot seguit sense haver d’editar posteriorment.

Amb alumnat de Cicle Mitjà
1. En petits grups s’organitzen per gravar de les televisions les coses que els agradaria
mostrar com una notícia, no pas més de dues o tres (algun anunci, trossos d’alguns dibui-
xos animats nous; l’única cosa que s’ha de fer és donar una pauta respecte al temps que es
pot gravar, que no ha de ser superior a 30 segons).
2. Després poden escriure com ho explicarien a la resta de companys.
3. Es revisa el que cada grup té gravat i se’ls deixa sonoritzar la cinta amb veu en off
amb el que han escrit. És bo que aprenguin a utilitzar l’audiodub. Per realitzar la sonoritza-
ció en la seva pròpia aula, només cal monitor, magnetoscopi editor i micro.
4. És possible que es trobin que el seu text és més llarg que les imatges o a l’inrevés,
això significa que hauran de refer la feina, i allargar o escurçar el text.
5. Si hi ha temps es poden recollir totes les notícies en una sola cinta, i si no cada grup
presentarà el treball en la seva cinta.
Seria bo fer-ne còpies i passar-ho a les altres classes perquè és una manera d’implicar-
los en el projecte. També es poden veure els efectes, les reaccions dels altres i comprovar si
les intencions comunicatives i/o expressives han assolit el seu objectiu (vegeu la fitxa de
“telenllaunada”).

111


TÍTOL DE L’ACTIVITAT: El reportatge6
Edats: Material:
A partir del Cicle Superior de Primària i ESO. - Càmera de vídeo.
- Cinta verge i/o cintes amb material enregistrat sobre el
Durada aproximada:
tema del reportatge.
- Realització de l’activitat: en funció del tema escollit; però
- Bateria o adaptador.
és recomanable no esmerçar-hi més d’una o dues sessions.
- Trípode (opcional).
Agrupament(s) de l’alumnat: - Micro (opcional).
Petit grup de dos-quatre alumnes.
Espai:
L’aula ordinària i/o la de mitjans audiovisuals. I, òbviament,
l’espai en què es desenvolupa l’acció que volem enregistrar.

Explicar els recursos i la metodologia per elaborar un reportatge videogràfic.


Activitats prèvies
El primer pas, igual que en activitats exposades anteriorment, serà decidir si volem que
els alumnes passin a ser productors d’un reportatge en vídeo, o si creiem que cal fer uns
passos previs per familiaritzar-los amb aquest gènere informatiu, motivar l’interès pel
tema, etc.
i anàlisi del gènere. Per això proposem que o bé nosaltres o bé el nostre alumnat enregistrin
de les televisions diverses tipologies de reportatges.
• Haurem de decidir també si volem endinsar-nos en el contingut temàtic o només en
el formal (recursos i llenguatge propis dels reportatges). Possiblement, la millor solució és
escollir un tema que interessi els alumnes i veure com se’ns pots presentar –emprant-hi el
mateix gènere– de maneres ben diferents.
• Amb els materials enregistrats iniciarem l’anàlisi. L’objectiu principal serà que
l’alumnat arribi a descobrir o conèixer les característiques bàsiques del llenguatge específic
d’un reportatge televisiu o cinematogràfic.
• Presentem un model de qüestionari orientatiu sobre el que cal que sàpiguen:
— És un reportatge autònom o forma part d’un determinat programa o sèrie?
— Durada total del reportatge.
— Tracta principalment d’un sol tema? Quin? O bé tracta de més d’un –quins altres–?
— Apareixen només imatges sobre el tema o incorpora enquestes, entrevistes a perso-
nes afectades o coneixedores del tema? Que hi predomina més, les imatges sobre el
tema o la participació de diverses persones?
— Creieu que el reportatge informa d’una manera objectiva o defensa una determinada
idea, opinions, etc.?

6. Ens podem preguntar quina és la diferència entre un reportatge i un documental. Encara que en alguns casos
aquesta és de matís, entenem que un reportatge és un documental enregistrat en el mateix lloc i moment en què
els esdeveniments es produeixen; normalment la durada i el grau d’aprofundiment solen ser menors.

112


- Elaboreu una relació dels temes més freqüents dels reportatges de la televisió.
- Etc.
• Creiem important posar en comú els resultats de les distintes enquestes.

Abans
• Caldrà que escullin un tema i formin un equip de treball (màxim tres o quatre alum-
nes per qüestions d’operativitat). El tema i el lloc en què es dugui a terme el reportatge
condicionen d’una manera important tot el treball posterior.
• També caldrà decidir si el reportatge l’enregistren del tot els nostres alumnes o utilitzen
completament o parcialment imatges d’arxiu. És a dir, que copien imatges d’altres videogra-
mes que els puguin interessar respecte al treball que han de portar a cap. (En l’apartat dedicat
al Documental presentem una experiència realitzada a partir de materials ja existents).
• Si cal, prepararan per escrit un projecte breu i un guió tècnic (més o menys desenvo-
lupat en funció de l’edat i l’experiència dels alumnes).
• Aquests hauran de tenir molt present si faran un reportatge en què predominin:
— els elements estàtics (per exemple el reportatge que expliquem sobre les obres del
carrer de l’escola),
— o els dinàmics (per exemple, un reportatge sobre la celebració del Carnaval a l’escola).
• En el primer cas el guió pot ser molt més precís i tancat. En el segon, caldrà que
tinguin molt present el dinamisme del càmera per enregistrar situacions no del tot
previstes o totalment inesperades.

113


• Pel que fa als possibles guions, malgrat que no hi ha motiu per seguir una estructura
determinada, assenyalem la proposta següent:
1. Partir d’una panoràmica general que presenti de la manera més general el tema del
reportatge.
2. Diferents plans generals més curts i sencers amb poc o gens moviment de càmera,
enregistrats des de punts de vista diversos, de curta durada, a manera de flaixos.
3. Plans curts (mitjans, primers) per fer ressaltar aspectes especialment importants o
interessants, també de curta durada. (Evidentment podem anar combinant aquests i els
anteriors).
4. Podem acabar un altre cop mitjançant una panoràmica general que clogui el tema.
— Repartir les tasques (que poden ser rotatòries): càmeres, “ajudants”.
— Seleccionar el material i preparar-lo. Abans de sortir al carrer controlar que ho tin-
guem tot i en condicions (la cinta, la bateria carregada, etc.).
Exemple:
— A classe de sisè, en l’Àrea de Ciències Socials, s’ha estat parlant del poder municipal i les
seves competències. Ja fa temps que el carrer de l’escola està afectat per unes inacabables obres de
responsabilitat municipal...
— Els alumnes proposen fer-ne un reportatge de denúncia.
— Es forma un equip de quatre alumnes que elaborarà el reportatge que expliqui l’estat d’aques-
tes obres.
— El grup ha sortit una estoneta al carrer per planificar una mica què i des d’on enregistrarà.
— A continuació, preparen un guió tècnic simplificat. No posen l’àudio perquè han decidit que
el so serà en directe o que, si no quedés bé, el modificarien en una sonorització posterior. Tampoc no
indiquen l’acció perquè no saben ben bé què passarà… Presentem la seva proposta de guió tècnic:

Prs. núm. Lloc Plans, mov. càmera, etc.
1 Balcó de l’escola Fos. Panoràmica general, de dreta a esquerra,
que ensenya totes les obres
2 A la vorera de l’escola Pla sencer de les reixes que tallen el pas dels
vianants per la vorera
3 Al mig del carrer Pla sencer del pas soterrani inacabat i ple
d’aigua
4 Al mig del carrer Pla sencer de la barca que hi van tirar els veïns
com a protesta
5 Al mig del carrer Pla proper de la barca
6 Des de la barana Zoom de la brutícia que sura a l’aigua
7 A la vorera Pla una mica contrapicat d’un cotxe que passa
de davant l’escola per la vorera dels vianants per poder canviar
de carrer (l’acostarem a primeríssim pla amb
el zoom)
8 A l’altre cantó de la Pla sencer o mitjà dels vells (si hi són) mentre
barana des d’on els vells critiquen l’Ajuntament
miren les obres
9 Balcó de l’escola Zoom al màxim de tancat que puguem de les
obres, l’anirem obrint. Fos

114


— Després es reparteixen les feines: cadascú anirà enregistrant una presa per torns, mentre els
altres tindran cura del material, que els vianants no es fiquin pel mig, etc.
— Pensen enregistrar-ho tot en l’ordre del guió i, així, si tenen sort no els caldrà fer editatge.
— Elaboren una llista del material que necessiten (vegeu l’apartat corresponent) i el preparen.

Durant
• Escolliran els llocs des d’on enregistrar les diverses preses. Sempre que puguin és
millor utilitzar el trípode7 per a les preses estàtiques i carregar la càmera a l’espatlla per
“seguir” les situacions d’acció.
— El grup segueix les indicacions acordades en el guió.
— Totes les preses les enregistren amb el trípode, menys “Des de la barana”, ja que el
tipus d’espai no ho permet.
— Tot i respectar el guió tècnic, les preses 3 i 5 s’han hagut d’enregistrar més d’un cop.

Després
• Visionaran el que han enregistrat i en faran una valoració, tant respecte als continguts
informatius, com a la qualitat de les imatges enregistrades.
• Si cal, es decidirà fer-ne l’editatge i/o la sonorització (vegeu l’apartat corresponent).
• Videograma elaborat: en funció del tipus de reportatge, però el resultat final no haurà
d’anar més enllà d’uns minuts.
— Visionen a l’escola, juntament amb el mestre o mestra, el material enregistrat. En
aquest cas valoren que està prou bé, però que caldrà fer-ne l’editatge perquè les preses
3 i 5 s’han hagut de repetir. La fosa final ha sortit molt malament.
— Pel que fa a l’editatge, serà senzill: copiar les preses bones i eliminar-ne les dolentes.
— Pel que fa a la sonorització, els alumnes van enregistrar una cinta d’àudio amb el
soroll de les màquines, els cotxes, etc. (ja que a la cinta de vídeo original el so quedava
molt entretallat) i es va fer el doblatge. Una veu en off diu, en iniciar la cinta: “Fa tres
anys que l’Ajuntament va començar les obres del pas soterrani” i, en acabar, “I fa més
d’un any que les hauria d’haver acabades!”
— Debat a partir del reportatge sobre el tema “Quines són les responsabilitats de la
Regidoria d’Urbanisme de l’Ajuntament?”, del qual sortirà la idea de fer unes enques-
tes als veïns i veïnes afectats i al regidor d’Urbanisme.

7. Per usar el trípode amb èxit cal tenir-ne alguna experiència en l’ús, llevat que s’hagin d’enregistrar preses estàti-
ques, sense moviment.

115


TÍTOL DE L’ACTIVITAT: El documental (1)
Edats: Material:
A partir del Cicle Superior de Primària i ESO (recomanaríem Càmera de vídeo.
que els alumnes ja tinguessin alguna experiència en el camp Cinta.
del vídeo).
Bateria o adaptador.
Durada aproximada: Trípode (opcional, però molt recomanable).
Evidentment en funció de la complexitat del tema escollit; El material (serà suficient el més bàsic) per fer-ne l’editatge
però és recomanable no esmerçar més de dues-quatre i la sonorització (vegeu l’apartat corresponent).
sessions en la preparació del projecte i l’enregistrament de
les imatges, i el mateix nombre de sessions en la Espai:
postproducció. L’aula ordinària i/o la de mitjans audiovisuals. I, òbviament,
el lloc en què es desenvolupa l’acció del documental que
Agrupament(s) de l’alumnat: volem enregistrar.
Hi pot participar el grup-classe, però caldrà treballar en petits
grups de dos-quatre alumnes.

Explicar els recursos i la metodologia per compondre diversos tipus de documentals
videogràfics.


Activitats prèvies
El primer pas, igual que en activitats exposades anteriorment, serà decidir si volem que
el nostre alumnat passi a ser productor d’un documental en vídeo, o si creiem que cal fer
uns passos previs per familiaritzar-lo amb aquest gènere informatiu, motivar l’interès
envers el tema, etc.
i anàlisi del gènere com les que exposem en el tema del Reportatge, a les quals us remetem.

• El procés és el mateix que seguim per fer un reportatge.
• Ara bé, el documental, per les seves característiques, ofereix més possibilitats i,
a causa d’això, la seva realització pot ser més complexa.
• Així, haurem de tenir mot present les limitacions que preveiem, les quals haurem
d’explicar als nostres alumnes abans de decidir el tipus de treball.
— de tipus temàtic, per raons com ara aquestes:
- tot i que el contingut temàtic d’un documental és adaptable a la majoria
d’edat, aquest aspecte també s’ha de tenir present per evitar quedar “desbordats” arran
de la complexitat dels continguts,
- localització(ns): pensem que hi ha llocs d’accés difícil o complicat (llunyania, necessi-
tat de demanar permisos, dificultats perquè els alumnes no hi poden anar sols –si fan el
treball fora de l’horari escolar–, etc.),
- temporalització: cal limitar d’entrada el temps que esmerçarem en la producció
d’aquest documental (des de l’elaboració del projecte, els enregistraments, fins
a l’editatge...) per evitar, també, quedar desbordats per un projecte massa ambiciós,

116


- les limitacions del material de què disposem,
- i, a la fi, el grau d’experiència (o inexperiència) dels nostres alumnes en el camp del
vídeo,
— Recordeu que un documental pot incorporar molts recursos diferents:
- enquestes i entrevistes,
- imatges fixes: dibuixos, fotografies... (vegeu l’article següent sobre el Documental),
- diferents tipus de gràfics,
- animacions,
- i que podem incorporar materials procedents d’altres documentals, professionals o no
(si aconseguim copiar-los...), a la nostra producció.

Abans
• Caldrà que els aumnes escullin un tema i formin un equip o equips de treball (màxim
tres o quatre alumnes per qüestions d’operativitat). El tema i el lloc on s’esdevingui el
documental condicionen d’una manera important tot el treball posterior.
• Caldrà que desenvolupin per escrit el seu projecte i, després d’haver estar supervisat
pel professor, elaborar un guió tècnic, encara que només sigui orientatiu i més o menys
desenvolupat en funció de l’edat i l’experiència de l’alumnat.
• Repartir les tasques (que poden ser rotatòries): càmeres, “ajudants”. Caldrà distribuir
l’ordre de “qui farà què” al llarg de tota la producció.
• Seleccionar el material i preparar-lo. Abans de sortir al carrer assegurar-se que ho
tinguem tot preparat i en condicions (la cinta, la bateria carregada, el trípode, etc.).
Al curs de sisè, a l’Àrea de Coneixement del Medi Natural s’ha proposat la realització
d’un documental sobre “El delta del riu Besòs” (vegeu el quadre “El delta del riu Besòs”).

Durant
• Escolliran els llocs des d’on enregistrar les diverses preses. Sempre que puguin utilit-
zaran el trípode per a les preses estàtiques i carregaran la càmera a l’espatlla per “seguir”
les situacions d’acció.
• Si no s’ha fet en el guió tècnic, caldrà indicar als alumnes la necessitat d’enregistrar,
sempre que es pugui, les escenes que passen en un mateix lloc totes seguides, per econo-
mitzar temps (a més, en un documental és quasi inevitable haver-ne de fer l’editatge).
• Caldrà assegurar la qualitat de les preses, i repetir-les sempre que calgui.

Després
• Visionaran el que han enregistrat i en faran una valoració, tant respecte als continguts
informatius, com a la qualitat de les imatges enregistrades.
• Es passarà a la fase de postproducció (vegeu l’apartat corresponent).
• Quant a l’editatge, caldrà fer grups de treball (màxim tres alumnes).
• El més pràctic és que un cop definit –amb guió, si es considera necessari– l’ordre
expositiu del videograma, cada grup es responsabilitzi de l’editatge d’unes determinades
seqüències. És quasi imprescindible la presència del professor per anar guiant aquest tre-
ball.
• Pel que fa a la sonorització, caldrà haver escrit els diferents textos, repartit la feina de
locutors, seleccionat les músiques que es considerin adequades.
• La durada del videograma elaborat dependrà del tipus de documental, però el resul-
tat final no haurà de superar entre els deu i els vint minuts.

117

Títol: El delta del riu Besòs

118
Continguts Imatges Pla/mov. càmera Àudio
1. Introducció Notícies de diaris sobre el tema del vídeo. Imatges fixes. Veu en off explicant com la degrada-
ció del medi ha arribat a ser un
fenomen habitual i quotidià.

2. Títol Títol: el Besòs (el títol «va escrivint-se»; Imatges animades Música de J.M. Jarre («Revolutions»).
al final l’accent cau en forma de llàgrima). amb ordinador.
3. El delta del Besòs Zoom des del pont de St. Cristòfol de Moura Zoom (trípode). Veu en off explicant on es troba situat
fins a la desembocadura. el delta del Besòs.
Imatge general del delta del Besòs (des del pont Panoràmica horitzontal (270º). Veu en off explicant l’ús que
de St. Cristòfol de Moura). es dóna al sòl del delta.
4. Aspectes Perfil de l’entorn del delta destacant-ne Panoràmica horitzontal Veu en off explicant el recorregut del
geogràfics principals les indústries i els accidents geogràfics més (trípode). riu (quilòmetres, principals
importants que s’hi poden distingir. Imatge fixa (trípode). afluents...).
Mapa de la conca del Besòs. Música.
5. El cabal del riu Gràfics de pluges i del cabal del riu durant els Imatges realitzades Veu en off explicant les característi-
diferents mesos de l’any. amb ordinador. ques del Besòs com a riu mediterrani .
6. Recollida de Imatges dels alumnes recollint mostres Imatges fixes/mov. càmera. Música.
mostres d’aigua d’aigua en diversos punts del tram final.
Zoom apropant-se a un dels flascons ple Zoom (trípode).
de l’aigua recollida.
7. Anàlisi experi- P.P. del flascó anterior i obertura de l’enquadrament Zoom (trípode). Veu en off explicant les principals
mental de la qualitat fins a veure’s la classe on els alumnes efectuen conclusions de les experiències
de les aigües diferents experiències amb les mostres recollides. que es fan per analitzar la
Imatges de l’experiència de la filtració de l’aigua Imatges lliures. qualitat de l’aigua del riu.
per comprovar la gran quantitat de partícules
en suspensió.
Imatges de l’experiència amb blau de bromotimol Imatges lliures.
per comprovar el baix nivell d’oxigen de l’aigua.
Imatges de l’experiència de comprovació Imatges lliures. Música.
del Ph de l’aigua.

Continguts Imatges Pla/mov. càmera Àudio
8. L’aglomeració Mapa del riu amb l’animació d’un cotxe que Imatges realitzades Veu en off explicant els canvis
d’habitants segueix el seu curs mentre va apareixent el amb ordinador. que ha suposat el procés d’indus-
i indústries al nom de les principals ciutats que travessa el trialització i la creació de nuclis
llarg del seu curs riu i el nombre d’habitants d’aquestes ciutats. urbans.
9. La contaminació Imatges en què es vegi que l’aigua és molt Imatges fixes/ Panoràmica Música de J.M. Jarre («Revolutions),
i la degradació tèrbola i té bromera. horitzontal. que va disminuint de volum.
del medi Imatges de les escombraries que es troben Imatges fixes.
en el delta.
Imatges amb so directe de la contaminació Panoràmiques horitzontals Veu en off explicant les causes
acústica provocada pel tren i les carreteres (trípode). i els tipus de contaminació que
que el travessen. degraden el medi.
Imatges de les xemeneies de la FECSA Panoràmica vertical

escampant fums. (trípode).
Imatges de les aigües brutes que hi aboquen Zoom (trípode). Torna la música inicial augmentant
algunes indústries del delta. progressivament de volum.
10. Efectes de la Imatges d’una entrevista amb un pescador Imatge fixa (trípode). So directe .
contaminació sobre a la platja de Sant Adrià i de la pesca que
la xarxa tròfica porta a la barca.
11. Efectes de la Imatges de fotografies antigues del delta Imatges fixes (trípode). Música: escenes d’infants de
contaminació sobre (algunes d’elles mostren els avis dels alumnes Schumann.
la vida humana pescant i gaudint del temps de lleure en el delta).
12. Algunes mesures Imatges de l’inici d’una entrevista a un Imatge fixa (trípode). So directe.
amb les quals po- educador mediambiental explicant algunes
dem contribuir mesures mitjançant les quals tots podem
a protegir el medi col·laborar a protegir els nostres rius.
Imatges que il·lustrin algunes d’aquestes Imatges lliures.
mesures (no abocar residus sòlids als
vàters, estalviar aigua, etc.).
Imatges dels alumnes mateixos jugant Imatges lliues. Música.
al Parc del Besòs al costat de la platja.
13. Conclusió final Imatges en sèrie que provoquin la impressió Imatges fixes (trípode). Veu en off explicant la necessitat
d’un zoom (des d’un mapa de Catalunya de col·laborar a protegir el nostre
fins a la imatge del nostre «Planeta blau»). planeta i d’exigir a governants i
empresaris un progrés respectuós

119
amb el medi ambient.


TÍTOL DE L’ACTIVITAT: El documental (2) (a partir d’imatges
fixes o imatges d’arxiu)
Edats: A partir del Cicle Mitjà de Primària i ESO. Una o diverses cintes.
Un trípode.
Durada aproximada: Dues o tres sessions.
Una taula per gravar imatges fixes o una d’alternativa (vegeu
Agrupament(s) de l’alumnat: com gravar imatge fixa).
Es pot fer individualment o en petit grup. Dos magnetoscopis.
Material: Micro.
Una càmera. Espai: Un petit plató o una aula.

Es vol proposar la possibilitat de presentar un treball de qualsevol matèria o temàtica
en format vídeo, a partir de la gravació d’imatges fixes: fotografies, dibuixos, imatges
d’arxiu que es tenen gravades de programes emesos per les televisions o bé de cintes
comercials, videoclubs, etc. És bo fer un exercici d’aquest tipus per adonar-se que mitjan-
çant el llenguatge àudiovisual també es poden expressar els mateixos missatges que amb la
paraula o l’ escriptura. L’única cosa que varia són els processos mentals que es posen de
manifest en pensar en imatges.

Activitats prèvies
És convenient fer uns passos previs per familiaritzar-los amb aquest gènere informatiu,
motivar el seu interès envers el tema tractat, etc. I animar-los a presentar un treball dels
temes que s’estudien en forma de documental.
Ens caldrà preparar una sèrie d’activitats de coneixement i anàlisi del gènere.
Per això proposem que, o bé nosaltres o bé l’alumnat, enregistrin de les televisions
tipus distints de documentals.
• Només ens endinsarem en el contingut formal (recursos i llenguatge propis dels
documentals). Possiblement, la millor solució consisteix a escollir un tema que interessi els
alumnes per veure com el poden presentar –emprant el mateix gènere–, però de maneres
ben diverses.
• Amb els materials enregistrats iniciarem l’anàlisi. L’objectiu principal serà que els
alumnes arribin a descobrir o conèixer les característiques bàsiques del llenguatge específic
d’un documental televisiu o cinematogràfic.
• Presentem un model de qüestionari que els pot orientar sobre allò que cal que sàpiguen:
— És un documental autònom o forma part d’un determinat programa o sèrie?
— Durada total del documental.
— Tracta principalment d’un sol tema? Quin? O bé de més més d’un: quins altres?
— Apareixen només imatges sobre el tema o incorpora, entrevistes a persones afectades
o coneixedores del tema? Què hi predomina més: les imatges sobre el tema o la partici-
pació de persones?
— Creieu que el documental informa d’una manera objectiva ?
— Elaboreu una llista amb els temes més freqüents dels documentals de la televisió.
— Etc., etc.
• Creiem important posar en comú els resultats de les distintes enquestes.

120


1. L’alumnat s’agrupa en petits grups.
2. Cada grup ha de pensar quin treball farà i com el titularà.
3. Es farà un esquema del contingut del treball.

Exemple fet amb imatges fixes.
Exemple. Tema: Els serveis públics del barri (grup de 4t)

Esquema
Sanitat
Ensenyament
Zones esportives
Biblioteques
Transports públics
Serveis de tipus administratiu: policia
correus
Ajuntament
telèfons

4. Es busca i es prepara la informació per a cada un dels apartats de l’esquema respec-
tant-hi els blocs següents: què explicarem, què es veurà i on es troba el material.
Així, en l’exemple sobre la sanitat.

Què s’explicarà Què es veurà On es troba el material
En el barri hi ha 4 ambulatoris Un plànol del barri. A la carpeta del grup.
i un hospital 4 creus vermelles petites És una fotocòpia reduïda.
i una altra de més gran
L’hospital té una capacitat Una fotografia de la façana
de 224 llits. principal de l’hospital.
Això significa que hi ha un Un gràfic fet amb ordina- Al disquet d’ordina-
llit per cada 50 habitants. dor que il·lustri aquesta dor que hi posa grup B.
informació.

5. Es preparen, si són necessaris, els títols (vegeu com fer títols) per a cada apartat del
treball: dibuixant-los amb ordinador, component un collage, etc.
6. Es fa la gravació. En aquest tipus de gravacions amb imatges fixes s’hi han de tenir
en compte les indicacions següents:
— la càmera ha d’estar fixada en un trípode,
— s’enganxa el dibuix, la foto, etc., en una paret, a la pissarra o sobre una taula,
— s’enfoca bé i es grava. Si la imatge és molt petita, s’utilitzarà la macro,
— es graven 10 o 15 segons per imatge,
— es graven els títols de cada apartat (vegeu l’apartat de gravació d’imatges fixes).

121


7. Es minuta el que s’ha gravat amb una fitxa de minutatge semblant a aquesta:

Cinta núm. Secció Imatge
1 00.00.00 Barres de colors
1 00.01.23 Un plànol del barri
1 00.01.50 Un plànol dels consultoris
1 00.02.07 Un títol: La sanitat

8. Es prepara el material per fer-ne l’editatge. Proposem seguir un esquema semblant al
següent:

Núm. Temps Què passa Com es veu Què s’hi diu Com se sent
1 0,20” Títol: Lletres dibuixades Res Soroll d’una
LA SANITAT o collage fet amb ambulància
tiretes
2 0,20” Un mapa amb Un mapa del barri Aquests són els Una persona amb
senyalitzacions amb creus verme- ambulatoris del veu molt clara
lles pintades nostre barri
3 0,20” Foto

9. S’edita el treball en una sola cinta. Es pot fer amb dos magnetoscopis o bé la càmera
pot fer de magnetoscopi lector (vegeu l’apartat d’editatge).
10. La part d’àudio es pot deixar per al final, un cop estiguin muntades totes les imat-
ges (vegeu l’apartat de sonorització).

Documental a partir d’imatges d’arxiu
El procés és semblant a l’anterior quant a l’organització de treball.
Cal fer una síntesi argumental d’allò que es vol explicar.
Per exemple (alumnes de 5è):
Breu exemple:
Van enregistrar un documental sobre el tipus de vida de les diferents classes socials a l’edat
mitjana: la vida al camp, als castells i als monestirs. El vídeo s’estructurava en tres capítols que
responien a aquests títols:
— on vivien (paisatge),
— de què vivien (treball),
— com vivien (formes de vida).

Per construir el documental van redactar un guió i van utilitzar imatges de filmografia
existent als videoclubs. “El nom de la rosa”, “La bèstia del regne” i algun film de cavallers
gravat de la televisió. Per a les imatges que faltaven van gravar fotografies i dibuixos de
llibres.
Van fer-ne l’editatge seguint el guió i, a continuació, van posar veu en off i diferents
músiques medievals.

122


TÍTOL DE L’ACTIVITAT: Publicitat
Es tracta d’aconseguir que els alumnes realitzin anuncis publicitaris experimentant-hi
diferents possibilitats. Es poden portar a la pràctica només alguna de les activitats que es
proposen o dur-les a terme totes, d’una manera seqüenciada.

Activitat 1:
Analitzar un espot publicitari (anàlisi dels missatges auditius i visuals).

Activitat 2:
Canviar el so d’un anunci gravat de la televisió (anàlisi i creació de missatges auditius).

Activitat 3:
Canviar les imatges a un anunci gravat de la televisió (anàlisi i creació de missatges
visuals).

Activitat 4:
A partir d’un tema, crear un anunci.

La finalitat del treball és múltiple. Per una banda, analitzar críticament la publicitat i en-
tendre les intencionalitats dels diversos missatges auditius, visuals, gràfics, textuals, etc.
Per una altra, ser capaços d’expressar les sensacions que provoquen els anuncis i, final-
ment, poder crear i comunicar sensacions semblants mitjançant el llenguatge audiovisual.

TÍTOL DE L’ACTIVITAT 1: Analitzar un espot publicitari

Edats: Material:
A partir del Cicle Mitjà de Primària i ESO, en funció de les Magnetoscopi.
activitats que es proposen. Un monitor per visionar.
Durada aproximada: Una cinta amb diferents anuncis gravats.
Una o diverses sessions, això depèn de la quantitat d’anuncis Espai:
que es vulguin treballar.
L’aula ordinària o sala de visionat.
Agrupament(s) de l’alumnat: Grup-classe

Els diferents exercicis de producció de missatges publicitaris que es proposen més
endavant poden acompanyar-se d’una activitat prèvia de descoberta dels recursos del món
de la publicitat a partir –d’entre altres possibilitats, evidentment– de l’anàlisi de diverses
tipologies d’anuncis emesos per les televisions.
1. Es visionen uns anuncis –si és possible poc coneguts per l’alumnat–8 sense so i els

8. Es pot mirar d’aconseguir les còpies de cintes amb anuncis presentats a festivals o concursos demanant-les a
empreses publicitàries o productores del nostre país.

123


demanem que expressin oralment què creuen que poden dir, és a dir, que facin una pro-
posta d’àudio (això ens permet detectar si tenen mes o menys clar què és el llenguatge
publicitari).
2. És convenient que se sensibilitzin que realment analitzarem un llenguatge complex.
3. Després es visionen els mateixos anuncis amb el so original.
4. A continuació l’alumnat forma petis grups, i cadascun d’aquests escull quin anuncis
vol analitzar.
5. Cal que mesurin la durada de l’anunci i si està o no estructurat en diverses parts.
Es pot donar als alumnes la graella que presentem, o una de semblant, per tal que els
serveixi d’orientació per a l’anàlisi. Es farà més d’un visionat amb les pauses que calguin
perquè puguin anar completant la fitxa.
Missatge visual Missatge escrit Missatge auditiu Quin és el produc-
(què es veu) (què es llegeix) (què s’escolta) te? Són iguals el
de veritat i el que
anuncien? Si no és
així, què té o què fa
de diferent?

1. És recomanable, especialment amb els nens i nenes més petits, establir una compara-
ció entre el producte real i l’espot (per això és convenient escollir l’anunci d’un producte
fàcil de tenir a les mans mentre se’n fa l’ anàlisi).
2. Si es treballa aquesta activitat amb alumnes més grans, la graella per analitzar
l’anunci pot ser alguna d’aquestes:

Guions per analitzar anuncis televisius9
Plantilla 1:

Què veiem/què escoltem Què interpretem
1. Elements de la imatge: 1. Significats que es desprenen de la
— nombre de plans lectura de les imatges:
— tipus de plans que predominen — ritme aconseguit
— trucs observats — funció dels tr cs
u
— colors que destaquen — funció dels colors
— persones i objectes que hi apareixen — funció dels personatges o situacions
que es presenten
2. Text que llegim o escoltem: 2. Funcions del text:
— lema — intenció del lema i característiques
— paraules que acompanyen les imatges — intenció del text informatiu
— logotip
3. Sons: 3. Funcions de la música i dels sons:
— tipus de música (original, versió d’un — evocar, acompanyar, remarcar, etc.
tema conegut)
— altres sons

9. Font: Parlem d’anuncis. Aurora Maquinay. Departament d’Ensenyament.Generalitat de Catalunya. Programa de
Mitjans Audiovisuals. 1992.

124


Què veiem/què escoltem Què interpretem
4. Estructura de l’anunci: les diferents
parts i què s’explica en cadascuna d’elles
5. A quin públic s’adreça l’anunci?
6. Quins valors ens transmet?

Plantilla 2
Imatges So Text
(què veiem) (què sentim) (què es llegeix)
El producte — tractament que — repeteix el nom — surt escrit el nom
li dóna la càmera: — no diuen el nom — joc de paraules
quins plans, des de — músiques amb el nom
quins angles originals, temes — ironitzen
— surt durant tot coneguts — surt durant tot
l’espot (present/ l’espot
absent/reapareixent) — repetició del text
— no surt, va aparei- moltes vegades
xent i desapareixent
Els personatges
— físic, edat, — són animals — parlen veu en on
estatus social, — són persones — només se senten
sexe — són objectes veus en off
— relacions entre animats — no es parla
els personatges — és una cançó
— rol que exerceixen
Fons o decorat
— colors utilitzats —un o diversos — sor o sons amb — algun text especte
olls r
— (blanc i negre) decorats o cap relació al decorat al fons o decorat
— estètic, oníric o res a veure amb per situar més el lloc
o realista el decorat
— època actual, — realista o fantasiós
passada o futurista
— relacions respecte
al producte lògica o
sorprenent
Gènere
— animació — imatge fixa — la banda sonora — el text complementa
— dramatització — plans curts/llargs evoca, remarca, — contradiu el so
— reportatge — imatges ràpides acompanya o la imatge
— informatiu o alentides
— encadenats
d’imatges

125


6. Un cop analitzat l’anunci cal arribar a conclusions. La publicitat no ven només els
productes que mostra: ven ideologies, futurs envejables, valors, formes de vida. Aquesta és
una de les conclusions a què s’hauria d’arribar.

Altres possibilitats
Si l’alumnat és massa petit n’hi ha prou de trobar i escriure una paraula-resum de
l’anunci.
Anar comparant diversos anuncis per veure-hi els símbols que es repeteixen (moltes
dones boniques segons els models dominants de bellesa) i analitzar-ne els colors, els perso-
natges, les coses que poden ser veritat i les que són fictícies (un cotxe volant), la relació
efecte-causa del producte (anar amb el cotxe pressuposa seduir una dona bonica). Al final
es pot fer una exposició amb tota la llista en forma de quadre, i repetir aquest exercici al
llarg del curs perquè l’alumnat mantingui una actitud crítica davant del televisor quan veu
publicitat d’una manera habitual.

126


TÍTOL DE L’ACTIVITAT 2: Canviar el so d’un anunci gravat de la televisió

Edats: Micro.
A partir del Cicle Mitjà de Primària i ESO. Reproductor d’àudio (radiocasset, cd).
Cintes de vídeo.
Durada aproximada:
Diferents fonts musicals (recomanable).
Una o diverses sessions, en funció de les edats.
Agrupament(s) de l’alumnat: Auriculars (per a la sonorització posterior).
En grup-classe i en petits grups
Espai:
Material: L’aula ordinària.
Magnetoscopi editor (amb audiodub i entrada de micro). Sala de muntatge o aula al màxim de silenciosa possible.

Es tracta de modificar un anunci publicitari gravat de la televisió mitjançant el canvi
del so original per un altre creat pels alumnes mateixos. Això comportarà una anàlisi prè-
via dels elements d’un espot publicitari.
Un cop entès què és la publicitat i què pretén, es tracta de sonoritzar anuncis i manipu-
lar la informació segons el que es vol aconseguir.

Abans
1. Enregistrar uns anuncis (si és possible poc coneguts) i passar-los sense so.
2. Explicació per part de l’alumnat mateix de l’àudio que han imaginat que acompanya
allò que han vist.
3. A continuació, se’ls passa l’anunci sencer i es parla de si hi ha hagut molta diferència
entre l’àudio imaginat i el de l’anunci real, per què pot haver-se donat aquesta situació, etc.
4. Si cal, es pot efectuar-se un tipus d’anàlisi d’anuncis més detallat, seguint l’exemple
de la primera experiència d’aquest tema.

Durant
1. S’explica clarament l’activitat que s’ha de fer: enregistrar uns quants anuncis; esco-
llir-ne un, del qual haurem de mantenir només les imatges; i escriure el text nou que hi
afegirem, donant lloc, doncs, a un altre anunci.
2. El grup-classe es divideix en petits grups de tres o quatre alumnes que s’organitzen
per enregistrar lliurement, a casa seva, alguns anuncis.
3. Un cop tenim les diferents cintes a classe cal minutar-les:

Cinta núm. Secció Imatges
6 00:00:00 (inici de la cinta) Barres de colors o negres
6 00:00:41 Anunci de medicaments
6 00:01:03 Anunci de detergents

4. Cada grup selecciona un dels anuncis per treballar-lo detingudament.
5. Es compta el temps que duren les imatges amb vista a la sonorització posterior.

127


Exemple (alumnes de quart).

Què es veu Quant dura
Un rinoceront caminant cap a nosaltres 3 segons
Del rinoceront s’obren dues portes i en surt una família 4 segons
El rinoceront es converteix en un 4x4 3 segons
Es veu el cotxe per tots els costats 6 segons
Perfil del cotxe amb la marca i el preu 4 segons

6. Pensar i decidir la idea general del nou àudio i si només s’hi vol introduir text o
també música.
7. S’escriu el guió amb les imatges originals i el nou so.
Exemple de guió d’àudio nou realitzat per alumnes de quart seguint l’exemple anterior.

Què es veu Què direm Quant dura
Un rinoceront que camina “No és un safari, 3 segons
cap a nosaltres
Del rinoceront s’obren dues portes ni un parc d’atraccions, 4 segons
i en surt una família
El rinoceront es converteix en un 4x4 és l’únic 4x4 del mercat 3 segons
Perfil del cotxe amb la marca i el preu capaç de portar 2.992.500
persones de mida anormal.” 4 segons

8. Es prepara el material (magnetoscopi, micro i reproductor d’àudio, si cal) per fer un
insert d’audiodub (vegeu l’activitat que explica com efectuar un insert d’àudio).

Després
Es fa un visionat dels diferents anuncis “nous”. Com a debat es pot plantejar el tema de
com el so pot ajudar a determinar el significat de la imatge.

128


TÍTOL DE L’ACTIVITAT 3: Canviar les imatges d’un anunci gravat de la
televisió

Edats: Material:
A partir del Cicle Superior de Primària i ESO. Magnetoscopi lector.
Magnetoscopi editor.
Durada aproximada:
Cintes de vídeo.
Una o diverses sessions.
Espai:
En grup-classe i en petits grups.
L’aula ordinària o sala d’editatge.

Es tracta d’elaborar un anunci publicitari a partir d’un anunci gravat prèviament de la
televisió, del qual substituirem unes imatges per unes altres, mantenint-ne, però, l’àudio
original i creant, així, un nou missatge.
Això comportarà una anàlisi prèvia del conjunt d’elements d’un espot publicitari.
Un cop entès què és la publicitat i què pretén, es canvien les imatges de l’anunci i es
manipula la informació segons el que es vol aconseguir.

Abans
1. S’hauran enregistrat uns anuncis (si és possible poc coneguts) i els passarem
a l’alumnat deixant en negre la pantalla, de manera que només siguin receptors de l’àudio.
2. Es demana que, oralment, expliquin quines imatges han imaginat pel que han escol-
tat.
3. A continuació, se’ls passa l’anunci sencer i es pot parlar de si hi ha hagut molta
diferència entre les imatges imaginades i les de l’anunci real, del motiu pel qual pot haver-
se donat aquesta situació, etc.
4. Si cal, es pot fer un tipus d’anàlisi d’anuncis més detallat, seguint l’exemple de la
primera experiència d’aquest tema.
Durant
1. S’explica clarament l’activitat que s’ha de dur a terme: enregistrar uns quants anun-
cis; escollir-ne un, del qual haurem de mantenir només l’àudio (i potser una o dues imat-
ges); escollir quines imatges dels altres anuncis són adequades per unir-les a l’àudio esco-
llit, donant lloc, així, a un altre anunci.
2. El grup-classe es divideix en petits grups de tres o quatre alumnes que s’organitzen
per enregistrar lliurement, a casa seva, alguns anuncis.
3. Un cop tenim les cintes a classe cal minutar-les:

Cinta núm. Secció Imatges
6 00:00:00 (inici de la cinta) barres de colors o negres
6 00:00:41 anunci de medicaments
6 00:01:03 anunci de detergents

129


4. Cada grup selecciona un dels anuncis.
5. La durada de les imatges s’haurà d’adequar a les característiques i a la durada que
tingui el so. Per això és molt important haver comptat el temps de les imatges de l’anunci
original, amb vista a l’editatge posterior amb les noves imatges.
6. Es pensa i es decideix quines imatges dels altres anuncis ens poden ser útils.
7. S’escriu el guió amb les imatges noves que volem introduir mantenint-ne el so origi-
nal. Es parteix, per fer aquesta tasca, de l’anàlisi detallada de l’anunci triat. Se substituei-
xen, en el guió anterior, les imatges originals per les que es volen utilitzar a fi de compon-
dre el nou anunci.
Exemple (alumnes de cinquè)

Durada Missatge visual Missatge escrit Missatge auditiu
Un esquelet/ Música
estructura d’un cotxe Un cotxe clàssic amb
airbag de seguretat
Un motor amb lletres Text en la imatge Amb un motor injecció
sobreimpreses del motor “1.3 seqüen- seqüencial multipunt 1.3
de la potència cial multipunt”
El panell de Amb la qualitat d’acabat
comandaments d’un.........
Un detall del far
del darrera
Un noi en un lloc
poc definit
El front del noi Ara ja saps què té el......
Un cotxe que surt del Text: parlem-ne:
seu davant i circula 900 34 43
Logotip de la marca Has vist el que ... molt de cotxe
està passant?

8. Es passa a editar el nou anunci utilitzant la funció d’insert per enregistrar cada
una de les imatges escollides. És interessant que més d’un grup esculli el mateix àudio per
veure com l’hi poden acoblar imatges ben diferents.

Després
Es fa un visionat dels diferents anuncis “nous”.

130


TÍTOL DE L’ACTIVITAT 4: A partir d’un tema o idea determinada, fer el guió
i la filmació d’un anunci

Edats: Trespeus.
A partir del Cicle Mitjà de Primària i ESO. Magnetoscopi lector.
Magnetoscopi editor.
Durada aproximada:
Micro.
Una o diverses sessions.
Reproductor d’àudio.
Agrupament(s) de l’alumnat: Un monitor per visionar.
En grup-classe i en petits grups
Espai:
Material: L’aula ordinària o qualsevol altre espai que sigui utilitzable
Càmera. i accessible fàcilment.
Cintes de vídeo.

Es tracta de realitzar un anunci publicitari seguint tots els passos habituals per produir-lo.
Això comportarà una anàlisi prèvia dels elements d’un espot publicitari.
Un cop entès què és la publicitat i què pretén serà més fàcil iniciar el procés de produc-
ció d’un anunci.

1. Recomanem haver fet alguna de les activitats que us hem presentat anteriorment
o altres de semblants per facilitar el treball que proposarem.
2. Farem grups d’uns quatre alumnes.
3. Cada grup decideix què vol anunciar. Us presentem una plantilla que pot servir per
orientar el treball de cada grup.

131


Què volem anunciar Accions/productes/ etc.
Quant durarà Recomanem entre 60 i 90 segons
Amb què l’anunciarem — animals
— persones
— objectes
— ...
Quin tractament li donarem — animació
— imatges fixes
— dramatització

4. Un cop decidit què volem anunciar i quin enfocament li donarem, passarem a fer una
sinopsi argumental, i l’storyboard (més adequat en aquest cas pensem, que el guió tècnic).
5. Farem la resta del procés: producció i postproducció.
6. A continuació veurem els anuncis amb el grup i en farem una valoració, tant respecte
a la tècnica i el llenguatge, com als continguts.

132

Videoexpre1

More Related Content

Similar to Videoexpre1

More from Glòria

Videoexpre1